Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret d'Obligacions i Contractes

Codi de l'assignatura: 362454

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Luisa Zahino Ruiz

Departament: Departament de Dret Privat

crèdits: 9

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

90

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

90

Treball tutelat/dirigit

60

Aprenentatge autònom

75

 

 

Recomanacions

 

El dret civil s’ha de percebre com un conjunt sistemàtic que estudia la persona (centre de gravetat de la disciplina), les obligacions i els contractes, les coses i com adquirir-les, la família i la successió. En aquest sentit, convé respectar l’ordre de les diverses assignatures que componen el dret civil per copsar-ne la coherència interna.

És bàsic saber utilitzar els recursos bibliogràfics i informàtics —bases de dades— de caràcter jurídic, als quals es pot accedir mitjançant la Biblioteca de la UB.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals, amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones, a la diversitat funcional i a la cultura de la pau d'acord amb els valors democràtics.

   -

Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l'àmbit jurídic: legals, doctrinals i jurisprudencials.

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

   -

Identificar la dimensió jurídica de les relacions humanes i socials i valorar-ne les implicacions en els diferents àmbits de l'ordenació.

   -

Capacitat d'interpretar les normes jurídiques segons les regles pròpies de cada àmbit del dret i d'aplicar-les als conflictes socials corresponents.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

En finalitzar el curs l’alumnat ha de:

— Saber què s’entén per relació jurídica patrimonial i quins són els criteris que permeten distingir entre dret de crèdit i dret real, i la importància (i les limitacions) d’aquesta distinció.

— Conèixer què determina el naixement de les obligacions, és a dir, quines en són les fonts.

— Reconèixer quins són els elements subjectius (creditor, deutor) i objectius (prestació) de l’obligació i quins problemes plantegen.

— Entendre quina és la dinàmica de l’obligació un cop s’ha contret, amb especial referència a la modificació i l’extinció de l’obligació i als mitjans de defensa del dret de crèdit.

— Entendre què és un contracte, quins en són els elements (subjectes, objecte, causa i forma) i quins requisits han de complir.

— Saber quin és el règim jurídic del contracte, tant en el decurs normal (perfeccionament, interpretació i eficàcia) com en la patologia (ineficàcia i invalidesa, nul·litat, anul·labilitat i rescissió).

— Saber com es poden classificar els contractes i quin és el concepte i el règim dels contractes més importants o significatius dels diversos grups o categories.

— Saber què són els quasicontractes i com s’articula la teoria de l’enriquiment injust.

— Saber què s’entén per responsabilitat extracontractual i quins són els fonaments de l’anomenat dret de danys.

 

Referits a habilitats, destreses

— Adquirir un bagatge imprescindible per enfrontar-se íntegrament al dret contractual i, alhora, establir les bases necessàries per comprendre adequadament la resta del dret civil i d’altres matèries (dret mercantil i dret administratiu).

— Refermar i millorar l’agilitat a l’hora de relacionar conceptes jurídics i d’utilitzar textos legals, jurisprudencials i doctrinals en l’àmbit del dret privat.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La teoria general de l’obligació

1.1. El concepte de «obligació»

1.2. La classificació de les obligacions

1.3. Les relacions entre les obligacions

1.4. La modificació i l’extinció de l’obligació

1.5. La infracció de l’obligació

1.6. La protecció legal del crèdit

2. Les fonts de les obligacions

3. El contracte en general

3.1. L’autonomia de la voluntat com a fonament del contracte. La formació i els elements estructurals del contracte

3.2. La interpretació del contracte

3.3. L’àmbit subjectiu de l’eficàcia del contracte

3.4. Els contractes establerts pels consumidors i usuaris

3.5. La modificació i l’extinció del contracte

4. Els contractes en particular

4.1. Els contractes amb finalitat transmissora

4.2. Els contractes sobre activitat aliena

4.3. Els contractes sobre objecte aliè

4.4. Els contractes aleatoris

4.5. Els contractes societaris i de cooperació

4.6. Els contractes de finançament i garantia

4.7. Els contractes de solució de conflictes

5. Les altres fonts de les obligacions

5.1. Els quasicontractes

5.2. La responsabilitat extracontractual

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura comprèn una part teòrica important amb la finalitat d’adquirir els coneixements legals bàsics sobre l’ús i l’adquisició de la informació. El professorat explica la base d’aquesta part teòrica a les classes magistrals. A partir d’aquí, requereix l’estudi individual de l’alumnat en les hores de treball autònom. L’estudi de casos i la resolució d’exercicis i problemes tenen per finalitat que els estudiants aprenguin a aplicar la llei i els coneixements que adquireixin relacionats amb el contingut de l’assignatura.

