Pla docent de l'assignatura

 

 
Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Contractació i Activitat de l'Administració

Codi de l'assignatura: 362462

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Julio Ponce Sole

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Examen de final de carrera
L’avaluació de la convocatòria de final de carrera consisteix en un examen escrit sobre tot el temari. Aquest examen permet l’avaluació dels coneixements i les habilitats recollits en el pla docent de l’assignatura.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60
 

-  Teoricopràctica

Presencial

  

60

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autònom

46

 

 

Recomanacions

 

S’ha de manejar sempre l’edició més actualitzada dels manuals que es facin servir.


Altres recomanacions

Les assignatures recomanades són Fonaments del Dret Administratiu i Institucions del Dret Comunitari.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aprendre a interpretar i avaluar la diversa informació relativa al funcionament de les administracions públiques i de l’entorn d’aquestes.

 

— Saber reconèixer i valorar com incideix el substrat històric, cultural, social, ideològic, econòmic i polític de les administracions públiques i del dret aplicable en l’actuació d’aquestes.

 

— Copsar la doble dimensió, sempre present, d’eficàcia versus garanties en el dret administratiu, i entendre la importància dels conflictes potencials que planteja.

 

— Comprendre les transformacions del dret administratiu en un entorn de globalització jurídica, social i econòmica i d’europeïtzació del dret.

 

— Aprendre a avaluar les conseqüències jurídiques d’una decisió administrativa.

 

— Conèixer i aprendre a utilitzar informes, expedients i actes administratius.

 

— Conèixer les característiques especials de l’activitat contractual de les administracions públiques i la funcionalitat de la legislació contractual i dels principis informadors.

 

— Distingir les diverses formes d’actuació de les administracions públiques en les relacions amb els particulars, des d’una perspectiva tant formal com material.

 

— Adonar-se del sentit, de l’evolució i de l’operativitat del concepte d’autorització i de la funcionalitat de la tipologia o classificació de les autoritzacions.

 

— Prendre consciència dels problemes que planteja la potestat sancionadora de l’Administració en el marc de l’estat de dret. Reflexionar sobre l’aplicació i els límits.

 

— Determinar la incidència de l’actuació administrativa en l’esfera patrimonial dels particulars, l’abast i els límits de la potestat expropiatòria i les garanties per a les persones interessades.

 

— Distingir els trets generals que caracteritzen l’activitat de prestació o de servei públic i constatar la connexió que tenen, similituds i diferències, amb l’activitat de regulació dels anomenats serveis d’interès general.

 

— Conèixer les tècniques principals de l’activitat de foment, en especial de la subvenció. Determinar la incidència del dret comunitari en l’activitat de foment.

 

— Adquirir les habilitats de pensament crític: capacitat d’analitzar la realitat social des de la perspectiva jurídica administrativa i de reflexionar-hi críticament, amb la finalitat de detectar les disfuncions principals i d’intentar aportar-hi solucions possibles.

 

— Comprendre la importància dels terminis en l’activitat professional seguint-los en l’elaboració de les activitats proposades pel professorat.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aprendre a treballar en col·laboració, sense passar per alt la importància de les aportacions pròpies.

 

— Incorporar una planificació de l’aprenentatge i de l’estudi de l’assignatura adequada.

 

— Adquirir el vocabulari jurídic precís de la matèria i progressar en la capacitat d’argumentació, de comunicació i d’expressió escrita i oral.

 

— Aprendre a buscar, seleccionar, interpretar i analitzar críticament la informació necessària i les fonts normatives, jurisprudencials i doctrinals pertinents per resoldre controvèrsies jurídiques en aquest àmbit.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Comprendre la importància dels terminis en l’activitat professional seguint-los en l’elaboració de les activitats proposades pel professorat.

 

— Assumir un compromís ètic i responsable en l’estudi i l’aprenentatge de l’assignatura.

