Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Béns Públics i Urbanisme

Codi de l'assignatura: 362463

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Belen Noguera De La Muela

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Cercar, seleccionar, interpretar i analitzar críticament la informació necessària i les fonts normatives, jurisprudencials i doctrinals pertinents per resoldre controvèrsies jurídiques en aquest àmbit.

— Saber utilitzar informes, expedients i actes administratius.

— Dominar el vocabulari jurídic precís de la matèria i progressar en la capacitat d’argumentació, de comunicació i d’expressió escrita i oral.

— Conèixer les diverses classes de béns que són titularitat de l’Administració i el seu règim jurídic bàsic.

— Conèixer la teoria general del domini públic, la naturalesa jurídica, la titularitat, els components constitucionals de la regulació dels béns públics, l’afectació, la desafectació i la mutació demanial, la protecció i l’ús del domini públic.

— Conèixer l’ordenació dels principals béns públics.

— Conèixer el dret urbanístic des d’una visió general fins a centrar-se en el sistema català.

 

— Determinar la incidència de l’actuació administrativa en l’esfera patrimonial dels particulars, l’abast i els límits de la potestat expropiatòria i les garanties per a les persones interessades.

 

Referits a habilitats, destreses

— Tenir habilitats de pensament crític: capacitat d’analitzar la realitat social des de la perspectiva jurídica i administrativa i de reflexionar-hi críticament amb la finalitat de detectar-hi les disfuncions principals i d’intentar aportar-hi solucions possibles.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Incorporar una planificació adequada de l’aprenentatge i l’estudi de l’assignatura.

— Comprendre la importància dels terminis en l’activitat professional i complir-los en l’elaboració de les activitats proposades pel professorat.

— Saber treballar en grup i col·laborar amb els companys, sense passar per alt la importància de les aportacions pròpies.

— Concedir la importància necessària a les formes, a la bona organització i als principis i a les regles ètiques de l’actuació professional en l’àmbit jurídic i administratiu.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La garantia patrimonial: la responsabilitat i l’expropiació forçosa

1.1. La garantia patrimonial dels ciutadans davant l’Administració

1.2. Concepte i fonament de la responsabilitat patrimonial de l’Administració, la seva diferenciació amb l’expropiació forçosa

1.3. Les funcions de la responsabilitat: garantia, igualtat davant les càrregues públiques i solidaritat

1.4. Requisits materials: Lesió. L’antijuridicitat del dany. Dany efectiu, avaluable i individualitzable. La relació de causalitat. Imputació. Absència de causes d’exoneració

1.5. Els aspectes procedimentals de la responsabilitat patrimonial

1.6. La determinació de la responsabilitat

1.8. Concepte i fonament de l’expropiació forçosa

1.9. Elements de l’expropiació forçosa: subjecte, objecte i causa

1.10. Procediment expropiatori: el procediment ordinari i el procediment urgent

1.11. La reversió

1.12. Les garanties jurisdiccionals

1.13. Les anomenades expropiacions legislatives

1.14. La responsabilitat de les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques

2. Béns públics: règim bàsic i domini públic

2.1. Béns de l’Administració: règim bàsic

1.1.1 Béns i Administració
1.1.2 Règim jurídic bàsic dels béns de l’Administració pública
1.1.3 Classificació dels béns públics, especial consideració dels béns patrimonials
1.1.4 Adquisició dels béns públics
1.1.5 Gestió, transmissió i cessió
1.1.6 Protecció i defensa dels béns públics
   1.1.6.1 Inembargabilitat
   1.1.6.2 Inventaris i catàlegs
   1.1.6.3 Inscripció en el Registre de la Propietat
   1.1.6.4 Facultats i potestats per a la defensa dels patrimonis públics: potestat d’investigació, potestat d’atermenament, potestat de reintegrament possessiu i desnonament administratiu
   1.1.6.5 Establiment de limitacions i servituds sobre els terrenys confrontants
   1.1.6.6 Règim sancionador

