Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Processal Civil

Codi de l'assignatura: 362469

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Vicente Perez Daudi

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crèdits: 9

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

90

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

90

Treball tutelat/dirigit

65

Aprenentatge autònom

70

 

 

Recomanacions

 

S’aconsella assistir a classe amb la Llei d’enjudiciament civil actualitzada.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l'àmbit jurídic: legals, doctrinals i jurisprudencials.

   -

Conèixer, comprendre i saber usar els conceptes fonamentals i especialitzats de l'ordenació jurídica en les seves diferents branques.

   -

Identificar la dimensió jurídica de les relacions humanes i socials i valorar-ne les implicacions en els diferents àmbits de l'ordenació.

(El dret processal analitza els mecanismes legalment establerts perquè un tercer imparcial dicti la solució al cas concret de manera irrevocable. Amb l¿estudi d¿aquesta assignatura es pretén que l¿alumne tingui coneixement del desenvolupament d¿un procés civil, des de les activitats prèvies que es poden fer abans de l¿inici del procés fins al moment de satisfacció de la pretensió a través del procés d¿execució. La finalitat de l¿assignatura és que l¿estudiant tingui un absolut coneixement dels mecanismes processals per resoldre una qüestió concreta. D¿aquesta manera, des del punt de vista de la part, pot valorar els avantatges i els inconvenients de cada una de les opcions i això li ha de permetre adoptar la decisió en el cas concret més indicada per als interessos dels justiciables. Des de la posició de l¿òrgan jurisdiccional, la finalitat és que tingui els coneixements necessaris per aplicar les normes processals en un cas concret i resoldre¿l de manera adequada en els diferents supòsits que se li puguin plantejar. Tot això tenint en compte els drets de les parts.)

   -

Capacitat d'interpretar les normes jurídiques segons les regles pròpies de cada àmbit del dret i d'aplicar-les als conflictes socials corresponents.

   -

Conèixer i comprendre els mecanismes i els procediments de resolució dels conflictes jurídics.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer el fonament del procés i les nocions fonamentals de la disciplina processal: jurisdicció, acció i procés.

— Saber determinar l’òrgan jurisdiccional competent.

— Saber determinar els subjectes del procés.

— Conèixer el desenvolupament procedimental del procés civil i distingir-hi les etapes d’al·legacions, de prova i de conclusions.

— Analitzar les resolucions judicials (forma, contingut i efectes) i els mitjans processals per impugnar el contingut d’una resolució.

— Distingir entre tutela executiva i tutela cautelar.

— Conèixer el fonament del procés com a instrument de resolució de conflictes i el significat correcte de les nocions fonamentals de la disciplina.

— Determinar quin òrgan jurisdiccional actua en un procés en concret i identificar les persones que hi poden actuar i les possibilitats processals.

— Reconèixer els elements que identifiquen l’objecte del procés que s’està desenvolupant i distingir-lo d’altres processos amb objectes similars. Així mateix, saber quan es poden exercitar diferents accions en un mateix procés.

— Saber determinar en cada cas concret a quin procediment s’ha d’acudir i els avantatges i inconvenients que té.

— Saber determinar la conveniència d’interposar un mitjà d’impugnació i l’actuació processal que s’ha de dur a terme en la tramitació.

— Saber determinar la conveniència de recórrer al procés d’execució i les actuacions processals que s’han de dur a terme en la tramitació.

— Decidir quan es pot sol·licitar una mesura cautelar, com hi han d’intervenir les parts i els límits d’actuació de l’òrgan jurisdiccional.

— Decidir quan s’ha de recórrer a un mitjà alternatiu de resolució de conflictes.

— Decidir la conveniència d’iniciar un expedient de jurisdicció voluntària.

 

Referits a habilitats

— Identificar la dimensió jurídica de les relacions humanes i socials i valorar-ne les implicacions en els diferents àmbits de l’ordenament jurídic.

— Conèixer, comprendre i saber utilitzar els conceptes fonamentals de l’ordenament jurídic.

— Conèixer i comprendre els mecanismes i procediments de resolució dels conflictes jurídics per poder interpretar les normes jurídiques i aplicar-les als conflictes socials.

