Pla docent de l'assignatura

Assignatures prèvies recomanades: Principis i Institucions Constitucionals, i Sistema de Drets i Llibertats.

Altres recomanacions

Cal utilitzar sempre la darrera edició dels manuals escollits que hi hagi en el moment d’iniciar-se el curs.

Referits a coneixements

Referits a habilitats, destreses

Referits a actituds, valors i normes

La metodologia de l’assignatura es basa en el seguiment de les sessions expositives generals, en la lectura de la bibliografia recomanada, en l’estudi, en la reflexió i en l’exposició escrita i oral dels temes treballats i en altres activitats d’avaluació continuada. Tot això s’ha de fer segons la temporització de cada docent, que es pot veure en el programa respectiu.

— Dinàmica de les sessions expositives generals: en aquestes sessions el professor estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. Així mateix, es posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques que es plantegen relacionades amb la matèria. A més, es contextualitzen els problemes concrets a partir dels quals es duen a terme les sessions d’activitats i de treballs. En qualsevol cas, l’alumnat ha de completar l’exposició del professor estudiant la matèria amb l’ajuda dels manuals de referència. El professor també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a les sessions amb una sèrie de nocions comunes i necessàries per iniciar el plantejament de cada tema.

— Dinàmica de les activitats i les sessions de treball: aquestes sessions consisteixen en la resolució de casos, en l’anàlisi de jurisprudència, en l’estudi i en el comentari d’expedients administratius, en la redacció d’informes o d’altres documents jurídics o en el seguiment de notícies dels mitjans de comunicació relacionades amb les matèries de l’assignatura. Aquest segon tipus de sessions exigeix que l’estudiant hagi llegit prèviament una sèrie de materials, que hagi consultat materials complementaris i hagi estudiat i reflexionat sobre les qüestions plantejades. Aquesta preparació prèvia ha de situar l’estudiant en condicions d’arribar a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió.

Metodologia dels grups d’estudi orientat (GEO)

Als GEO, els resulten d’aplicació les indicacions establertes en l’apartat corresponent de les Directrius academicodocents vigents. En aquests grups hi ha una disponibilitat del professorat presencial i en línia, a més de l’horari de tutories.

La informació següent es basa en les directrius academicodocents vigents, de les quals es transcriuen o es resumeixen alguns aspectes.

Es pot establir un programa del docent que, d’acord amb les directrius, desenvolupi i concreti aquest pla docent. El programa de cada docent pot contenir el calendari de les activitats d’avaluació, les condicions i la concreció del tipus de proves.

Còpia, plagi i procediments fraudulents. La còpia i el plagi en qualsevol activitat o prova final o de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis i pot comportar la sol·licitud d’obertura d’un procediment disciplinari a l’estudiant.

Tipus d’avaluació. Tots els estudiants segueixen, per defecte, el règim d’avaluació continuada (AC), excepte els que sol·licitin formalment el d’avaluació única (AU).

Suspens per falta de competència lingüística. L’exercici que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Assistència a classe. Es pot fixar l’assistència dels estudiants d’avaluació continuada a sessions o activitats concretes. En aquest cas s’han de fixar les condicions corresponents, però en cap cas això pot impedir a l’estudiant presentar-se a les proves avaluables i a la prova de síntesi.

A més de les activitats avaluables obligatòries, la prova de síntesi i la d’avaluació única, es poden tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

 
Avaluació continuada (AC)

La valoració dels aprenentatges es fa mitjançant un sistema ordinari d’AC, que consta de dues fases:

• Primera fase. Tres proves o activitats d’avaluació continuada. Si l’estudiant d’avaluació continuada no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut zero en les activitats que no ha presentat.
• Segona fase. Prova de síntesi final (PS), que s’ha d’afegir a les tres activitats anteriors. La PS és de concepció global, de manera que garanteix que s’han assolit els objectius de la matèria exposats en el pla docent, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les habilitats. Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que tingui assignat.

• Primera fase. Tres proves o activitats d’avaluació continuada de coneixement dels continguts, obligatòries, amb un valor del 50 % de la qualificació final, repartides així: 15 % + 15 % + 20 %.
  
  • La primera prova consisteix en un breu comentari de sentència o disposició normativa, segons les indicacions del professor, que es fa a casa.
  • La segona prova és un cas pràctic que es resol a classe.
  • La tercera prova és un comentari de sentència o de disposició normativa que es fa a casa, s’entrega, i es comenta posteriorment i personalment amb el professor.
• Segona fase. Prova de síntesi final (PS), amb un valor del 50 % de la qualificació final. La prova final és un examen escrit de tres o quatre preguntes sobre el temari en què s’ha de desenvolupar la resposta, i la resolució d’un cas pràctic.

