Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Macroeconomia III

Codi de l'assignatura: 361850

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Mele Carne

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

50

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat per prendre decisions. Aquesta competència es concreta en: - Capacitat per identificar els elements essencials d'un problema de decisió, és a dir, els agents, les accions disponibles, la informació de què disposen els agents, així com dels resultats o les conseqüències de les diferents accions potencials. - Capacitat per identificar els punts d'incertesa, fer-ne hipòtesi i deduir-ne resultats mantenint un criteri crític. - Capacitat per raonar estratègicament assumint hipòtesis sobre el comportament dels altres, analitzar equilibris, conèixer les tècniques de recerca i les hipòtesis en què es basen els equilibris esmentats. - Capacitat per prendre decisions economicoempresarials efectives: coneixement dels conceptes bàsics d'economia i empresa per analitzar les decisions, utilitzar eines quantitatives o qualitatives apropiades i identificar, formular i resoldre problemes amb diferents graus de complexitat.

   -

Coneixement de la naturalesa i capacitat d'apreciar-la, coneixement de les fonts i els usos de la informació econòmica, així com dels recursos informàtics apropiats per al tractament i l'anàlisi. Aquesta competència es concreta en: - Coneixements específics i habilitat de seleccionar i aplicar els mètodes, tant qualitatius com quantitatius, apropiats per estructurar i analitzar les bases de dades socioeconòmiques. - Capacitat per aplicar els diferents mètodes i models economètrics a les bases de dades, així com conceptualitzar i relacionar les bases de dades esmentades.

   -

Capacitat crítica d'anàlisi de teories i models econòmics. Aquesta competència es concreta en: - Capacitat d'analitzar críticament i valorar el comportament econòmic dels individus i les decisions que prenen. - Capacitat d'analitzar el comportament agregat d'una economia i de les seves implicacions. - Capacitat de contrastar empíricament l'adequació dels models teòrics a un àmbit econòmic determinat.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Aprofundir en el coneixement de l’economia agregada.
  • Aprofundir en la importància i ús dels microfonaments aplicats a l’economia agregada.
  • Saber utilitzar i interpretar models macroeconòmics de curt termini.
  • Saber connectar els models estudiats amb la realitat econòmica i entendre’n les mancances i punts forts.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Analitzar i interpretar dades econòmiques.
  • Trobar dades econòmiques de fonts formals per treballar-hi. Capacitat de cercar, usar i integrar la informació.
  • Manipular matemàticament els models explicats i aplicar-hi variacions per fer-los aptes per explicar altres vessants de l’economia.
  • Escollir adequadament l’eina o model necessari per entendre un determinat problema econòmic i interpretar-ne els resultats.
  • Comprendre l’entorn econòmic en què vivim, així com el d’altres països o regions econòmiques per entendre’n les diferències.
  • Comprendre i expressar-se correctament tant oralment com per escrit en català, castellà i anglès, amb domini del llenguatge especialitzat de la disciplina.
  • Capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels sabers a la pràctica. Capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Les expectatives

*  Aprofundiment en l’economia agregada de curt termini amb expectatives de diferents tipus.

1.1. Introducció a les expectatives

• Concepte i classes d’expectatives
• Models tradicionals i expectatives

1.2. Expectatives i política monetària amb regles fixes

• Model d’oferta i demanda agregada amb expectatives
• Regles monetàries
• Rigideses i xocs d’oferta

1.3. Discrecionalitat i política monetària

• El problema de la discrecionalitat (model de Barro-Gordon)
• Aplicacions del model i solucions a la discrecionalitat
• Els retards de la política monetària

2. Les expectatives i els mercats financers

*  Introducció als mercats financers.

2.1. El preus dels actius i els mercats financers

• Els bons
• Les accions
• El model CAPM

2.2. La política monetària i els mercats financers

3. Teories dels cicles econòmics reals

*  Aprofundiment en l’estudi de les fluctuacions econòmiques basant-nos en les diferents teories econòmiques del curt termini.

3.1. Teoria dels cicles econòmics reals

• Introducció als cicles econòmics i comoviments de les variables econòmiques
• Model de cicles reals amb calibració i simulació de models
• Limitacions del model bàsic de cicles reals

3.2. El model neokeynesià dels cicles econòmics

• L’economia neokeynesiana de cicles econòmics
• Model amb costos de menú
• Model amb inèrcia d’inflació

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es treballa a partir de tres tipus d’activitats.

En primer lloc, l’assistència a classes presencials o no presencials, que són de dos tipus:

a) Sessions teoricopràctiques magistrals, en què el professorat explica els principals conceptes de cada tema, exposa les eines teòriques per analitzar-los i inclou exemples de com aplicar-los. 

b) Sessions pràctiques, en què es duen a terme diferents tipus d’activitats: exercicis numèrics o discussió de lectures relacionades amb el temari explicat a l’aula, a partir de problemes o textos proposats perquè l’estudiant els resolgui i/o llegeixi prèviament. La planificació d’aquestes sessions es detalla a començament de curs en el Campus Virtual.