— Fer servir correctament les fonts de coneixement en l’àmbit jurídic (legals, doctrinals i jurisprudencials).

 

Referits a actituds, valors i normes

— Treballar en equip, mostrar capacitat creativa, sostenibilitat i respecte als drets fonamentals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Fonaments del procés

*  1.1 Anàlisi del fonament del procés com a instrument de resolució de conflictes
1.2 Mitjans alternatius de resolució de conflictes i jurisdicció voluntària
1.3 Nocions fonamentals de l’assignatura (jurisdicció, procés i acció)

2. Subjectes del procés

*  2.1 Competència
2.2 Parts
2.3 Tercers

3. Objecte del procés

*  3.1 Descripció del procés jurisdiccional i dels elements essencials
3.2 Descripció dels casos en què es pot plantejar una pluralitat de pretensions al procés

4. Procés de declaració

*   4.1 Classes de processos declaratius i determinació del procediment
 4.2 Processos especials
 4.3 Preparació del procés
 4.4 Al·legacions
 4.5 Prova
 4.6 Conclusions
 4.7 Finalització del procés
 4.8 Efectes del procés

5. Mitjans d’impugnació

*  5.1 Concepte i fonament dels mitjans d’impugnació
 5.2 Recursos de reposició i de queixa
 5.3 Recurs d’apel·lació
 5.4 Recurs extraordinari d’infracció processal i recurs extraordinari de cassació
 5.5 Audiència al litigant rebel
 5.6 Revisió de la sentència ferma
 5.7 Incident de nul·litat d’actuacions

6. Procés d’execució

*  6.1 Teoria general de l’execució processal
6.2 Execució provisional
6.3 Execució dinerària i execució no dinerària
6.4 Dret concursal

7. Mesures cautelars

*  7.1 Teoria general de les mesures cautelars
7.2 Procediment
7.3 Classes de mesures cautelars

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia per impartir l’assignatura respon a la combinació de tècniques docents clàssiques i d’altres que s’inclouen dins de les anomenades activitats d’innovació docent, que són les següents:

— Classes magistrals

— Conferències

— Tutories en l’horari d’atenció fixat per cada docent

Per aconseguir els objectius dels blocs es poden dur a terme, entre d’altres, les activitats dirigides següents:

— Col·loquis, debats dirigits i taules rodones

— Exposicions orals

— Seminaris

— Treballs escrits, com ara la recensió d’un article o d’una obra, el desenvolupament escrit d’un tema o un comentari de text

— Resolució de casos pràctics i visió de processos

— Simulació de processos i redacció d’escrits judicials

— Ordenació dels materials d’un procés judicial

— Redacció d’un informe sobre l’estat d’un procés

— Visites

— Cerca d’informació

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Aspectes generals
Des del curs 2012-2013 totes les assignatures de tots els graus de la UB només tenen una convocatòria.

Amb independència del sistema d’avaluació seguit per l’estudiant, per considerar superada una assignatura cal haver obtingut una qualificació final mínima de 5,0.

L’exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

D’acord amb el que estableix la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges (aprovada per la Comissió Acadèmica de la UB), les qualificacions de les activitats avaluables obligatòries, les de la prova de síntesi i les d’avaluació única s’han de fer públiques com a màxim quinze dies naturals després d’haver-se dut a terme o lliurat. Un cop lliurades, tant les activitats avaluables com les d’aprenentatge, és recomanable que s’estableixin mecanismes ràpids i eficients perquè l’alumnat pugui estar al corrent dels seus errors i sigui conscient del nivell d’aprenentatge assolit.

El professor pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

Final de carrera

En principi, cada docent examina aquells alumnes que han cursat amb ell l’assignatura en un curs precedent. En tot cas, la prova de final de carrera (presencial) consisteix en una prova final de síntesi, que és escrita i consta de tres preguntes teòriques. Per aprovar l’assignatura és un requisit imprescindible aprovar la prova final de síntesi, la qual cosa implica tenir com a mínim un 5 sobre 10 en cadascuna de les preguntes.

