Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Internacional Públic

Codi de l'assignatura: 362456

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Bonet Perez

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Per seguir l’assignatura i ajudar a millorar-ne els resultats és útil el coneixement d’idiomes, sobretot anglès i francès, per tal de poder accedir a lectures i textos complementaris. També és important el domini de les utilitats informàtiques bàsiques, i específicament del web de la UB, ja que el Campus Virtual és una eina de treball i de comunicació habitual.


Altres recomanacions

És recomanable l’ús dels textos normatius inclosos en el volum següent, que es pot adquirir al servei de fotocòpies de la Facultat de Dret:

Departament de Dret i Economia Internacionals. Textos básicos de Derecho Internacional Público. 7a edició. Barcelona: Signo Impressió Gràfica, 2014.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Conèixer i actuar des del respecte als drets fonamentals, amb especial atenció a la igualtat entre homes i dones, a la diversitat funcional i a la cultura de la pau d'acord amb els valors democràtics.

   -

Entendre l'estructura de l'ordenació jurídica i conèixer i saber aplicar els criteris de prelació de les fonts per determinar les normes aplicables en cada cas.

   -

Conèixer i comprendre la pluralitat jurídica al món, l'evolució de la societat internacional i de les seves institucions, la seva incidència en l'elaboració de normes jurídiques internacionals i transnacionals, i també interpretar els mecanismes de recepció d'aquestes normes en l'ordenació jurídica espanyola.

   -

Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l'àmbit jurídic: legals, doctrinals i jurisprudencials.

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

   -

Identificar la dimensió jurídica de les relacions humanes i socials i valorar-ne les implicacions en els diferents àmbits de l'ordenació.

   -

Capacitat d'interpretar les normes jurídiques segons les regles pròpies de cada àmbit del dret i d'aplicar-les als conflictes socials corresponents.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Disposar dels coneixements necessaris per comprendre les característiques principals de la societat internacional actual i la incidència de la seva estructura i de les tensions que hi sorgeixen en la formació i en l’aplicació del dret internacional públic.

— Entendre les bases del sistema jurídic internacional, incloent-hi no solament els procediments de creació i d’aplicació del dret internacional públic, sinó també les característiques de l’ordenament jurídic internacional i els subjectes del dret internacional.

— Comprendre la interacció entre els plànols normatius internacional i intern i, en particular, l’existència de connexions en els continguts respectius i les conseqüències jurídiques de la incorporació del dret internacional públic en l’ordenament jurídic espanyol.

 

Referits a habilitats, destreses

— Obtenir i seleccionar informació relacionada amb els continguts conceptuals de l’assignatura mitjançant diferents tipus de fonts de coneixement i documentals, incloent-hi recursos tant en suport paper com virtuals.

— Identificar i analitzar les normes jurídiques internacionals i els procediments destinats a fer-les complir com a instrument de la pràctica professional.

— Interpretar l’abast de les obligacions jurídiques internacionals de qualsevol estat i, en particular, de l’espanyol.

— Resoldre qüestions jurídiques complexes que es plantegin en la pràctica.

— Produir adequadament textos escrits i argumentacions orals respecte dels conceptes i de les institucions del dret internacional públic.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Valorar críticament el funcionament de la societat internacional i del sistema jurídic internacional, de manera que les opinions i l’observació de la realitat siguin, a més d’autònomes, rigoroses en l’anàlisi.

— Introduir-se en els valors propis de la societat espanyola i entreveure críticament la interacció d’aquesta societat amb els valors existents en la societat internacional.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La noció i la formació històrica del dret internacional públic: característiques de la societat internacional i valors, principis i funcions del dret internacional contemporani

2. La formació del dret internacional públic i l’estructura del sistema jurídic internacional

3. Els subjectes del dret internacional públic

3.1. L’Estat i les seves competències

3.2. Les organitzacions internacionals i altres subjectes del dret internacional públic

4. L’aplicació del dret internacional públic

4.1. La recepció del dret internacional públic en els ordenaments jurídics interns

4.2. La responsabilitat internacional

4.3. L’arranjament pacífic de controvèrsies

4.4. El control de l’aplicació del dret internacional públic i les mesures coactives

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per assolir els objectius de l’assignatura, que cerquen l’aprenentatge de continguts conceptuals, de procediments i destreses i d’actituds i valors, és necessària una metodologia docent que permeti combinar-los de la manera més adequada possible.

