Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Financer i Tributari

Codi de l'assignatura: 362459

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Luis Manuel Alonso Gonzalez

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Conèixer el conjunt de normes que regulen la hisenda pública de l’Estat (el dret en sentit objectiu o real) i la disciplina des del punt de vista científic i tècnic (el dret com a ciència o tècnica) per crear i analitzar aquesta normativa.

D’acord amb aquest objectiu general, en concret:

— Comprendre clarament els termes i els conceptes bàsics que permetin llegir i entendre la normativa reguladora dels ingressos i de les despeses de l’Estat.

— Entendre l’estructura bàsica d’aquest ordenament i de les institucions bàsiques que l’integren i el componen: tributs, deute públic i patrimoni, quant als ingressos, i pressupost, quant a les despeses.

— Ser capaç d’interpretar adequadament la normativa financera i tributària i d’arribar a un nivell mínim de capacitat crítica sobre aquesta normativa.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Ordenament jurídic i dret financer. Fonts. Poder financer. Ingressos i despeses públiques

1.1. Activitat financera i dret financer

1.2. Ingressos públics

1.3. El dret de la despesa pública: el pressupost

1.4. El poder financer i tributari

2. Tributs. Dret material

2.1. Fonts del dret tributari

2.2. Principis constitucionals tributaris

2.3. Interpretació i aplicació de les normes tributàries

2.4. Relació juridicotributària

2.5. Tribut: concepte i classes

2.6. Obligació tributària principal i fet imposable

2.7. Quantificació de l’obligació tributària

2.8. Obligats tributaris

2.9. Responsables tributaris

2.10. Extinció de l’obligació tributària

2.11. Garanties del crèdit tributari

3. Dret sancionador tributari

3.1. Principis generals

3.2. Classes d’infraccions tributàries

3.3. Procediment sancionador

3.4. Recursos contra sancions

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia combina els ensenyaments teòrics —fonamentalment mitjançant lliçons teòriques o magistrals, que se suporten en el maneig, per part dels alumnes, d’un manual i altres materials que permetin dur a terme les activitats previstes per als graus, que inclouen ensenyaments pràctics tutelats i dirigits a les classes corresponents— amb l’estudi de temes i casos concrets que obliguin l’alumnat a fer servir materials específics (lleis, sentències, resolucions i actes administratius, llibres de consulta, treballs monogràfics, etc.) i a desenvolupar les capacitats d’interpretació i d’anàlisi de normes i fets amb rellevància jurídica, amb la finalitat d’aconseguir una solució plausible dels problemes plantejats.

A l’inici del curs les classes teòriques han de ser més intenses que les pràctiques, atès que primer cal que els alumnes obtinguin els mínims coneixements necessaris perquè després puguin examinar els temes i els casos concrets que es proposin amb una activitat pròpia i no sempre presencial.

D’acord amb el Protocol acadèmic i docent de la Facultat, un terç de les hores de docència s’han d’impartir en grups desagregats per facilitar les activitats pràctiques. Els altres dos terços es reparteixen entre activitats del grup bàsic i, si escau, en grups desagregats. Atès el temps de classe disponible, és essencial el treball dels alumnes amb el material didàctic diferenciat que s’indiqui en tots dos casos. Les classes presencials han d’anar acompanyades d’un treball no presencial proporcionat. D’aquesta manera, es poden combinar adequadament el treball del professorat, el temps i l’espai (aules) disponibles com també el treball autònom de l’alumnat.

El treball del docent amb l’alumnat no s’ha de reduir a les hores lectives: el docent té hores disponibles per a consultes i entrevistes amb els alumnes i hores disponibles perquè li formulin dubtes, peticions i preguntes. Tot això es pot canalitzar mitjançant entrevistes o el correu electrònic.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

Avaluació continuada


Grups M1, M2, M3, M4, M5, T1 i T2

La valoració del treball de l’estudiant en el sistema d’avaluació continuada té en compte els paràmetres següents:

— Activitats pràctiques (50 %): durant el curs s’han de dur a terme fins a tres activitats d’avaluació continuada, eminentment pràctiques, amb una valoració del 15 % per a les dues primeres i d’un 20 % per a la tercera (o 25 % i 25 % si són dues). Aquestes tres activitats són obligatòries per als alumnes que vulguin seguir l’assignatura pel sistema d’avaluació continuada, de manera que l’estudiant que deixi de presentar-ne alguna no pot superar l’assignatura. A més, cada docent pot incloure altres requisits en el programa de l’assignatura.

— Prova final (50 %): al final del semestre s’ha de fer una prova de síntesi, per escrit i de contingut teòric, sobre tota la matèria estudiada durant el curs. Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi.

El professorat pot tenir en compte, addicionalment, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professorat en faci permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables, especialment quan la qualificació final de l’activitat de l’avaluació continuada i de la prova de síntesi és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior.

Quan el nombre d’estudiants matriculats en una assignatura sigui superior a 75, el llindar mínim d’activitats avaluables pot ser de dues en comptes de les que estableix el punt anterior. Durant els primers deu dies d’octubre, i en un període equivalent en el segon semestre, la Secretaria d’Estudiants i Docència publica el nombre d’alumnes matriculats en aquell moment a cada assignatura i comunica als directors dels departaments i als caps d’estudis els grups amb més de 75 estudiants.

 

Grups d’estudi orientat

Tots els estudiants dels grups d’estudi orientat segueixen el règim d’avaluació única, que té un examen parcial i un de final. Cadascuna de les dues proves té un valor ponderat del 50 % i la primera prova té caràcter alliberador.

 

Reavaluació

Si l’alumne té la qualificació de suspens pot fer una nova prova de síntesi, la qualificació de la qual serà la nota final definitiva.

NOTA: les activitats, avaluacions i reavaluacions seran presencials, llevat que les circumstàncies obliguin a dur-les a terme a través del Campus Virtual, la qual cosa s’avisarà amb tota l’antelació possible.

 

Avaluació única

 

Grups M1, M2, M3, M4, M5, T1 i T2

L’alumnat que hagi presentat la sol·licitud d’avaluació única dins dels terminis establerts ha de superar un examen en què s’avaluen els coneixements en relació amb el contingut del programa. L’examen és escrit i pot constar d’un test i de qüestions pràctiques o teoricopràctiques.

 

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès en règim d’avaluació única poden fer la reavaluació de la prova d’avaluació única només si prèviament han estat avaluats. S’exclouen de la reavaluació els casos de no presentat.

 

Final de carrera

L’examen de final de carrera consisteix en quatre preguntes teòriques.

NOTA: les activitats, avaluacions i reavaluacions seran presencials, llevat que les circumstàncies obliguin a dur-les a terme a través del Campus Virtual, la qual cosa s´avisarà amb tota l’antelació possible.