Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Institucions de Dret Comunitari Europeu

Codi de l'assignatura: 362458

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Andreu Olesti Rayo

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 6

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Comprendre el sistema institucional i la forma complexa de producció del dret en l'actualitat en els diferents nivells local, autonòmic, estatal, europeu i internacional.

   -

Conèixer i comprendre la pluralitat jurídica al món, l'evolució de la societat internacional i de les seves institucions, la seva incidència en l'elaboració de normes jurídiques internacionals i transnacionals, i també interpretar els mecanismes de recepció d'aquestes normes en l'ordenació jurídica espanyola.

   -

Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l'àmbit jurídic: legals, doctrinals i jurisprudencials.

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre i conèixer els orígens, l’evolució, l’estructura orgànica i l’ordenament jurídic de la Unió Europea, incloent-hi la relació que té amb l’ordenament intern.

 

Referits a habilitats, destreses

— Familiaritzar-se amb l’ús del dret de la Unió Europea, incloent-hi els tractats, el dret adoptat per les institucions, la jurisprudència i la integració d’aquesta en l’ordenament jurídic espanyol.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Reflexionar sobre els valors que fonamenten el procés de construcció europea i les influències recíproques amb els dels estats que hi participen.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Formació, evolució i naturalesa jurídica de la Unió Europea

1.1. Origen del procés d’integració europeu. Estructura bàsica i naturalesa jurídica

1.2. Creació i evolució de la Unió Europea

1.3. Finalitats de la Unió Europea. Delimitació de les competències entre la Unió Europea i els estats

1.4. La ciutadania europea en el context del procés d’integració política europea

1.5. Els membres de la Unió Europea. L’adhesió de nous estats

2. Estructura orgànica de la Unió Europea

2.1. El sistema institucional de la Unió Europea: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió, el Tribunal de Justícia, el Banc Central Europeu i el Tribunal de Comptes

2.2. Altres òrgans: el Comitè Econòmic i Social. El Comitè de les Regions. Els comitès tècnics i consultius

3. Ordenament jurídic de la Unió Europea

3.1. Característiques del dret de la Unió Europea

3.2. Dret originari. Dret derivat. Principis generals

3.3. Dret internacional i activitat convencional

4. Aplicació i control del dret de la Unió Europea

4.1. Relacions entre l’ordenament jurídic de la Unió Europa i els ordenaments jurídics interns. Principi d’efecte directe. Principi de primacia. Responsabilitat de l’Estat per incompliment del dret de la Unió Europea

4.2. Aplicació del dret comunitari a Espanya. Comunitats autònomes i dret de la Unió Europea

4.3. Control de l’aplicació del dret comunitari per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Procediments. Qüestió prejudicial

5. Objectius del procés d’integració europea

5.1. Creació d’un mercat interior i llibertats comunitàries

5.2. Creació de l’espai de seguretat, llibertat i justícia

5.3. Acció exterior de la Unió Europea

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent de l’assignatura es basa en els tres punts següents:

— Classes sobre el temari del programa.

— Classes pràctiques.

— Activitats i treballs proposats pel professorat en els programes respectius.

En l’àmbit concret dels grups d’estudi orientat, se segueixen els criteris previstos en aquest tipus de docència. És a dir, els alumnes han de preparar el curs d’acord amb la bibliografia indicada, amb els materials inclosos o indicats al Campus Virtual i amb els exercicis proposats. Les classes tenen la funció d’orientar, reforçar i seguir el procés d’aprenentatge dels alumnes, que en aquest tipus de grup és bàsicament autònom. Les sessions de classe es dediquen fonamentalment a fer i comentar exercicis (especialment, casos pràctics) per treballar els temes principals del programa. A més, s’utilitzen també per explicar les qüestions més complexes i resoldre els dubtes i les qüestions que plantegin els alumnes. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El professorat pot tenir en compte altres evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

Grups M1, M2, M3, T1, T2

L’assistència a les classes presencials és obligatòria. Tot i això, el control d’assistència se centra en les classes pràctiques, en les quals el professorat pot exigir un percentatge mínim d’assistència. Les activitats que s’han de tenir en compte per avaluar l’aprenentatge són les següents:

— Exercicis de control, per escrit, sobre els continguts conceptuals de l’assignatura. El pes en la qualificació final és del 20 %.

— Sessions de pràctiques adreçades a debatre sobre documents i casos pràctics en sessions presencials conjuntes. Dins d’aquest apartat s’inclouen lectures i altres activitats que pugui suggerir el professorat. Haver fet totes les sessions pràctiques i altres activitats previstes dona lloc a una qualificació de conjunt. S’han de tenir en compte tot un seguit d’elements de valoració, el pes dels quals estableix el professorat. Els elements principals que cal tenir en compte són, com a mínim, l’assistència a les sessions presencials, la participació activa i significativa quant al contingut durant la sessió presencial (incloent-hi la qualitat de l’expressió oral), i la qualitat del treball escrit previ o posterior que s’encarregui (incloent-hi la qualitat de l’expressió escrita). El pes en la qualificació final és del 30 %.