Des d’aquest punt de vista, l’organització del treball, destinat a potenciar el triple aprenentatge de l’alumne durant el curs, pot combinar les activitats següents:

— Les classes teòriques presencials, destinades a oferir a l’estudiant una guia estructurada dels conceptes jurídics objecte d’estudi en cadascuna de les lliçons del programa que desenvolupi els continguts de l’assignatura indicats en el temari inclòs en el pla docent, l’organització de les quals ha de comportar una actitud participativa que permeti el diàleg i faci visibles els problemes d’aprenentatge. El professorat pot programar sessions teoricopràctiques desagregades en què s’imparteixi una docència basada en l’anàlisi teoricopràctica de determinats continguts del programa.

— Les activitats de contingut pràctic i les classes pràctiques presencials. A partir de la discussió sobre els documents o sobre els casos pràctics relacionats amb el contingut de l’assignatura es pretén que es potenciïn tots els aspectes de l’aprenentatge i la participació en aquestes classes pràctiques, cosa que implica la confecció prèvia d’un treball de preparació per part dels estudiants dirigit pel professorat de pràctiques.

— El suport continuat de l’aprenentatge mitjançant les tutories personalitzades, presencials i virtuals.

Totes aquestes activitats han de permetre avaluar si l’aprenentatge de l’alumnat, des de tots els punts de vista que es proposen, és significatiu i si l’alumnat ha assolit els objectius identificats prèviament.

Per als estudiants que optin per l’avaluació única, incloent-hi els estudiants integrats en els grups d’estudi orientat (GEO) que es puguin preveure, el Campus Virtual és l’instrument d’informació i de comunicació. L’autoaprenentatge dels estudiants, a més, rep el suport de les tutories personalitzades, presencials i virtuals.

Pel que fa als GEO, l’organització del treball té en compte les característiques específiques d’aquests grups per aplicar els trets metodològics descrits, la qual cosa implica, primer, que les classes teòriques presencials tendeixen bàsicament a orientar l’estudi de l’alumnat; segon, que les activitats pràctiques poden ser d’assistència obligatòria o no, i voluntàries, segons el tipus d’avaluació que se segueixi, i tercer, que el Campus Virtual és una eina necessària de suport i de comunicació de l’aprenentatge.

Adaptació a l’ensenyament híbrid d’acord amb els criteris fixats pel Rectorat i el Deganat

D’acord amb les orientacions per a la planificació de la docència que es puguin dictar, caldrà adaptar aquesta metodologia a les necessitats per dur a terme una docència híbrida:

1. Les activitats esmentades, dirigides a l’aprenentatge i a l’avaluació de l’alumnat, es podran dur a terme presencialment a l’aula o a través del Campus Virtual (de manera presencial o no), per a la qual cosa es faran servir les eines disponibles de la manera indicada pels responsables del grup.

2. Se seguirà el mínim de docència presencial a l’aula que fixin les directrius de les autoritats acadèmiques competents.

3. Per a cada grup de l’assignatura ha de constar al Campus Virtual, a principi de curs o des del moment en què es coneguin les directrius definitives: a) la distribució de les activitats i de la metodologia, per fer-les presencialment a l’aula o a través del Campus Virtual; i b) les sessions presencials a l’aula.

