Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Dret Processal Penal

Codi de l'assignatura: 362470

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Nuria Mallandrich Miret

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crèdits: 6

Programa únic: N

 

 

Consideracions prèvies

 

Si, per qualsevol circumstància, la situació del docent responsable d’algun grup fa impossible o no aconsellable la docència virtual amb presencialitat reduïda a l’aula, la docència del grup es pot passar a impartir íntegrament de manera virtual.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

Es recomana assistir a les classes amb la Llei d’enjudiciament criminal vigent.

En el Campus Virtual i al servei de fotocòpies es publica el material docent i les activitats quan el docent ho considera necessari.


Requisits

362469 - Dret Processal Civil (Recomanada)

362502 - Execució Penal (Recomanada)

362453 - Penes i Delictes (Recomanada)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Utilitzar adequadament les fonts de coneixement en l'àmbit jurídic: legals, doctrinals i jurisprudencials.

   -

Conèixer i comprendre els mecanismes i els procediments de resolució dels conflictes jurídics.

(La docència universitària té com a missió contribuir a l’adquisició dels coneixements i les capacitats necessàries perquè l’estudiant pugui actuar amb eficiència i eficàcia, si més no inicialment, en el sector de la realitat que és objecte del seu aprenentatge. És a dir, es tracta d’adquirir els coneixements i saber-los aplicar, de prendre decisions adients i d’assumir-ne les responsabilitats derivades.

L’assignatura Dret Processal Penal habilita l’estudiant per poder desenvolupar-se, a nivell bàsic o inicial, en el sector de l’ordenament jurídic, que té per objecte principal la investigació d’una infracció penal (i les mesures vinculades), i la determinació de la procedència i la imposició, si escau, de la sanció corresponent a una o a diverses persones concretes, així com l’execució de la sanció. L’assignatura se centra prioritàriament en l’enjudiciament criminal a l’Estat espanyol, tot i que també aborda la dimensió internacional de l’enjudiciament criminal a Espanya i la responsabilitat penal internacional.

Els coneixements i les habilitats objecte d’aprenentatge en aquesta assignatura són més específics per a la funció de jutge, advocat, fiscal, etc., tot i que, encara que en una menor mesura, també serveixen de referència per a altres especialitats professionals relacionades amb el procés penal, com ara la de secretari judicial, el cos de gestió processal o, fins i tot, la de policia. També s’adquireixen coneixements, habilitats, valors i actituds bàsics per a recerca del dret, i particularment del dret penal i del dret processal penal.

L’enfocament de l’assignatura és estrictament jurídic. No s’hi adquireixen coneixements propis de les ciències penals, com ara la sociologia, la criminologia, la política criminal, etc.

)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les institucions i les categories pròpies de l’enjudiciament criminal i el règim jurídic vigent.

— Conèixer l’estructura dels principals actes processals de les parts i del jutge en el procés penal.

 

Referits a habilitats, destreses

— Utilitzar amb precisió la terminologia pròpia del procés penal.

— Familiaritzar-se amb la utilització de la Llei d’enjudiciament criminal i de la normativa complementària.

— Saber resoldre casos pràctics sobre situacions típiques del procés penal.

— Sintetitzar jurisprudència sobre temes processals penals.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Prendre consciència del caràcter fonamental dels drets a la llibertat, a la defensa i a la presumpció d’innocència.

— Prendre consciència dels interessos que es contraposen en l’enjudiciament criminal i saber estar d’una manera congruent amb la posició processal que es pren en cada moment.

— Prendre consciència de la necessitat de l’atenció a la víctima en el procés penal, també des d’una perspectiva estrictament jurídica.

— Prendre consciència del deure d’objectivitat en les actuacions vinculades a la persecució penal i de les conseqüències d’aquesta.

 

— Transmetre eficientment una perspectiva de gènere dels diferents actors del procés penal.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Sistemes, principis i conceptes fonamentals

*  1.1. Descripció dels diferents sistemes processals penals (inquisitiu, acusatori i mixt) i dels principis informadors del procés penal. Relació de sistemes i principis quan escaigui

