Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sistema de Drets i Llibertats

Codi de l'assignatura: 362452

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Enoch Alberti Rovira

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals, amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones, a la diversitat funcional i a la cultura de la pau d'acord amb els valors democràtics.

   -

Comprendre la posició jurídica de les persones en les seves relacions amb l'Administració i en general amb els poders públics.

   -

Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l'àmbit jurídic: legals, doctrinals i jurisprudencials.

(Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l¿àmbit jurídic, especialment les relatives als drets fonametals: legals, doctrinals i jurisprudencials.)

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

(Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l¿ordenació jurídica dels drets fonamentals i les llibertats públiques, tant en la dimensió interna com en la internacional.)

   -

Identificar la dimensió jurídica de les relacions humanes i socials i valorar-ne les implicacions en els diferents àmbits de l'ordenació.

   -

Capacitat d'interpretar les normes jurídiques segons les regles pròpies de cada àmbit del dret i d'aplicar-les als conflictes socials corresponents.

(Capacitat d¿interpretar les normes jurídiques relatives als drets fonamentals i d¿aplicar-les als conflictes socials.)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Conèixer el procés d’aparició i de positivització dels drets en el constitucionalisme espanyol i comparat i en l’àmbit supraestatal.
  • Conèixer i entendre el sistema de drets i llibertats establert a la Constitució espanyola i el seu règim jurídic.
  • Conèixer el sistema de garanties constitucionals i internacionals dels drets i les llibertats i identificar-ne els instruments principals.
  • Conèixer la tipologia diversa de drets i classificar-los segons els elements objectius i subjectius.


Referits a habilitats i destreses
  • Analitzar i comentar críticament textos doctrinals i jurisprudencials en matèria de drets constitucionals.
  • Cercar la normativa i la jurisprudència sobre la matèria del temari.
  • Resoldre casos pràctics en què es plantegin controvèrsies jurídiques relatives als drets i llibertats.
  • Exposar  arguments i opinions jurídiques sobre les matèries del temari.
  • Identificar la dimensió constitucional dels problemes jurídics referits als drets i les llibertats.

 

 

Blocs temàtics

 

1. 1. El sistema de drets: evolució, règim constitucional i mecanismes de garantia

*  1.1. Evolució del sistema de drets

1.1.1. Evolució històrica i conceptual: l’aparició de diversos tipus de drets
1.1.2. Reconeixement internacional i europeu dels drets: sistema del Consell d’Europa, de la Unió Europea i de l’ONU
1.1.3. Drets en la Constitució espanyola de 1978 i la seva sistemàtica

1.2. Elements generals configuradors dels drets

1.2.1. Naturalesa, estructura i vinculació dels drets: dimensions subjectiva i objectiva
1.2.2. Titularitat i condicions d’exercici dels drets i llibertats. Els drets de les persones estrangeres
1.2.3. La interpretació dels drets i la clàusula de l’article 10.2 de la CE 
1.2.4. Limitació de drets i conflicte entre drets: ponderació, raonabilitat i proporcionalitat 
 

1.3. Garanties normatives i institucionals dels drets

1.3.1 Garanties normatives: el paper del legislador en matèria de drets. Reserva de llei i contingut essencial
1.3.2. Garanties institucionals: el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal

1.4. Garanties jurisdiccionals dels drets

1.4.1. Protecció judicial ordinària i procediment preferent i sumari
1.4.2. Procediment d’empara davant el Tribunal Constitucional
1.4.3. Protecció internacional: Tribunal Europeu de Drets Humans i Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Referència al Tribunal de Justícia de la Unió Europea

1.5. Suspensió dels drets i llibertats

1.5.1. Suspensió general: els estats excepcionals. En especial, l’estat d’alarma i l’afectació de drets
1.5.2. Suspensió individual

2. 2. Els drets en el sistema constitucional espanyol

*  

2.1. Principi d’igualtat

2.1.1. Les dimensions de la igualtat en el constitucionalisme modern
2.1.2. La igualtat de tracte i la no discriminació: l’article 14 de la CE. La igualtat per raó de sexe i la igualtat per raó de gènere
2.1.3. La igualtat com a diferenciació: l’article 9.2 de la CE
2.1.4. La igualtat davant l’Administració i el poder judicial

2.2. La tutela judicial efectiva

2.2.1. El dret a la tutela judicial i la clàusula de no indefensió: l’article 24.1 de la CE
2.2.2. El dret a la tutela judicial efectiva en els processos judicials: les clàusules específiques de l’article 24.2

