Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Penes i Delictes

Codi de l'assignatura: 362453

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Juan Carlos Hortal Ibarra

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 9

Programa únic: S

 

 

Altres continguts

 

www.poderjudicial.es (jurisprudència del Tribunal Suprem d’Espanya i d’altres ordres jurisdiccionals).

www.ub.edu/dpenal (web del Departament de Dret Penal de la UB, amb informació legislativa i altres).

www.tribunalconstitucional.es (jurisprudència del Tribunal Constitucional d’Espanya).

 

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

90

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

84

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

65

Aprenentatge autònom

70

 

 

Recomanacions

 

 

— S’han d’haver aprovat les assignatures Fonaments de Dret Penal i Teoria del Delicte o Dret Penal I.

— És imprescindible tenir coneixements informàtics previs que permetin cercar jurisprudència de manera autònoma.

— S’ha de saber emprar l’entorn del Campus Virtual com a eina de treball de l’assignatura.


Requisits

362449 - Fonaments del Dret Penal i Teoria del Delicte (Obligatòria)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l'àmbit jurídic: legals, doctrinals i jurisprudencials.

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

   -

Capacitat d'interpretar les normes jurídiques segons les regles pròpies de cada àmbit del dret i d'aplicar-les als conflictes socials corresponents.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Els resultats òptims d’aprenentatge de l’assignatura han de fer que l’alumnat demostri, en acabar l’assignatura, que ha adquirit els conceptes i les estructures bàsiques de les diferents categories de delictes i les regles de determinació de la pena.

 

L’alumne ha d’assolir els objectius generals següents:

— Explicar els conceptes i les estructures bàsiques dels diferents grups de delictes sistematitzats essencialment a partir del bé juridicopenal protegit.

— Conèixer les regles de determinació de la pena, amb totes les variables que tenen incidència legal i jurisprudencial.

— Indicar el context politicocriminal que el legislador ha pres com a referència per configurar com a delictes o faltes determinades conductes humanes.

 

En concret ha de saber expressar correctament i argumentar:

— Quins són els elements legals que tenen incidència en la determinació judicial de la pena.

— Quines són les circumstàncies eximents de la responsabilitat criminal i quins són els requisits de l’aplicació judicial.

— Quines són les circumstàncies agreujants de la responsabilitat criminal i quins són els requisits de l’aplicació judicial.

— Quines són les circumstàncies atenuants de la responsabilitat criminal i quins són els requisits de l’aplicació judicial.

— Què és un concurs de lleis i què és un concurs de delictes.

— Quines són les regles legals de solució del concurs de lleis.

— Què és i com es regula el concurs ideal de delictes.

— Què és i com es regula el concurs medial de delictes.

— Què és i com es regula el delicte continuat.

— Com es determina la pena en els delictes dolosos.

— Com es determina la pena en els delictes imprudents.

— Com es determina la pena en les faltes.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar i analitzar els problemes teoricopràctics que plantegen els diferents delictes de la part especial.

 

— Demostrar en un cas pràctic que es poden plantejar diferents hipòtesis que permetin trobar una o més respostes correctes dogmàticament, amb independència de les diferents qualificacions possibles (acusació, defensa, etc.).

 

— Valorar críticament la legislació penal, les posicions doctrinals i les línies jurisprudencials.

 

— Emprar un nivell adequat d’expressió oral i escrita i de comunicació dels coneixements i els aprenentatges.

 

Referits a actituds, valors i normes

L’alumne ha d’acreditar el desenvolupament de les actituds següents:

— Treballar en equip per trobar arguments i contraarguments que permetin analitzar tots els plantejaments que presenti un cas pràctic.

— Elaborar comentaris de sentències i textos dogmàtics a nivell bàsic en els quals s’identifiqui la ratio decidenci i les línies argumentals principals i es facin aportacions crítiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Conseqüències jurídiques del delicte i regles de determinació de la pena

