Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Morfologia Contrastiva de l'Alemany

Codi de l'assignatura: 361986

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Rosa Perez Zancas

Departament: Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Capacitat per organitzar i planificar tasques i projectes relacionats amb els objectius del títol.

   -

Habilitats de gestió de la informació i de fonts diverses (bibliografies, bases de dades, etc.).

   -

Coneixement de la gramàtica de les llengües instrumentals del grau i capacitat per analitzar-les, sintetitzar-les i explicar-les.

   -

Capacitat per a la docència específica en llengua, literatura i cultura dels àmbits lingüístics estudiats.

   -

Capacitat per aplicar els coneixements lingüístics i literaris a altres àmbits de la comunicació social i professional.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les categories morfològiques de la llengua alemanya.

— Conèixer les operacions combinatòries per a la formació de mots.

— Conèixer els models principals de formació de mots.

 

 

Referits a habilitats, destreses

— Establir correlacions entre la demanda de lèxic complex i neològic en situacions comunicatives autèntiques i la resposta estructural de cada sistema lingüístic.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Habituar-se a reflexionar sobre aspectes primordialment formals de l’estructura del mot, sense deixar de banda la interrelació amb els aspectes semanticofuncionals. 

— Afavorir posicions intermèdies i judicis ponderats sobre la consideració de l’alemany com a llengua morfològicament rica (tret que tradicionalment s’ha valorat molt positivament), però que és tinguda alhora per una llengua d’adquisició difícil (tret que estereotipadament es valora de manera molt negativa) en l’àmbit de la gramàtica i el lèxic.

— Habituar-se a fonamentar metodològicament els contrastos entre llengües.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Principis i elements d’anàlisi morfològica comuns a la morfologia flexiva i lèxica

2. Caracterització tipològica de l’alemany com a llengua flexiva i com a llengua de tipus mixt. La monoflexió. L’analogia

3. Morfologia flexiva de l’alemany: perspectiva contrastiva sobre la flexió nominal: categories de cas, nombre i gènere, i funcions. Classes flexives nominals

4. Morfologia lèxica de l’alemany: formació de mots regular i formació de mots analògica. Formació de mots extragramatical

5. Mecanismes centrals i mecanismes perifèrics per a la formació de mots segons els tipus textuals i la funció del lèxic en els diferents tipus textuals (identificativa, classificatòria, informativa, apel·lativa, etc.)

6. Els models de formació de mots més productius

7. Anàlisi composicional i morfosemàntica de la prefixació verbal en alemany

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent inclou exercicis que serveixen per operacionalitzar els resultats i tasques de tipus creatiu. Es prioritza el seguiment acurat dels procediments d’anàlisi al coneixement teòric. El saber teòric i procedimental es presenta seguint el mètode de l’aula invertida (flipped classroom). Es dona molta importància al fet que els mots objecte d’anàlisi morfològica no es considerin de manera aïllada, sinó contextualitzats. Un dels passos procedimentals a què es dedica més atenció és l’ús correcte de la lexicografia especialitzada (diccionaris de famílies de paraules, diccionaris de morfemes, diccionaris inversos). Cal lliurar una tasca per tema. La tipologia de les tasques (escrites i orals, individuals i col·laboratives per parelles i en petits grups, etc.) varia al llarg del curs.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El lliurament dels exercicis (20 %) i les tasques de cada tema (40 %), i la participació en les tutories obligatòries (les individuals valen un 10 % i les que es fan en grup valen un 30 % de la nota total) són els requisits per poder acollir-se a l’avaluació continuada. Si no es compleix un dels dos requisits, caldrà sol·licitar l’avaluació única.

 

Avaluació única

La prova única final, en cas de renunciar a l’avaluació continuada, consta d’un treball monitoritzat per la persona docent o bé una prova d’assaig, depenent de l’acord pres entre estudiant i docent en una entrevista de caràcter obligatori.


Reavaluació

La reavaluació segueix el model de l’avaluació única.