Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Fonaments del Dret Administratiu

Codi de l'assignatura: 362461

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Francisco Jose Rodriguez Ponton

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crèdits: 9

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

90

 

-  Teoria

Presencial

 

90

Treball tutelat/dirigit

60

Aprenentatge autònom

75

 

 

Recomanacions

 

Assignatures prèvies recomanades: Principis i Institucions Constitucionals, i Sistema de Drets i Llibertats.


Altres recomanacions

Cal utilitzar sempre la darrera edició dels manuals escollits que hi hagi en el moment d’iniciar-se el curs.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer i comprendre l’especificitat del dret administratiu com a dret de les administracions públiques adreçat a conciliar l’interès general i els interessos particulars mitjançant un seguit de privilegis i unes limitacions específiques en relació amb el dret privat.

 

— Conèixer i entendre la importància de l’element històric, les tradicions nacionals i la formació del dret administratiu europeu i global.

 

— Reconèixer l’existència de diversos subjectes o persones públiques, els aspectes fonamentals de l’organització administrativa i de la funció pública.

 

— Saber situar les administracions públiques en el marc jurídic i polític constitucional i conèixer les bases constitucionals del dret administratiu, amb particular atenció als drets fonamentals, i en aquest context, a la igualtat de gènere i a la diversitat funcional.

 

— Conèixer el règim jurídic de la potestat reglamentària, amb especial incidència en els principis de bona regulació i en l’instrument de les memòries d’impacte, en particular en relació amb la perspectiva de gènere.

 

— Caracteritzar les relacions entre les administracions públiques i la ciutadania.

 

— Copsar les particularitats jurídiques de la manera d’actuar de les administracions públiques, amb especial atenció al procediment i a la discrecionalitat.

 

— Conèixer el règim jurídic de l’acte administratiu: l’eficàcia, l’execució i la teoria de la invalidesa.

 

— Concedir la importància necessària a les formes, a la bona organització i als principis i a les regles ètiques de l’actuació professional en l’àmbit jurídic i administratiu per garantir una bona administració.

 

— Conèixer i distingir les diferents tècniques de control, administratives i jurisdiccionals, de l’actuació de les administracions públiques, com també de l’exigència de responsabilitats.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aprendre a cercar, trobar, seleccionar, interpretar i analitzar críticament la informació necessària i les fonts normatives, jurisprudencials i doctrinals pertinents per resoldre controvèrsies jurídiques en aquest àmbit.

 

— Aprendre a interpretar i avaluar la informació relativa al funcionament de les administracions públiques i del seu entorn.

 

— Tenir habilitats de pensament crític: capacitat d’analitzar la realitat social des de la perspectiva jurídica i administrativa i de reflexionar-hi críticament amb la finalitat de detectar-hi les disfuncions principals i d’intentar aportar-hi solucions possibles.

 

— Comprendre les transformacions del dret administratiu en un entorn de globalització jurídica, social i econòmica, d’europeïtzació del dret i de les evolucions socials contemporànies; amb particular atenció al canvi climàtic, la intel·ligència artificial i la perspectiva de gènere.

 

— Aprendre a avaluar les conseqüències d’una decisió administrativa futura i a fer el seguiment dels impactes reals de la decisió una vegada s’ha adoptat, en col·laboració amb persones formades en ciències no jurídiques.

 

— Copsar la doble dimensió sempre present en el dret administratiu, la bona administració i les garanties per als privats, així com entendre la importància dels conflictes potencials que planteja.

 

— Conèixer informes, expedients i decisions administratives i aprendre a utilitzar-los.

 

— Adquirir el vocabulari jurídic precís de la matèria i progressar en la capacitat d’argumentació, de comunicació i d’expressió escrita i oral.

 

— Desenvolupar l’habilitat i la destresa de pensar no només en clau reactiva (control judicial) sinó també sobre les capacitats i els límits del dret administratiu per garantir la qualitat administrativa i la bona administració (visió preventiva).

 

Referits a actituds, valors i normes

— Reflexionar sobre la incidència dels drets, els principis i els valors constitucionals i legals en l’anàlisi de la realitat social, en la interpretació i en l’aplicació de les normes, en l’actuació dels poders públics i en l’actuació dels juristes.

 

— Incorporar una planificació adequada de l’aprenentatge i l’estudi de l’assignatura.

