Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Neurolingüística

Codi de l'assignatura: 361763

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Itziar Aduriz Agirre

Departament: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

L’assignatura s’imparteix en català.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat per aplicar els coneixements lingüístics adquirits en l'entorn social, laboral i personal.

   -

Habilitats de gestió de la informació (habilitat per cercar i analitzar informació provinent de fonts diverses).

   -

Plantejament i resolució de problemes metodològics i conceptuals de manera autònoma i en equip.

   -

Capacitat per comunicar-se amb experts en altres àrees.

   -

Assessorament i intervenció en la dimensió individual i psicològica del comportament lingüístic.

   -

Assessorament i intervenció en les patologies del llenguatge i en la investigació bàsica dels fonaments biològics del llenguatge.

   -

Coneixement del fenomen lingüístic en totes les dimensions. Connexions interdisciplinàries.

   -

Capacitat i aptitud per a la investigació en un àmbit o més de la lingüística i les disciplines afins (ciència cognitiva, antropologia, informàtica, etc.).

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer la terminologia bàsica necessària per poder assolir els coneixements bibliogràfics de la matèria.

— Conèixer els fonaments semiològics d’avui dia presents en tota la literatura actual.

— Ser capaç de fer servir correctament la terminologia específica relacionada amb el diagnòstic de malalts amb lesions cerebrals.

 

Referits a habilitats, destreses

— Adquirir els fonaments teòrics i pràctics (metodològics i tècnics) per aconseguir el domini de les eines i les tasques experimentals necessàries en el desenvolupament de la disciplina.

— Introduir-se en les tècniques experimentals i, concretament, en el domini de tests neuropsicològics que permeten dur a terme un diagnòstic.

— Reconèixer les diferents síndromes que es poden observar en l’àmbit clínic: afàsies, alèxies i agrafies.

— Desenvolupar les síndromes estudiades en símptomes des de la perspectiva de la lingüística clínica: símptomes de la producció oral i escrita, de la comprensió oral i escrita, de la repetició, de la denominació i de la prosòdia.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Tenir capacitat per a l’anàlisi i la síntesi de coneixements globals en relació amb la patologia del llenguatge.

— Saber posar en pràctica l’assoliment teòric (semiològic) i experimental (diagnòstic) de la matèria.

— Tenir una actitud activa i creativa envers la recerca i la integració de coneixements nous.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Bases biològiques del llenguatge

1.1. Fonaments fisiològics

1.2. Fonaments anatòmics

1.3. El cervell i el llenguatge

2. Patologies perisilvianes

2.1. Afàsia de Broca

2.2. Afàsia de Wernicke

2.3. Afàsia de conducció

2.4. Afàsia global

3. Patologies extrasilvianes

3.1. Afàsia motora transcortical

3.2. Afàsia sensorial transcortical

3.3. Afàsia transcortical mixta

3.4. Afàsia anòmica

4. Alèxies i agrafies

4.1. Alèxies i agrafies perifèriques

4.2. Alèxies i agrafies centrals i afàsies

5. Altres aspectes

5.1. Diagnòstic i teràpia (rehabilitació) de la malaltia cerebral

5.2. Breu passejada per la història de la neurolingüística

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Atès el caràcter experimental del curs, es combinen classes de tipus teòric amb d’altres de tipus pràctic. Les sessions teòriques, en què s’exposen els continguts de l’assignatura, són obertes al debat i la participació de l’alumnat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Sistemes d’avaluació de l’adquisició de competències

a) Treball experimental tutelat: hi ha la possibilitat de fer-lo en parelles.
b) Avaluació continuada: exercicis i estudi de casos.
c) Avaluació única: examen final.

Es prioritza l’elaboració d’un treball experimental (a) o l’avaluació continuada (b). Si s’aprova qualsevol d’aquestes dues modalitats, no és necessari fer l’examen d’avaluació única (c).