— Prova de síntesi, per escrit, dels coneixements adquirits. El pes en la qualificació final és del 50 %. Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que tingui assignat.

Els alumnes que hagin suspès l’avaluació continuada poden fer una nova prova de reavaluació. La qualificació obtinguda en aquesta prova és la qualificació final que apareixerà a l’expedient acadèmic.

 

Grup M4

L’assistència a les classes presencials és obligatòria.

Les activitats que es tenen en compte per avaluar l’aprenentatge són les següents:

— 1a prova (30 %): resposta a 10 preguntes, amb un annex de materials que caldrà utilitzar en les respostes.

— 2a prova (30 %): resposta a 5 preguntes i un tema que s’ha de desenvolupar amb un annex de materials que caldrà utilitzar en les respostes.

— Prova de síntesi (40 %): 2 temes que s’han de desenvolupar amb un annex de materials que caldrà utilitzar en les respostes.  Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que tingui assignat.

La prova de reavaluació consisteix en dues preguntes amb respostes de desenvolupament. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final.

 

Grup M5

L’assistència a les sessions presencials és obligatòria. S’han de dur a terme cinc activitats, que són les següents: dues proves de tipus test (30 % de la nota final), dos casos pràctics (30 % de la nota final) i una prova final de conjunt (40 % de la nota final). S’ofereix la possibilitat de dur a terme de manera voluntària treballs complementaris durant el curs. L’assistència, la participació i els treballs complementaris són, entre d’altres, evidències d’aprenentatge que permeten millorar la nota final.

La prova de reavaluació consisteix en una prova final de conjunt de preguntes amb respostes de desenvolupament. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final, sens perjudici d’aplicar-hi la nota aritmètica resultant de les activitats d’avaluació continuada, si aquesta és superior a la nota de la reavaluació.

 

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4)

 

Avaluació única

Grups M1, M2, M3, T1, T2
L’alumnat que opti per l’avaluació única s’ha de presentar, en la data establerta a la Guia de l’estudiant, a una prova d’acreditació sobre el coneixement de l’assignatura. El control és escrit i té per objecte el conjunt dels continguts de l’assignatura. La qualificació mínima necessària per superar la prova d’acreditació és d’aprovat (5). Els estudiants que hagin suspès l’examen final poden optar a repetir-lo en els mateixos termes fixats anteriorment.
 

Grup M4

L’alumnat que segueixi el mètode de l’avaluació única ha de dur a terme una prova final en què ha d’acreditar haver assolit les competències generals i específiques, els objectius d’aprenentatge, i conèixer adequadament el contingut del temari. L’examen consta de quatre preguntes (50 %) i d’un cas pràctic (50 %); amb un annex de materials que caldrà utilitzar en les respostes. La reavaluació té la mateixa estructura que la prova final.

 

Grup M5

L’alumnat que segueixi el mètode de l’avaluació única ha de dur a terme una prova final que consta de tres parts: un test (25 % de la qualificació final), dues preguntes amb respostes de desenvolupament (50 % de la qualificació final) i un cas pràctic (25 % de la qualificació final).

Els estudiants que hagin suspès l’examen final poden optar a repetir-lo en els mateixos termes que s’han fixat anteriorment.

 

Grup d’estudi orientat 

A més de l’examen final, s’ha de dur a terme una prova parcial, el contingut i la forma de la qual estableix el docent responsable en la programació d’activitats. La incidència en l’avaluació de la prova parcial i de l’examen final és la següent:

Prova parcial: consisteix en una prova escrita, d’acord amb les instruccions incloses en la programació d’activitats del docent responsable del grup, que val el 50 % de la qualificació final i permet als estudiants que l’aprovin (5) excloure de la prova final la matèria que s’hi inclou (prova amb caràcter alliberador).

— Prova final: té un valor del 100 % de la qualificació de l’assignatura per als estudiants que no s’hagin presentat a la parcial (la prova inclou tota la matèria) i d’un 50 % per als estudiants que hagin aprovat la prova parcial (els quals s’examinen només de la matèria que no va entrar en la prova parcial). Tot i això, la prova final necessàriament s’ha d’aprovar almenys amb un 5 per superar l’assignatura.

L’estudiant que hagi suspès l’assignatura pot optar a repetir l’examen final; en aquest cas, hagi aprovat o no el parcial, s’ha d’examinar del conjunt de la matèria.

 

Examen final de carrera

L’examen final de carrera consisteix en una prova escrita, l’objectiu de la qual és acreditar el coneixement del conjunt dels continguts de l’assignatura.