— Comprendre la importància dels terminis en l’activitat professional i complir-los en l’elaboració de les activitats proposades pel professor.

 

— Saber treballar en grup i col·laborar amb els companys, sense passar per alt la importància de les aportacions pròpies.

 

— Assumir un compromís ètic i responsable en l’estudi i l’aprenentatge de l’assignatura i comprendre els drets i els deures d’un estudiant de dret administratiu.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Els fonaments i les bases constitucionals del dret administratiu

1.1. Els fonaments del dret administratiu

1.1.1. El dret administratiu com a ordenament jurídic i com a ciència jurídica. Dret administratiu i ciències socials
1.1.2. El dret de les administracions públiques: dret administratiu, dret públic i dret privat. Criteris de definició de l’Administració pública
1.1.3. La formació i l’evolució històrica del dret administratiu fins al dret europeu i la globalització

1.2. Les bases constitucionals del dret administratiu; la posició jurídica i institucional de l’Administració pública

1.2.1. L’estat de dret, social, democràtic i autonòmic
1.2.2. La posició jurídica de les administracions públiques: legalitat; servei objectiu als interessos generals; autotutela; procediment; transparència; control de l’actuació administrativa, responsabilitat i garantia patrimonial
1.2.3. Principi de legalitat i potestats administratives
— Vinculació a la llei i al dret. Definició, implicacions
— Potestats administratives: atribució; potestats reglades i discrecionals; tipus de marges d’apreciació; elements i abast del seu control
1.2.4. Els drets i deures dels ciutadans en les relacions amb les administracions públiques
— La posició dels drets fonamentals i la rellevància en el dret administratiu
— L’estatut de ciutadà i d’interessat. Participació, accés a la informació pública i deure de col·laboració

2. Les fonts del dret administratiu

2.1. El sistema de fonts

2.1.1. El sistema de fonts. Atenció especial a la potestat reglamentària i als principis de bona regulació
2.1.2. Les disposicions de caràcter general i els reglaments: noció; fonament; tipus; procediment d’elaboració; límits i controls
2.1.3. La distinció entre acte administratiu i disposició de caràcter general; noció i abast de les instruccions
2.1.4. Altres fonts del dret administratiu: referència especial als principis generals del dret i al dret europeu. La funció del precedent administratiu

3. L’organització administrativa i els empleats públics

3.1. L’organització administrativa

3.1.1. Principis constitucionals i europeus de l’organització administrativa
3.1.2. Elements bàsics de l’organització administrativa. La distinció entre persona jurídica i òrgan administratiu. Òrgans actius i consultius; òrgans centrals i perifèrics; òrgans unipersonals i col·legiats. Òrgans de direcció política; òrgans directius i unitats de gestió administrativa. Les relacions interadministratives i les relacions interorgàniques
3.1.3. Pluralitat i tipologia d’administracions públiques i altres ens del sector públic: administracions territorials; ens instrumentals; administracions corporatives; autoritats administratives independents

3.2. La funció pública

3.2.1. Principis constitucionals i europeus de la funció pública
3.2.2. Concepte i àmbit de la funció pública; noció i classes d’empleats públics

4. L’actuació formalitzada de l’Administració

4.1. El procediment administratiu

4.1.1. Concepte, rellevància, funcions i classes de procediment administratiu
4.1.2. La regulació del procediment administratiu
— La relació entre llei i reglament i la distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes
— Els principis generals i les seves funcions
4.1.3. Elements del procediment administratiu: subjectes; fases i tràmits; el temps en el procediment administratiu i l’obligació de resoldre i de notificar

4.2. L’acte administratiu

4.2.1. Concepte, tipus i elements de l’acte administratiu; consideració especial de la motivació
4.2.2. Validesa i eficàcia dels actes administratius. Distinció
4.2.3. La validesa i la legalitat de l’acte administratiu: presumpció; causes d’invalidesa; tipologia de situacions, conseqüències i remeis
4.2.4. L’eficàcia de l’acte administratiu. Requisits i conseqüències
4.2.5. L’extinció i l’execució de l’acte administratiu