2.3. La tipologia de drets en la Constitució

2.3.1. Els drets civils

Dret a la vida i a la integritat física i moral. La llibertat ideològica i religiosa. El dret a la llibertat i a la seguretat.Els drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. Inviolabilitat del domicili. Secret de les comunicacions. La protecció de dades personals

2.3.2. Els drets polítics i de participació

Les llibertats d’expressió i d’informació. El dret de reunió i de manifestació. El dret de participació política

2.3.3. Els drets econòmics i socials

Referència al dret al medi ambient i al dret a un habitatge digne

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El professorat responsable dels grups de l’assignatura imparteix el mateix temari i segueix les indicacions metodològiques i d’avaluació que consten en aquest pla docent. No obstant això, cada docent pot elaborar i publicar un programa en què concreti la periodicitat de les seves explicacions i de les activitats presencials i dirigides, avaluables o no avaluables, que es portin a terme al llarg del curs.

L’assignatura s’organitza en grups de docència ordinària i en un grup d’estudi orientat, per a alumnes de segona matrícula, tant a la franja del matí com a la de la tarda.

Grups de docència ordinària

L’assignatura es treballa a través de les activitats presencials següents:

— Classes teòriques: el professorat hi combina l’explicació dels conceptes bàsics de l’assignatura amb el plantejament de les qüestions més essencials de cadascun dels temes. Per aquesta raó, per treure més profit d’aquestes sessions, l’alumnat ha d’assistir a classe amb el tema corresponent preparat amb l’ajuda del manual o d’altres materials que el professorat faciliti o indiqui prèviament.


— Sessions pràctiques: segons el que indiqui el programa d’activitats de cada docent, les sessions pràctiques es poden fer en grups desagregats. S’hi poden discutir i resoldre casos proposats prèviament; fer lectures i comentaris de textos constitucionals o lectures de jurisprudència del Tribunal Constitucional i dels tribunals europeus indicats prèviament; i resoldre els dubtes sobre temes i aspectes de l’assignatura que presenti l’alumnat.

El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantenen els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.  


Grups d’estudi orientat

Els grups d’estudi orientat acullen l’alumnat de segona matrícula que repeteix l’assignatura o que no té disponibilitat per seguir el curs ordinari. Tots els estudiants matriculats en aquests grups segueixen el règim d’avaluació única en els termes indicats més endavant. La docència combina un ús intensiu del Campus Virtual, les sessions presencials setmanals a l’aula assignada, més una tutoria en línia o presencial d’una hora de durada setmanal. En el programa del docent i en el Campus Virtual s’indiquen aquestes sessions tutorials. Mitjançant el Campus Virtual el professorat es comunica amb l’alumnat i li proporciona bibliografia i materials docents generals i per a cadascun dels temes de l’assignatura.

Les sessions setmanals destinades a aquests grups es conceben, bàsicament, per donar les indicacions generals sobre el temari de l’assignatura i resoldre dubtes. També es duen a terme classes pràctiques en les quals es debaten casos i es resolen des de la perspectiva juridicoconstitucional, i es comenten textos constitucionals i normatius o jurisprudència del Tribunal Constitucional i dels tribunals europeus indicats prèviament.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada (AC), que, d’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, implica una sola convocatòria d’avaluació, sens perjudici dels supòsits de dret a reavaluació establerts en aquest pla docent.

L’avaluació continuada pretén facilitar l’aprenentatge i està associada al seguiment regular del curs en les diverses activitats. Per tant, requereix l’assistència regular a classe i la participació en les diverses activitats programades tant en el pla docent com en el programa específic del docent. En concret, si l’alumnat no presenta cap activitat avaluable, o si ha presentat alguna activitat però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en aquest pla docent, entenent que ha obtingut un zero en les activitats que no ha presentat.

La tipologia de les activitats avaluables és la següent per a cada grup:

M1. Dr. Enoch Albertí

Tres activitats avaluables. 1a prova: test (20 %); 2a prova: test (10 %); 3a prova: cas pràctic (20 %).

M2. Dr. Andrea Romano

Dues activitats avaluables. 1a prova: preguntes de resposta curta (30 %); 2a prova: cas pràctic (20 %).

M3. Dr. Marco Antonio Simonelli / Dr. Juan Tello

Dues activitats avaluables. 1a prova: test (25 %); 2a prova: cas pràctic (25 %).

M4. Dr. Marco Antonio Simonelli / Dr. Juan Tello

Dues activitats avaluables. 1a prova: test (25 %); 2a prova: cas pràctic (25 %).