Els grups ordinaris de grau han de combinar el treball presencial, l’autònom i el dirigit. Això s’articula a través de:

— Classes magistrals o expositives

— Classes pràctiques

— Treball no presencial
 

Quant als grups d’estudi orientat, les pautes metodològiques són les següents:

— La docència combina l’ús intensiu del Campus Virtual i les sessions presencials setmanals.

— El Campus Virtual és l’espai en el qual el professorat proporciona i distribueix materials docents i es comunica amb els estudiants.

— Les sessions presencials setmanals han d’alternar sessions teòriques i pràctiques i serveixen per seguir, de manera sintètica i orientadora, el temari de l’assignatura. Poden servir també per resoldre dubtes.

— Hi ha una disponibilitat del docent presencial i en línia, a més de l’horari de tutories.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Disposició general 
D’acord amb les Directrius academicodocents per als graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, l’exercici d’avaluació que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens (amb nota màxima de 4). 

 

Grup M1 

L’avaluació continuada consisteix en tres activitats avaluables i una prova de síntesi.

Les activitats avaluables són: dues proves de tipus test o de preguntes de resposta curta, l’objectiu de les quals és l’autoavaluació o la verificació del nivell i ritme individual de seguiment de l’alumnat; i una prova escrita que consta d’un nombre variable de preguntes de desenvolupament teòric que tenen a veure amb els epígrafs del programa del curs. La superació de les dues proves d’autoavaluació, de tipus test o de preguntes curtes, no elimina matèria ni redueix el contingut avaluable de la resta de proves. Quant a la prova escrita, si se supera amb una qualificació de 5 o més, allibera o elimina matèria; s’han d’aprovar les matèries explicades per cada un dels tres professors i s’han de respondre totes les preguntes, sense deixar-ne cap en blanc. És imprescindible que la resposta sigui congruent amb la pregunta, sense derivar a qüestions no plantejades.

La prova de síntesi consisteix en un examen que abasta tot el contingut del programa de l’assignatura i tots els epígrafs que conté estan sotmesos a avaluació, hagin estat o no objecte d’explicació a classe, tret dels de la matèria corresponent a la tercera prova avaluable o prova escrita, si l’alumne l’ha aprovat. La prova de síntesi consta d’un nombre variable de preguntes de desenvolupament teòric que tenen a veure amb els epígrafs del programa. La superació de la prova requereix aprovar la matèria explicada per cada un dels tres professors i respondre totes les preguntes, sense deixar-ne cap en blanc. És imprescindible que la resposta sigui congruent amb la pregunta, sense derivar a qüestions no plantejades.

Totes les proves s’anuncien amb l’antelació suficient, i el docent especifica els temes del programa objecte d’avaluació de la prova corresponent.

Quant a la ponderació de les proves, la prova de síntesi representa un 50 % de la nota final de l’assignatura; i pel que fa a les tres proves prèvies, que representen el 50 % restant, les dues de tipus test o de preguntes curtes puntuen un 10 % cadascuna i la prova escrita un 30 %.

Si l’estudiant no fa cap de les proves, rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha fet alguna prova avaluable, però no completa el procés d’avaluació continuada, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut la qualificació de zero (0) en les proves que no ha fet.

D’acord amb els criteris generals de la Facultat, no es pot aprovar l’assignatura sense haver aprovat la prova de síntesi.

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès l’assignatura poden optar a la reavaluació només si prèviament han estat avaluats; queden, per tant, exclosos de la reavaluació els casos de no presentat.

La prova de reavaluació pot consistir, alternativament, en una prova de tipus test o en un examen amb preguntes de desenvolupament teòric, amb els mateixos criteris establerts per a la prova de síntesi.

La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

DOCÈNCIA NO PRESENCIAL

Si les activitats avaluables no es poden fer presencialment, es mantindrà el mateix tipus de proves, però les proves escrites de desenvolupament teòric (ja sigui parcial, de síntesi o final) podran incloure (o bé consistir en) comentaris de text i lectures jurídiques especialitzades (per exemple textos legals, extractes d’articles i monografies i resolucions judicials). A més, alguna de les proves escrites (ja sigui parcial, de síntesi o final) podria consistir en un cas pràctic o incloure’l.

 

GRUP M2 i M6

En el règim d’avaluació continuada la nota final és la que resulta de quatre activitats avaluables:   

— La primera (control escrit de la matèria) amb un valor del 40 %

— La segona (exposició oral) amb un valor del 10 %

— La tercera (treball en grup) amb un valor del 10 %

— La quarta (prova de síntesi) amb un valor del 40 %

 Els estudiants que hagin obtingut una qualificació final de suspens poden fer una prova escrita de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant. 