5. Els controls jurídics de l’actuació administrativa

5.1. Controls interns

5.1.1. Panorama general dels diferents tipus de controls en via administrativa. Nocions i distincions fonamentals. La revisió i la revocació d’actes; els recursos administratius; altres mecanismes de resolució de conflictes i de control
5.1.2. Els recursos administratius: concepte, elements, classes, procediment
5.1.3. La revisió i la revocació d’actes: supòsits, tipologia de situacions, procediment

5.2. El control de la jurisdicció contenciosa administrativa

5.2.1. Àmbit, extensió i límits de la jurisdicció contenciosa administrativa
5.2.2. Implicacions fonamentals del dret a la tutela judicial efectiva i de la configuració constitucional del control judicial de l’activitat administrativa. L’efectivitat en la tutela cautelar i en l’execució de les decisions jurisdiccionals
5.2.3. La planta jurisdiccional i les competències dels jutges i tribunals: criteris generals
5.2.4. El procés contenciós administratiu, elements fonamentals: les parts, l’objecte, el procediment, la terminació i els recursos. Referència als procediments especials, en particular el de protecció de drets fonamentals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura es basa en el seguiment de les sessions expositives generals, en la lectura de la bibliografia recomanada, en l’estudi, en la reflexió i en l’exposició escrita i oral dels temes treballats i en altres activitats d’avaluació continuada. Tot això s’ha de fer segons la temporització de cada docent, que es pot veure en el programa respectiu.

— Dinàmica de les sessions expositives generals: en aquestes sessions el professor estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. Així mateix, es posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques que es plantegen relacionades amb la matèria. A més, es contextualitzen els problemes concrets a partir dels quals es duen a terme les sessions d’activitats i de treballs. En qualsevol cas, l’alumnat ha de completar l’exposició del professor estudiant la matèria amb l’ajuda dels manuals de referència. El professor també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a les sessions amb una sèrie de nocions comunes i necessàries per iniciar el plantejament de cada tema.

— Dinàmica de les activitats i les sessions de treball: aquestes sessions consisteixen en la resolució de casos, en l’anàlisi de jurisprudència, en l’estudi i en el comentari d’expedients administratius, en la redacció d’informes o d’altres documents jurídics o en el seguiment de notícies dels mitjans de comunicació relacionades amb les matèries de l’assignatura. Aquest segon tipus de sessions exigeix que l’estudiant hagi llegit prèviament una sèrie de materials, que hagi consultat materials complementaris i hagi estudiat i reflexionat sobre les qüestions plantejades. Aquesta preparació prèvia ha de situar l’estudiant en condicions d’arribar a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió.

Metodologia dels grups d’estudi orientat (GEO)

Als GEO, els resulten d’aplicació les indicacions establertes en l’apartat corresponent de les Directrius academicodocents vigents. En aquests grups hi ha una disponibilitat del professorat presencial i en línia, a més de l’horari de tutories.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

La informació següent es basa en les directrius academicodocents vigents, de les quals es transcriuen o es resumeixen alguns aspectes.

Es pot establir un programa del docent que, d’acord amb les directrius, desenvolupi i concreti aquest pla docent. El programa de cada docent pot contenir el calendari de les activitats d’avaluació, les condicions i la concreció del tipus de proves.

Còpia, plagi i procediments fraudulents. La còpia i el plagi en qualsevol activitat o prova final o de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis i pot comportar la sol·licitud d’obertura d’un procediment disciplinari a l’estudiant.

Tipus d’avaluació. Tots els estudiants segueixen, per defecte, el règim d’avaluació continuada (AC), excepte els que sol·licitin formalment el d’avaluació única (AU).

Suspens per falta de competència lingüística. L’exercici que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Assistència a classe. Es pot fixar l’assistència dels estudiants d’avaluació continuada a sessions o activitats concretes. En aquest cas s’han de fixar les condicions corresponents, però en cap cas això pot impedir a l’estudiant presentar-se a les proves avaluables i a la prova de síntesi.

A més de les activitats avaluables obligatòries, la prova de síntesi i la d’avaluació única, es poden tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

 
Avaluació continuada (AC)

La valoració dels aprenentatges es fa mitjançant un sistema ordinari d’AC, que consta de dues fases:

  • Primera fase. Tres proves o activitats d’avaluació continuada. Si l’estudiant d’avaluació continuada no presenta cap activitat avaluable ni fa la prova de síntesi rep la qualificació final de no presentat (NP). Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut zero en les activitats que no ha presentat.
  • Segona fase. Prova de síntesi final (PS), que s’ha d’afegir a les tres activitats anteriors. La PS és de concepció global, de manera que garanteix que s’han assolit els objectius de la matèria exposats en el pla docent, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les habilitats. Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que tingui assignat.