 

— Concedir la importància necessària a les formes, a la bona organització i als principis i les regles ètiques de l’actuació professional en l’àmbit juridicoadministratiu.

 

— Incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit del dret administratiu, a partir de la producció de materials amb perspectiva de gènere, la introducció de la perspectiva de gènere en les competències i els resultats d’aprenentatge, i amb la cura del llenguatge i de les imatges en els materials docents. 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Els contractes del sector públic

1.1. Els contractes del sector públic: significat, abast i classes

L’activitat convencional de l’Administració en general. Evolució històrica de la contractació administrativa i significat actual de la contractació pública en el context de la Unió Europea. Àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei de contractes del sector públic. L’organització administrativa per a la gestió de la contractació. Classes de contractes del sector públic. Les parts, l’objecte i el preu dels contractes del sector públic

1.2.  La preparació, l’adjudicació, la formalització, l’execució i l’extinció dels contractes del sector públic

La preparació dels contractes, l’expedient de contractació i els plecs de contractació. Les garanties de la contractació. L’adjudicació dels contractes del sector públic: procediments de selecció i criteris d’adjudicació. La formalització. Contingut i efectes dels contractes administratius: principis generals, prerrogatives de l’Administració en l’execució del contracte i tècniques de manteniment de l’equilibri econòmic del contracte. La cessió del contracte i el subcontracte. L’extinció dels contractes administratius. El control i la revisió d’actuacions contractuals del sector públic

2. L’activitat administrativa

2.1. Les classes d’activitat administrativa

L’heterogeneïtat de l’activitat administrativa. Policia, foment, servei públic, iniciativa pública econòmica. La regulació. Els diversos criteris de classificació

2.2. L’activitat de policia o d’ordenació. En especial, el control ex ante

Evolució històrica i significat actual. Els principis informadors i els criteris de classificació de les mesures principals. La coacció administrativa directa. L’autorització administrativa, la comunicació prèvia i la declaració responsable. Els inventaris i els registres. L’acreditació, la normalització, l’homologació i les inspeccions tècniques. La incidència dels poders públics sobre els drets dels particulars i les mesures ablatòries: delimitació, limitació i sacrifici

2.3. El control ex post. L’activitat inspectora i sancionadora

L’activitat administrativa d’inspecció i el control tècnic per entitats col·laboradores. Les sancions: concepte, naturalesa jurídica i fonament. Tipologia de les sancions administratives. Règim jurídic de la potestat administrativa sancionadora: els principis informadors de la potestat administrativa sancionadora i el procediment administratiu sancionador. Efectivitat de les sancions i control judicial

2.4. L’activitat promocional o de foment

Concepte i evolució històrica. Els principis constitucionals de l’activitat de foment. El dret originari i derivat de la Unió Europea en matèria d’ajuts públics a l’activitat econòmica i els poders de la Comissió. Principals mesures de foment. El règim jurídic de la subvenció: procediment d’atorgament i revocació de les subvencions

2.5. L’activitat de prestació o de servei públic

La formació històrica del servei públic. La recepció a Espanya de la teoria del servei públic: diversitat de conceptes. Evolució històrica de l’activitat de servei públic. L’impacte de les bases constitucionals i del dret de la Unió Europea. Els serveis d’interès general i els serveis d’interès econòmic general en el dret de la Unió Europea

2.6. Règim Jurídic del Servei Públic

Llei i reglament en la creació dels serveis públics. Diversitat de formes de gestió. Drets i obligacions dels usuaris. Consideració especial dels serveis autonòmics i locals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència s’organitzarà en funció de l’evolució de la pandèmia i de les instruccions dels òrgans competents. 

El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantenen els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

És molt important fer servir els manuals disponibles de l’assignatura, i especialment el recomanat pel docent de l’assignatura, si és el cas.

La metodologia no presencial de cada grup, si escau, seguirà tot allò que indiqui el docent responsable, com per exemple: classes per videoconferència, gravació de vídeos per l¿alumnat, publicació d’apunts al Campus Virtual, activació de fòrums per a la resolució de dubtes i seguiment de la matèria, etc.