Criteris d’avaluació per grups

M1 (Dr. Jordi Nieva)

Convocatòria ordinària

Consta de dues fases: 

a) Avaluació continuada de l’aprenentatge de competències i habilitats sobre els continguts amb tres proves orals eliminatòries sobre casos pràctics resolts conjuntament a classe, amb valoració individual de cada alumne que les vagi superant (50 % de la qualificació final): 15 % + 15 % + 20 %. 

b) Prova final de síntesi, escrita, que consisteix en l’avaluació de coneixements, competències i habilitats (50 % de la qualificació final). Consta de tres preguntes sobre epígrafs del programa. Tot i haver superat les proves o activitats d’avaluació continuada, s’exigeix una qualificació mínima de 5 sobre 10 en la prova final com a requisit indispensable per superar l’assignatura.

Reavaluació 

La prova de reavaluació és idèntica a la prova de síntesi descrita anteriorment.

M2 (Dr. David Vallespín /professor associat pendent de concurs).

La valoració dels aprenentatges de l’alumne es duu a terme mitjançant el sistema d’avaluació continuada presencial. Els criteris específics d’avaluació continuada del grup són els següents:

Convocatòria ordinària

AC-1: 10 %

AC-2: 30 %

AC-3: 10 %

La prova de síntesi representa un 50 %, és escrita i consta de tres preguntes teòriques, que permeten valorar la comprensió del conjunt de l’assignatura. Tot hi haver superar les proves d’avaluació continuada de cada bloc temàtic, s’exigeix aprovar la prova final de síntesi per aprovar l’assignatura, la qual cosa implica obtenir com a mínim un 5 en cadascuna de les preguntes.

Revaluació

La revaluació consisteix en una nova prova de síntesi, que és escrita i consta de tres preguntes. La nota obtinguda en aquesta prova és la nota final de l’assignatura. Per aprovar l’assignatura, és un requisit imprescindible obtenir com a mínim un 5 en cadascuna de les preguntes.

M3 (Dr. Pérez)

Convocatòria ordinària

Les proves avaluables representen un 50 % de la nota final de l’assignatura, i compten un 10 % la primera, un 20 % la segona i un 20 % la tercera.

Las proves avaluables consisteixen en un qüestionari de resposta múltiple (test) d’entre 10 i 20 preguntes o en la resposta a una sèrie de preguntes curtes. En la prova test les preguntes contestades correctament sumen 1 punt i les incorrectes en resten 0,3, i finalment es fa la proporció corresponent.

Durant el curs es fan proves no avaluables que són de caràcter obligatori i és necessari presentar-les per escrit al final del curs. La participació activa es té en compte positivament en la determinació de la valoració final i en cap cas no pot perjudicar la qualificació aritmètica obtinguda amb les proves avaluables d’avaluació continuada i amb la prova de síntesi.

La prova final de síntesi val un 50 % de la nota final. La prova consisteix a contestar una sèrie de qüestions sobre un cas pràctic. Per aprovar l’assignatura, en tot cas, és un requisit indispensable haver aprovat la prova final de síntesi.

Reavaluació 

La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat, i exclou els casos en què la qualificació sigui no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant. La reavaluació es fa sobre tot el programa i consisteix en una prova final tipus test. Las preguntes contestades correctament sumen 1 punt i les incorrectes en resten 0,3. Finalment es fa la proporció corresponent. 

M4 (Dra. Guixé)

Convocatòria ordinària

La valoració de l’aprenentatge de l’alumne es fa per mitjà del sistema d’avaluació continuada. Els criteris específics d’avaluació continuada del grup són els següents:

S’han de fer tres activitats d’AC (50 % de la qualificació final): AC 1 (15 %), AC 2 (15 %), i AC 3 (20 %), que consisteixen en un cas pràctic cadascuna.

Totes les activitats avaluables són obligatòries.

També és obligatòria la prova final de síntesi (PS, 50 % restant de la nota final), que inclou coneixements, competències i habilitats, i que consta d’entre dues i quatre preguntes que permeten valorar que l’estudiant ha comprès el conjunt de la matèria. Les preguntes exigeixen una resposta discursiva, ja sigui de desenvolupament o de síntesi, tant si el plantejament és monogràfic sobre un tema o epígraf del programa com si és transversal de diferents epígrafs.  Una de les preguntes podria ser de donar respostes breus sobre diferents conceptes de l’assignatura.  