1.2. Fonts del dret processal penal. Referència especial als tractats i convenis internacionals

2. L’objecte del procés penal

*  2.1. Teoria general

2.2. Pretensió punitiva

2.3. Pretensió de rescabalament

3. Els subjectes. Perspectiva de gènere

*  3.1. Jurisdicció i competència

3.2. Les parts en el procés penal

3.3. La protecció de la víctima. Especial atenció a la protecció de la dona

4. La instrucció. Investigació, imputació i mesures cautelars

*  4.1. Concepte i característiques de la instrucció

4.2. Inici de la instrucció

4.3. Diligències d’investigació i assegurament de la prova

4.4. Autorització judicial per a la pràctica de diligències d’investigació

4.5. La imputació

4.6. Diligències o mesures cautelars personals i reals

5. El període intermedi

*  5.1. Concepte i funció del període intermedi

5.2. Sobreseïment i classes: lliure i provisional

5.3. Obertura del judici oral

5.4. Adequació al procediment corresponent

6. El judici oral i la decisió del procés penal

*  6.1. Inici del judici oral i sol·licitud de la prova

6.2. Manifestació del consens en el procés penal

6.3. Mitjans i pràctica de la prova

6.4. Formulació de conclusions del procés

6.5. La sentència penal. Eficàcia

6.6. Costos i despeses del procés penal

7. La impugnació

*  7.1. Teoria general de la impugnació penal (especialment, parts i efectes)

7.2. Recursos contra interlocutòries i recursos contra resolucions definitives. Estudi de cadascun dels procediments, determinació de les resolucions contra les quals es poden interposar recursos i explicació de les raons que justifiquen el recurs

7.3. Revisió de sentències fermes. Situacions en què es poden interposar i procediment

8. Procediments penals i especialitats procedimentals

*  8.1. Procediment ordinari

8.2. Procediment abreujat

8.3. Procediment davant del tribunal del jurat

8.4. Judicis ràpids

8.5. Procediment de responsabilitat penal dels menors

8.6. Procediments especials

8.7. Procediment per delictes lleus

9. L’execució penal

*  9.1. Finalitat de l’execució penal

9.2. Execució de la part civil de la resolució judicial

9.3. Execució de penes i mesures de seguretat

9.4. Suspensió i modificació de la condemna penal

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

A cada programa s’especifiquen les activitats concretes de les classes de cada docent.

Per orientar l’estudiant, a continuació es descriu de manera general la metodologia docent. Es distingeix entre activitats presencials, no presencials i d’aprenentatge autònom. L’enumeració és a tall d’exemple, i cada docent pot concretar, ampliar o restringir les activitats en el seu programa.

Activitats presencials

• Explicació del professor a través de classes magistrals.

• Tutories que cada professor determini en l’horari d’atenció a l’alumnat.

• Activitats per assolir els objectius dels blocs: simulacions i projecció d’enregistraments de processos, resolució de casos pràctics, seminaris, anàlisi de jurisprudència, anàlisi i redacció d’escrits judicials, debats sobre qüestions teòriques problemàtiques i casos d’actualitat, simulació i correcció presencial d’exàmens.

Activitats no presencials i dirigides

  • Resolució de casos pràctics.
  • Lectures dirigides o orientades de treballs doctrinals o de jurisprudència.
  • Elaboració de comentaris o conclusions sobre les lectures esmentades.
  • Elaboració de treballs escrits sobre un llibre, una matèria concreta, etc.
  • Tasques al Campus Virtual.
  • Videoconferències.
  • Vídeos enregistrats.
  • Presentacions en PowerPoint.


Aprenentatge autònom
  • Estudi personal.
  • Preparació d’apunts i estudi dels manuals i d’altres materials complementaris.
  • Cerca i lectura d’articles doctrinals i jurisprudència.


Grup d’estudi orientat (semipresencial)

— Docència presencial d’una hora setmanal.

— Assignatures semestrals.

— Màxim de 120 estudiants per grup.

— Avaluació única.

— Ús del Campus Virtual.

— Estudi pautat pel professor.

— Activitats que es resolen a classe adreçades a facilitar l’estudi i introduïdes pel professor.

 

La docència de l’assignatura per defecte és presencial, de quatre hores setmanals per als grups ordinaris i dues hores setmanals per als grups GEO. No obstant això, a causa de la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19, la modalitat de la docència s’adaptarà en tot moment a les directrius academicodocents aprovades pel centre, i pot ser que s’hagi d’adaptar a un format mixt, o fins i tot a un de totalment virtual a través del Campus Virtual. En aquest cas, la metodologia s’adaptarà al màxim a l’entorn, presencial o virtual, en el qual s’hagi d’operar, i es farà un ús més o menys intensiu del Campus Virtual i de les diferents eines que facilita.