4. El Campus Virtual és l’eina preferent de comunicació entre professorat i estudiants, per tant les consultes, els dubtes i les preguntes sobre el curs s’han d’articular mitjançant les eines habilitades al Campus Virtual (fòrums, etc.). També és molt important que l’estudiant estigui atent a les instruccions i al material disponible al Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

A. Criteris generals comuns

El sistema d’avaluació de l’assignatura Dret Internacional Públic es fonamenta en un mètode d’avaluació continuada, la qual cosa no exclou que s’estableixi una fórmula d’avaluació per als alumnes que optin per l’avaluació única i per als grups d’estudi orientat.

Qualsevol exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4). Aquesta exigència es modera en el grup que fa servir l’anglès com a llengua vehicular.

El professor pot tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

Dins del marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluació de l’avaluació continuada o de l’avaluació única que no s’hagi superat, a partir dels criteris generals que s’estableixen a continuació. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament, i exclou els casos en què la qualificació sigui no presentat.

B. Criteris específics (grups ordinaris)

L’avaluació té en compte totes les activitats fetes, atès que l’objecte d’aquestes activitats és treballar conceptes, habilitats, procediments i actituds.

L’assistència a les classes, presencials o en línia, és obligatòria, tot i que no es dugui a terme necessàriament un control d’assistència sistemàtic. En el cas dels estudiants que segueixen l’avaluació continuada, el docent responsable del grup, dins de la programació d’activitats, indica si fa cap mena de control d’assistència. D’altra banda, l’assistència a les sessions presencials de les activitats avaluables és obligatòria i una condició necessària per a l’avaluació.

L’avaluació té en compte dos elements per avaluar l’aprenentatge dels estudiants:

— Les activitats avaluables programades (tres)

Els professors responsables poden establir a principi de curs quines activitats pràctiques, o d’un altre tipus, es duran a terme. A més de les pràctiques, aquestes activitats poden consistir en activitats per discutir sobre documents o casos, simulacions, comentari de lectures obligatòries o controls parcials de coneixements. Els professors han d’indicar els termes en què es duran a terme de les activitats avaluables programades, és a dir, com a mínim el nombre de sessions, les tasques prèvies, el calendari de sessions i el lliurament de treballs, i la previsió de si serà una activitat presencial, en línia o bé si combinarà les dues modalitats.

Les classes que corresponen a aquestes activitats programades s’han de dur a terme d’acord amb les possibles adaptacions, en principi de manera desagregada en dos grups.

En relació amb l’avaluació de cadascuna d’aquestes activitats programades, cal tenir en compte el següent:

• Hi ha una qualificació per a cadascuna de les activitats programades.

• Cadascuna de les activitats pràctiques o d’altre tipus s’aprova amb un 5.

— La prova de síntesi final

La prova de síntesi és una prova escrita de conjunt destinada a avaluar els coneixements globals de l’assignatura. La matèria objecte d’examen és la que es correspon amb el temari descrit en aquest pla docent i que es concreta en el programa de l’assignatura inclòs en la programació d’activitats.

a) Prova de síntesi final adaptada a la docència híbrida (en cas que no es pugi dur a terme l’examen presencialment i d’acord amb directrius aplicables).

Consisteix en tres preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta, en línia a través del Campus Virtual.

b) Prova de síntesi final presencial a l’aula (en cas que es permeti finalment dur a terme la prova presencialment).

Consisteix en una pregunta obligatòria per a tots els estudiants, i dues preguntes que s’han de respondre entre tres preguntes proposades.

En les dues modalitats:

La qualificació mínima de conjunt necessària per superar la prova de síntesi final és d’aprovat (5).

L’adequació de l’expressió escrita es té en compte en la qualificació d’aquesta prova de síntesi d’acord amb els criteris del professor responsable del grup.

Qualificació final

El pes en la qualificació final de les activitats i de la prova de síntesi final és el següent:

— Activitats programades de pràctiques: una té un valor del 20 % i les altres dues del 15 % cadascuna (total: 50 %).

— Prova de síntesi: 50 %.