Les activitats avaluables podran ser en format presencial o virtual, segons l’evolució de la situació sanitària.

GRUP M1
  • Primera fase. Tres proves o activitats d’avaluació continuada de coneixement dels continguts, obligatòries, amb un valor del 50 % de la qualificació final, repartides així: 15 % + 15 % + 20 %.
    • La primera prova consisteix en un breu comentari de sentència o disposició normativa, segons les indicacions del professor, que es fa a casa.
    • La segona prova és un cas pràctic que es resol a classe.
    • La tercera prova és un comentari de sentència o de disposició normativa que es fa a casa, s’entrega, i es comenta posteriorment i personalment amb el professor.
  • Segona fase. Prova de síntesi final (PS), amb un valor del 50 % de la qualificació final. La prova final és un examen escrit de tres o quatre preguntes sobre el temari en què s’ha de desenvolupar la resposta, i la resolució d’un cas pràctic.


GRUP M2
  • Primera fase. Tres proves o activitats d’avaluació continuada de coneixement dels continguts, obligatòries, amb un valor del 50 % de la qualificació final, repartides així: 15 % + 15 % + 20 %.
    • Les tres activitats d’AC promouen l’aplicació pràctica i concreta dels coneixements que es van adquirint, sobre la base de documents jurídics específics, com ara sentències, anàlisis jurídiques específiques o notícies de premsa, que permetin a l’alumne no només saber sinó també aprendre a saber fer, a saber aplicar el dret administratiu que va aprenent.
    • Les tres consisteixen en la resolució d’un problema pràctic, amb resposta a diverses preguntes. Les respostes a les preguntes es poden plantejar com una tria entre diverses de possibles, només una de les quals és vàlida jurídicament. S’hi podran utilitzar normes jurídiques.
  • Segona fase. Prova de síntesi final (PS), amb un valor del 50 % de la qualificació final. La prova final és un examen escrit, amb preguntes que permetin avaluar la capacitat de l’alumne de relacionar temes del pla docent, i també inclou la resolució d’un cas pràctic.


 

GRUP M3

AVALUACIÓ CONTINUADA, 70 % DE LA NOTA FINAL 

A. PRIMERA PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA, 20 % DE LA NOTA FINAL 

a) Part teòrica, 70 %. A la primera prova d’avaluació continuada hi ha dues preguntes teòriques sobre les parts del programa següents: 

1. ELS FONAMENTS I LES BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET ADMINISTRATIU

1.2. LES BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET ADMINISTRATIU; LA POSICIÓ JURÍDICA I INSTITUCIONAL DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

b) Part pràctica, 30 %. Un cas pràctic similar als penjats al Campus Virtual per a aquestes parts de l’assignatura.

B. SEGONA PROVA  D’AVALUACIÓ CONTINUADA,  25 % DE LA NOTA FINAL

a) Part teòrica, 70 %. A la segona prova d’avaluació continuada hi ha dues preguntes teòriques sobre les parts del programa següents:

2. LES FONTS DEL DRET ADMINISTRATIU

3. L’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I ELS EMPLEATS PÚBLICS

b) Part pràctica, 30 %. Un cas pràctic similar als penjats al Campus Virtual per a aquestes parts de l’assignatura.

C) TERCERA PROVA  D’AVALUACIÓ CONTINUADA,  25 % DE LA NOTA FINAL

a) Part teòrica, 70 %. A la tercera prova d’avaluació continuada hi ha dues preguntes teòriques sobre les parts del programa següents:

4. L’ACTUACIÓ FORMALITZADA DE L’ADMINISTRACIÓ

5. ELS CONTROLS JURÍDICS DE L’ACTUACIÓ ADMINISTRATIVA

b) Part pràctica, 30 %. Un cas pràctic similar als penjats al Campus Virtual per a aquestes parts de l’assignatura.

PROVA DE SÍNTESI, 30 % DE LA NOTA FINAL 

S’ha d’aprovar la prova de síntesi per aprovar l’assignatura, i no es pot treure menys d’un tres en cap de les dues preguntes de la prova.