2.2. Domini públic

1.2.1 Formació del concepte de domini públic
1.2.2 Problema de la naturalesa jurídica del domini públic
1.2.3 Components constitucionals de la regulació dels béns de domini públic
1.2.4 Classificació dels béns de domini públic
1.2.5 Inici i cessament de la demanialitat: afectació, desafectació i mutació demanial
1.2.6 Protecció dels béns de domini públic
1.2.7 Utilització dels béns de domini públic
   1.2.7.1 Utilització dels béns afectes a un servei públic: ús per part dels ens públics, ocupacions d’edificis administratius per part de particulars, autoritzacions especials i ús normal dels particulars dels béns afectes a un servei públic en tant que usuaris d’aquest servei
   1.2.7.2. Utilització dels béns d’ús comú general: ús comú general, aprofitament especial, ús privatiu del domini públic i règim d’autorització i concessió com a títols habilitants per a la utilització del domini públic (aspectes generals, règim comú a autoritzacions i concessions, condicions específiques de les concessions de domini públic, condicions específiques per a les autoritzacions, ús per part de l’Administració: reserves)

1.2.8. Examen específic d’alguns tipus de béns de domini públic

3. Urbanisme

3.1. Introducció

3.1.1 Urbanisme com a funció pública
3.1.2 Funció social del dret de propietat del sòl. Configuració constitucional
3.1.3 Incidència de la Constitució de 1978 en el sistema urbanístic espanyol: principis materials o substantius que deriven del text constitucional
3.1.4 Marc normatiu en matèria d’urbanisme. Legislació estatal del règim del sòl. Legislació urbanística de Catalunya

3.2. Règim urbanístic del dret de propietat

3.2.1 Ordenació del sòl mitjançant la planificació urbanística. Principi general de no indemnització
3.2.2 Situacions bàsiques del sòl
3.2.3 Classificació del sòl: tipologia i delimitació
3.2.4 Estatut jurídic bàsic dels propietaris
3.2.5 Qualificació del sòl: zonificació i sistemes
3.2.6 Discrecionalitat del planejament. Límits legals de la potestat del planejament

3.3. Sistema de planejament urbanístic

3.3.1 Naturalesa reglamentària dels plans d’urbanisme
3.3.2 Planejament general. Abast i contingut de cada figura
3.3.3 Planejament derivat. Abast i contingut de cada figura
3.3.4 Altres instruments urbanístics

3.4. Procediment de formulació i d’aprovació del planejament urbanístic

3.4.1 Principis que informen el procediment. Participació ciutadana
3.4.2 Principi d’autonomia municipal
3.4.3 Fases de procediment. Acte resolutori
3.4.4 Entrada en vigor del planejament urbanístic
3.4.5 Alteració del planejament: ius variandi. Modificació i revisió

3.5. Gestió urbanística: execució del planejament

3.5.1 Pressupostos d’execució del planejament
3.5.2 Execució integrada o sistemàtica. Sistemes d’actuació urbanística i modalitats
3.5.3 Projecte de reparcel·lació: finalitat, contingut i efectes de l’aprovació
3.5.4 Expropiació forçosa per raons d’urbanisme
3.5.5 Llicència urbanística: naturalesa i règim jurídic. Actes subjectes a llicència

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura es basa en el seguiment de les sessions expositives generals, en la lectura de la bibliografia recomanada, en l’estudi, en la reflexió i en l’exposició escrita i oral dels temes treballats i en altres activitats d’avaluació continuada. Tot això s’ha de fer segons la temporització de cada docent, que es pot veure en el seu programa concret:

— Dinàmica de les sessions expositives generals: en aquestes sessions el professorat estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. També es posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques que es plantegen relacionades amb la matèria. A més, es contextualitzen els problemes concrets a partir dels quals es duen a terme les sessions d’activitats i de treballs.

En general, la intervenció del docent en aquest tipus de sessions té l’objectiu d’exposar el sentit de les institucions i respondre als dubtes o a les qüestions que puguin plantejar els estudiants o indicar què han de consultar per resoldre’ls. Per estudiar els diversos conceptes i temes cada docent ha d’indicar les fonts i els materials necessaris.