 

GRUPS M3 i T1

L’avaluació continuada comprèn tres activitats obligatòries sobre els blocs temàtics de l’assignatura i una prova final de síntesi de tot el programa.

— Una de les activitats és una presentació oral en què l’estudiant –individualment o en parella, a criteri del professor– ha de compartir amb el grup la resolució de determinades qüestions plantejades en un supòsit pràctic (20 %)

— Les altres dues consisteixen en dues proves tipus test (20 %, la primera, i 20 %, la segona), que es fan a classe.

— La prova de síntesi compta el 40 % de la nota final i comprèn tot el programa. Consisteix en una prova escrita de dues parts: la primera part és teòrica i consisteix a respondre preguntes curtes sobre els diversos blocs temàtics de l’assignatura; la segona part consisteix en la resolució d’un o més casos pràctics, amb possibilitat de consultar la legislació aplicable.

A més de les tres activitats avaluables i la prova de síntesi (3 + 1), l’estudiant ha de participar en altres activitats que planteja el professor a classe.

El professorat es reserva discrecionalment la possibilitat d’apujar la nota a partir d’altres evidències diferents de la prova de síntesi i de les activitats d’avaluació continuada, associades a la participació activa dels estudiants a les classes com a ítem per a l’avaluació.

Reavaluació

Tant per als estudiants d’avaluació continuada com per als d’avaluació única, la prova de reavaluació consisteix en una prova escrita de dues parts: la primera part és teòrica i consisteix a respondre preguntes curtes sobre els diversos blocs temàtics de l’assignatura; la

segona part consisteix en la resolució d’un o més casos pràctics, amb possibilitat de consultar la legislació aplicable.

Cal consultar els criteris comuns a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

 

GRUPS M4 i T2

La nota final és la que resulta del programa d’activitats avaluables següent:

— Dues de les activitats són casos pràctics, que es penjaran al Campus Virtual, i valen el 10 % de la nota final.

— Activitat dirigida de treball d’investigació sobre un tema o epígraf del programa; es fa en grups d’un a tres alumnes i se n’ha de lliurar un resum escrit de 10 a 20 pàgines i fer-ne una exposició a classe d’uns 15 minuts: 20 %

— Examen parcial escrit de preguntes de resposta curta o de tipus test; allibera matèria si s’hi obté una nota igual o superior a 6, i té una consideració ponderada en la nota final a partir de 4: 20 %

— Prova final de síntesi (examen final) oral o escrita amb preguntes curtes o tipus test i/o cas pràctic: 50 %

Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi. Si l’estudiant no fa cap activitat avaluable ni tampoc la prova de síntesi, obté una qualificació de no presentat. A l’hora de fixar la nota final es poden tenir en compte, eventualment, per millorar la nota aritmètica obtinguda, qualsevol tipus d’evidències d’aprenentatge, així com l’assistència i la participació activa a classe.

Reavaluació

La reavaluació consisteix a fer una nova prova de síntesi, amb el mateix format o sistema. La reavaluació exigeix haver estat avaluat prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La nota obtinguda a la reavaluació és la qualificació final, sens perjudici de tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda.

 

GRUP M5

L’avaluació continuada comprèn tres proves avaluables i la prova de síntesi: 

— Dues proves tipus test o de preguntes curtes, que no alliberen matèria. L’objectiu d’aquestes proves és l’autoavaluació o la verificació del nivell i ritme individual de seguiment de l’estudiant. La superació d’aquestes proves no elimina matèria ni redueix el contingut avaluable de la prova de síntesi. Cadascuna d’aquestes dues proves té un valor del 10 % de la nota final.

— Una prova escrita de desenvolupament de continguts del programa, que allibera matèria si s’hi obté una puntuació a partir de 5. Aquesta prova té un valor del 30 % de la nota final

— La prova de síntesi, de desenvolupament de continguts del programa; a la prova de síntesi s’hi avalua tot el contingut de l’assignatura, tret de la matèria de la prova parcial anterior si s’ha aprovat. La prova de síntesi representa un 50 % de la nota final de l’assignatura.

Totes les proves s’anuncien amb l’antelació suficient, i s’especifiquen els temes del programa específic del grup que s’hi avaluen; tots els epígrafs corresponents a aquest contingut estan sotmesos a avaluació, hagin estat o no objecte d’explicació a classe. La superació de la prova requereix respondre totes les preguntes i no deixar-ne cap en blanc. És imprescindible que la resposta sigui congruent amb la pregunta, sense derivar a qüestions no plantejades.