M5. Dra. Núria González

Dues avaluables. 1a prova: test (25 %); 2a prova: cas pràctic (30 %)

M6. Dra. Mar Aguilera 

Dues activitats avaluables. 1a prova: cas pràctic (10 %); 2a prova: cas pràctic (40 %).

M7. Prof. Carles Grima

Dues activitats avaluables. 1a prova: preguntes de resposta curta i cas pràctic (25 %); 2a prova: preguntes de resposta curta i cas pràctic (25 %).

T1. Prof. Gerard Martín 

Tres activitats avaluables. 1a prova: cas pràctic (20 %); 2a prova: cas pràctic (15 %); 3a prova: cas pràctic (15 %).

Cada activitat avaluable es puntua entre 0 i 10. Les activitats que no es facin per qualsevol causa, justificada o no, es puntuen amb un zero. Les consultes i revisions de les activitats avaluables es fan col·lectivament a classe i individualment, a petició de l’alumnat, en les hores de tutoria del professorat, sempre abans de la prova de síntesi.

D’altra banda, l’apartat 9 de les Directrius acadèmiques i docents per als graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (aprovades el 31 de maig de 2016) s’aplica en el sentit que es poden tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge. Amb això el professorat pot millorar la qualificació final de les activitats avaluables fins a un 10 % de la nota final obtinguda en aquestes activitats, sempre que la qualificació final obtinguda en les activitats avaluables sigui superior a 4,9. El conjunt d’activitats avaluables integra el 50 % de la nota final de l’assignatura.

A final de curs, i en les dates en què es convoqui, es fa una prova final de síntesi, que té un valor del 50 % de la nota final. Aquesta prova, teoricopràctica, és comuna i específica per a tots els alumnes d’avaluació continuada i es fa a partir de les pautes donades durant el curs. No es pot aprovar l’assignatura si no s’obté una valoració positiva a la prova de síntesi. Tenen la consideració de no presentats els alumnes que no duguin a terme dues de les tres activitats avaluables i els que no facin la prova de síntesi.

Tant la prova de síntesi com el conjunt d’activitats permeten al professorat avaluar l’adquisició dels coneixements teòrics o conceptuals de la matèria i, en un vessant pràctic, la capacitat de resoldre les activitats aplicades a aquesta matèria.

Reavaluació

D’acord amb l’apartat 23 de les Directrius acadèmiques i docents per als graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (aprovades el 31 de maig de 2016), l’estudiant que no hagi superat la prova de síntesi pot optar a la reavaluació i la qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareix a l’expedient. D’altra banda, l’apartat 9 d’aquestes directrius s’aplica en el sentit que, segons la trajectòria de l’estudiant, el professorat pot millorar la qualificació final fins a un 10 % de la nota obtinguda en les activitats avaluables, sempre que l’estudiant hagi superat la prova de reavaluació i la nota obtinguda en les activitats avaluables sigui superior a 6,9.

La prova de reavaluació és la mateixa que s’estableix per als estudiants de l’avaluació única. No tenen dret a reavaluació els alumnes que tinguin la qualificació de no presentat.

 

Avaluació única

L’avaluació única és aplicable als estudiants que optin per l’avaluació única en els grups ordinaris. També s’aplica als estudiants dels grups GEO i als estudiants de final de carrera. A més, també és aplicable als estudiants de l’avaluació continuada que es presentin a la reavaluació.

Els estudiants que optin per l’avaluació única (AU) n’han de formalitzar expressament la sol·licitud per mitjà d’un formulari electrònic o d’un imprès en paper, en el termini que fixi la Comissió Acadèmica i amb els requisits establerts per la Secretaria d’Estudiants i Docència. Tal com disposa la normativa vigent, l’incompliment del termini o de les formalitats establertes per inscriure’s en aquesta modalitat d’avaluació comporta incloure, amb caràcter general, els estudiants en el règim d’avaluació continuada.

La matèria que s’avalua és la definida en els blocs temàtics d’aquest pla docent. En l’apartat corresponent d’aquest pla docent s’inclou una bibliografia orientativa per a la preparació de la prova.

L’avaluació única consisteix en una sola prova de contingut teoricopràctic (una part teòrica sobre el temari en forma de test o de preguntes, i una altra que consisteix en la resolució d’un cas pràctic) que té com a objecte tot el temari de l’assignatura i que ha de permetre acreditar la superació dels objectius definits en aquest pla docent. La prova és comuna i específica per a tots els alumnes d’avaluació única.