En qualsevol cas, l’alumnat ha de completar l’exposició del professorat mitjançant l’estudi de la matèria amb l’ajuda dels manuals de referència. El docent també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a les sessions amb una sèrie de nocions comunes i necessàries per iniciar el plantejament de cada tema.

— Dinàmica de les activitats i les sessions de treball: aquestes sessions consisteixen en la resolució de casos, en l’anàlisi de jurisprudència, en l’estudi i en el comentari d’expedients administratius, en la redacció d’informes o d’altres documents jurídics o en el seguiment de notícies en mitjans de comunicació (premsa, televisió, internet, etc.) relacionades amb els temes de l’assignatura.

Aquest segon tipus de sessions exigeix que l’estudiant hagi llegit prèviament una sèrie de materials, que hagi consultat materials complementaris i hagi estudiat i reflexionat sobre les qüestions que s’hagin plantejat. Aquesta preparació prèvia ha de situar l’estudiant en condicions d’arribar a la sessió corresponent amb un primer criteri propi format sobre la qüestió. Durant el transcurs d’aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions problemàtiques que es vagin plantejant. En alguns casos, es recomana especialment el treball en equip previ al desenvolupament de la sessió per afavorir així la màxima participació i l’aportació prèvia d’idees. El docent ha d’anunciar les qüestions plantejades i els materials necessaris per al bon desenvolupament d’aquestes sessions amb l’antelació necessària. En els casos d’activitats centrades en comentaris jurisprudencials, s’ha de donar prioritat als casos que permetin fer el seguiment d’un mateix assumpte en diverses instàncies administratives i jurisdiccionals i, si és possible, que hagin arribat a una instància europea de resolució de la controvèrsia.

Pel que fa als casos pràctics, es procura que els casos plantejats s’hagin resolt en la realitat (o que n’hi hagi de molt similars), de manera que es dugui a terme un debat de contrast i de plantejament de dubtes a l’hora de comparar les opcions que han concebut inicialment els estudiants i les vies per les quals s’ha resolt la qüestió davant de l’Administració o dels tribunals de justícia.

En el grup d’estudi orientat s’apliquen les mateixes directrius de funcionament que les assenyalades per als grups no orientats.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris generals
Segons el Protocol acadèmic i docent dels graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el professorat està obligat a avaluar els estudiants a partir dels criteris establerts i aprovats en el pla docent de l’assignatura.

El professorat pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professorat faci d’aquestes evidències ha de permetre millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables. Especialment escau aquest fet quan la qualificació final (activitats d’AC + PS) és igual o superior a 7 i la nota de la prova de síntesi és superior. (Protocol acadèmic i docent, article 8).

Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en l’assignatura tenen dret a la reavaluació. Només poden accedir a la reavaluació els alumnes que prèviament hagin estat avaluats, i en queden exclosos aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

Avaluació continuada

GRUP M1. Prof. Glòria Bardají

a) Una prova parcial sobre la part del programa de béns públics, responsabilitat patrimonial i expropiació.

És una prova presencial tipus test. La puntuació obtinguda equival al 30 % de la nota final.

b) Una prova parcial sobre la part del programa d’urbanisme. 

Aquesta prova consisteix en la resolució d’un cas pràctic, fora de les hores presencials, a partir del supòsit de fet que la professora entrega als alumnes. La puntuació obtinguda equival al 30 % de la nota final.

c) Prova de síntesi, que és una prova sobre els diferents temes del programa. La puntuació obtinguda equival al 40 % de la nota final.

És imprescindible dur a terme totes les activitats i proves per obtenir una qualificació final favorable de l’assignatura.

Cal presentar-se a la prova de síntesi per poder optar a la revaluació.

Reavaluació

La reavaluació consisteix en una prova de característiques similars a la prova de síntesi.

GRUP M2. Prof. Anton Ferré

1. AVALUACIÓ CONTINUADA

ACTIVITAT NO PRESENCIAL: durant el curs s’ha de dur a terme una activitat no presencial, que consisteix en un treball sobre alguna qüestió o tema del programa, que s’ha de lliurar abans de finals de maig de 2022.

