Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història Externa de l'Alemany

Codi de l'assignatura: 361991

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Rosa Perez Zancas

Departament: Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

La llengua d’impartició del curs és l’alemany. Tanmateix, es fa un ús extensiu de les llengües vernacles per als continguts instructius i vehiculars. En la producció textual dels estudiants es demana l’ús exclusiu de l’alemany i/o l’anglès, que són les llengües de les lectures recomanades. En els intercanvis orals es veu amb naturalitat el canvi de llengua.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat per comunicar-se amb experts en altres àrees.

   -

Coneixement d'elements de la història i de les varietats de les llengües estudiades (llengua A i llengua B o C).

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer la filiació genètica de l’alemany.

— Conèixer l’alemany en situació de contacte amb altres llengües.

— Conèixer les etapes de la història de la llengua alemanya.

— Conèixer el procés d’estandardització de l’alemany: fases i agents principals.

— Aprendre a distingir entre línies orgàniques i trets evolutius marcats per la intervenció externa, planificada o no.

— Conèixer els principals tipus de canvi lingüístic.

— Saber apreciar el canvi semàntic no sempre visible.

— Practicar la lectura de textos especialitzats en llengua alemanya mitjançant diferents tècniques.

— Saber llegir i verbalitzar infografia relativa a la història externa de l’alemany.

— Treballar de manera sistemàtica i amb metodologies diverses aspectes relacionats amb el treball terminològic, lexicològic, fraseològic i col·locacional del llenguatge específic de la lingüística històrica de l’alemany.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Percebre la tensió entre idea i realització en historiografia de la llengua alemanya.
— Familiaritzar-se amb la conceptualització de l’alemany com a llengua històrica amb una arquitectura variacional complexa.
— Esdevenir sensible a la interdependència entre canvis del sistema i canvis en la configuració de les comunitats lingüístiques.
— Reflexionar sobre la incidència dels canvis en la manera com s’articula la identitat lingüística de les comunitats de parla alemanya.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La denominació deutsch/Deutsch: glotònim, gentilici i topònim. Història de la consciència lingüística i del valor simbòlic de la llengua

2. Períodes històrics i criteris de periodització

3. Divergència i convergència entre varietats de l’alemany

4. Història de varietats concretes i història de l’arquitectura variacional: substitució lingüística i anivellament entre varietats

5. Fases del procés d’estandardització. Història de la llengua en el mitjà escrit i en el mitjà oral

6. Canvis en la consideració de l’alemany a escala areal, nacional i internacional

7. Canvi lingüístic, canvi d’usos lingüístics i canvis normatius

8. Canvi semàntic, canvis en l’inventari lèxic i etimologia. Tipologia de manlleus lèxics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les unitats temàtiques consten d’una part expositiva de tipus magistral a la qual els estudiants accedeixen seguint el mètode de l’aula invertida (flipped classroom). Aquestes presentacions van seguides d’una sèrie de tests d’autocontrol i de webquests que es duen a terme com a treball autònom, en part individual i en part col·laboratiu, que serveixen per assegurar que s’han assimilat els continguts de manera progressiva. La resta de tasques (exercicis de lectura, exercicis d’interpretació d’infografies i cartografies, feines de confecció de glossaris i de treball terminològic) es presenten i es discuteixen en tutories obligatòries.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Els lliuraments dels exercicis (20 %) i les tasques de cada tema (40 %), i també la participació obligatòria a les tutories individuals (10 %) i de grup (30 %) són requisits imprescindibles per poder acollir-se a l’avaluació continuada. Si no es compleix algun d’aquests tres requisits, caldrà demanar avaluació única.

 

Avaluació única

La prova única final, en cas de renunciar a l’avaluació continuada, serà un treball monitoritzat pel docent o bé una prova d’assaig, depenent de l’acord pres entre estudiant i docent en una entrevista de caràcter obligatori.


Reavaluació

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única i s’especifica en el programa de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Besch, Werner & Wolf, Norbert Richard (2009) Geschichte der deutschen Sprache. Längsschnitte - Zeitstufen - Linguistische Studien. Berlin: Erich Schmidt.  Enllaç

Brundin, Gudrun (2004) Kleine deutsche Sprachgeschichte. München: Fink.  Enllaç

König, Werner (132001) dtv-Atlas Deutsche Sprache. München: Deutscher Taschenbuch Verlag.   Enllaç

Sonderegger, Stefan (1979) Grundzüge deutscher Sprachgeschichte. Diachronie des Sprachsystems. Band I. Einführung - Genealogie - Konstanten. Berlin, New York: Walter de Gruyter.   Enllaç

Kwekkeboom, Sarah / Waldenberger, Sandra / Bartsch, Nina / Schultz-Balluff, Simone: PerspektivWechsel oder: Die Wiederentdeckung der Philologie Band 1: Sprachdaten und Grundlagenforschung in der Historischen Linguistik. Band 2: Grenzgänge und Grenzüberschreitungen. Zusammenspiele von Sprache und Literatur in Mittelalter und Früher Neuzeit. Berlin: Erich Schmidt Verlag, 2016.

Patocka, Franz: Dialekte und Dialektologie des Deutschen: Eine Einführung in die Dialektologie. Wien: Praesens Verlag, 2018.

Leemann, Adrian / Elspaß, Stephan / Möller, Robert / Grossenbacher, Timo: Grüezi, Moin, Servus!: Wie wir wo sprechen. Reinbek bei Hamburg: Rowohlt, 2018.

Efling, Christian / Neuland, Eva: Soziolinguistik der deutschen Sprache. Soziale Aspekte von Sprachvariation und Sprachwandel. Tübingen: Narr Francke Attempto, 2018.

Felder, Ekkehard: Einführung in die Varietätenlinguistik. Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 2016.

Birte Kellermeier-Rehbein: Plurizentrik. Einführung in die nationalen Varietäten des Deutschen. Berlin: Erich Schmidt Verlag, 2014.

Metzeltin, Michael / Bru Peral, Javier: Landeswissen. Ein Methodenbuch. Wien: Praesens, 2018, 2. Aufl.