Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Econometria II

Codi de l'assignatura: 361843

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Esther Vaya Valcarce

Departament: Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

48

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

L’econometria té una vinculació natural amb l’estadística econòmica, la matemàtica econòmica i la teoria econòmica. En conseqüència és recomanable que l’estudiant tingui coneixements de les matèries impartides en les assignatures del grau d’Economia que estiguin relacionades amb aquestes àrees. A més, a Econometria II s’assumeixen els coneixements dels elements bàsics de l’econometria, que són objectiu de l’assignatura Econometria I.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'utilitzar les TIC en el desenvolupament professional. Coneixement i aplicació de les eines de tecnologies de la informació i les comunicacions en l'acompliment professional.

   -

Capacitat d'elaborar, analitzar i interpretar la informació econòmica. Aquesta competència es concreta en: - Capacitat per obtenir, tractar i analitzar dades conduents a la presentació d'informació econòmica, tant interna com externa, de les entitats públiques i privades. - Capacitat per interpretar un informe econòmic d'una entitat econòmica. - capacitat per interpretar correctament els gràfics, els índexs econòmics i les seves representacions derivades, i emetre informes tant escrits com orals. - Capacitat per interpretar, analitzar i dur a terme operacions financeres i d'inversió.

   -

Coneixement de la naturalesa i capacitat d'apreciar-la, coneixement de les fonts i els usos de la informació econòmica, així com dels recursos informàtics apropiats per al tractament i l'anàlisi. Aquesta competència es concreta en: - Coneixements específics i habilitat de seleccionar i aplicar els mètodes, tant qualitatius com quantitatius, apropiats per estructurar i analitzar les bases de dades socioeconòmiques. - Capacitat per aplicar els diferents mètodes i models economètrics a les bases de dades, així com conceptualitzar i relacionar les bases de dades esmentades.

   -

Capacitat crítica d'anàlisi de teories i models econòmics. Aquesta competència es concreta en: - Capacitat d'analitzar críticament i valorar el comportament econòmic dels individus i les decisions que prenen. - Capacitat d'analitzar el comportament agregat d'una economia i de les seves implicacions. - Capacitat de contrastar empíricament l'adequació dels models teòrics a un àmbit econòmic determinat.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Ampliar els coneixements bàsics sobre econometria per tal de poder interpretar críticament els resultats del treball economètric.
  • Disposar de les bases necessàries, tant a nivell teòric com pràctic (inclòs el programari economètric), per tal de poder començar a fer anàlisis economètriques complexes.
  • Conèixer les implicacions sobre l’estimació per mínims quadrats ordinaris (i saber detectar a partir dels contrastos adequats) de l’incompliment de les hipòtesis bàsiques del model de regressió lineal múltiple (MRLM) relacionades amb la no-esfericitat del terme de pertorbació (no-normalitat, heteroscedasticitat i autocorrelació), així com el mètode d’estimació més adequat en aquests casos: els mínims quadrats generalitzats.
  • Conèixer i saber aplicar els diferents procediments de validació d’un model economètric; és a dir, la bateria de proves que cal fer abans d’utilitzar el model per a l’objectiu pel qual ha estat dissenyat, així com els instruments de selecció entre models alternatius, diferenciant entre els que són vàlids per al cas de models ennierats i els dissenyats per a models no ennierats.
  • Conèixer les particularitats del model de regressió lineal quan s’inclouen variables qualitatives exògenes i variables exògenes amb problemes d’endogenitat.

 

 

Blocs temàtics

 

Bloc 1. Tipologia de variables explicatives en el model de regressió lineal múltiple (MRLM)

Tema 1. Variables explicatives endògenes

1.1. Exogenitat i regressors estocàstics
1.2. Estimació per variables instrumentals
1.3. Contrastos d’exogenitat

Bloc 2. Incompliment d’hipòtesis de la part estocàstica en l’MRLM

Tema 2. Incompliment de les hipòtesis bàsiques sobre el terme de pertorbació

2.1. Normalitat
2.2. Pertorbacions no esfèriques
2.3. Estimació per mínims quadrats ordinaris (MQO) d’un model amb pertorbacions no esfèriques. Propietats dels estimadors MQO
2.4. Estimació per mínims quadrats generalitzats (MQG). Propietats dels estimadors MQG
2.5. L’estimador de màxima versemblança (MV) en l’MRLMG. Propietats dels estimadors MV