 

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Abellán Honrubia, Victoria., Vila Costa, Blanca. (dir.): Lecciones de Derecho Comunitario
Europeo, Ariel Derecho, 6ª edición, 2011  Enllaç

Abellán Honrubia, Victoria, Vila Costa, Blanca; Piñol. Joan Lluis (dir.): Prácticas de Derecho
Comunitario Europeo, Tecnos, 2ª edición, Madrid, 2003  Enllaç

Aldecoa Luzárraga, Francisco: La integración europea. Análisis histórico-institucional
con textos y documentos. Vol. II: Génesis y desarrollo de la Unión Europea
(1979-2002), Tecnos, Madrid, 2002  Enllaç

Alonso García, Ramon,  Sistema Jurídico de la Unión Europea, 3a edición, Civitas, Madrid, 2014  Enllaç

Andrés Sáenz de Santa María, Paz, González Vega, Javier, Fernández Pérez, Bernardo:
Introducción al Derecho de la Unión Europea, Eurolex, 3ª edición, Madrid,
2003

Beneyto Pérez, José Maria (dir.): Tratado de Derecho y Políticas de la Unión Europea. Tomo I: Desarrollo histórico y caracteres básicos de la Unión Europea. Naturaleza, valores, principios y competencias, Aranzadi, 2009  Enllaç

Bernad y Álvarez de Eulate, Maximiliano; Salinas Alcega, Sergio; Tirado Robles, Carmen, Instituciones y Derecho de la Unión Europea, Zaragoza: Realizaciones, Informes y Ediciones Europa S.L., 2003  Enllaç

Calvo Hornero, Antonia: Fundamentos de la Unión Europea, 2a ed., Editorial Universitaria Ramón Areces, Madrid, 2011  Enllaç

Craig & De Burca, EU Law, Oxford University Press, 2011  Enllaç

Danielle, Luigi: Diritto dell’Unione Europea. Sistema instituzionale, ordinamiento, tutela giurisdizionale, competenze, Dott. A. Giuffre, Milán, 2018

De Quadros, Fausto: Droit de l’Union européenne. Droit constitutionnel et administratif de l’Union européenne, Bruylant, Bruselas, 2008

Díez Moreno, Fernando: Manual de Derecho de la Unión Europea. Revisada, puesta al día y adaptada al Tratado de Lisboa, Civitas, 5ª edición, 2009  Enllaç

Escobar Hernández, Concepción (dir.): Instituciones de Derecho Comunitario, Tirant lo Blanch, Valencia, 2006  Enllaç

Fernández Liesa, Carlos R., Díaz Barrado, Cástor Miguel: El Tratado de Lisboa. Análisis y perspectivas, Dykinson, Madrid, 2008  Enllaç

Fernández Tomás, Antonio; Forcada Barona, Ignacio; Huesa Vinaixa, Rosario; Sánchez Legido, Angel: Instituciones de Derecho Comunitario Europeo, Tirant Lo Blanch, 2ª edición, València, 2000.

Girón Larrucea, J.: Sistema jurídico de la Unión Europea. La reforma realizada en el Tratado de Lisboa, Tirant lo Blanch, 2008

Isaac, Guy: Droit général de l’Union Européenne, Editions Sirey, Paris, 2006.

Linde Paniagua, Enrique: Principios de Derecho de la Unión Europea, Colex, 4ª edición, Madrid, 2011

Mangas Martín, Araceli, Liñán Nogueras, Diego Javier: Instituciones y Derecho de la Unión Europea, Tecnos, 9ª edición, Madrid, 2016.

Martín y Pérez de Nanclares, Jose (dir): El Tratado de Lisboa. La salida de la
crisis constitucional. Iustel, Madrid, 2008

McCormick, J.: Understanding the European Union: A concise introduction, Palgrave, Hampshire, 2008

Mellado Prado, P.; Linde Paniagua, E.; Gómez de Liaño, M.; Instituciones de Derecho Comunitario, Madrid: Colex, 2009.

Ortega Álvarez, Luis (dir.): Derecho Comunitario Europeo, Editorial Lex Nova, 2007

Sánchez, Victor M. (coord.): Lecciones de Derecho de la Unión Europea, JM
Bosch, 2008.

Steiner, Jo.: EU Law, Oxford University Press, 10ª edición, 2009.

Truyol y Serra, Antonio: La integración europea. Análisis histórico-institucional con textos y documentos. Vol I: Génesis y desarrollo de la Comunidad Europea (1951-1979), Tecnos, Madrid, 1999.

Alcaide Fernández, Joaquin; Casado Raigón, Rafael  (coords.), Curso de Derecho de la Unión Europea, Ed. Tecnos, 2ª ed., Madrid, 2014