És una prova de raonament, d’anàlisi i de comprensió, a partir de textos legals (articles concrets), petits extractes de resolucions jurisprudencials i/o petits textos de blogs jurídics.

GRUP M4

Tres activitats que fan una mitjana ponderada del 60 %. Es valora específicament la redacció individual i la capacitat de comprensió i de relació mostrada en la manera de contestar les preguntes.
  • Primera activitat avaluable: un cas pràctic de cinc preguntes sobre els blocs 1 i 3 (valor 20 %).
  • Segona activitat avaluable: un cas pràctic de cinc preguntes sobre els blocs 2 i 3 (valor 20 %).
  • Tercera activitat avaluable: un cas pràctic de cinc preguntes sobre els blocs 4 i 5 (valor 20 %).


La prova de síntesi té un valor del 40 %. Consisteix en dues preguntes amb resposta de desenvolupament i de relació, amb identificació d’exemples concrets.

 

GRUP M5

  • Primera prova (15 %): prova escrita presencial, que consisteix en deu preguntes, amb un annex de materials d’utilització obligatòria en les respostes. Aquesta primera prova se centra en el primer bloc del temari.
  • Segona prova (15 %): prova escrita presencial, que consisteix en cinc preguntes i en un tema que s’ha de desenvolupar, també amb un annex de materials d’utilització obligatòria en les respostes.
  • Tercera prova (20 %): prova que consisteix en la lectura i comentari d’un dels materials publicats al Campus Virtual durant el curs (es concreta a l’inici de curs).
  • Prova de síntesi de l’avaluació continuada (50 %): consisteix en una prova escrita, de dues preguntes de desenvolupament de la resposta, amb un guió i amb un annex de materials d’utilització obligatòria en les respostes.


Al llarg del curs es proposen altres activitats amb valor complementari, fonamentalment casos pràctics.


GRUP M6

Activitats avaluables:
  • Primera activitat (15 %): intervencions orals al llarg de les sessions, que tenen un contingut o un format de cas pràctic o d’anàlisi de text.
  • Segona prova (15 %): cas pràctic amb preguntes (s’hi ha d’utilitzar la legislació) i dues preguntes de resposta llarga que s’han de respondre sense textos legals.
  • Tercera prova (20 %): cas pràctic amb preguntes (s’hi ha d’utilitzar la legislació) i dues preguntes de resposta llarga que s’han de respondre sense textos legals.
  • Prova de síntesi de l’avaluació continuada (50 %): cas pràctic amb preguntes (s’hi ha d’utilitzar la legislació) i dues preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta llarga i que s’han de respondre sense textos legals.

GRUP T2

L’avaluació es basa en diverses activitats acadèmiques i elements de valoració de l’aprenentatge assolit per l’estudiant.

 

Al llarg del curs es programen les activitats acadèmiques següents:

  • Activitats d’avaluació continuada. La ponderació o valoració de la suma conjunta d’aquestes activitats principals d’avaluació continuada, respecte de la qualificació global de l’assignatura, és del 50 %.
    • La primera consisteix en l’elaboració i presentació, per escrit, de la redacció breu d’arguments en defensa de determinades posicions en un debat, o de respostes raonades, basades en fonaments de dret, respecte de qüestions puntuals relatives al temari de l’assignatura, segons proposta del professor. Aquesta activitat té el format d’examen presencial a l’aula. En el cas de la docència híbrida, es plantejarà l’opció de fer-la en format virtual.
    • La segona i la tercera d’aquestes activitats principals d’avaluació continuada es basen en un exercici individual, que consisteix en la presentació escrita d’unes breus conclusions sobre una proposta de dictamen pràctic, i en l’exposició oral d’aquestes conclusions. Aquest dictamen ha de contenir una opinió jurídicament raonada sobre la qüestió plantejada. El professor de l’assignatura fa una valoració conjunta i única d’aquestes dues activitats, oral i escrita, sobre aquest dictamen.
  • Prova final de síntesi: dictamen jurídic final, de tipus teoricopràctic, presentat per escrit. Els alumnes d’avaluació continuada han d’elaborar un dictamen individual sobre una sèrie de qüestions proposades pel professor a partir del relat d’un supòsit de fet. El treball consisteix en la redacció escrita de les respostes raonades a aquestes qüestions a partir de l’aplicació de les tècniques i instruments propis de la construcció d’arguments jurídics basats en dret administratiu. Aquesta activitat final és en format d’examen presencial a l’aula. La valoració percentual d’aquest dictamen jurídic escrit, respecte de la qualificació final de l’assignatura, és del 50 %.