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

Grup M1. Dr. Jordi Nieva
L’avaluació continuada consta de dues fases:

— Avaluació continuada de l’aprenentatge de competències i habilitats sobre els continguts, a partir de tres proves orals sobre casos pràctics i qüestions teòriques del programa, amb valoració individual de cada alumne (50 % de la qualificació final: 15 % + 15 % + 20 %). Les proves s’han de dur a terme durant les darreres setmanes de curs, un cop s’ha explicat tota la matèria.

— Prova de síntesi final oral que consisteix en l’avaluació de coneixements, competències i habilitats (50 % de la qualificació final). Consta de tres preguntes sobre epígrafs del programa. Tot i haver superat les proves o activitats d’avaluació continuada, s’exigeix una qualificació mínima de 5 sobre 10 en la prova final com a requisit indispensable per superar l’assignatura.

La prova de reavaluació és idèntica a la prova de síntesi, però és escrita. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final.

Grup M2. Dr. Lluis Caballol

Convocatòria ordinària

  • Dos treballs de síntesi de jurisprudència (35 % de la nota final). El lliurament dels treballs de síntesi de jurisprudència és una condició necessària per superar l’assignatura.
  • Exposició oral 15 %
  • Una prova final (50 % de la qualificació final), que consisteix en deu preguntes curtes i dos temes. Cal aprovar la prova final per superar l’assignatura. La prova final és la mateixa per a tots els estudiants del curs.


Reavaluació

La reavaluació és idèntica a la prova final.

Grup M3 i T1. Dr. Francisco Ortego

Convocatòria ordinària

Hi ha tres activitats avaluables, que sumen el 50 % de la qualificació final, i la prova de síntesi.
El percentatge de cada activitat és: AC 1 (10 %) + AC 2 (10 %) + AC 3 (30 %).

AC 1: resolució d’un cas pràctic o estudi i comentari jurisprudencial (10 %).

AC 2: treball recopilatori de notícies relatives al procés penal i comentari personal (10 %).

AC 3: prova qüestionari sobre un estudi monogràfic o jurisprudencial propi del dret processal penal i lliurament de recensió (30 %).

Prova de síntesi

La prova final de síntesi consta de dues preguntes que permeten valorar la comprensió del conjunt de la matèria per part de l’alumne (50 % de la qualificació final). Les preguntes exigeixen una resposta discursiva, ja sigui de desenvolupament o de síntesi, i poden ser monogràfiques sobre un tema o epígraf del programa, o bé transversals sobre diferents epígrafs del programa.

La reavaluació en el règim d’avaluació continuada consisteix en una nova prova de síntesi (escrita, de dues preguntes), amb un valor del 100 % de la qualificació final.

En qualsevol dels dos models, per aprovar l’assignatura és indispensable superar la prova de síntesi i que totes les respostes tinguin una puntuació mínima de 5 sobre 10 (és a dir, mínim d’aprovat en cadascuna). En cap cas es fa la mitjana aritmètica.

És obligatòria l’assistència a totes les activitats presencials.

Grup M4. Dra. Núria Mallandrich Miret

Avaluació ordinària

L’avaluació continuada consta de dues parts, que computen cadascuna el 50 % de la nota. En la primera part s’han de fer tres activitats d’avaluació continuada, que es defineixen i ponderen de la manera següent:

Proves 1 i 2: 15 % de la nota cadascuna. Una activitat teoricopràctica. Pot consistir en la resolució d’un cas pràctic o en un altre tipus d’activitat.

Prova 3: 20 % de la nota: Assistència a un seminari i síntesi de jurisprudència sobre un tema proposat.

Prova final de síntesi: 50 % de la nota final. Consta de quatre preguntes de desenvolupament de la resposta o de vuit preguntes de resposta curta de contingut teòric.

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

Grup M5. Dra. Sonia Cano i Dr. Jordi Nieva

L’avaluació continuada de l’aprenentatge de competències i habilitats sobre els continguts es fa a partir de tres proves eliminatòries sobre casos pràctics, amb valoració individual de cada alumne (50 % de la qualificació final: 15 % + 15 % + 20 %). 

Prova de síntesi final escrita, que consisteix en l’avaluació de coneixements, competències i habilitats (50 % de la qualificació final). Consta d’entre tres i sis preguntes sobre epígrafs del programa. Tot i haver superat les proves o activitats d’avaluació continuada, s’exigeix una qualificació mínima de 5 sobre 10 en la prova final com a requisit indispensable per superar l’assignatura.

La prova de reavaluació és idèntica a la prova de síntesi. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final.