A la prova de síntesi (AC) hi podria haver, a més, una part pràctica.

Per aprovar l’assignatura s’ha d’obtenir com a mínim un 5 a la prova de síntesi. 

Reavaluació

La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació —que és de característiques similars a la prevista per a la prova de síntesi— és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant. 

M5 (Dra. Nancy Vernengo).

La valoració dels aprenentatges de l’alumnat es duu a terme, per defecte, mitjançant el sistema d’avaluació continuada. L’assistència dels alumnes a classe és obligatòria, i els criteris específics d’avaluació són els següents:

Convocatòria ordinària

Aquest sistema inclou tres activitats d’avaluació continuada i una prova final de síntesi:

AC1 – 15 % de la qualificació final (prova de tipus pràctic) – Format virtual.

AC2 – 20 % de la qualificació final (prova de tipus teòric) – Format virtual.

AC3 – 15 % de la qualificació final (prova de tipus teoricopràctic) – Format virtual.

Prova final de síntesi 

La prova final de síntesi és escrita i consta de quatre preguntes teòriques que han de permetre valorar la comprensió del conjunt de la matèria (50 % de la nota). Independentment d’haver superat les diferents proves d’avaluació contínua de cada bloc temàtic, per poder aprovar l’assignatura és imprescindible aprovar la prova final de síntesi; i això implica obtenir, com a mínim, un 5 sobre 10 en cadascuna de les preguntes.

Reavaluació

La reavaluació consisteix en una pregunta escrita, amb quatre preguntes teòriques. Per poder presentar-se a l’examen de reavaluació és imprescindible haver-se presentat a la primera convocatòria. La qualificació definitiva de l’assignatura s’obté d’aquesta prova (100 % de la nota), sense possibilitat de calcular la mitjana amb les qualificacions obtingudes a les altres proves d’avaluació continuada.

T1 (Dr. Juan Pablo Correa)

En la convocatòria ordinària, la valoració dels aprenentatges es duu a terme mitjançant un sistema d’avaluació continuada. L’assistència dels alumnes a classe és obligatòria, i els criteris específics d’avaluació continuada del grup són els següents:

AC 1: 10 %

AC 2: 20 % 

AC 3: 20 % 

La prova de síntesi és escrita i consta de tres preguntes teòriques que permeten valorar la comprensió del conjunt de la matèria i compta l’altre 50 % de la nota. Tot i haver superat les proves d’avaluació continuada de cada bloc temàtic, per aprovar l’assignatura és imprescindible aprovar la prova final de síntesi. 

Reavaluació 

La reavaluació consisteix en una prova similar a la prova de síntesi de l’avaluació continuada. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat, i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

T2 (Dr. José Manuel Viedma i professor associat pendent de concurs)

L’avaluació dels alumnes és a través del sistema d’avaluació presencial continuada, excepte en el cas d’estudiants que hagin optat per l’avaluació única en la forma reglamentària.

Avaluació continuada

L’avaluació continuada consta de dues fases:

a) Avaluació continuada de l’aprenentatge de competències i habilitats sobre els continguts del programa amb tres proves escrites amb preguntes sobre qüestions teoricopràctiques; les proves no són alliberadores de matèria. El format i el tipus de prova pot ser de resolució de casos pràctics o de preguntes de resposta curta.

Representa el 50 % de la puntuació final (1a prova: 15 %; 2a prova: 15 %; 3a prova: 20 %); no importen els llançaments de prova.

b) Prova final de síntesi escrita (50 % de la nota final). Consta de dos blocs; el primer consisteix en la resolució d’un estudi de cas i la segona en la resposta a qüestions teòriques sobre qualsevol epígraf del programa.

Tot i haver superat les proves d’avaluació continuada, en la prova final es requereix una nota mínima de 5 sobre 10 per superar l’assignatura.