1.1. Sistema de penes

1.2. Regles de determinació de la pena

1.3. Concursos

2. Delictes contra la vida, salut individual, integritat moral, deures de solidaritat i relacions familiars

2.1. Delictes contra la vida humana independent

2.2. Delictes contra la vida humana dependent

2.3. Delictes contra la salut individual

2.4. Delictes contra la integritat moral

2.5. Deures de solidaritat i deures familiars

3. Delictes contra la llibertat en general i contra la llibertat i indemnitat sexual en particular

3.1. Delictes contra la llibertat

3.2. Delictes contra la llibertat deambulatòria

3.3. Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals

4. Delictes contra la propietat, el patrimoni i l’ordre socioeconòmic

4.1. Delictes contra la propietat

4.2. Delictes contra el patrimoni

4.3. Delictes contra l’ordre socioeconòmic

5. Delictes contra béns juridicopenals supraindividuals

5.1. Delictes contra la seguretat en el trànsit i la seguretat vial. Delictes contra la seguretat en el treball

5.2. Delictes de tràfic de drogues

5.3. Delictes contra el medi ambient

5.4. Falsedats documentals i personals

6. Delictes contra l’Administració i l’ordre públic

6.1. Delictes contra l’Administració pública

6.2. Delictes contra l’Administració de Justícia

6.3. Delictes contra l’ordre públic

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per assolir els objectius, aquesta assignatura empra, indistintament, una pluralitat d’espais d’aprenentatge, que cada professor tria segons les peculiaritats de cada tema i de cada bloc temàtic. En general, aquests espais són els següents:

— Classes teoricopràctiques semipresencials per fomentar la participació activa, que inclouen la possibilitat d’agregació. 

— Lectura de diversos articles dogmàtics o capítols de llibre per dur a terme una anàlisi crítica i elaborar recensions.

— Anàlisi de jurisprudència en activitats individuals o de grup.

— Estudi de casos pràctics per resoldre en grup.

— Tutorització obligatòria per parlar de casos pràctics.

— Seminaris dirigits.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada: 
El sistema ordinari d’avaluació d’aquesta assignatura és l’avaluació continuada (AC). Els estudiants que ho vulguin, però, es poden acollir a l’avaluació única (AU) en la manera en què ho estableix la Secretaria d’Estudiants i Docència.

Els estudiants que no sol·licitin l’AU dins del termini establert continuen en el règim d’AC. Els estudiants han d’estar o bé en règim d’AC o bé en règim d’AU.

A l’hora d’establir les qualificacions d’una activitat o d’una prova avaluable, els docents han de tenir en compte el nivell d’expressió oral i escrita i de comunicació dels coneixements.


Correcció lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Avaluació continuada

L’avaluació continuada (AC) consisteix a fer un mínim de tres i un màxim de cinc activitats obligatòries avaluables i una prova de síntesi (PS) final. Les primeres compten, en conjunt, entre el 50 % i el 70 % de la nota final i poden ser eliminatòries. La PS compta entre el 30 % i el 50 % restant de la nota final. Les activitats avaluables i la prova final de síntesi són teoricopràctiques. Cada docent ha de concretar en el seu programa el tipus de prova (test, resolució de cas pràctic, comentari doctrinal o jurisprudencial, etc.), el percentatge concret que hi assigna, el calendari de totes les activitats obligatòries d’avaluació i la matèria objecte d’avaluació de cadascuna de les activitats.

Cada docent pot valorar, igualment, l’assistència i la participació activa a classe en la nota final definitiva, com també el nivell d’expressió oral i escrita de l’alumne. Aquesta part de la nota només pot millorar, eventualment, la nota obtinguda, però en cap cas pot perjudicar la qualificació aritmètica obtinguda en les proves avaluables d’AC i en la PS.

Tant la PS com el conjunt d’activitats avaluables han de permetre acreditar l’adquisició dels coneixements teòrics o conceptuals d’aquesta matèria, com també, en un vessant pràctic, la capacitat de resoldre activitats aplicades. Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la PS, independentment del valor ponderat que se li assigni, finalment, en cada programa concret.

El professorat pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que en faci permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Especialment escau aquest fet quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior. (Protocol academicodocent dels graus de la Facultat de Dret, article 8).

En els casos en què l’alumnat no sol·liciti l’AU i romangui, per tant, en el règim d’AC, si no presenta cap activitat avaluable ni fa la PS rep la qualificació de no presentat (NP). Si es presenta a alguna activitat avaluable, però abandona el procés d’AC sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut un 0 en les activitats a les quals no s’ha presentat. Per obtenir una qualificació favorable d’AC és imprescindible presentar-se a totes les activitats previstes en els programes concrets i a la prova final de síntesi.