La docència presencial a l’aula es durà a terme d’acord amb les mesures de seguretat que en cada cas fixi l’òrgan competent de la UB. 

La metodologia de l’assignatura es basa en el seguiment de les sessions expositives generals, en la lectura de la bibliografia recomanada, en l’estudi, en la reflexió, en l’exposició escrita i oral dels temes treballats, i en altres activitats d’avaluació continuada. Tot això s’ha de fer segons la temporització de cada docent, que es pot veure en cada programa concret. En l’avaluació continuada s’ha d’indicar, per a cada grup de docència, el nombre de proves avaluables i el valor ponderat de les proves, així com el tipus genèric de prova (teòric, teoricopràctic, pràctic, recensió, etc.) i la indicació de si alguna es programa en format virtual. En el cas que no s’assenyali, s’entendrà que la prova serà presencial. Al Campus Virtual de cada assignatura i grup es concreten aquestes proves: test i tipologia, preguntes de resposta curta, preguntes de desenvolupament de la resposta, etc. així com les dates previstes.  

— Dinàmica de les sessions expositives generals: en aquestes sessions el professorat estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. Així mateix, es posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques que es plantegen relacionades amb la matèria. A més, es contextualitzen els problemes concrets a partir dels quals es duen a terme les sessions d’activitats i de treballs. En qualsevol cas, l’alumnat ha de completar l’exposició del professorat estudiant la matèria amb l’ajuda dels manuals de referència. El professorat també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a les sessions amb una sèrie de nocions comunes i necessàries per iniciar el plantejament de cada tema.

— Dinàmica de les activitats i les sessions de treball: aquestes sessions consisteixen en la resolució de casos, en l’anàlisi de jurisprudència, en l’estudi i en el comentari d’expedients administratius, en la redacció d’informes o d’altres documents jurídics o en el seguiment de notícies que han aparegut en mitjans de comunicació relacionades amb els temes de l’assignatura. Aquest segon tipus de sessions exigeixen que l’alumnat hagi llegit prèviament una sèrie de materials, hagi consultat materials complementaris i hagi estudiat i reflexionat sobre les qüestions que s’hagin plantejat. Aquesta preparació prèvia ha de situar l’alumnat en condicions d’arribar a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió.

 

Metodologia i avaluació del grup d’estudi orientat (GEO)

Al GEO, s’hi apliquen les directrius establertes en l’apartat corresponent de les directrius academicodocents vigents, que inclouen una prova parcial i una prova final.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

La informació següent es basa en les directrius academicodocents vigents, de les quals es transcriuen o es resumeixen alguns aspectes.

Cada docent pot establir un programa que, d’acord amb les directrius, desenvolupi i concreti aquest pla docent. El programa de cada docent pot contenir el calendari de les activitats d’avaluació, les condicions i la concreció del tipus de proves. 

— Còpia, plagi i procediments fraudulents: la còpia i el plagi en qualsevol activitat o prova final o de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents el docent n’ha d’informar el cap d’estudis i pot comportar la sol·licitud d’obertura d’un procediment disciplinari a l’estudiant.

— Tipus d’avaluació: tots els estudiants segueixen, per defecte, el règim d’avaluació continuada (AC), excepte els que sol·licitin formalment el d’avaluació única (AU).

— Suspens per falta de competència lingüística: aquell exercici que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

— A més de les activitats avaluables obligatòries, la prova de síntesi i la d’avaluació única es poden tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

 

Avaluació continuada (AC)

La valoració dels aprenentatges es fa mitjançant un sistema ordinari d’AC, no presencial, que consta de dues fases:

— Primera fase: dues proves o activitats d’avaluació continuada de coneixement dels continguts, obligatòries, amb un valor del 50 % de la qualificació final, repartit així: 25 % + 25 %. Aquests percentatges s’apliquen si no hi ha cap altra previsió expressa en el programa concret de cada grup.