Es recomana l’assistència a classe; la participació activa a classe i fer els exercicis voluntaris que es proposen al llarg del curs es poden tenir en compte per millorar la puntuació aritmètica obtinguda dels exàmens.

Reavaluació

La reavaluació consisteix a fer una nova prova de síntesi, tant per als estudiants d’avaluació continuada com per als d’avaluació única. Consta de dos blocs; el primer consisteix en la resolució d’un estudi de cas i la segona en la resposta a qüestions teòriques sobre qualsevol epígraf del programa.

Per accedir a la reavaluació és imprescindible haver estat avaluat prèviament; no és possible presentar-se a reavaluació per millorar nota. La nota final ve determinada per la prova de reavaluació, i no s’hi tenen en compte els resultats de les proves parcials que s’hagin pogut fer en l’avaluació continuada.

 

Avaluació única

Criteris generals
Són aplicables els criteris fixats en la darrera versió del Protocol acadèmic i docent per als graus de la Facultat de Dret, inclosa la clàusula de correcció lingüística.

Final de carrera
En principi, cada docent examina aquells alumnes que han cursat amb ell l’assignatura en un curs precedent. En tot cas, la prova de final de carrera (presencial) consisteix en una prova final de síntesi, que és escrita i consta de tres preguntes teòriques. Per aprovar l’assignatura és un requisit imprescindible aprovar la prova final de síntesi, la qual cosa implica tenir com a mínim un 5 en cadascuna de les preguntes.

Criteris d’avaluació per grups
 
M1 (Dr. Jordi Nieva)
Convocatòria ordinària 
En l’avaluació única es fa una prova final i global de coneixements, competències i habilitats (100 % de la qualificació final), amb el contingut esmentat a la segona fase de la convocatòria ordinària de l’apartat anterior. 
Reavaluació 
La prova de reavaluació és idèntica a la prova de síntesi descrita anteriorment.

M2 (Dr. David Vallespín / Professor associat pendent de concurs)
Excepcionalment, els estudiants que manifestin, en les condicions que fixa la normativa vigent, que no poden complir tots els requisits de l’avaluació continuada tenen dret a l’avaluació única presencial, que es regeix pels criteris específics d’avaluació següents:
Convocatòria ordinària
Activitat que combina la lectura d’una monografia jurídica i l’emissió d’un dictamen - 30 % de la qualificació final.
Prova de síntesi (escrita) que consta de quatre preguntes teòriques, i que representa el 70 % de la nota final. Per aprovar l’assignatura és un requisit imprescindible aprovar la prova final de síntesi, la qual cosa implica obtenir, com a mínim, un 5 en cadascuna de les preguntes.
Revaluació
Els estudiants que hagin suspès l’assignatura en règim d’avaluació única poden optar a la reavaluació només si han estat avaluats prèviament. Per tant, s’exclouen de la reavaluació els casos de no presentat. La prova de reavaluació consisteix a fer una prova de síntesi, que és escrita i consta de quatre preguntes teòriques. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota final de l’assignatura. Per superar la prova final de síntesi és un requisit imprescindible obtenir com a mínim un 5 en cadascuna de les preguntes.

M3 (Dr. Pérez Daudí)
El sistema d’avaluació única consisteix a fer una prova final tipus test. Les preguntes contestades correctament sumen 1 punt i les incorrectes en resten 0,3. Finalment es fa la proporció corresponent.
La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat, i exclou els casos en què la qualificació sigui no presentat. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.
La reavaluació és sobre tot el programa i consisteix a fer una prova final tipus test. Les preguntes contestades correctament sumen 1 punt i les incorrectes en resten 0,3. Finalment es fa la proporció corresponent 

M4 (Dra. Guixé)
Convocatòria ordinària
El sistema d’AU consta d’una prova final de síntesi, globalitzadora dels coneixements, competències i habilitats, que permet valorar que l’estudiant ha comprès i ha assolit els coneixements del conjunt de la matèria. Les preguntes exigeixen una resposta discursiva, ja sigui de desenvolupament o de síntesi, tant si el plantejament és monogràfic sobre un tema com si és transversal (100 % de la qualificació final).
Reavaluació
La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat.
La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.
Tant a la prova de síntesi (AC) com a l’examen final (AU) hi pot haver una part pràctica.