Aquest treball té una extensió recomanada de 10 folis, a 1,5 espais; i ha de seguir els criteris que es poden consultar a

https://www.ub.edu/portal/documents/620105/1290968/Comentari+de+text/00d3a814-79f1-4782-a8a3-c925365c1a45

Ponderació: 5 % de la qualificació final

PROVA PRESENCIAL 1: una prova sobre responsabilitat administrativa i expropiació forçosa, en la data assenyalada a la programació. Aquesta prova compta el 15 % de la puntuació total. Consisteix en preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta, i que poden no coincidir exactament amb epígrafs del temari (poden ser parts d’epígrafs o tenir relació amb diferents epígrafs).

PROVA PRESENCIAL 2: una prova sobre béns públics, en la data assenyalada a la programació. Aquesta prova compta el 15 % de la puntuació total. Consisteix en preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta, i que poden no coincidir exactament amb epígrafs del temari (poden ser parts d’epígrafs o tenir relació amb diferents epígrafs).

PROVA PRESENCIAL 3: una prova sobre urbanisme, en la data assenyalada a la programació. Aquesta prova compta el 30 % de la puntuació total. Consisteix en preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta, i que poden no coincidir exactament amb epígrafs del temari (poden ser parts d’epígrafs o tenir relació amb diferents epígrafs).

PROVA PRESENCIAL DE SÍNTESI: una prova sobre tot el programa de l’assignatura, en la data assenyalada a la programació. Aquesta prova compta el 35 % de la puntuació total. Consisteix en preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta, i que poden no coincidir exactament amb epígrafs del temari (poden ser parts d’epígrafs o tenir relació amb diferents epígrafs).

2. AVALUACIÓ ÚNICA

Criteris generals

La prova d’avaluació única ha de permetre avaluar els mateixos coneixements i habilitats que l’avaluació continuada.

Els estudiants que optin per l’avaluació única s’han de presentar, el dia assenyalat en el calendari docent, a un examen sobre el conjunt de l’assignatura. Aquesta prova consisteix en preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta (poden ser part d’epígrafs o que tinguin relació amb diferents epígrafs).

3. REAVALUACIÓ

Els estudiants que hagin suspès en avaluació ordinària poden optar a la reavaluació només si prèviament han estat  avaluats, i en queden exclosos els casos de no presentat. La prova de reavaluació es fa el dia assenyalat en el calendari docent, i té les mateixes característiques que l’examen indicat anteriorment.

GRUP M3. Prof. F. X. Machado

L’avaluació continuada consisteix en quatre activitats avaluables i una prova de síntesi.

Activitats d’avaluació continuada

1.    Cas pràctic sobre expropiació forçosa i responsabilitat patrimonial, amb sis preguntes, tres sobre cada tema. No s’hi pot fer servir legislació.

2.    Cas pràctic sobre béns públics, amb quatre preguntes. No s’hi pot fer servir legislació.

3.    Test de 20 preguntes sobre règim urbanístic del dret de propietat i planejament urbanístic (cada pregunta té tres respostes possibles, però només una de correcta. Encertar la resposta correcta compta 0,5 punts. Marcar una resposta incorrecta resta 0,25 punts. Les preguntes en blanc ni sumen ni resten).

4.    Cas pràctic sobre gestió urbanística, edificació i protecció de la legalitat urbanística amb sis preguntes. No s’hi pot fer servir legislació.

Valor de les activitats d’avaluació continuada: cadascuna d’aquestes activitats o proves d’avaluació continuada representa un 15 % de la nota final. És a dir, en conjunt, compten el 70 % de la nota final.

Prova de síntesi

És un examen amb sis preguntes de resposta breu (dues preguntes sobre garantia patrimonial, dues preguntes sobre béns públics i dues preguntes sobre urbanisme). 