Per superar l’avaluació de l’assignatura, els alumnes han de dur a terme totes les activitats proposades que s’han descrit.

GRUP T1

Les activitats obligatòries que s’han de dur a terme al llarg del curs són les següents (les dates de cada activitat es fixen en el programa d’inici de curs):
  • Prova teòrica de tipus test. La prova consta d’un qüestionari de tipus test de 20 preguntes teòriques sobre els temes 1, 2 i 3. Excepte alguna indicació en contra, en la prova no es podrà utilitzar cap tipus de legislació ni materials addicionals.
  • Prova teòrica de tipus test. La prova consta d’un qüestionari de 20 preguntes teòriques sobre els temes 4 i 5 (segons l’evolució de les explicacions a classe). Excepte alguna indicació en contra, en la prova no es podrà utilitzar cap tipus de legislació ni materials addicionals.
  • Cas pràctic. Consisteix en la resolució a classe d’una sèrie de preguntes a partir d’un supòsit de fet plantejat sobre el conjunt del temari del curs explicat a classe fins a la sessió anterior (en principi dels temes 1 al 5). Per a la resolució del cas es podran utilitzar tota mena de materials.
  • Prova final de síntesi. Data: segons el calendari oficial. Consta de dues parts: Una primera part consisteix a respondre dues preguntes, en que s’ha de desenvolupar la resposta, sobre algun aspecte del temari de l’assignatura. La segona part consisteix en la resolució d’un cas pràctic, en què es poden utilitzar tot tipus de materials. Cadascuna de les preguntes teòriques té un valor del 30 %, i el cas pràctic el 40 % sobre el total d’aquesta prova.


La nota final de l’avaluació continuada resulta de la ponderació següent:
  • 15 % de la primera prova de tipus test.
  • 15 % de la segona prova de tipus test.
  • 20 % del cas pràctic.
  • 50 % de la prova final de síntesi.



Reavaluació

Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden optar a la reavaluació. En queden exclosos els casos de no presentat.
  • GRUP M1. La reavaluació té el mateix contingut que la prova de síntesi.
  • GRUP M2. La reavaluació té el mateix contingut que la prova de síntesi.
  • GRUP M3. La reavaluació consisteix en la mateixa prova que fan els alumnes d’avaluació única.
  • GRUP M4. Per als estudiants que s’han acollit a l’avaluació continuada i han fet el 50 % de les activitats proposades:
    • En el cas que hagin suspès les activitats d’avaluació continuada, han de resoldre un cas pràctic de caràcter transversal de cinc preguntes.
    • En el cas que hagin suspès la prova de síntesi, han de fer una prova que consisteix en dues preguntes amb resposta de desenvolupament i de relació, amb identificació d’exemples concrets.
    • En el cas que hagin suspès les dues parts, han de resoldre un cas pràctic de caràcter transversal de cinc preguntes, i han de fer una prova que consisteix en dues preguntes amb resposta de desenvolupament i de relació, amb identificació d’exemples concrets.
    • Els altres estudiants han de fer una prova avaluable amb quatre preguntes de desenvolupament i de relació (40 % de la nota final de l’assignatura) i la resolució d’un cas pràctic de sis preguntes de caràcter transversal sobre el temari de l’assignatura (60 % de la nota final de l’assignatura).
  • GRUP M5. La reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques que la prova de síntesi.
  • GRUP M6. La reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques que la prova de síntesi.
  • GRUP T2. La reavaluació consisteix a fer una altra prova final global (prova de síntesi) d’idèntiques característiques que les descrites en el sistema d’avaluació continuada d’aquest grup. L’examen és presencial, a l’aula, i es fa en la data establerta per a la convocatòria de reavaluació.
  • GRUP T1. Els alumnes amb dret a reavaluació han de fer una prova que té les mateixes característiques que l’examen d’avaluació única. La prova de reavaluació és comuna, per als estudiants que hagin seguit anteriorment el sistema d’avaluació continuada com els d’única.