Per aprovar l’avaluació continuada cal complir les dues condicions següents:

— Obtenir una qualificació igual o superior a 50/100 (5/10) una vegada sumats els resultats de la prova de síntesi i de les activitats programades.

— Haver superat amb un aprovat (5) la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni.

Reavaluació

La reavaluació consisteix en una prova igual que la prova d’avaluació única (vegeu l’apartat següent), atenent el fet que «la qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareix a l’expedient de l’estudiant» (directriu núm. 23 de les Directrius acadèmiques i docents per als graus de la Facultat de Dret), sens perjudici que el professor pugui tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda en la prova de reavaluació.

C. Criteris específics del grup que fa servir l’anglès com a llengua vehicular

Un grup de l’assignatura en horari de matí s’imparteix en anglès. En aquest grup, les explicacions de classe, els materials, els exercicis, les intervencions orals a classe, els manuals i la bibliografia són en anglès. Aquest grup segueix les pautes generals del pla docent de l’assignatura tenint en compte les especificitats següents:

Criteris específics per als estudiants d’avaluació continuada

Es duen a terme tres activitats avaluables programades en els termes de les condicions establertes per als grups ordinaris.

— La prova de síntesi

a) Prova de síntesi presencial a l’aula (sempre que les directrius acadèmiques no fixin el contrari).

Prova escrita amb preguntes de resposta curta (de concepte o de relacionar conceptes) destinada a avaluar els coneixements globals de l’assignatura.

a) Prova de síntesi adaptada a la docència híbrida (en cas que les directrius acadèmiques no permetin fer-la presencialment).

Serà una prova en línia a través del Campus Virtual.

Prova escrita amb preguntes de resposta curta (de concepte o de relacionar conceptes) destinada a avaluar els coneixements de l’assignatura.

Sigui quina sigui la tipologia de prova de síntesi:

La qualificació mínima de conjunt necessària per superar la prova de síntesi final és d’aprovat (5).

L’adequació de l’expressió escrita es té en compte en la qualificació d’aquesta prova de síntesi d’acord amb els criteris del professor responsable del grup.

Qualificació final

Per aprovar l’avaluació continuada cal complir les dues condicions següents: 

— Obtenir una qualificació igual o superior a 50/100 (5/10) una vegada sumats els resultats de la prova de síntesi i de les activitats programades. 

— Superar amb un aprovat (5) la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. 

Reavaluació

La reavaluació segueix el criteri general establert per als grups ordinaris, però l’examen final es correspondrà amb els criteris específics del grup d’anglès per a l’examen final d’avaluació única.

 

Avaluació única

A. Criteris generals comuns

El sistema d’avaluació de l’assignatura Dret Internacional Públic es fonamenta en un mètode d’avaluació continuada, la qual cosa no exclou que s’estableixi una fórmula d’avaluació per als alumnes que optin per l’avaluació única i els grups d’estudi orientat.

Qualsevol exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereix la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Dins del marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluació de l’avaluació continuada o de l’avaluació única que no s’hagi superat, a partir dels criteris generals que s’estableixen a continuació. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament, i exclou els casos en què la qualificació sigui no presentat.

B. Criteris específics (grups ordinaris)

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de fer la sol·licitud oportuna mitjançant un formulari electrònic que facilita la Secretaria d’Estudiants i Docència (si s’estableix) o bé, en qualsevol cas, lliurant el formulari directament al responsable del grup la data establerta o comunicant-li-ho via correu electrònic. Els professors responsables de grup, segons les necessitats de la seva organització docent, poden establir un termini per fer-la, entre dues setmanes i un mes i mig a comptar des de l’inici del curs acadèmic. Se suposa que si no s’ha dut a terme aquesta comunicació en el termini establert s’opta per l’avaluació continuada.

L’avaluació única consisteix en un examen final i únic per mostrar els coneixements globals de l’assignatura.