Deixar una de les sis preguntes de la prova de síntesi en blanc comporta una puntuació de suspens, de manera que l’alumne, per poder aprovar l’assignatura, ha de fer la prova de reavaluació.  

Valor de la prova de síntesi: 30 % de la nota final.

Per aprovar l’assignatura s’han de fer totes les activitats d’avaluació continuada i la prova de síntesi.

Reavaluació 

La prova de reavaluació, per a l’avaluació continuada, té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

GRUP M4. Prof. Domènec Sibina

Primera prova d’avaluació continuada (30 % sobre nota final)

Casos pràctics i preguntes teòriques.

Matèria:

La garantia patrimonial: la responsabilitat i l’expropiació forçosa

Béns públics: règim bàsic i domini públic

Segona prova d’avaluació continuada (30 % sobre nota final)

Casos pràctics i preguntes teòriques.

Matèria:

Urbanisme

Prova de síntesi (40 % de la nota final)

Preguntes teòriques generals sobre el programa de l’assignatura / Casos pràctics

Reavaluació

Les mateixes proves i percentatges que en l’avaluació única.

GRUP M5. Professores Belén Noguera i Berta Bastús

L’avaluació continuada consta d’un examen teòric (35 %), dues activitats (15 % i 15 %), i prova de síntesi (35 %).

Reavaluació

La prova de reavaluació, per a l’avaluació continuada, té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

 GRUP T1. Prof. Andrés Navarro

El rendiment acadèmic de l’alumnat quant a la consecució efectiva dels objectius d’aprenentatge de l’assignatura es mesura a través del sistema d’avaluació que es descriu a continuació.

El sistema d’avaluació contínua es basa en les activitats acadèmiques i elements de valoració de l’aprenentatge següents:

a) Activitats principals d’avaluació contínua, que són tres al llarg del curs. La ponderació o valoració de la suma conjunta d’aquestes tres activitats principals d’avaluació contínua respecte de la qualificació global de l’assignatura és del 50 %.

b) Prova final de conjunt de la matèria temàtica de l’assignatura (prova final global o prova de síntesi): dictamen jurídic final de caràcter teoricopràctic global presentat per escrit. La valoració percentual respecte de la qualificació final de l’assignatura és del 50 %.

Per superar l’assignatura els alumnes han de fer totes les activitats proposades. A més, d’acord amb la normativa docent de la Facultat, és un requisit imprescindible per aprovar l’assignatura haver obtingut una puntuació mínima de 5 punts en la prova final global o prova de síntesi.

Es pot ponderar, a més, com a mèrit addicional per a la qualificació final de l’assignatura, la participació activa en les classes dedicades a debats. La valoració d’aquest tipus d’intervencions sobre la qualificació global de l’assignatura pot representar, com a màxim, l’increment d’un punt sobre 10 respecte de la valoració obtinguda en les activitats principals d’avaluació contínua i la prova final de conjunt descrites anteriorment.

Reavaluació

Els alumnes que no superin l’avaluació de l’assignatura, i compleixin les condicions i els requisits establerts en la normativa universitària corresponent, poden optar a la reavaluació, que consisteix a fer una nova prova final global d’idèntiques característiques a les descrites anteriorment. L’examen és presencial, a l’aula, i es fa en la data establerta per a la convocatòria de reavaluació. Per determinar la qualificació de la reavaluació, la nova prova final global es pondera amb un percentatge relatiu igual que el de la primera prova final, i també s’hi ha d’aconseguir una puntuació mínima de 5 punts.

GRUP T2. Prof. L.X. Toldrà

L’avaluació continuada té en compte:

— L’assistència i la participació a classe, que pot incloure també l’exposició oral voluntària d’un tema concret del pla docent (10 %).

— Dues proves parcials: un examen teòric de quatre o cinc preguntes (20 %) i un cas pràctic (20 %). Total 40 %.

— La prova de síntesi, que és un examen únic de quatre o cinc preguntes teòriques (50 %) i la resolució d’un cas pràctic (50 %).  La prova de síntesi representa el 50 % de la nota final de l’avaluació contínua.