 

Avaluació única

Tots els estudiants es poden acollir a l’avaluació única (AU) de les assignatures si ho sol·liciten dins del termini establert, que és d’un mes i mig a partir de l’inici del quadrimestre corresponent.

La prova d’avaluació única ha de permetre avaluar els coneixements i les habilitats declarats en el pla docent de l’assignatura.

  • Grup M1. La prova d’AU consisteix en quatre o cinc preguntes sobre el temari, que s’han de contestar en dues hores.
  • Grup M2. La prova d’AU consisteix en un examen escrit amb preguntes que han de permetre avaluar la capacitat de l’alumne de relacionar els temes de l’assignatura, i també inclou la resolució d’un cas pràctic. S’hi poden utilitzar normes jurídiques.
  • Grup M3. La prova d’AU consta de:
    • Quatre preguntes teòriques, 70 % (per aprovar, cap de les preguntes pot tenir una valoració inferior a 3). Les quatre  preguntes teòriques se sortegen entre els subepígrafs del programa de l’assignatura penjat al Campus Virtual (cada pregunta correspon a un apartat de com a mínim quatre dígits o com a màxim de tres dígits).
    • Un cas pràctic del tipus dels que apareixen al Campus Virtual, 30 % (el cas pràctic només es valora si s’ha aprovat la part de les preguntes teòriques, i per aprovar l’avaluació única, el cas pràctic ha de tenir una nota mínima de 3).

  • Grup M4. La prova d’AU consta de quatre preguntes de desenvolupament i de relació (40 % de la nota final de l’assignatura) i de la resolució d’un cas pràctic de sis preguntes de caràcter transversal sobre el temari de l’assignatura (60 % de la nota final de l’assignatura). S’ha d’aprovar tant la part teòrica com la part pràctica per superar l’assignatura.
  • Grup M5. La prova d’AU consisteix en una prova escrita de tres parts: cinc preguntes, un tema que s’ha de desenvolupar i un cas pràctic. La prova va acompanyada d’un annex de materials d’utilització obligatòria en les respostes.
  • Grup M6. La prova d’AU consisteix en una prova escrita de dues parts: algunes preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta, i un cas pràctic que es resol amb utilització de legislació.
  • Grup T1. Els estudiants que s’acullin al sistema d’avaluació única han de fer només una prova final (examen final) amb el contingut següent:
    • Prova teòrica de tipus test. El test consta de 30 preguntes sobre el conjunt del temari de l’assignatura. 30 % de la nota final.
    • Quatre preguntes de desenvolupament sobre qualsevol tema del programa. Cada pregunta de desenvolupament val un 10 % de la nota final. Per tant, les quatre preguntes tenen un valor conjunt del 40 % de la nota final.
    • Un cas pràctic, que consisteix en la resposta a una sèrie de preguntes a partir d’un supòsit de fet. Per a la resolució del cas pràctic es poden utilitzar tot tipus de materials. 30 % de la nota final.
  • Grup T2. Els alumnes que no hagin optat pel sistema d’avaluació continuada s’han de presentar a l’examen o prova final en la data fixada per a la convocatòria ordinària d’avaluació única. Aquesta prova és de contingut global respecte del programa de l’assignatura, i inclou la majoria dels temes en els aspectes més rellevants. Consisteix en una sèrie de preguntes d’un cert nivell de concreció, a partir d’uns antecedents de fet prèviament descrits, que l’estudiant ha de respondre de manera raonada a partir els fonaments jurídics corresponents.


Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès en règim d’avaluació única poden optar a reavaluació. En queden exclosos els casos de no presentat.
  • Grup M1. La prova de reavaluació és igual que la del primer examen final.
  • Grup M2. La mateixa prova que l’examen final.
  • Grup M3. La prova de reavaluació és la mateixa prova que la de l’examen d’avaluació única.
  • Grup M4. La prova de reavaluació és una prova que consta de quatre preguntes de desenvolupament i de relació (40 % de la nota final de l’assignatura) i de la resolució d’un cas pràctic de sis preguntes de caràcter transversal sobre el temari de l’assignatura (60 % de la nota final de l’assignatura). S’han d’aprovar tant la part teòrica com la part pràctica per superar l’assignatura.
  • Grup M5. La prova de reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques que l’examen d’avaluació única.
  • Grup M6. La reavaluació consisteix en una prova de les mateixes característiques que la prova d’avaluació única.
  • Grup T1. Els alumnes amb dret a reavaluació han de fer una prova que té les mateixes característiques que l’examen d’avaluació única. La prova de reavaluació és comuna per als estudiants que hagin seguit anteriorment el sistema d’avaluació continuada o el d’única.
  • Grup T2. La prova de reavaluació consisteix a fer una altra prova final d’idèntiques característiques que la prova d’avaluació única, en forma d’examen presencial a l’aula i el dia fixat per a la convocatòria de reavaluació.


