Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història dels Sistemes Socials i Polítics

Codi de l'assignatura: 360912

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Iñigo González Ricoy

Departament: Departament de Filosofia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

En cas que durant un determinat període de temps s’hagi de recórrer, parcialment o totalment, a la docència no presencial, el professorat de l’assignatura s’acollirà lliurement a les possibilitats previstes per la pròpia institució en el document Orientacions sobre la docència i l’avaluació davant la suspensió temporal de les activitats acadèmiques presencials a conseqüència de la COVID-19, possibilitats que van des del treball amb fitxers fins a les videoconferències, passant per activitats síncrones o asíncrones; la fórmula d’avaluació s’adaptarà en cada cas al mètode posat en pràctica. 

Qualsevol modificació serà puntualment comunicada a l’alumnat.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

40

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

70

 

 

Recomanacions

 

A l’inici del curs es dona, a cada un dels grups i de manera detallada, el temari, les activitats i la seva distribució horària.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Esperit crític.

   -

Capacitat de contribuir positivament en el debat de problemes i projectes.

   -

Capacitat per iniciar-se en la investigació.

   -

Capacitat de llegir amb deteniment i d'interpretar textos procedents de diferents èpoques o tradicions, amb sensibilitat pel context en què es van produir.

   -

Sensibilitat per la diversitat d'opinions, de pràctiques i de maneres de viure.

   -

Capacitat d'identificar les qüestions de fons en diferents tipus de debats.

   -

Capacitat d'atenció a les oportunitats d'emprar doctrines històriques per il·luminar debats.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Situar els grans sistemes socials i polítics en el seu context històric.

— Relacionar cada un dels sistemes socials i polítics estudiats amb els problemes i teories filosòfiques vinculades, estudiant tant autors clàssics com contemporanis.

— Adquirir les eines i conceptes filosòfics necessaris per analitzar els sistemes estudiats.

 

Referits a habilitats, destreses

— Analitzar la documentació històrica en les seves diferents formes i distingir entre perspectives historiogràfiques.

— Fer servir adequadament les eines que proporciona la historiografia per contextualitzar els problemes filosòfics.

— Contextualitzar històricament el contingut de les obres centrals de la història de la filosofia política i social.

— Exposar i expressar amb precisió tant les idees pròpies com les d’altri.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Sistemes socials i polítics de l’antiguitat i l’edat mitjana

*  Grècia antiga
Roma antiga
Edat mitjana i Renaixement

2. Sistemes socials i polítics de la modernitat

*  Antic règim i absolutisme
Les revolucions anglesa, americana i francesa

3. Sistemes socials i polítics contemporanis

*  Revolució Industrial. Capitalisme. Moviments socials. Imperialisme
La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa
La Segona Guerra Mundial. Postguerra

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent inclou:

— Classes magistrals actives en les quals s’exposen els continguts teòrics i metodològics de la matèria a partir de documentació que l’alumnat ha d’haver llegit anteriorment i amb suport audiovisual i TIC.
— Resolució d’activitats, debats i presentacions que requereixen que l’alumnat, ja sigui individualment o en petits grups, busqui la resposta a preguntes concretes que plantegi el professor, amb l’objectiu d’assimilar els continguts introduïts en les classes magistrals.
— Elaboració i seguiment de treballs (assajos breus i comentaris de textos).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en la participació en els exercicis pràctics, la redacció d’assajos breus i comentaris de textos tutelats i l’elaboració d’un examen, seguint la ponderació següent:

— Examen: entre el 40 i el 60 % de la nota total de l’assignatura.

— Exercicis pràctics: entre el 10 i el 30 % de la nota total de l’assignatura.

— Assajos breus i comentaris tutelats: entre el 10 i el 30 % de la nota total de l’assignatura.

El primer dia del curs cada professor o professora indica el percentatge concret que s’aplica a cadascuna d’aquestes categories. 

Poden accedir a la reavaluació els alumnes suspesos amb una nota superior a 3.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen (100 % de la nota total de l’assignatura).

El termini per sol·licitar l’avaluació única és el dia mateix de l’examen d’avaluació única. Els alumnes que durant el període lectiu s’hagin presentat a un eventual examen d’avaluació continuada, s’entén que han optat per aquest tipus d’avaluació i no poden demanar acollir-se l’única.

Poden accedir a la reavaluació els alumnes suspesos amb una nota superior a 3.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Diccionari d’Història Universal Chambers. Barcelona: Edicions 62, 1995.
  Enllaç

KINDER, H.; HILGEMANN, W. i HERGT, M. Atlas histórico mundial. Madrid:  Akal, 2007.  Enllaç

Altres edicions  Enllaç

García Hernán, D., 2011. Historia Universal. XXI capítulos fundamentales, Madrid: Sílex.  Enllaç

V.V.A.A., 1995. Historia de la teoría política (5 vol.) F. Vallespín, ed., Madrid: Alianza.  Enllaç

V.V.A.A., 2001. Diccionario Akal de Filosofía Política P. Raynaud & S. Rials, eds., Madrid: Akal  Enllaç

Barceló, P., 2008. Breve historia de Grecia y Roma, Madrid: Alianza  Enllaç


Edició de 2014  Enllaç

Le Goff, J., 1999. La civilización del Occidente medieval, Barcelona: Paidos.  Enllaç

Duchhardt, H., 2001. La época del Absolutismo, Madrid: Alianza.
  Enllaç

Poussou, J.-P. Cromwell, la revolució anglesa i la guerra civil, Barcelona: Barcelonesa d’Edicions, 1997.
  Enllaç

Reichardt, R., 2002. La revolución francesa y la cultura democrática, Madrid: Siglo XXI.  Enllaç

Wood, G.S., 2003. La revolución norteamericana, Barcelona: Mondadori.
  Enllaç

Abendroth, W., 1973. Historia social del movimiento obrero, Barcelona: Laia.
  Enllaç

Deane, P., 1998. La primera revolución industrial, Barcelona: Península.
  Enllaç

Fulcher, J., 2009. El capitalismo, Madrid: Alianza.
  Enllaç

Hobsbawm, E.J., 1999. Historia del siglo XX, Buenos Aires: Critica.
  Enllaç

McMahon, R., 2003. La guerra fría, Madrid: Alianza.
  Enllaç


Exemplar al CCUC.  Enllaç

Payne, S.G., 2011. La Europa revolucionaria. Las guerras civiles que marcaron el siglo XX, Madrid: Planeta.
  Enllaç

Stone, N., 2008. Breve Historia de la Primera Guerra Mundial, Barcelona: Ariel.
  Enllaç

Artola, R., 2007. La Segunda Guerra Mundial, Madrid: Alianza.
  Enllaç


Edició de 1995.  Enllaç

V.V.A.A., 2011. Historia Universal Contemporánea, Barcelona: Ariel.
  Enllaç

Cipolla, C.M., 2013. Historia económica de la población mundial, Barcelona: Critica.  Enllaç

Hobsbawm, E., Trilogía de las tres eras, Barcelona: Crítica, 2012.  Enllaç


"La era de la revolución"  Enllaç
"La era del capital"  Enllaç
"La era del imperio"  Enllaç

Tilly, C., Coerción capital y los estados europeos, Madrid: Alianza, 1992.
  Enllaç