Reavaluació

Per a la reavaluació es fa el mateix tipus d’examen que la prova de síntesi.

Grup d’estudi orientat, GEO T0 (D. C. Sanz)

Per al grup GEO hi ha dos exàmens:

El primer examen és un parcial i inclou un test de vint preguntes (40 % de la nota d’aquest examen), la resolució d’un cas pràctic (30 % de la nota d’aquest examen) i una pregunta teòrica, que s’ha d’escollir entre dues, seleccionada entre els epígrafs del programa inclòs en el pla docent (30 % de la nota). La nota que s’hi obtingui representa el 50 % de la nota final.

Aquest examen allibera matèria, per tant, l’alumne que hi obtingui una puntuació igual o superior a 5 punts no s’examina d’aquesta part a l’examen final.

En el segon examen els estudiants que hagin aprovat l’examen parcial només s’examinen de la segona part del programa; l’estructura i el valor de cada part de l’examen és la mateixa que per a l’examen parcial (test, cas pràctic i pregunta teòrica); el resultat d’aquest examen equival al 50 % de la nota final, per la qual cosa és el resultat de la mitjana entre les notes obtingudes en els dos exàmens, i no cal aprovar els dos per superar l’assignatura.

Els estudiants que no hagin fet o no hagin aprovat l’examen parcial fan un examen de dues parts: test de quaranta preguntes (40 % de la nota), resolució d’un cas pràctic (30 % de la nota) i dues preguntes teòriques (30 % de la nota). La nota final és la que resulti d’aquest examen.

La data d’aquest segon examen és la indicada per fer la prova de síntesi.

Reavaluació

En la reavaluació, l’estructura de l’examen i la composició de la nota és la mateixa que la del segon examen descrit anteriorment.

 

Avaluació única

Criteris generals
La prova d’avaluació única ha de permetre avaluar els mateixos coneixements i habilitats que l’avaluació continuada.

Els estudiants que hagin suspès alguna assignatura en règim d’avaluació única poden optar a la reavaluació només si prèviament han estat  avaluats, i en queden exclosos els casos de no presentat.

GRUP M1. Prof. Glòria Bardají

En l’avaluació única es fa una prova que consta de preguntes teòriques sobre la totalitat del programa (50 %) i de la resolució d’un cas pràctic (50 %).

La reavaluació consisteix en una prova de característiques similars a la prova d’avaluació única (cas pràctic i preguntes teòriques). És imprescindible haver-se presentat a la prova de síntesi per poder optar a la revaluació.

GRUP M2. Prof. Anton Ferré

Criteris generals

La prova d’avaluació única ha de permetre avaluar els mateixos coneixements i habilitats que l’avaluació continuada.

Els estudiants que optin per l’avaluació única s’han de presentar, el dia assenyalat en el calendari docent, a un examen sobre el conjunt de l’assignatura. Aquesta prova consisteix en preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta (poden ser part d’epígrafs o que tinguin relació amb diferents epígrafs).

 GRUP M3. Prof. F. X. Machado

Consisteix en un examen de sis preguntes en què s’ha de desenvolupar la resposta (una sobre expropiació forçosa, una sobre responsabilitat patrimonial, dues sobre béns públics i dues sobre urbanisme).

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació única. 

GRUP M4. Prof. Domènec Sibina

Test (30 preguntes) 20 %; quatre preguntes teòriques (quatre subepígrafs del programa de l’assignatura ) 60 %; casos pràctics (del tipus del que es pengen al Campus Virtual i que es resolen a classe) 20 %.

La reavaluació consta de les mateixes proves i amb els mateixos percentatges que l’avaluació única.

 

 GRUP M5. Professores Belén Noguera i Berta Bastús

L’avaluació única implica fer un examen que consta d’un cas pràctic (50 %) i d’unes preguntes (50 %).

La prova de reavaluació, per a l’avaluació única, té les mateixes característiques que l’examen descrit anteriorment.