Grups d’estudi orientat

El sistema d’avaluació del GEO consisteix en una prova final teoricopràctica (una part teòrica sobre el temari en forma de test o de preguntes, i una altra que consisteix en la resolució d’un cas pràctic). Al llarg del curs es resolen casos pràctics a classe.

En els grups GEO es fa una prova parcial voluntària i no alliberadora en la data i amb la matèria que s’especifica en el programa del professor. Aquesta prova és teoricopràctica i té un valor ponderat del 30 % de la nota final si s’aprova, i sempre que beneficiï els estudiants, i un examen final amb el valor del 70 % restant, també teoricopràctic. Grup GEO (05. 1r semestre) Dr. Enoch Albertí 

 

Indicacions especials a causa de la situació sanitària 

Es preveu que el curs es faci íntegrament de manera presencial. En cas que la situació sanitària ho requereixi, es faran les adaptacions i els canvis que estableixin les autoritats corresponents. 

 

Altres normes aplicables a totes les activitats avaluables i a totes les proves

D’acord amb allò que disposen les Directrius acadèmiques i docents per als graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (aprovades el 31 de maig de 2016), es recorda als estudiants que:

  • Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).
  • La còpia o el plagi en qualsevol activitat o prova final o de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació.
  • D’acord amb el Protocol academicodocent de la Facultat, hi ha una sola convocatòria d’avaluació única, sens perjudici del dret a la reavaluació establert en aquest pla docent.


Final de carrera

L’examen de final de carrera es regeix pels mateixos paràmetres que el d’avaluació única.

Reavaluació

No tenen dret a reavaluació els alumnes que tinguin la consideració de no presentats. La reavaluació consisteix en una prova comuna sobre el conjunt del programa que es compon d’una part teòrica i d’una part pràctica.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AGUILERA VAQUÉS, M.; SERRA CRISTÓBAL, R. Rights and freedoms in the Spanish Constitution. València : Tirant lo Blanch, 2015.

APARICIO, M.A. (dir.). Manual de derecho constitucional, 3a ed. Barcelona : Atelier, 2016.

ARAGÓN M. (dir.). Temas básicos de derecho constitucional. Vol 3. Tribunal Constitucional y derechos fundamentales. Madrid : Civitas, 2011.

BALAGUER, F. (coord.). Manual de derecho constitucional. Vol. 2. Madrid : Tecnos, 2018.

BASTIDA, F.J. ET AL. Teoría general de los derechos fundamentales en la constitución española de 1978. Madrid : Tecnos, 2004.

CASTELLÀ ANDREU, J.M. (ed.). Derecho constitucional básico. Barcelona : Huygens, 2018.

DÍEZ-PICAZO, L.M. Sistema de derechos fundamentales. Cizur Menor : Thomson Civitas, 2013.

GARCÍA VITORIA, I.; GÓMEZ FERNÁNDEZ, I.; QUERALT JIMÉNEZ, A. (coords.). Prácticas de derecho constitucional. València : Tirant lo Blanch, 2012.

GÓMEZ FERNÁNDEZ, I. ET AL. Esquemas de derecho constitucional. Valencia : Tirant lo Blanch, 2015.

LOPEZ GUERRA, Luis, El Convenio europeo de derechos humanos (Según la jurisprudencia del Tribunal de Estrasburgo), Tirant lo Blanch, Valencia, 2021

LÓPEZ GUERRA, L. ET AL. Derecho constitucional. Vol. 1. Valencia : Tirant lo Blanch, 2018.

PÉREZ ROYO, J., Curso de Derecho Constitucional: Marcial Pons, 2018.

QUERALT, A. La interpretación de los derechos : del Tribunal de Estrasburgo al Tribunal Constitucional. Madrid : Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2008

RODRÍGUEZ RUÍZ, B., Género y Constitución: Mujeres y Varones en el Orden Constitucional Español: Juruá Editora, 2017

RUBIO, F. Derechos fundamentales y principios constitucionales : doctrina jurisprudencial. Barcelona : Ariel, 1995.

Normas políticas. Madrid : Tecnos, 2019.

Legislació

Leyes políticas. Cizur Menor (Navarra) : Thomson Reuters Aranzadi Civitas, 2021

Pàgina web

Més enllà de les bases de dades de bibliografia i jurisprudència que poden consultar-se a la Biblioteca de la Facultat, també poden ser d’utilitat la pàgina Web de la Facultat < http://www.ub.edu/dret > i del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política < http://www.ub.edu/dconst/ >