Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Adquisició de Llengües

Codi de l'assignatura: 361766

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Itziar Aduriz Agirre

Departament: Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Es recomana haver cursat prèviament les assignatures d’estructura lingüística.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat per aplicar els coneixements lingüístics adquirits en l'entorn social, laboral i personal.

   -

Habilitats de gestió de la informació (habilitat per cercar i analitzar informació provinent de fonts diverses).

   -

Plantejament i resolució de problemes metodològics i conceptuals de manera autònoma i en equip.

   -

Capacitat per comunicar-se amb experts en altres àrees.

   -

Assessorament i intervenció en la dimensió individual i psicològica del comportament lingüístic.

   -

Assessorament i intervenció en les patologies del llenguatge i en la investigació bàsica dels fonaments biològics del llenguatge.

   -

Coneixement del fenomen lingüístic en totes les dimensions. Connexions interdisciplinàries.

   -

Capacitat i aptitud per a la investigació en un àmbit o més de la lingüística i les disciplines afins (ciència cognitiva, antropologia, informàtica, etc.).

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els diversos àmbits de l’adquisició i l’aprenentatge de llengües.

— Tenir en compte la rellevància dels processos d’adquisició i aprenentatge de llengües per comprendre el funcionament del llenguatge.

 

Referits a habilitats, destreses

— Dur a terme treballs que impliquin la recerca i selecció crítica de la informació disponible sobre l’objecte d’estudi.

— Analitzar i dissenyar propostes de recerca sobre adquisició de llengües.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar una actitud positiva i integradora respecte a la confrontació de perspectives teòriques i anàlisi de dades empíriques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Desenvolupament del llenguatge i aprenentatge de llengües primeres i segones

1.1. Característiques fonamentals del desenvolupament lingüístic i models explicatius d’adquisició

1.2. Recerca en adquisició de llengües: formulació de preguntes i mètodes d’investigació

2. Etapes i processos en l’adquisició del llenguatge

2.1. Comunicació prelingüística: habilitats dels nadons i adaptacions dels experts

2.2. Desenvolupament fonològic: conductes prelingüístiques i processos de simplificació

2.3. Fenòmens evolutius en l’adquisició del lèxic: primeres paraules; explosió lèxica

2.4. Processos d’adquisició morfosintàctica: productivitat i estadis

2.5. Desenvolupament de la pragmàtica: habilitats conversacionals i actes de parla

3. Desenvolupaments tardans del llenguatge: més enllà de les habilitats lingüístiques bàsiques

3.1. Desenvolupaments semàntics i pràgmàtics tardans: més que paraules, significats no literals

3.2. Desenvolupament de les habilitats de construcció de discurs: gèneres i modalitats

4. Processos d'adquisició multilingüe

4.1. Aproximació psicolingüística, aproximació sociolingüística

4.2. Contextos i factors rellevants en el desenvolupament multilingüe

5. Després de la L1: l’adquisició de les llengües segones

5.1. El problema lògic de l’adquisició en L1 i L2

5.2. La configuració dels sistemes gramaticals no natius: la interllengua

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Aquesta assignatura es desenvolupa en sessions teoricopràctiques, en les quals és important la participació de l’alumnat i es realitzen activitats pràctiques que inclouen la presentació oral de treballs, la recerca activa d’informació, l’anàlisi de produccions lingüístiques i el disseny de propostes de recerca.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada*
Els elements que componen l’avaluació continuada, sistema d’avaluació per defecte, són els següents:

  • Treball 1 (individual): Formulació pregunta de recerca i proposta d’anàlisi, treball escrit (30%)
  • Treball 2 (en grup): Presentació i valoració crítica d’un article d’investigació, exposició oral (30%)
  • Examen individual (30%)
  • Participació en classe (10%)


 

*Per aprovar l’assignatura s’ha de tenir una nota mínima d’Aprovat (5) als dos treballs i a l’examen.

El plagi és una falta greu. La seva detecció en un dels treballs o l’examen afecten la nota de l’assignatura.

 

Avaluació única

L’estudiant pot acollir-se a l’avaluació única, sempre que ho sol·liciti en els termes i terminis establerts per la Facultat. El format de l’avaluació única es concreta en el programa de l’assignatura.

Reavaluació

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única (v. programa de l’assignatura).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Aparici, M. & Igualada, A. (eds.). (2019). El desarrollo del lenguaje y la comunicación en la infancia. UOC.

Berman, R.A. (2004) (ed.) Language Development Across Childhood and Adolescence. John Benjamins.  Enllaç

Butler, Y.G./Hakuta, K. (2004): Bilingualism and second language acquisition. A T. Bhatia & W. Ritchie, (Eds.). The handbook of bilingualism. Malden, pp. 114-144.

  Fernández Fuertes, R. & Liceras, J.M. (2018). Bilingualism as a first language: language dominance and crosslinguistic influence. A A. Cuza & P.G. Fuentes. Language Acquisition and Contact in the Iberian Peninsula. De Gruyter Mouton. pp. 159–186.  Enllaç

Hakuta, K., Bialystok, E. & Wiley, E. (2003).Critical Evidence: A Test of the Critical Period Hypothesis for Second Language Acquisition. Psychological Science, 14 (1), pp. 31-38.  Enllaç

Hickman, M. (2003). Children’s discourse: Person, space and time across languages. Cambridge UP.  Enllaç

Hulstijn, J.H. (2019). An individual-differences framework for comparing nonnative with native speakers: perspectives from BLC theory. Language Learning 69, 157–183.

Hyde, J.S.,& Linn, M.C. (1988). Gender differences in verbal ability: A meta-analysis. Psychological Bulletin, 104(1)., pp. 53-69.

Karmiloff, K. & Karmiloff-Smith, A. (2001). Pathways to language: From Fetus to Adolescent. Harvard UP.  Enllaç

Montrul, S. (2013). El bilingüismo en el mundo hispanohablante. Wiley-Blackwell.  Enllaç

O’Grady, W. (2005). How Children Learn Language. Cambridge UP.  Enllaç

Pinker, S. (1995). Language acquisition. A L. Gleitman, & M. Liberman (Eds.), Invitation to Cognitive Science. MITPress.

Ravid, D., Tolchinsky, L. (2002). Developing linguistic literacy: A comprehensive model. Journal of Child Language 29(2), 417-47.

Rippon, G. (2020).  El género y nuestros cerebros. Galaxia Gutenberg.

Serra, M, Serrat, E., Sole, I., Bel, A. & Aparici, M. (2000). La adquisición del lenguaje. Alianza.