Examen final de carrera

L’avaluació de la convocatòria de final de carrera consisteix en un examen escrit sobre tot el temari, que permet l’avaluació dels coneixements i les habilitats declarats en el pla docent de l’assignatura.

 

Metodologia i avaluació dels grups d’estudi orientat (GEO)

Als GEO, s’hi apliquen les indicacions establertes en l’apartat corresponent de les directrius academicodocents vigents. En aquests grups hi ha una disponibilitat del professorat, presencial i en línia, a més de l’horari de tutories.

En aquest grup es fa una primera prova escrita parcial (tipus dictamen o cas pràctic) que no allibera matèria, i una prova final de concepció global sobre tot el temari i del mateix tipus que la primera.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

COSCULLUELA, Luis; Manual de derecho administrativo, 31a ed. Cizur Menor, Civitas Thomson Reuters, 2020  Enllaç

ESTEVE PARDO, José; Lecciones de derecho administrativo, 9a ed., Marcial Pons, 2019.  Enllaç

GARCÍA DE ENTERRÍA, Eduardo.; FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, Tomás-Ramón;  Curso de Derecho Administrativo. Madrid, Civitas Thomson Reuters, 19ª ed. (T. I) y 16ª ed. (T. II), 2020  Enllaç

PARADA VÁZQUEZ, Ramón; Derecho Administrativo, T. I i II, Dykinson, Madrid, 1ª ed., 2019  Enllaç

PAREJO ALFONSO, Luciano; Lecciones de Derecho Administrativo, 10a ed., Tirant lo Blanch, 2020

Enllaç al CCUC  Enllaç

SÁNCHEZ MORÓN, Miguel; Derecho Administrativo : parte general, 16a ed., Tecnos, 2020  Enllaç

SANTAMARÍA PASTOR, Juan Alfonso; Principios de Derecho Administrativo general, 5a ed.,Iustel, 2018. 2 vols.  Enllaç

FERNÁNDEZ FARRERES, Germán; Sistema de Derecho Administrativo, 5a ed,  Civitas Thomson Reuters, 2020  Enllaç

BLANQUER CRIADO, David; Introducción al Derecho Administrativo, 4a ed., Tirant lo Blanch, 2018.

Enllaç al CCUC  Enllaç

GAMERO CASADO, Eduardo; FERNÁNDEZ RAMOS, Severiano; Manual básico de Derecho Administrativo, 17a ed., Tecnos, 2020  Enllaç

MARTÍN REBOLLO, Luis; Manual de Derecho Administrativo y Guía para el estudio de las Leyes administrativas, 4ª ed.,Thomson Reuters Aranzadi, 2020

Enllaç al CCUC  Enllaç

RODRÍGUEZ DE SANTIAGO, José María; VELASCO CABALLERO, Francisco; Derecho administrativo : parte general : textos y materiales, Civitas Thomson Reuters, 2011.  Enllaç

TRAYTER JIMÉNEZ, Joan Manuel; Derecho Administrativo. Parte General, 5ª ed., Atelier, 2020

PONCE SOLÉ, Juli; Manual de Fonaments del Dret Administratiu i de la Gestió Pública, Tirant lo Blanch, 2020

RODRÍGUEZ DE SANTIAGO, José María; DOMÉNECH PASCUAL, Gabriel; ARROYO JIMÉNEZ, Luis (coords.); Tratado de Derecho Administrativo. Vol. 1 Introducción, Fundamentos, Marcial Pons, 2021

BARRERO RODRÍGUEZ, Concepción (coord.); Lecciones de Derecho Administrativo, Vol. 1, Tecnos, 5ª ed., 2019

GALLARDO CASTILLO, María Jesús; Materiales ECTS de Derecho Administrativo, Tecnos, 2ª ed., 2011