S’ha de dur a terme en les condicions següents:

a) Examen final adaptat a la docència híbrida (en cas que es demani, d’acord amb les directrius per a les activitats acadèmiques):

Es durà a terme en línia a través del Campus Virtual.

Consisteix en una prova teòrica escrita de quatre preguntes (70 % de la qualificació) i d’un cas pràctic (30 % de la qualificació).

Per a la resta d’explicacions, vegeu les indicacions per a l’examen final presencial a l’aula.

b) Examen final presencial a l’aula (si així es determina):

L’examen final de coneixements té dues parts: un exercici pràctic (30 %) i una prova teòrica (70 %). L’exercici pràctic consisteix en el comentari escrit d’un text jurídic internacional o en la resposta a una sèrie de preguntes relacionades amb el text. La prova teòrica és escrita i té per objecte tots els continguts de l’assignatura. Consisteix en quatre preguntes en què s’han de desenvolupar la respostes.

Condicions comunes a ambdues modalitats d’examen final:

— La qualificació mínima de conjunt necessària per superar l’examen final és d’aprovat (5).

— La reavaluació es duu terme en les mateixes condicions.

Criteris específics avaluació única per al grup en anglès

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de fer la sol·licitud oportuna mitjançant un formulari electrònic que facilita la Secretaria d’Estudiants i Docència (si s’estableix) o bé, en qualsevol cas, lliurant el formulari directament al responsable del grup la data establerta o comunicant-li-ho via correu electrònic. Per permetre l’organització correcte de les activitats avaluables, s’estableix un termini de tres setmanes a comptar des de l’inici del curs acadèmic per fer aquesta comunicació. Se suposa que si no s’ha dut a terme aquesta comunicació en el termini establert s’opta per l’avaluació continuada.

L’avaluació única consisteix en un examen final i únic per mostrar els coneixements globals de l’assignatura. L’examen final és en anglès, sens perjudici que, en cas de no tenir prou coneixements d’aquesta llengua, es pugi respondre en castellà o català.

a) Examen final adaptat a la docència híbrida:

Es durà a terme en línia a través del Campus Virtual, sempre que les directrius acadèmiques determinin que l’examen no pot ser presencial.

Prova escrita que consta d’un qüestionari de preguntes de resposta curta (de concepte o de relacionar conceptes) destinada a avaluar els coneixements de l’assignatura (50 % de la nota) i d’un cas pràctic (50 % de la nota).

b) Examen final presencial a l’aula (en cas que es permeti fer la prova presencialment).

Prova escrita que consta d’un qüestionari de preguntes de resposta curta (de concepte o de relacionar conceptes) destinada a avaluar els coneixements globals de l’assignatura (50 % de la nota) i d’un cas pràctic (50 % de la nota).

La qualificació mínima per superar l’examen final és d’aprovat (5).

La reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques.

C. Criteris específics per als grups d’estudi orientat

Els estudiants dels grups d’estudi orientat s’acullen al sistema d’avaluació única i s’han de presentar a un examen sobre el conjunt de l’assignatura en els mateixos termes que els estudiants d’avaluació única. L’examen es fa en en la data prèviament fixada. Tot i això, la docència en aquests grups té les especificitats següents:

— La docència ha de combinar l’ús intensiu del Campus Virtual com a instrument d’informació, de comunicació i de tutoria. El Campus Virtual disposa dels materials docents per donar suport a l’autoaprenentatge.

— A més de sessions teòriques hi pot haver sessions pràctiques. Les sessions pràctiques no són avaluables, però en la programació d’activitats el docent pot preveure que aquestes activitats repercuteixin d’alguna manera favorable en l’avaluació, a partir de la participació activa dels estudiants.

— A més de l’examen final, s’ha de dur a terme una prova parcial, el contingut i la forma de la qual s’estableix en la programació d’activitats del docent responsable. Si les circumstàncies demanen l’aplicació d’un sistema de docència híbrida, aquesta prova parcial podrà ser, en les condicions que es fixin, en línia a través del Campus Virtual.