En segon lloc, el treball dirigit de l’estudiant (no presencial), que consisteix en la lectura de la bibliografia recomanada, així com en la realització de les pràctiques i treballs proposats pel professorat a classe.

En tercer lloc, el treball autònom de l’estudiant. Això inclou la revisió dels apunts de classe, l’assimilació dels continguts, la lectura de textos complementaris, així com la preparació per superar l’examen final i les proves d’avaluació continuada.

El treball de l’estudiant en aquesta assignatura es divideix a parts iguals entre cadascun d’aquests tres tipus d’activitats, i correspon a una dedicació d’entre tres i quatre hores setmanals per a cadascuna.

Nota 1. Com a conseqüència del desplegament del projecte de foment de la qualitat docent que s’està duent a terme a la Facultat d’Economia i Empresa (impulsat des de la unitat de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge (RIMDA) i el Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica de la UB), la metodologia docent d’alguns dels grups de l’assignatura pot quedar modificada respecte a la descrita anteriorment. El detall d’aquesta metodologia es publica en el Campus Virtual a l’inici de curs.

Nota 2. Els grups EUS i GIE, a causa de les seves característiques especials, poden funcionar de forma lleugerament diferent. A principi de curs, s’informa d’aquestes diferències, si n’hi ha.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en les activitats següents:

a) Pràctiques d’exercicis o discussió de lectures, individuals o per grups, amb una periodicitat setmanal o cada dues setmanes. S’organitzen segons la mida del grup i s’hi pot avaluar la resolució i presentació oral a classe (20-40 % de la nota de l’avaluació continuada).

b) Dues o tres proves d’avaluació continuada, que consisteixen en preguntes de tipus test o preguntes curtes (60-80 % de la nota de l’avaluació continuada).

c) La resolució d’exercicis o preguntes curtes fetes durant les classes de teoria i sense previ avís (0-10 % de la nota de l’avaluació continuada, depenent de les possibilitats organitzatives segons cada grup).

La nota final es calcula ponderant la nota d’avaluació continuada amb un examen final, que representa del 0 al 60 % de la nota final.

L’organització i les dates de les activitats d’avaluació a) i b), així com el pes de cadascuna de les activitats en la formació de la nota final, s’indiquen a començament de curs en el Campus Virtual.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen final, amb un pes del 100 % de la nota final. Aquest examen final cobreix tot el temari explicat a les classes teòriques i pràctiques, així com el comprès en els capítols que es van indicant i recomanant al llarg del curs dels diferents manuals, articles de premsa, articles acadèmics, etc.

A començament de curs s’indica en el Campus Virtual el procediment i el termini mitjançant el qual l’estudiant que ho vulgui, pot renunciar a l’avaluació continuada i acollir-se al sistema d’avaluació única.

La reavaluació, que es fa al juliol, consisteix en una prova que té la mateixa estructura que l’examen final i que té un pes del 100 % de la nota per a tot l’alumnat, tant per a qui ha seguit l’avaluació continuada com per a qui ha fet l’avaluació única. Tothom que hagi suspès o no s’hagi presentat al primer examen final té dret a presentar-se a la reavaluació.


Aclariments (per a ambdós tipus d’avaluació, NO S’APLICA al grup EUS*)

Les competències transversals que vol cobrir aquesta assignatura inclouen la capacitat de comunicar-se correctament per escrit en català, castellà i anglès.

Anglès: a fi d’avançar en l’acompliment d’aquestes competències, alguns dels textos recomanats a l’assignatura són en anglès, així com les fonts o material bàsic per a la realització d’alguns exercicis ocasionals que es puguin dur a terme durant les classes presencials o a través del Campus Virtual. Malgrat això, els exercicis sempre es poden lliurar en català o castellà.

Català i castellà: a més de les presentacions orals dels exercicis de pràctiques i de les intervencions a classe, en tots els exercicis voluntaris o obligatoris i en les proves i exàmens de l’assignatura es té en compte l’expressió escrita en general (ortografia, gramàtica, etc.). Una bona ortografia o gramàtica no dona punts, però una de dolenta pot penalitzar la puntuació fins a un 10 % en tots els casos.

*El grup EUS es desenvolupa íntegrament en anglès i tots els lliuraments han de ser en aquesta llengua.

Nota. En referència al projecte de foment de la qualitat docent que s’està duent a terme a la Facultat d’Economia i Empresa, impulsat des de la unitat RIMDA i el Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica de la UB, en cas que els canvis metodològics afectin el sistema d’avaluació previst a l’assignatura, se n’indicaran les particularitats als grups que se sotmetin al projecte.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

MANKIW, Gregory. (2014) : Macroeconomía.Barcelona: 8ª ed. Antoni Bosch (o una edición posterior)

  Capítol 15: cobreix "Els retards de la política monetària. Model de 3 equacions"; capítol 20: complementa "els mercats financers".

Catàleg UB  Enllaç

DORNBUSCH, Rudiger.; FISHER, Stanley.; STARTZ, Richard. (2015): Macroeconomía: 12ª edición. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana (o una edicción posterior)

Catàleg UB  Enllaç

BLANCHARD, Olivier., AMIGHINI, Alessia. ; GIAVAZZI, Francesco. (2012) : Macroeconomía. 5ª ed. Pearson.