Atesa la singularitat dels grups d’estudi orientat (GEO), els estudiants han de seguir obligatòriament el règim d’AU, que es duu a terme en dues fases: la primera consisteix a fer una prova parcial de tipus teòric i pràctic, que equival al 40 % de la nota total. La segona consisteix en una prova de conjunt que es divideix en una part teòrica i una altra de pràctica. Les dues tenen un valor total del 60 % de la nota final. En els programes disponibles al Campus Virtual cada docent ha d’indicar la data en què s’ha de fer cadascuna d’aquestes activitats i els temes que comprenen.

Final de carrera

L’examen de final de carrera consisteix en un únic examen, que consta d’un test i de la resolució d’una pràctica, en les dues convocatòries. Cadascuna de les proves constitueix el 50 % de la nota final.

Reavaluació

La reavaluació pot consistir en una prova de tipus test i/o en la resolució d’un cas pràctic. També pot ser una prova oral davant d’un tribunal, format com a mínim per dos professors, en què es formulen preguntes teoricopràctiques sobre tot el temari. 

En tot cas, la nota obtinguda en la reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient acadèmic de l’estudiant.

Tenen dret a la reavaluació tots els alumnes que hagin estat avaluats prèviament, però en queden exclosos els no presentats.

 Grup M1: Dr. Gómez/Prof. Olivet

L’AC consisteix a fer tres activitats avaluables obligatòries tipus test (60 % de la nota final), una prova final de síntesi en la qual l’alumne ha de resoldre un cas pràctic (30 % de la nota final); i el 10 % restant de la nota final correspon a d’altres evidències avaluables relacionades amb la participació general de l’alumnat (participació a classe, entrega de pràctiques, entrega de treballs addicionals, assistència a activitats acadèmiques específiques, com ara congressos o seminaris, en relació directa amb l’assignatura).

Grup M2: Dr. Bages/Prof. Ramírez

L’AC consisteix a fer dues proves obligatòries tipus test (30 % de la nota final), la resolució de dos casos pràctics (15 % de la nota final) i una prova oral final de síntesi sobre el conjunt del programa (40 % de la nota final). El 15 % restant correspon a d’altres evidències avaluables relacionades amb la participació activa de l’alumnat (intervencions a classe, entrega de treballs addicionals, assistència a activitats acadèmiques específiques, com ara congressos o seminaris, en relació directa amb l’assignatura).

Per poder-se presentar a la prova de síntesi s’ha d’haver obtingut una nota mínima de 3 en la mitjana dels dos tests.¿

Grup M3: Dra. Fernández 

L’AC consisteix a fer de tres proves obligatòries tipus test (60 % de la nota final) i una prova final de síntesi en què l’alumnat ha de resoldre un o diversos casos seguint l’esquema d’acusació i defensa practicat a classe (30 % de la nota final). El 10 % restant de la nota final correspon a d’altres evidències avaluables relacionades amb la participació general de l’alumnat (intervencions a classe, entrega de treballs addicionals, assistència a activitats acadèmiques específiques, com ara congressos o seminaris, en relació directa amb l’assignatura).

Grup M4: Dr. Molins/ Prof. Ramírez 

L’AC consisteix a fer dues proves obligatòries tipus test (30 % de la nota final), la resolució de dos casos pràctics (15 % de la nota final) i una prova oral final de síntesi sobre el conjunt del programa (40 % de la nota final). El 15 % restant correspon a d’altres evidències avaluables relacionades amb la participació activa de l’alumnat (intervencions a classe, entrega de treballs addicionals, assistència a activitats acadèmiques específiques, com ara congressos o seminaris, en relació directa amb l’assignatura). Per poder-se presentar a la prova de síntesi s’ha d’haver obtingut una nota mínima de 3 en la mitjana dels dos tests.


Grup M5: Prof. Aineto/Prof. Fargier 

A l’AC es duen a terme tres activitats avaluables obligatòries que consisteixen en tests que compten el 60 % (20 % cadascun) de la nota final, i una PS, que compta el 30 % i que consta d’un test del conjunt de la matèria (15 %) i de la resolució d’un cas pràctic (15 %). El 10 % restant correspon a d’altres evidències, com ara la participació activa a classe, el lliurament de casos pràctics o l’assistència a activitats organitzades pel Departament de Dret Penal.