Avaluació continuada

L’avaluació continuada consta de tres exercicis relatius als blocs temàtics 1 (AC1), 2 (AC2) i 3 (AC3). Tenen la finalitat de consolidar les idees i els continguts i és obligatori fer-los tots:

AC1 - bloc 1 (20 % de la nota final)
Tres o quatre preguntes de tipus teòric i/o pràctic.
Data de presentació: principi de maig.

AC2 - bloc 2 (45 %)
Exercicis amb textos de malalts cerebrals des de la perspectiva sindròmica (com a mínim el 75 % de l’avaluació és experimental).
Data de presentació: final de maig.

AC3 - blocs 3 i 4 (35 %)
Exercicis amb textos de malalts cerebrals des de la perspectiva simptomàtica (com a mínim el 75 % de l’avaluació és experimental).
Data de presentació: mitjan juny.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única, sempre que ho sol·liciti en els termes i terminis establerts per la Facultat.

L’avaluació única consisteix en un examen i, atesa la naturalesa experimental de l’assignatura, també l’exercici AC1.


Reavaluació

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Blanquen, Gerhard; Dittman, Jürgen; Grimm, Hannelore; Marshall, John & Wallesch, Claus-W. (1993), Language disorders and pathologies. Walter de Gruyter, Berlín / Nueva York.

Caplan, David (1987). Neurolinguistics and linguistic aphasiology. Cambridge University Press. Cambridge.  Enllaç

Caplan, David (1992). Introducción a la neurolingüística y al estudio de los trastornos del lenguaje. Visor, Madrid,  Enllaç

Caplan, David (1994). Language: its structure, processing and disorders. The MIT Press, Cambridge.  Enllaç

Cuetos, F. (2012). Neurociencia del lenguaje. Madrid: Panamericana

Diéguez Vide, F. (2019). Neuroanatomía funcional del lenguaje. Madrid: Síntesis

Diéguez-Vide, F. y Peña-Casanova, J. (2012), Cerebro y lenguaje: sintomatología neurolingüística. Madrid: Panamericana.  Enllaç

Habib, Michel (1989), Bases neurologiques des comportaments. Masson, Paris.[Versión en español: Bases neurológicas de las conductas. Masson, Barcelona, 1994.]  Enllaç

Ellis, Andrew W. & Young, Andrew W. (1988). Human cognitive neuropsychology. LEA. Hove / London.  Enllaç

Ellis, Andrew W. & Young, Andrew W. (1992). Neuropsicología cognitiva humana. Masson. Barcelona.   Enllaç

Junqué, C. y Barroso, J. (1994), Neuropsicología. Síntesis, Madrid.  Enllaç

Lecours, André Roch; Peña Casanova, Jordi y Diéguez Vide, Faustino, eds. (1998), Dislexias y disgrafias: teoría, formas clínicas y exploración (Manual). Masson, Barcelona.  Enllaç

Peña Casanova, Jordi y Pérez Pamies, Montserrat (1995), Rehabilitación de la afasia y trastornos asociados. Masson, Barcelona.  Enllaç

Peña Casanova, Jordi (1991), Normalidad, semiología y patología neuropsicológicas. Masson, Barcelona.  Enllaç

Peña Casanova, Jordi y Pérez Pamies, Montserrat (1995). Rehabilitación de la afasia y trastornos asociados. Barcelona: Masson.

Peña Casanova, Jordi y Barraquer Bordas, Lluís (1983), Neuropsicología. Toray-Masson, Barcelona.  Enllaç

Perelló, J.; Guixà, J.; Leal, M.; Peña Casanova, J. y Vendrell, J.M. (1984), Perturbaciones del lenguaje. Editorial Médico.Científica, Barcelona.  Enllaç

Stemmer, Brigitte& Whitaker, Harry A., eds. (1998), Handbook of Neurolinguistics. Academic Press, San Diego (California).  Enllaç

Webb, W.G. y Adler, R.K. (2010), Neurología para el logopeda. Barcelona: Elsevier.  Enllaç