• Primera fase. Tres proves o activitats d’avaluació continuada de coneixement dels continguts, obligatòries, amb un valor del 50 % de la qualificació final, repartides així: 15 % + 15 % + 20 %.
  
  • Les tres activitats d’AC promouen l’aplicació pràctica i concreta dels coneixements que es van adquirint, sobre la base de documents jurídics específics, com ara sentències, anàlisis jurídiques específiques o notícies de premsa, que permetin a l’alumne no només saber sinó també aprendre a saber fer, a saber aplicar el dret administratiu que va aprenent.
  • Les tres consisteixen en la resolució d’un problema pràctic, amb resposta a diverses preguntes. Les respostes a les preguntes es poden plantejar com una tria entre diverses de possibles, només una de les quals és vàlida jurídicament. S’hi podran utilitzar normes jurídiques.
• Segona fase. Prova de síntesi final (PS), amb un valor del 50 % de la qualificació final. La prova final és un examen escrit, amb preguntes que permetin avaluar la capacitat de l’alumne de relacionar temes del pla docent, i també inclou la resolució d’un cas pràctic.

• Activitats d’avaluació continuada. La ponderació o valoració de la suma conjunta d’aquestes activitats principals d’avaluació continuada, respecte de la qualificació global de l’assignatura, és del 50 %.
  
  • La primera consisteix en l’elaboració i presentació, per escrit, de la redacció breu d’arguments en defensa de determinades posicions en un debat, o de respostes raonades, basades en fonaments de dret, respecte de qüestions puntuals relatives al temari de l’assignatura, segons proposta del professor. Aquesta activitat té el format d’examen presencial a l’aula. En el cas de la docència híbrida, es plantejarà l’opció de fer-la en format virtual.
  • La segona i la tercera d’aquestes activitats principals d’avaluació continuada es basen en un exercici individual, que consisteix en la presentació escrita d’unes breus conclusions sobre una proposta de dictamen pràctic, i en l’exposició oral d’aquestes conclusions. Aquest dictamen ha de contenir una opinió jurídicament raonada sobre la qüestió plantejada. El professor de l’assignatura fa una valoració conjunta i única d’aquestes dues activitats, oral i escrita, sobre aquest dictamen.
• Prova final de síntesi: dictamen jurídic final, de tipus teoricopràctic, presentat per escrit. Els alumnes d’avaluació continuada han d’elaborar un dictamen individual sobre una sèrie de qüestions proposades pel professor a partir del relat d’un supòsit de fet. El treball consisteix en la redacció escrita de les respostes raonades a aquestes qüestions a partir de l’aplicació de les tècniques i instruments propis de la construcció d’arguments jurídics basats en dret administratiu. Aquesta activitat final és en format d’examen presencial a l’aula. La valoració percentual d’aquest dictamen jurídic escrit, respecte de la qualificació final de l’assignatura, és del 50 %.

• Prova teòrica de tipus test. La prova consta d’un qüestionari de tipus test de 20 preguntes teòriques sobre els temes 1, 2 i 3. Excepte alguna indicació en contra, en la prova no es podrà utilitzar cap tipus de legislació ni materials addicionals.
• Prova teòrica de tipus test. La prova consta d’un qüestionari de 20 preguntes teòriques sobre els temes 4 i 5 (segons l’evolució de les explicacions a classe). Excepte alguna indicació en contra, en la prova no es podrà utilitzar cap tipus de legislació ni materials addicionals.
• Cas pràctic. Consisteix en la resolució a classe d’una sèrie de preguntes a partir d’un supòsit de fet plantejat sobre el conjunt del temari del curs explicat a classe fins a la sessió anterior (en principi dels temes 1 al 5). Per a la resolució del cas es podran utilitzar tota mena de materials.
• Prova final de síntesi. Data: segons el calendari oficial. Consta de dues parts: Una primera part consisteix a respondre dues preguntes, en que s’ha de desenvolupar la resposta, sobre algun aspecte del temari de l’assignatura. La segona part consisteix en la resolució d’un cas pràctic, en què es poden utilitzar tot tipus de materials. Cadascuna de les preguntes teòriques té un valor del 30 %, i el cas pràctic el 40 % sobre el total d’aquesta prova.

• 15 % de la primera prova de tipus test.
• 15 % de la segona prova de tipus test.
• 20 % del cas pràctic.
• 50 % de la prova final de síntesi.