Per a aprovar qualsevol de les proves escrites cal aprovar la part de l’examen corresponent a les matèries explicades per cadascun dels dos professors.

Si l’estudiant no fa cap de les proves, rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha fet alguna prova avaluable, però no completa el procés d’avaluació continuada, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en aquest pla docent, entenent que ha obtingut la qualificació de zero (0) en les proves que no ha fet.

D’acord amb els criteris generals de la Facultat, per aprovar l’assignatura cal haver aprovat la prova de síntesi.

Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació. La reavaluació exigeix haver estat avaluat prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La qualificació obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva que constarà a l’expedient dels estudiants.

La prova de reavaluació pot consistir en una prova tipus test o en un examen amb preguntes de desenvolupament teòric, o en una combinació d’ambdós models. En aquest examen s’avalua tot el contingut del programa de l’assignatura, amb els mateixos criteris d’examen que en les proves de desenvolupament de l’avaluació continuada i l’avaluació única.

 

Avaluació única

Disposició general 
D’acord amb les Directrius academicodocents per als graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, l’exercici d’avaluació que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens (amb nota màxima de 4).

 

Grup M1 

Tots els estudiants es poden acollir a l’avaluació única dins del termini general establert per la Facultat i fent servir l’imprès electrònic que facilita la Facultat. Les sol·licituds s’han d’adreçar a l’administració del centre i no individualment als professors de l’assignatura, que no són responsables de la tramitació i ni de la resolució de les sol·licituds.

La prova d’avaluació única consisteix en un examen que abasta tot el contingut del programa de l’assignatura, del qual tots els epígrafs estan sotmesos a avaluació, hagin estat o no objecte de les explicacions de classe. La prova d’avaluació única consta d’un nombre variable de preguntes de desenvolupament teòric que tenen a veure amb els epígrafs del programa. La superació de la prova requereix aprovar la matèria explicada per cada un dels tres professors i respondre totes les preguntes, sense deixar-ne cap en blanc. És imprescindible que la resposta sigui congruent amb la pregunta, sense derivar a qüestions no plantejades.

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès l’assignatura poden optar a la reavaluació només si prèviament han estat avaluats; en queden exclosos, per tant, els casos de no presentat. La prova de reavaluació pot consistir, alternativament, en una prova de tipus test o en un examen amb preguntes de desenvolupament teòric, amb els mateixos criteris establerts per a la prova d’avaluació única en el paràgraf anterior.

DOCÈNCIA NO PRESENCIAL

Si les activitats avaluables no es poden fer presencialment, es mantindrà el mateix tipus de proves, però les proves escrites de desenvolupament teòric (parcials, de síntesi o final) podran incloure (o bé consistir en) comentaris de text i lectures jurídiques especialitzades (per exemple, textos legals, extractes d’articles i monografies i resolucions judicials). A més, alguna de les proves escrites (ja sigui parcial, de síntesi o final) podria consistir en  un cas pràctic o incloure’l.

 

GRUPS M2 i M6

Els estudiants poden optar pel sistema d’avaluació única, d’acord amb el procediment fixat per la UB. L’avaluació única s’ha de sol·licitar dins del termini que fixi la Comissió Acadèmica i fent servir els mitjans que posi al seu abast la Secretaria d’Estudiants i Docència. Els estudiants que no sol·licitin acollir-se al sistema d’avaluació única dins del termini establert han de seguir el règim d’avaluació continuada. Els estudiants en règim d’avaluació única poden continuar assistint a les classes. L’avaluació única consisteix en una prova final de conjunt sobre el temari de l’assignatura, que representa el 100 % de la nota. Aquest examen és escrit i es fa en les dates i els llocs previstos pel Consell d’Estudis.  

Els estudiants que hagin suspès l’assignatura poden optar a la reavaluació només si prèviament han estat avaluats, i en queden exclosos els casos en què la qualificació sigui de no presentat. La nota obtinguda en la reavaluació serà la nota definitiva. 

 

GRUPS M3 i T1

La prova d’avaluació única per als estudiants que hagin sol·licitat acollir-se a aquest règim —a través del web de l’ensenyament— comprèn tot el programa i consisteix en una prova escrita de dues parts: una de teòrica, que consta d’un test sobre tots els blocs temàtics de l’assignatura, i una part pràctica que consisteix en la resolució d’un cas pràctic amb la utilització de la legislació aplicable. Per superar l’assignatura s’han d’aprovar les dues parts.