Tema 3. Heteroscedasticitat

3.1. Definició i causes que poden originar l’heteroscedasticitat
3.2. Estimació sota heteroscedasticitat: MQO versus MQG
3.3. Detecció de l’heteroscedasticitat. Contrastos d’heteroscedasticitat
3.4. Predicció en presència de pertorbacions heteroscedàstiques

Tema 4. Autocorrelació

4.1. Definició i causes que poden donar lloc a autocorrelació
4.2. Estimació sota autocorrelació
4.2.1. Conseqüències de l’estimació MQO
4.2.2. Mètodes d’estimació alternatius
4.3. Detecció de l’autocorrelació. Contrastos d’autocorrelació
4.4. Predicció en presència de pertorbacions autocorrelacionades

Bloc 3. Contrastació i selecció de models

Tema 5. Procediments de selecció i validació de models

5.1. Introducció i principis generals de contrastació
5.2. Contrastos de validació
5.3. Tres contrastos asimptòtics: raó de versemblança, Wald i multiplicadors de Lagrange
5.4. Instruments per a la selecció de models

Bloc 4. Variables endògenes qualitatives

Tema 6. Variables endògenes qualitatives

6.1. El model de probabilitat lineal
6.2. El model lògit
6.3. El model pròbit

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Atès que la consecució dels objectius establerts fa que l’assignatura tingui un important vessant aplicat, la metodologia més adient ha de fer confluir l’aprenentatge dels conceptes teòrics necessaris amb la seva aplicabilitat pràctica. Per aconseguir-ho, la metodologia de l’assignatura es concreta en les activitats següents:

— Activitats presencials planificades: aquestes activitats es desenvolupen de manera presencial a l’aula i amb el professorat. Dins d’aquestes activitats presencials es fan tant activitats teòriques i teoricopràctiques (amb la totalitat d’alumnes del grup) com activitats de pràctiques de problemes (on es produeix un desdoblament del grup sencer en dos subgrups de manera que l’assistència de cada subgrup és quinzenal). El conjunt de totes aquestes activitats suposen un total de 60 hores. Per facilitar aquesta activitat es posen a disposició dels alumnes en el Campus Virtual, i prèviament a les sessions, transparències que el professorat empra per desenvolupar cadascun dels temes.

— Activitats de treball autònom: aquestes activitats estan integrades per pràctiques de problemes i pràctiques amb l’ordinador, a més de la pròpia reflexió dels coneixements i competències adquirits. Concretament, en el cas de les pràctiques, consisteixen a respondre raonadament tot un seguit de qüestions que es plantegen a partir de dades econòmiques reals. Per poder-les dur a terme, els alumnes han d’utilitzar un programa economètric i, mitjançant els càlculs d’aquest programa i els resultats obtinguts, aplicar els coneixements teòrics estudiats al llarg de l’assignatura. Aquestes activitats suposen un total de 50 hores.

— Activitats de treball dirigit/tutelat: aquestes activitats consisteixen en la resolució de dubtes per part del professorat i en el seguiment de l’elaboració del treball autònom dels estudiants. Aquestes activitats suposen un total de 40 hores.

Un cop assimilats els continguts teoricopràctics de l’assignatura, les activitats de pràctiques de problemes, les activitats de treball autònom i les activitats de treball dirigit serveixen per contribuir a assolir les competències d’elaborar, analitzar i interpretar la informació econòmica; la capacitat crítica d’anàlisi de teories i models econòmics; el coneixement de les fonts i els usos de la informació econòmica; i el coneixement dels recursos informàtics apropiats per al tractament i l’anàlisi. A més, el treball autònom permet desenvolupar la capacitat d’utilitzar les TIC, que seran necessàries per al desenvolupament professional de l’estudiant.

Com a conseqüència del desplegament del projecte de foment de la qualitat docent que s’està duent a terme a la Facultat d’Economia i Empresa (impulsat des de la unitat de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge (RIMDA) i el Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica de la UB) durant el curs 2021-2022, la metodologia docent d’alguns dels grups de l’assignatura pot quedar modificada respecte a la descrita anteriorment. En el seu cas, el detall d’aquesta metodologia es publica en el Campus Virtual a l’inici de curs.

En la mesura del possible s’intenta emfatitzar la perspectiva de gènere necessària, a l’hora de fer les anàlisis, utilitzar les eines i fer les pràctiques. Es tracta de formar persones en un pla d’igualtat.