• GRUP M1. La reavaluació té el mateix contingut que la prova de síntesi.
• GRUP M2. La reavaluació té el mateix contingut que la prova de síntesi.
• GRUP M3. La reavaluació consisteix en la mateixa prova que fan els alumnes d’avaluació única.
• GRUP M4. Per als estudiants que s’han acollit a l’avaluació continuada i han fet el 50 % de les activitats proposades:
  
  • En el cas que hagin suspès les activitats d’avaluació continuada, han de resoldre un cas pràctic de caràcter transversal de cinc preguntes.
  • En el cas que hagin suspès la prova de síntesi, han de fer una prova que consisteix en dues preguntes amb resposta de desenvolupament i de relació, amb identificació d’exemples concrets.
  • En el cas que hagin suspès les dues parts, han de resoldre un cas pràctic de caràcter transversal de cinc preguntes, i han de fer una prova que consisteix en dues preguntes amb resposta de desenvolupament i de relació, amb identificació d’exemples concrets.
  • Els altres estudiants han de fer una prova avaluable amb quatre preguntes de desenvolupament i de relació (40 % de la nota final de l’assignatura) i la resolució d’un cas pràctic de sis preguntes de caràcter transversal sobre el temari de l’assignatura (60 % de la nota final de l’assignatura).
• GRUP M5. La reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques que la prova de síntesi.
• GRUP M6. La reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques que la prova de síntesi.
• GRUP T2. La reavaluació consisteix a fer una altra prova final global (prova de síntesi) d’idèntiques característiques que les descrites en el sistema d’avaluació continuada d’aquest grup. L’examen és presencial, a l’aula, i es fa en la data establerta per a la convocatòria de reavaluació.
• GRUP T1. Els alumnes amb dret a reavaluació han de fer una prova que té les mateixes característiques que l’examen d’avaluació única. La prova de reavaluació és comuna, per als estudiants que hagin seguit anteriorment el sistema d’avaluació continuada com els d’única.

Avaluació única

Tots els estudiants es poden acollir a l’avaluació única (AU) de les assignatures si ho sol·liciten dins del termini establert, que és d’un mes i mig a partir de l’inici del quadrimestre corresponent.

La prova d’avaluació única ha de permetre avaluar els coneixements i les habilitats declarats en el pla docent de l’assignatura.

• Grup M1. La prova d’AU consisteix en quatre o cinc preguntes sobre el temari, que s’han de contestar en dues hores.
• Grup M2. La prova d’AU consisteix en un examen escrit amb preguntes que han de permetre avaluar la capacitat de l’alumne de relacionar els temes de l’assignatura, i també inclou la resolució d’un cas pràctic. S’hi poden utilitzar normes jurídiques.
• Grup M3. La prova d’AU consta de:
  
  • Quatre preguntes teòriques, 70 % (per aprovar, cap de les preguntes pot tenir una valoració inferior a 3). Les quatre  preguntes teòriques se sortegen entre els subepígrafs del programa de l’assignatura penjat al Campus Virtual (cada pregunta correspon a un apartat de com a mínim quatre dígits o com a màxim de tres dígits).
  • Un cas pràctic del tipus dels que apareixen al Campus Virtual, 30 % (el cas pràctic només es valora si s’ha aprovat la part de les preguntes teòriques, i per aprovar l’avaluació única, el cas pràctic ha de tenir una nota mínima de 3).

• Grup M1. La prova de reavaluació és igual que la del primer examen final.
• Grup M2. La mateixa prova que l’examen final.
• Grup M3. La prova de reavaluació és la mateixa prova que la de l’examen d’avaluació única.
• Grup M4. La prova de reavaluació és una prova que consta de quatre preguntes de desenvolupament i de relació (40 % de la nota final de l’assignatura) i de la resolució d’un cas pràctic de sis preguntes de caràcter transversal sobre el temari de l’assignatura (60 % de la nota final de l’assignatura). S’han d’aprovar tant la part teòrica com la part pràctica per superar l’assignatura.
• Grup M5. La prova de reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques que l’examen d’avaluació única.
• Grup M6. La reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques que la prova d’avaluació única.
• Grup T1. Els alumnes amb dret a reavaluació han de fer una prova que té les mateixes característiques que l’examen d’avaluació única. La prova de reavaluació és comuna per als estudiants que hagin seguit anteriorment el sistema d’avaluació continuada o el d’única.
• Grup T2. La prova de reavaluació consisteix a fer una altra prova final d’idèntiques característiques que la prova d’avaluació única, en forma d’examen presencial a l’aula i el dia fixat per a la convocatòria de reavaluació.