Reavaluació

Tant per als estudiants d’avaluació continuada com per als d’avaluació única, la prova de reavaluació consisteix en una prova escrita de dues parts: la primera part és teòrica i consisteix a respondre preguntes curtes sobre els diversos blocs temàtics de l’assignatura; la segona part consisteix en la resolució d’un o més casos pràctics, amb possibilitat de consultar la legislació aplicable.

Cal consultar els criteris comuns a tots els grups, particularment quant als requisits per presentar-se a la prova de reavaluació.

 

GRUPS M4 i T2

L’avaluació única consisteix en una prova que té per objecte tot el temari de l’assignatura, amb el mateix sistema i característiques que la prova de síntesi i la revaluació de l’avaluació continuada.

 

GRUP M5

Tots els estudiants es poden acollir a l’avaluació única dins del termini general establert per la Facultat. Les sol·licituds, en línia, s’han d’adreçar a l’administració del centre i no individualment als professors de l’assignatura, als quals no correspon la tramitació ni la resolució de les sol·licituds.

La prova d’avaluació única consisteix en un examen que comprèn tot el contingut del programa de l’assignatura; tots els epígrafs del programa estan sotmesos a avaluació, hagin estat o no objecte de les explicacions de classe. S’apliquen els mateixos criteris d’examen que en les proves de desenvolupament de l’avaluació continuada.

Reavaluació

Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada o única poden fer una prova de reavaluació. La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La qualificació obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva que constarà a l’expedient dels estudiants.

La prova de reavaluació pot consistir en una prova tipus test o en un examen amb preguntes de desenvolupament teòric, o en una combinació d’ambdós models. En aquest examen s’avalua tot el contingut del programa de l’assignatura, amb els mateixos criteris d’examen que en les proves de desenvolupament de l’avaluació continuada i l’avaluació única.

 

GRUP D’ESTUDI ORIENTAT O5

En els GEO tots els estudiants segueixen el sistema d’avaluació única, que es duu a terme en dues fases: una prova parcial i una prova final. Totes dues proves són de tipus test —de caràcter teòric i pràctic— i cadascuna val un 50 % de la nota final. L’examen parcial és alliberador quant a la matèria avaluada. Els alumnes que no hagin superat la prova parcial s’han d’examinar de tota la matèria a la prova final.  

Els estudiants que hagin suspès l’avaluació poden optar a la reavaluació de tota la matèria (no es guarda la nota dels parcials). La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva. 

 

Final de carrera

L’avaluació de final de carrera consisteix en una prova de tipus test, de caràcter teòric i pràctic, que abasta tota la matèria del programa de l’assignatura. 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALBALADEJO, M. Derecho civil. Vol. 2. Derecho de obligaciones. Barcelona : Bosch, 2011.   Enllaç

BADOSA, F., Dret d’obligacions. Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona : Barcanova, 1990.  Enllaç

BADOSA, F. (dir.). Manual de dret civil català. Madrid ; Barcelona : Marcial Pons, 2003.  Enllaç

CARRASCO PERERA, A. (Dir.),Tratado de la Compraventa, Homenaje a Rodrigo Bercovitz, Aranzadi, 2013.

DÍEZ-PICAZO, L.; GULLÓN, A. Sistema de derecho civil. Vols. 2.1, 2.2. Madrid : Tecnos, 2018.  Enllaç

DÍEZ-PICAZO y PONCE DE LEÓN, L., Fundamentos del Derecho civil patrimonial, Tomos I, II, IV, V, Madrid, 2007, 2008, 2010, 2011.

GETE-ALONSO CALERA, MªC y SOLÉ RESINA, J. (Dirs.), Derecho de obligaciones y contratos de Cataluña,  Atelier, Barcelona, 2021

  En premsa

LACRUZ, J.L. ET AL. Elementos de derecho civil. Vol. 2. Derecho de obligaciones. Madrid : Dykinson, 2009-2011.

Vol. 1  Enllaç
Vol. 2  Enllaç

MALUQUER DE MOTES, C.J. ET AL. La relació jurídica obligacional. Barcelona : Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, cop. 2008.  Enllaç

MARTÍNEZ DE AGUIRRE y ALDAZ, C. (coord.),Curso de Derecho civil, Tomo II-I: Teoría General de la Obligación y el Contrato, Edisofer. Madrid, 2018

POZO CARRASCOSA, P.; VAQUER ALOY, A.; BOSCH CAPDEVILA, E., Derecho civil de Cataluña. Derecho de obligaciones y contratos, Marcial Pons, (última edició en premsa).

Legislació

Edicions actualitzades del Codi civil espanyol, del Codi civil de Catalunya i de les lleis civils especials.

Código civil  Enllaç
Codi civil de Catalunya  Enllaç
Lleis especials catalanes  Enllaç