Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Reactors Multifàsics

Codi de l'assignatura: 361276

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Montserrat Iborra Urios

Departament: Departament d'Enginyeria Química i Química Analítica

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 


Altres recomanacions

És convenient tenir aprovada l’assignatura de Reactors Químics.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Competències específiques. Fonaments científics (4). Tenir capacitat per fer servir els principis i els coneixements bàsics per establir i solucionar 'analíticament, numèricament i gràficament' una varietat de problemes típics de l'enginyeria química, que inclouen aquells més específics que involucrin canvis de la composició de les substàncies, i d'altres que involucrin només canvis físics d'estat, de nivell tèrmic, de condicions de circulació, d'estat d'agregació o qualsevol altre.

   -

Competències específiques. Capacitats d'aplicació (4). Tenir capacitat d'analitzar problemes complexos en l'àrea d'especialització que s'esculli optativament.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Reconèixer la importància dels reactors multifàsics en el món industrial.
— Conèixer els principals processos industrials on s’utilitzen reactors multifàsics.
— Saber aplicar les equacions de circulació de fluids a través de llits porosos.
— Identificar les diferents fases implicades en un procés multifàsic i l’estimació dels paràmetres implicats.
— Establir models de flux de cadascuna de les fases.
— Conjuntar cinètiques d’etapes de transport entre fases amb models de flux.
— Seleccionar i dimensionar el reactor multifàsic idoni.
— Saber avaluar resistències físiques i químiques, i determinar la controlant.
— Saber combinar equacions cinètiques, distribució de mides de sòlids i modelitzar reactors multifàsics.

 

Referits a habilitats, destreses


— Solucionar problemes de circulació de fluids a través de llits porosos.
— Escollir els models de flux més adients per a cadascuna de les fases.
— Calcular cadascuna de les variables del sistema.
— Estimar els paràmetres implicats en tot procés multifàsic.
— Dimensionar el reactor multifàsic idoni.
— Calcular les resistències físiques i químiques.
— Modelitzar reactors multifàsics.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Despertar el compromís ètic amb un full de compromís (contracte d’aprenentatge).

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció als reactors multifàsics

2. Reactors catalítics de llit fix

3. Reactors catalítics de llit fluïditzat

4. Reactors catalítics de llit mòbil

5. Reactors per a reaccions gas-sòlid no catalítiques

6. Reactors per a reaccions fluid-fluid

7. Reactors catalítics de tres fases gas-líquid-sòlid

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es basa en classes magistrals en què s’exposen els conceptes més rellevants del temari. Es presenta amb transparències un resum de cada tema, disponible a l’aula virtual de l’assignatura, i, en acabar un tema, o una part important, es resolen i discuteixen exemples seleccionats d’alguns dels problemes de la col·lecció proposada i disponible al Campus Virtual. També es proposen tasques individuals i/o en equip a través del Campus Virtual mateix.

El grau de presencialitat de les activitats docents i avaluatives es pot veure modificat en funció de les restriccions derivades de la crisi sanitària. Qualsevol modificació serà oportunament informada a l’alumnat a través dels canals habituals.

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada es duu a terme a través de:

— Avaluació formativa: diverses tasques individuals i/o en equip (40 %).
— Avaluació acreditativa: tasques i prova de síntesi (60 %).

Per aprovar l’assignatura s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 3,5 sobre 10 a la prova de síntesi. En cas que la nota de la prova de síntesi sigui inferior a 3,5, només s’aplicaran els percentatges de l’avaluació continuada a efectes d’optar a la reavaluació.

Quan l’estudiant segueixi l’avaluació continuada i la nota final d’aquesta modalitat d’avaluació sigui inferior a la de la prova de síntesi, la qualificació final serà l’obtinguda a la prova de síntesi, sempre que hagi lliurat totes les activitats que formen l’avaluació continuada.

Segons l’acord del Consell d’Estudis, per presentar-se a la reavaluació cal obtenir una nota final superior a 3,5 sobre 10. Aquesta prova té lloc en la data que estableix el Consell d’Estudis. Si un estudiant ha aprovat l’assignatura però vol apujar nota, pot presentar-se a la prova de reavaluació però ha de renunciar per escrit a la qualificació obtinguda en la convocatòria ordinària.

 

Avaluació única

L’avaluació única es duu a terme amb un sola prova de síntesi de contingut (100 %), equivalent a l’avaluació feta en l’opció d’avaluació continuada.

S’ha de sol·licitar justificadament l’adscripció a aquest tipus d’avaluació al final de la primera setmana de classe.

En cas que la nota de la prova de síntesi sigui inferior a 3,5 sobre 10, independentment de la resta de notes de l’avaluació, la qualificació final serà com a màxim un 3,5.

Segons l’acord del Consell d’Estudis, per presentar-se a la reavaluació cal obtenir una nota final superior a 3,5 sobre 10. Aquesta prova té lloc en la data que estableix el Consell d’Estudis. Si un estudiant ha aprovat l’assignatura però vol apujar nota, pot presentar-se a la prova de reavaluació però ha de renunciar per escrit a la qualificació obtinguda en la convocatòria ordinària.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Carberry, James J. Chemical and catalytic reaction engineering. Mineola : Dover, 2001   Enllaç

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1261423*  Enllaç

Chemical reaction and reactor engineering. New York  : Dekker, cop. 1987  Enllaç

Doraiswamy, L. K. ; Sharma, M. M. Heterogeneous reactions : analysis, examples and reactor design. New York  : Wiley, 1984  Enllaç

Fogler, H. Scott. Elementos de ingeniería de las reacciones químicas. 4a ed. México : Pearson Educación, 2008  Enllaç

Froment, Gilbert F. ; Bischoff, Kenneth B. Chemical reactor analysis and design. 2nd ed. New York : Wiley, cop. 1990  Enllaç


https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1250141*  Enllaç

Kunii, Daizo ; Levenspiel, Octave. Fluidization engineering. Malabar :  Krieger, 1969  Enllaç

Levenspiel, Octave. Chemical reaction engineering. 3rd ed. New York [etc.] : Wiley, cop. 1999  Enllaç

Levenspiel, Octave. El omnilibro de los reactores químicos. Barcelona : Reverté, 1986  Enllaç

Missen, Ronald W. Introduction to chemical reaction engineering and kinetics. New York : Wiley, cop. 1999  Enllaç

Multiphase chemical reactors : theory, design,  scale-up. Washington : Hemisphere, 1985  Enllaç

Trambouze, Pierre. Chemical reactors : design, engineering, operation. Paris : Technip, 1988  Enllaç

Westerterp, K. R. Swaaij, W. P. M. van ; Beenackers, A. A. C. M. Chemical reactor design and operation. Chichester : Wiley, 1984  Enllaç

Text electrònic

Iborra Urios, Montserrat ; Cunill García, Fidel ; Tejero Salvador, Xavier. Apuntes de ampliación de reactores químicos. OMADO.  Enllaç