Per últim cal dir que la metodologia especificada en aquest pla docent pot modificar-se en funció de com evolucioni la situació sanitària. Si d’aquesta situació se’n deriven canvis que afectin la docència, se n’informarà degudament als estudiants a través del Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

L’avaluació continuada consta de dues parts:

a) Evidències d’activitat continuada. Es proposa de fer un conjunt de quatre d’evidències d’avaluació continuada, que representen un 40 % de la qualificació final (un 10% cadascuna)  i que s’han de dur a terme els dies previstos i publicats el primer dia de docència del semestre corresponent al campus virtual.

b) Examen final d’avaluació continuada. Es tracta d’una prova amb preguntes curtes i espai limitat de resposta relacionades tant amb aspectes teòrics de l’assignatura com pràctics. L’estudiant ha de mostrar els coneixements i habilitats adquirits durant el curs i que ha pogut perfeccionar, en part, gràcies a les evidències prèvies d’avaluació continuada. Aquesta prova es fa sempre en les convocatòries oficials fixades pel Consell d’Estudis i representa un 60 % de la qualificació final.

Totes les proves fetes durant el curs (evidències d’activitat continuada i examen final d’avaluació continuada) s’avaluen sobre 10 punts i, amb posterioritat, s’apliquen les ponderacions esmentades per tal d’obtenir la qualificació final.

L’estudiant supera l’assignatura si ha obtingut una qualificació mínima de 5 punts, com a resultat d’obtenir la mitjana ponderada final de totes les activitats proposades. Només es pot optar a l’avaluació continuada si l’estudiant obté una nota mínima de 3,5 sobre 10 a l’examen final. En cas contrari, la qualificació final de l’estudiant és l’obtinguda en aquest examen final.

La reavaluació de l’assignatura consisteix en un examen final d’estructura similar al de l’avaluació única. Les dates del període de reavaluació són les fixades en el calendari acadèmic de la Facultat, que coincideixen amb el mateix període en què es fan les segones convocatòries dels ensenyaments de grau (en el mes de juliol del curs acadèmic). Dins el calendari acadèmic establert pel centre, els consells d’estudis fixen les dates de reavaluació de les assignatures. 

En cas que els canvis metodològics comentats a l’apartat de metodologia afectin el sistema d’avaluació previst a l’assignatura, es comentarà amb el grup d’estudiants que se sotmetin al projecte quina és l’aportació a la qualificació final.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant manifesti que no pot complir els requisits de l’avaluació continuada, té dret a l’avaluació única.

Per superar l’avaluació de l’assignatura, l’alumnat matriculat ha de mostrar un grau d’assoliment suficient dels objectius plantejats en una única prova, que computa el 100 % de la qualificació i que es fa sempre en les convocatòries oficials fixades pel Consell d’Estudis. Consisteix en una prova escrita amb preguntes curtes i espai limitat de resposta relacionades tant amb aspectes teòrics de l’assignatura com pràctics, i en què l’estudiant ha de mostrar els coneixements i habilitats descrits en el pla docent.

Per superar l’assignatura per aquesta via cal:

a) Renunciar per escrit a l’avaluació continuada. El termini de renúncia és fins a la data fixada pel Consell d’Estudis per fer la prova.

b) Obtenir una qualificació mínima de 5 punts sobre 10 en la prova final.

La reavaluació es fa seguint els mateixos criteris.

Pel que fa al sistema d’avaluació del grup EUS, es detalla en el programa específic de l’assignatura per a aquest grup.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARTÍS, M; SURIÑACH, M. (coord.) Tòpics d’econometria.  Barcelona : Universitat Oberta de Catalunya, 2005

Catàleg UB  Enllaç

CARRIÓN, JLL; LÓPEZ-BAZO, E; SURIÑACH, J. Pràctiques d’Econometria II amb Eviews. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2004

Catàleg UB  Enllaç

GUJARATI, D; PORTER, DC. Econometria. México : McGraw-Hill, 2015

Versió en línia (2015)  Enllaç

JOHNSTON, J; DINARDO, J. Métodos de econometría. Barcelona : Vicens-Vives, 2001

Catàleg UB  Enllaç
Catàleg UB. Versió en anglès (2007)  Enllaç

MADDALA, GS. Introducción a la econometría. México : Prentice-Hall, 1996

Catàleg UB  Enllaç

NOVALES, A. Econometría. 2a ed. Madrid : McGraw-Hill, 1993

Catàleg UB  Enllaç

WOOLDRIDGE, JM. Introducción a la econometría : un enfoque moderno. 4a ed. México, DF : Cengage Learning, 2010

Catàleg UB   Enllaç
Catàleg UB. Versió en anglès (2013)  Enllaç