La incidència en l’avaluació de la prova parcial i de l’examen final és la següent:

— Prova parcial: és una prova escrita, d’acord amb les instruccions incloses en la programació d’activitats del docent responsable del grup, que val el 50 % de la qualificació final i permet als estudiants que l’aprovin (nota de 5/10) excloure de la prova final la matèria inclosa (prova de caràcter alliberador). 

— Prova final: La prova final té un valor del 100 % de la qualificació de l’assignatura per als estudiants que no s’hagin presentat al parcial (la prova inclou tota la matèria) i d’un 50 % per a l’alumnat que hagi aprovat la prova parcial (s’examina únicament de la matèria no inclosa en la prova parcial; per tant, només ha de contestar les dues preguntes que se li proposin sobre aquesta matèria). Tot i això, la prova final s’ha d’aprovar almenys amb un cinc per superar l’assignatura. Si les circumstàncies demanen l’aplicació d’un sistema de docència híbrida, aquesta prova es pot dur a terme, en les condicions que es fixin, en línia a través del Campus Virtual.

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que l’examen d’avaluació única, ja que «la qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareix a l’expedient de l’estudiant» (directriu núm. 23 de les Directrius acadèmiques i docents per als graus de la Facultat de Dret); per tant, aquest examen no exclou la matèria objecte de la prova parcial, encara que s’hagi aprovat el parcial. Això no s’exclou que el docent pugui tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda en la prova de reavaluació.

D. Examen de final de carrera

La prova de final de carrera té les mateixes característiques que l’examen d’avaluació única dels grups ordinaris.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ANDRÉS SÁEZ DE SANTAMARÍA, P. Sistema de derecho internacional público, 4a ed. Madrid : Thomson Reuters, 2016.

Enllaç al CCUC  Enllaç

CARRILLO, J.A. Curso de derecho internacional público : introducción a su estructura, dinámica y funciones. Madrid : Tecnos, 1991.  Enllaç

CASADO RAIGÓN, R. Derecho internacional : parte general, 2a ed. Madrid : Tecnos, 2014.

Edició de 2012  Enllaç

CASANOVAS, O.; RODRIGO, Á. Compendio de derecho internacional público, 5a ed. Madrid : Tecnos, 2016.  Enllaç

DÍEZ DE VELASCO, M. Instituciones de derecho internacional público, 18a ed. Madrid : Tecnos, 2013.  Enllaç

DÍEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales, 16a ed. Madrid : Tecnos, 2010.  Enllaç

GONZÁLEZ CAMPOS, J.D.; SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, L.I.; ANDRÉS, P. Curso de derecho internacional público. Madrid : Thomson/Civitas, 2008.  Enllaç

GUTIÉRREZ ESPADA, C. Derecho internacional público. Murcia : DM, 2009.  Enllaç

JIMÉNEZ PIERNAS, C. Introducción al derecho internacional público : práctica de España y de la Unión Europea. Madrid : Tecnos, 2011.

Enllaç al CCUC  Enllaç

JUSTE, J.; CASTILLO, M. Lecciones de derecho internacional público, 2a ed. Valencia : Tirant lo Blanch, 2011.  Enllaç

MARIÑO MENÉNDEZ, F.M. Derecho internacional público : parte general. Madrid : Trotta, 2005.  Enllaç

PASTOR RIDRUEJO, J.A. Curso de derecho internacional público y organizaciones internacionales, 20a ed. Madrid : Tecnos, 2016.  Enllaç

REMIRO BROTONS, A. ET AL. Derecho internacional público : curso general. Valencia : Tirant lo Blanch, 2010.

Enllaç al CCUC  Enllaç

RODRÍGUEZ CARRIÓN, A.J. Lecciones de derecho internacional público, 6a ed. Madrid : Tecnos, 2006.  Enllaç

TRUYOL, A. Fundamentos de derecho internacional público. Madrid : Tecnos, 1977.  Enllaç