GRUP T1. Prof. Andrés Navarro

L’avaluació única es fa a partir d’una prova o examen final. Aquesta prova és de contingut temàtic global sobre el programa de l’assignatura, ja que abasta la majoria de temes del temari en els aspectes més rellevants. Consisteix en una sèrie de preguntes d’un cert nivell de concreció, a partir d’uns antecedents de fet prèviament descrits, que l’estudiat ha de respondre de manera raonada mitjançant els fonaments jurídics corresponents.

Els alumnes que no superin la prova d’avaluació única, i compleixin les condicions i els requisits establerts en la normativa universitària aplicable, poden optar a la reavaluació. Poden fer una altra prova final de característiques idèntiques el dia determinat per a la convocatòria de reavaluació.

 GRUP T2. Prof. L. X. Toldrà

Per a l’avaluació única hi ha un examen únic que consta de quatre o cinc preguntes (50 %) i de la resolució d’un cas pràctic (50 %).

Per a la reavaluació es fa el mateix tipus d’examen descrit anteriorment.

 Grup d’estudi orientat, GEO T0 (D. C. Sanz)

Els estudiants fan un examen de dues parts: test de quaranta preguntes (40 % de la nota), resolució d’un cas pràctic (30 % de la nota) i dues preguntes teòriques (30 % de la nota). La nota final serà la que resulti d’aquest examen.

Per a la reavaluació, l’estructura de l’examen i la composició de la nota és la mateixa que la de l’examen descrit anteriorment.

EXAMEN DE FINAL DE CARRERA

L’avaluació de la convocatòria de final de carrera consisteix en un examen escrit sobre tot el temari, que permet l’avaluació dels coneixements i les habilitats declarats en el pla docent de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

SÁNCHEZ MORÓN, M. (ed.). Los bienes públicos : régimen jurídico. Madrid : Tecnos, 1997.  Enllaç

BERMEJO VERA, J. (dir.). Derecho administrativo básico volumen 2: parte especial, 2a ed. Madrid : Thomson Cívitas, 2018  Enllaç

PARADA VÁZQUEZ, R. LORA-TAMAYO, M. Derecho administrativo. Vol. III : Bienes públicos y Derecho urbanístico, Madrid : Dykinson 2019.  Enllaç

CHINCHILLA MARÍN, C. Comentarios a la Ley 33/2003, del Patrimonio de las Administraciones Públicas. Madrid : Thomson Civitas, 2004.  Enllaç

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, T.R. Manual de derecho urbanístico, 26 ed. Cizur Menor (Navarra) : Civitas Thomson Reuters, 2019.  Enllaç

TRAYTER JIMÉNEZ, J.M. Derecho urbanístico de Cataluña.9a ed. Barcelona : Atelier, 2021.  Enllaç

AA.VV. Lecciones y materiales para el estudio del derecho administrativo. Vol. V : Bienes e infraesctruturas públicas. Madrid : Iustel, 2009.  Enllaç

LÓPEZ RAMÓN, F.; ESCARTÍN, V. (coords.). Bienes públicos, urbanismo y medio ambiente. Barcelona : Marcial Pons, 2013.  Enllaç

AA.VV. Lecciones y materiales para el estudio del derecho administrativo. Vol. VI : Ordenación del territorio, urbanismo y medio ambiente. Madrid : Iustel, 2009.  Enllaç

ESTEVE PARDO, J. Lecciones de derecho administrativo, 9a ed. Madrid : Marcial Pons, 2019.  Enllaç

COSCULLUELA MONTANER, L. Manual de derecho administrativo, 29a ed. Cizur Menor (Navarra) : Civitas Thomson Reuters, 2018.  Enllaç

SÁNCHEZ MORÓN, M. Derecho administrativo : parte general, 14a ed. Madrid : Tecnos, 2018.  Enllaç

Capítol

SÁINZ MORENO, F. "Dominio público, bienes comunales, Patrimonio del Estado y Patrimonio Nacional", dins ALZAGA, Ó. (dir.). Comentarios a la Constitución Española de 1978. Madrid : Cortes Generales, 1996- , vol. X, 1998, pàgs. 181-.  Enllaç