M5 (Dra. Nancy Vernengo)
Convocatòria ordinària
El sistema d’avaluació única consisteix a fer un únic examen final (100 % de la qualificació definitiva), que consta de quatre preguntes teòriques. Per aprovar l’assignatura és imprescindible aprovar l’examen final, cosa que implica obtenir com a mínim un 5 sobre 10 en cadascuna de les preguntes.
Reavaluació
La reavaluació consisteix a fer una prova escrita de quatre preguntes teòriques. Per poder-se presentar a l’examen de reavaluació és imprescindible haver-se presentat a la primera convocatòria. La qualificació definitiva de l’assignatura serà l’obtinguda en aquesta prova (100 % de la nota).

T1 (Dr. Juan Pablo Correa)
Convocatòria ordinària 
La prova de síntesi és escrita i consta de tres preguntes teòriques (100 %), amb el contingut esmentat a la convocatòria ordinària.
Reavaluació 
Els estudiants que hagin suspès l’assignatura en règim d’avaluació única poden optar a la reavaluació només si han estat avaluats prèviament. Per tant, s’exclouen de la reavaluació els casos de no presentat. La prova de reavaluació consisteix a fer una prova de síntesi, que és escrita i consta de quatre preguntes teòriques. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota d’aquesta prova de síntesi (100 % de la qualificació final).

T2 (Dr. José Manuel Viedma i professor associat pendent de concurs)

Convocatòria ordinària

Es fa una prova final de síntesi escrita (100 % de la nota final). Consta de dos blocs; el primer consisteix en la resolució d’un estudi de cas i el segon en la resposta a qüestions teòriques sobre qualsevol epígraf del programa.
Es recomana l’assistència a classe; la participació activa a classe i fer els exercicis voluntaris que es proposen al llarg del curs es poden tenir en compte per millorar la puntuació aritmètica obtinguda dels exàmens.

Reavaluació

La reavaluació consisteix a fer una nova prova de síntesi, tant per als estudiants d’avaluació continuada com per als d’avaluació única. Consta de dos blocs; el primer consisteix en la resolució d’un estudi de cas i el segon en la resposta a qüestions teòriques sobre qualsevol epígraf del programa.
Per poder optar a la reavaluació és imprescindible haver estat avaluat prèviament; no és possible presentar-se a reavaluació per millorar la nota. La nota final ve determinada per la prova de reavaluació, i no s’hi tenen en compte els resultats de les proves parcials que s’hagin pogut fer en l’avaluació continuada.
 

GEO 1  (Dr. Francisco Ortego)

Tots els grups GEO són d’avaluació única (AU).

Convocatòria ordinària
El sistema d’avaluació única consta d’una prova parcial i d’una prova final.
Hi ha una prova parcial alliberadora, de tipus test, amb un nombre de preguntes que determinarà el professor. Les respostes correctes sumen 1 punt, i les incorrectes en resten 0,33. Un cop calculada la proporció corresponent, perquè l’examen sigui alliberador de matèria la mitjana ha de ser igual o superior a 5 punts sobre 10.

La prova final o de síntesi també és de tipus test. Les preguntes contestades correctament sumen 1 punt i les incorrectes en resten 0,3. 

Reavaluació 

La revaluació consisteix en una prova de la mateixa modalitat i criteris que la prova de síntesi.
No es conserva la qualificació obtinguda al parcial per a l’examen de reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARMENTA, T. Lecciones de derecho procesal civil : proceso de declaración, proceso de ejecución y procesos especiales. Madrid ; Barcelona [etc.] : Marcial Pons, darrera edició.   Enllaç

OLIVA, A. DE LA; DÍEZ-PICAZO, I.; VEGAS, J. Derecho procesal civil. Madrid : Centro de Estudios Ramón Areces, darrera edició.(Ejecución forzosa y procesos especiales -El proceso de declaración).