  Només per a conceptes bàsics de l’assignatura i per a la part del bloc d’expectatives.

Catàleg UB   Enllaç

SORENSEN, Peter. ; WHITTA-JACOBSEN, Hans.J.(2008) : Introducción a la macroeconomía avanzada. Volum 2. McGraw Hill

  Teoria de cicles econòmics.

Catàleg UB  Enllaç

COPELAND,Thomas E.; WESTON, Fred. ; SHASTRI, Kuldeep. (2004) : Financial Theory and Corporate Policy: 4ed. International Edition Pearson.

  Per a la part de mercats financers. També és vàlida la 3a edició.

Catàleg UB  Enllaç

ROMER, D. (2012): Advanced Macroeconomics, 4th edition, McGraw Hill Irwin.

Catàleg UB  Enllaç
Versió en línia. Castellà (3a ed., 2013)  Enllaç

EVANS, George. W. i  HONKAPOHJA, Seppo.( 2001) : Learning and Expectations in Macroeconomics. Capítol 1.Princeton University Press

  Per al bloc d’expectatives.

Versió en línia  Enllaç

GOMEZ-BESARES, Fernando (2016) : Gestión de carteras: eficiencia, teoría de cartera, CAPM, APT . 4ª ed. Bilbao : Desclée de Brouwer

  Com a alternativa en castellà a Copeland i Weston.

Catàleg UB   Enllaç

ROMER, David. (2006) : Macroeconomía avanzada.Madrid : 3ª ed. McGraw Hill

Catàleg UB  Enllaç

SANGENT, Thomas. ; VILMUNEN, Jouko. (2013): Macroeconomics at the service of public policy, Oxford University Press

TAYLOR, Lance. (2004): Reconstructing macroeconomics : structuralist proposals and critiques of the mainstream.Cambridge, Mass. : Harvard University Press,

WICKENS, Mike. (2008) : Macroeconomic theory: a dynamic general equilibrium approach. Princeton : Princeton University Press.

SARGENT, Thomas. J. (1979 ):  Macroeconomic Theory. New York : Academic Press

CARLIN,Wendy.; SOSKICE, .David. : (2015): Macroeconomics. Institutions, instability and the financial system, Oxford University Press

WALSH, Carl E. (2013): Monetary theory and policy, The M.I.T. Press

DE GRAUWE (2012): Lectures on Behavioral Macroeconomics. Princeton University Press.

GOODWIN et al (2013): Macroeconomics in Context. Routledge.

HOOVER (2011): Applied Intermediate Macroeconomics. Cambridge University Press.

MITCHELL (2016): Macroeconomics in the 21st Century. A Modern Monetary Theory Text. Edward Elgar.

MADSEN, Olesen (2016): Macroeconomics after the Financial Crisis.  Routledge.

WILLIAMSON(2013): Macroeconomics. Pearson, 5th edicion.

Accocella et al: Macroeconomic paradigm and economic policy. From the Gretat Depresssion to the Great Recession. Cambridge University Press.

Blanchard et al: Progress and confusion. The State of macroeconomic policy. The MIT Press.

Calvo: Macroeconomics in time of liquidity crises. Searching for economic essentials. The MIT Press.

Congdom: The causes of the Great Recession. A monetary interpretation. Edward Elgar.

De Vroey: A history of macroeconomics. From Keynes to Lucas and beyond. Cambridge University Press.

Ehnts: Modern monetary theory and European macroeconomics. Routledge.

Howells, Bain: The economics of money, banking and finance. Prentice.

Kose, Terrones: Collapse and revival. Understanding global recessions and recoveries. International Monetary Fund.

Minford, Peel: Advanced Macroeconomics. A Primer. Edward Elgar.

Wray, Forstater: Money, financial instability and stabilization policy. Edward Elgar.

Article

Fischer, Stanley (1977) "Long-term contracts, rational expectations, and the optimal money supply rule". Journal of political economy. vo.85(1).  Enllaç

  Per al bloc d’expectatives.

Plosser (1989) "Understanding Real Business Cycles" Journal of Economic Perspectives. Vol 3(3).  Enllaç

  Per al bloc de cicles reals.

Mankiw (1989) "Real Business Cycles: A New Keynesian Perspective" Journal of Economic Perspectives. Vol. 3(3).

  Per al bloc de cicles reals.

Rebelo, S. (2005) "Real Business Cycle Models: Past, Present, and Future".

Pàgina web

Bases de dades de l’OECD, FMI, Banc Mundial, Eurostat... Blogs econòmics: Nada es Gratis, Gurusblog. Articles de premsa especialitzada i acadèmics que s’indiquen al llarg del curs per assegurar-ne la màxima actualització.

Text electrònic

Domènech, R.; Andrés, J. Notas de macroeconomía avanzada, 2009.

Conesa, J.C.; Garriga, C. Teoría Económica del Capital y la Renta, 2010.