Grup T1: Prof. Ariche/Prof. Bañeres

L¿AC consisteix en tres proves tipus test (60 % nota final) i la prova de síntesi, que consta d’una part teòrica tipus test (20 % nota final) i de la resolució d’un cas pràctic (20 %).

Grup T2: Dr. Valiente/Dr. Turienzo

L’AC consisteix a fer de tres proves obligatòries (60 % de la nota final) i una prova final de síntesi en què l’alumnat ha de resoldre un cas pràctic seguint l’esquema d’acusació i defensa practicat a classe (40 % de la nota final).

 

Avaluació única

L’alumnat té la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única (AU) en les condicions que fixa la UB. La Secretaria d’Estudiants i Docència disposa de tots els mitjans possibles per facilitar-ne la inscripció de l’alumnat (per mitjà d’un formulari electrònic, un imprès, etc.).

L’AU d’aquesta assignatura s’ha de sol·licitar en el termini fixat per la Secretaria d’Estudiants i Docència. Els estudiants que no sol·licitin l’AU dins del termini establert segueixen en règim d’AC.

Els estudiants en règim d’AU poden continuar assistint a classe i fer les activitats ordinàries d’aprenentatge de l’assignatura (pràctiques, etc.). Tot i això, l’avaluació que s’obtingui d’aquestes activitats, en general, ho és a efectes merament orientatius de la progressió de l’alumnat, però no forma part, ni totalment ni parcial, de la qualificació final de l’assignatura.

Reavaluació

La reavaluació pot consistir en una prova de tipus test i/o en la resolució d’un cas pràctic. També pot ser una prova oral davant d’un tribunal, format com a mínim per dos professors, en què s’han de respondre preguntes teoricopràctiques sobre tot el temari. 

En qualsevol cas, la nota obtinguda en la reavaluació és la qualificació final que constarà a l’expedient acadèmic de l’estudiant.

Tenen dret a la reavaluació tots els alumnes que prèviament hagin estat avaluats, però en cap cas els que constin com a no presentats. 

Grup M1: Dr. Gómez/Prof. Olivet

Grup M2: Dr. Bages/Prof. Ramírez

L’AU consisteix en una prova tipus test de 40 preguntes i la resolució d’un cas pràctic. Cadascuna de les parts compta un 50 %.

Grup M3: Dra. Fernández

L’avaluació consisteix en una única prova de dues parts: una primera de teòrica i una altra de pràctica.

La primera part representa el 50 % de la nota de l’examen i consisteix en la resolució d’un test d’entre 40 i 50 preguntes sobre tot del programa, amb quatre variables de resposta i amb una única resposta correcta. Les preguntes incorrectes penalitzen (– 0,33 en base 10) i les no contestades no puntuen. Si no se supera aquesta primera part, la qualificació final és de suspens i ja no es qualifica la segona part de l’examen.

La segona part representa el 50 % de la nota de l’examen i consisteix en la resolució d’un cas pràctic i preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta. En els casos pràctics s’han d’identificar tots els problemes de teoria del delicte i s’han de resoldre d’acord amb l’esquema d’acusació i defensa. 

Grup M4: Dr. Molins/Prof. Ramírez

L’AU consisteix en una prova tipus test de 40 preguntes i la resolució d’un cas pràctic. Cadascuna de les parts compta un 50 %.

Grup M5: Prof. Aineto/Prof. Fargier 

L’AU consisteix en dues proves, una de tipus test i l’altra de resolució d’un cas pràctic.

Grup T1: Prof. Ariche/Prof. Bañeres

L’AU consisteix en una prova de tipus test (60 % de la nota final) i en la resolució d’un cas pràctic (40 % de la nota). 

Grup T2: Dr. Valiente/Dr. Turienzo

L’AU consisteix en una única prova que té dues parts. La primera part consta de preguntes de resposta curta i s’ha d’aprovar per examinar-se de la segona, en la qual s’ha de resoldre un cas pràctic. Cada part compta el 50 % de la nota final. 

Grup GEO: Dr. Molins/Dr. Bages/Dra. Goena 

Atesa la singularitat dels grups d’estudi orientat, els estudiants han de seguir obligatòriament el règim d’AU, que consisteix en una prova de tipus test (50 % nota final) i en la resolució d’un cas pràctic (50 % del total).

En els programes del Campus Virtual els docents indiquen la data en què s’ha de fer cada activitat i els temes que comprèn.