Ejecución forzosa, procesos especiales  Enllaç
El proceso de declaración  Enllaç

GIMENO, V. Derecho procesal civil. Madrid : Colex, darrera edició.  Enllaç

GÓMEZ DE LIAÑO, F.; PÉREZ CRUZ MARTÍN, A.J. Derecho procesal civil. Oviedo : Forum, DL, darrera edició.  Enllaç

MONTERO  AROCA, J. ET AL. Derecho jurisdiccional. Vol. 2. Proceso civil. Valencia : Tirant lo Blanch, darrera edició   Enllaç

CORTÉS, V.; MORENO, V. Derecho procesal civil. Valencia : Tirant lo Blanch, darrera edició.

Parte general  Enllaç
Parte especial  Enllaç

ORTELLS, M. Derecho procesal civil. Cizur Menor : Aranzadi, última edición.  Enllaç

RAMOS MÉNDEZ, F. El juicio civil, Barcelona, Atelier, darrera edició.  Enllaç

RIFÁ, J.M.; RICHARD, M.; RIAÑO, I. Derecho procesal civil. Pamplona : Gobierno de Navarra. Instituto Navarro de Administración Pública, DL, última edición.  Enllaç

SÁENZ, I.; DORREGO, A. Arbitraje y mediación: problemas actuales, retos y oportunidades, Lex Nova, Valladolid, 2013.  

VALLESPÍN PÉREZ, D, Litigació Civil, Barcelona; Bosch, 2012

VÁZQUEZ, D.; TUSQUETS, F. (Dirs.) El arbitraje: nueva regulación y práctica arbitral, Valencia, Tirant lo Blanch, 2013

Legislació

Constitución española de 27 de diciembre de 1978.  Enllaç

Estatut d’autonomia de Catalunya.  Enllaç

Ley orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.  Enllaç

Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil.  Enllaç

Ley 1/1996, de 10 de enero, de asistencia jurídica gratuita.  Enllaç

Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula el Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal.  Enllaç

Ley 60/2003, de 23 de diciembre, de Arbitraje.  Enllaç

Ley 22/2003, de 9 de julio, Concursal.  Enllaç

Reglamento (CE) nº 1393/2007 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 13 de noviembre de 2007, relativo a la notificación y al traslado en los Estados miembros de documentos judiciales y extrajudiciales en materia civil o mercantil («notificación y traslado de documentos») y por el que se deroga el Reglamento (CE) nº 1348/2000 del Consejo.  Enllaç

Reglamento (CE) nº 44/2001 del Consejo, de 22 de diciembre de 2000, relativo a la competencia judicial, el reconocimiento y la ejecución de resoluciones judiciales en materia civil y mercantil.  Enllaç

Ley 11/2011, de 20 de mayo, de reforma de la Ley 60/2003, de 23 de diciembre, de Arbitraje y de regulación del arbitraje institucional en la Administración del Estado.

Ley 38/2011, de 10 de octubre, de reforma de la Ley 22/2003, de 9 de julio, Concursal.

Ley 37/2011, de 10 de octubre, de medidas de agilización procesal.

Ley 5/2012, de 6 de julio, de mediación en asuntos civiles y mercantiles.

Ley 42/2015, de 5 de octubre, de reforma de la Ley de Enjuiciamiento Civil.

Ley 29/2015, de 30 de julio, de cooperación jurídica internacional en materia civil

Ley Orgánica 7/2015, de 21 de julio, por la que se modifica la Ley 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial

Pàgina web

Fiscal.es. < http://www.fiscal.es >.

Congreso de los Diputados. < http://www.congreso.es >.

Senado de España. < http://www.senado.es/ >.

Gobierno de España. Ministerio de Justicia. < http://www.mjusticia.es >.

Consejo General de la Abogacía Española. < http://www.cgae.es >.

El Portal de la Unión Europea. < http://europa.eu/index_es.htm >.

Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. < http://www.icab.cat >.

Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona. < http://www.icpb.es >.

Instituto Ibero-Americano de Derecho Procesal. < http://www.iidp.org/ >.

Tribunal Constitucional de España. < http://www.tribunalconstitucional.es >.

Portal del Poder Judicial. < http://www.poderjudicial.es .