Cada docent responsable de grup fixa la tipologia concreta de cada activitat, si escau, en el seu programa.

Si els estudiants d’avaluació continuada no presenten cap activitat avaluable ni fan la prova de síntesi reben la qualificació final de no presentat (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que han obtingut 0 en les activitats que no han presentat.

— Segona fase: prova de síntesi final (PS), que s’afegeix a les dues activitats anteriors i que inclou coneixements, competències i habilitats, amb un valor del 50 % de la qualificació final. Tot i haver superat les proves o activitats d’AC, s’exigeix una qualificació mínima de 5 sobre 10 en la prova final de síntesi com a requisit indispensable per superar l’assignatura.

La PS és de concepció global, de manera que garanteix que s’han assolit els objectius de la matèria exposats en el pla docent, tant pel que fa als coneixements com pel que fa a les habilitats que s’han d’assolir.

Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni.

La prova de síntesi pot ser presencial si la situació sanitària ho permet.

Reavaluació

Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden optar a la reavaluació. En queden exclosos els casos de no presentat.

Tots els grups segueixen el sistema d’avaluació descrit més amunt d’avaluació continuada:

— Dues proves escrites (cada prova amb el valor d’un 25 % de la qualificació final) que consisteixen a respondre cinc preguntes de resposta breu i un tema que s’ha de desenvolupar a partir d’un o de diversos textos breus (normatius o jurisprudencials).

— Prova de síntesi (50 % de la qualificació final): prova escrita que consisteix a desenvolupar dos temes a partir d’un o de diversos textos breus (normatius o jurisprudencials).

La reavaluació consisteix en una prova escrita de les mateixes característiques que la prova de síntesi, a la qual l’alumne no es pot presentar si no s’ha presentat a l’avaluació ordinària. La reavaluació serà presencial si les circumstàncies ho permeten. Avaluació continuada.

GRUP M-5

Avaluació continuada

Una activitat avaluable (25 %) que és un examen sobre contractació publica.

Una activitat avaluable (25 %) que és un comentari de sentència o la resolució d’un cas pràctic.

Una prova de síntesi (50 %).

Reavaluació

Un examen igual que el de l’avaluació única.

 

Avaluació única

La informació següent es basa en les directrius academicodocents vigents, de les quals es transcriuen o es resumeixen alguns aspectes. 

El docent pot establir un programa que, d’acord amb les directrius, desenvolupi i concreti aquest pla docent. El programa del docent pot contenir el calendari de les activitats d’avaluació, les condicions i la concreció del tipus de proves.

Si no s’assenyala el contrari, s’entendrà que seran presencials.

— Còpia, plagi i procediments fraudulents: la còpia i el plagi en qualsevol activitat o prova final o de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents el docent n’ha d’informar el cap d’estudis i pot comportar la sol·licitud d’obertura d’un procediment disciplinari a l’estudiant. 

— Tipus d’avaluació: tots els estudiants segueixen, per defecte, el règim d’avaluació continuada (AC), excepte els que sol·licitin formalment el d’avaluació única (AU). 

— Suspens per falta de competència lingüística: aquell exercici que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Tots els estudiants es poden acollir a l’avaluació única de les assignatures si ho sol·liciten dins del termini establert, que és d’un mes i mig a partir de l’inici del quadrimestre corresponent.

La prova d’avaluació única ha de permetre avaluar els coneixements i habilitats del pla docent de l’assignatura. 

Reavaluació

Els estudiants que hagin suspès en règim d’avaluació única poden optar a la reavaluació. En queden exclosos els casos de no presentat.

Grup M-5

Avaluació única

Un examen que consta d’un cas pràctic (50 %) i d’unes preguntes teòriques (50 %).

Reavaluació

Un examen igual que el de l’avaluació única.