Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Adquirir un coneixement historicofilosòfic dels problemes i terminologia filosòfics del discurs de l’estètica. — Treballar la lectura de textos mitjançant l’anàlisi de problemes filosòfics, així com la seva formulació i desenvolupament, segons la terminologia més adequada a l’autor i al moment històric estudiat. — Conèixer l’ús tant de les fonts primàries com de la bibliografia especialitzada.   Referits a habilitats, destreses — Adquirir la capacitat de contextualitzar en la seva realitat cultural textos d’èpoques allunyades de la nostra. — Poder llegir amb fluïdesa textos de gran nivell d’abstracció.

 

 

Blocs temàtics

 

1. L’estètica en la Grècia antiga

*  1.1. El període arcaic:
— Reflexions estètiques en la poesia èpica d’Homer i d’Hesíode.

1.2. El període clàssic:

— La tragèdia: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

— Les arts plàstiques:

El cànon en l’arquitectura i l’escultura: Policlet, (Vitruvi).

— Els filòsofs presocràtics:

Filolau, Heràclit, Demòcrit, i els sofistes.

— Plató: Io, Hípies major, Banquet, República (llibre X).

— Aristòtil: Poètica.

2. Gènesi i auge de l’estètica com a disciplina moderna

*  2.1. Tempesta i impuls [Sturm und Drang]:
— J. G. Hamann:

Memòries socràtiques [Sokratische Denkwürdigkeiten, 1759].

Aesthetica in nuce, 1762.

— J. G. Herder:

Del conèixer i el sentir de l’ànima humana [Vom Erkennen und Erfinden der menschlichen Seele, 1778].

Iduna, o la poma del rejoveniment [Iduna, oder der Apfel der Verjüngung, 1796].

Kalligone, 1800.

— W. H. Wackenroder:

Desfogaments d’un monjo amant de l’art, [Herzensergiessungen eines kunstliebenden Klosterbruders, 1796].

2.2. Immanuel Kant:

Crítica del judici [Kritik der Urteilskraft, 1790].         

2.3. Friedrich Schiller:

Sobre l’educació estètica de l’home en una sèrie de cartes [Über die äesthetische Erziehung des Menschen in einer Reihe von Briefen, 1795].

2.4. El primer Romanticisme [Frühromantik]:

— Hölderlin, Schelling i Hegel:

El més antic programa del sistema de l’idealisme alemany [Das älteste Systemprogramm des deutschen Idealismus, 1796].

— Novalis:

Heinrich von Ofterdingen (1802), capítol I.

— F. W. J. Schelling:

Sistema de l’idealisme transcendental [System des transzendentalen Idealismus, 1800], capítol 6.

Sobre la relació entre les arts plàstiques i la naturalesa [Über das Verhältnis der bildenden Künste zu der Natur, 1807].

3. Decaïment del predomini de l’estètica

*  3.1. G. W. F. Hegel:
Lliçons sobre l’estètica [Vorlesungen über die Ästhetik, 1832-1887].

3.2. Arthur Schopenhauer:

El món com a voluntat i representació [Die Welt als Wille und Vorstellung, 1818-1844], llibre tercer.

3.3. Friedrich Nietzsche:

Humà, massa humà [Menschliches, Allzumenschliches, 1878], vol. I, quarta part.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament o aprenentatge combina les classes magistrals amb la dinàmica de seminaris sobre les lectures dels textos proposats.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges La superació de les proves que el professor establirà al començament de curs es valorarà per a la nota final seguint la pauta següent: a) exàmens: 70-80 % b) treball escrit, la seva presentació oral i/o participació (en seminaris, classes, pràctiques): 20-30 %   Avaluació única Examen final.  Reavaluació Ídem. En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única. La data límit per presentar la sol·licitud serà l’establerta per cada un dels professors de l’assignatura al començament del curs.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Fonts primàries:

 

Aristòtil, Poètica, Barcelona, La Casa dels Clàssics, 2019.

Hamann, J. G., Aesthetica in nuce [1762], a Belleza y verdad. Sobre la estética entre la Ilustración y el Romanticismo, Barcelona, Alba Editorial, 1999.

Hegel, Hölderlin, i Schelling, Primer programa de un sistema del idealismo alemán, a G. W. Hegel, Escritos de juventud, Mèxic, Fondo de Cultura Económica, 1998, pp. 219-20.

Hegel, G. W. F., Lecciones sobre la estética, Madrid, Ediciones Akal, 1989.

Herder, J. G., Obra selecta, Madrid, Ediciones Alfaguara, 1982.

Kant, Immanuel, Crítica del discernimiento, Madrid, Antonio Machado Libros, 2003.

Kirk, G. S., i Raven, J. E., Los filósofos presocráticos, Madrid, Editorial Gredos, 2008.

Nietzsche, Friedrich, Humano, demasiado humano, vols. I i II, Madrid, Akal Edidiones, 1996.

Novalis, i von Kleist, Heinrich, Novel·les i narracions romàntiques, Barcelona, Edicions 62, 1981.

Platón, Diálogos, Madrid, Editorial Gredos, 1981.

Schelling, F. W. J., Sistema del idealismo transcendental, Barcelona, Editorial Anthropos, 1988.

Schelling, F. W. J., El “Discurso de la Academia” Sobre la relación de las Artes Plásticas con la Naturaleza, Madrid, Editorial Biblioteca Nueva, 2004.

Schiller, Friedrich, Cartes sobre l’educació estètica de l’home, Martorell (Barcelona), Adesiara Editorial, 2018.

Schopenhauer, Arthur, El mundo como voluntad y representación, Madrid, Editorial Gredos, vols. I i II, 2010.

Wackenroder, W. H., Efluvios cordiales de un monje amante del arte, Oviedo, KRK Ediciones, 2008.

 

 

Fonts secundàries:

 

 

Bozal, Valeriano (ed.), Historia de las idees estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas, volum I, Madrid, Antonio Machado Libros, 2010.

Eco, Umberto, Storia della belezza (2002), Motta. Traducció a l’Editorial Lumen, Barcelona, 2004.

Givone, Sergio, Storia dell’estetica (1988), Roma, Editorial Laterza. Traducció a l’Editorial Tecnos, Madrid, 2009.

Rius, Carles, Schelling esencial. “El arte es la única y eterna revelación”, Barcelona, Ediciones de Intervención Cultural, 2011.

Tatarkiewicz, Wladyslaw, History of Aesthetics (1970-1974), volums I, II, III i IV, La Haya-Paris, Mouton, 1974. Traducció a l’Editorial Akal, Madrid, 1991.

Tatarkiewicz, Wladyslaw, A History of Six Ideas: An Essay in Aesthetics (1975), La Haya, Polish Scientific Publishers, 1980. Traducció a l’Editorial Tecnos, Madrid, 1990.

Valverde, José Maria, Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Editorial Ariel, 2006.

 

 

Article

Rius, Carles, “La funció de l’artista en el pensament romàntic alemany”, a Comprendre, revista catalana de filosofia, vol. 13/2, 2011, pp. 105-131.

Rius, Carles, “Herder i la idea d’una nova mitologia”, a Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XXVIII-XXIX, 2017-2018, pp. 179-192.