 

Grup T2. Dr. Alexandre Girbau

L’avaluació continuada de l’aprenentatge de competències i habilitats sobre els continguts es fa a partir de tres proves eliminatòries sobre casos pràctics, amb valoració individual de cada alumne (50 % de la qualificació final: 15 % + 15 % + 20 %).

Prova de síntesi, que consisteix en un examen final d’entre dues i quatre preguntes del programa (50 % de la qualificació final).

S’exigeix una qualificació mínima de 5 sobre 10 en totes les respostes de la prova de síntesi.

La reavaluació consisteix en una nova prova de síntesi idèntica a la descrita (100 % de la qualificació final).

 

Convocatòria de final de carrera

En principi, cada docent examina aquells alumnes que han cursat amb ell l’assignatura en un curs precedent. En tot cas, la prova de final de carrera (presencial) consisteix en una prova final de síntesi, que és escrita i consta de tres preguntes teòriques. Per aprovar l’assignatura és imprescindible aprovar la prova final de síntesi, la qual cosa implica tenir com a mínim un 5 en cadascuna de les preguntes.

En el cas que el professor amb el qual s’ha cursat l’assignatura no la imparteixi en el curs present, el coordinador de l’assignatura s’encarregarà d’examinar l’estudiant.

 

Avaluació única

Grups M1 i M5 Dr. Jordi Nieva i Dra. Sònia Cano
L’avaluació i la reavaluació consisteixen en una prova de síntesi escrita de tres o quatre preguntes teòriques, amb un valor del 100 % de la qualificació final.

Grup M2. Dr. Lluís Caballol

  • Lliurament de dos treballs de síntesi de jurisprudència (35 % de la nota final).
  • Una prova final (10 preguntes curtes i dos temes): 65 % de la qualificació final.
  • La reavaluació és idèntica.


Grup M3 i T1. Dr. Francisco Ortego

Convocatòria ordinària

Prova final de quatre preguntes (100 % de la qualificació final), que permeti valorar la comprensió del conjunt de la matèria. Les preguntes exigeixen una resposta discursiva, ja sigui de desenvolupament o de síntesi, i poden ser monogràfiques sobre un tema o epígraf del programa, o bé transversals sobre diferents epígrafs del programa.

Reavaluació

La reavaluació consisteix en una nova prova de síntesi (escrita, de tres preguntes), amb un valor del 100 % de la qualificació final.

Per aprovar l’assignatura és indispensable que totes les respostes de la prova de síntesi tinguin una puntuació mínima de 5 sobre 10 (és a dir, aprovat en cadascuna). En cap cas es fa la mitjana aritmètica.

 

Grup M4. Dra. Núria Mallandrich

Convocatòria ordinària

L’alumnat adscrit en aquest sistema ha de fer una única prova d’avaluació, que consisteix en un examen escrit d’entre 4 i 6 preguntes teoricopràctiques. Per aprovar l’examen s’exigeix obtenir com a mínim un 5 en cadascuna de les preguntes. La qualificació obtinguda en aquest examen representa el 100 % de la qualificació definitiva.

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de reavaluació d’AC.


Grup T2. Dr. Alexandre Girbau

Una prova de síntesi, que consisteix en un examen final d’entre dues i quatre preguntes del programa (100 % de la qualificació final). L’examen de reavaluació és idèntic.

Grup O1. Dra. Nancy Vernengo

Convocatòria ordinària

Com que es tracta d’un grup d’estudi orientat (GEO), les directrius acadèmiques i docents preveuen el sistema d’avaluació única per a tot l’alumnat. L’avaluació consta de dues fases:

1a fase (examen parcial): consisteix en un examen parcial (test en format virtual), a partir del qual es pot alliberar matèria. Si l’alumne aprova amb una qualificació mínima de 5 sobre 10, la nota obtinguda en aquest examen representarà un 30 % de la qualificació definitiva. Els alumnes que no superin aquest examen o que no s’hi presentin s’han d’examinar de tot el temari a la prova final de síntesi.

2a fase (examen final): consisteix en un examen escrit, amb tres preguntes teòriques. Per poder superar la prova, s’ha d’obtenir un mínim de 5 sobre 10 en cadascuna de les preguntes. Per als alumnes amb aprovat a l’examen parcial, la qualificació obtinguda en aquest examen final representa el 70 % de la qualificació definitiva; per als suspesos a l’examen parcial (o que no s’hi van presentar), la qualificació obtinguda en aquest examen representa el 100 % de la qualificació definitiva.

Reavaluació

La prova de reavaluació és un examen escrit, amb tres preguntes teòriques. Per poder superar la prova, s’ha d’obtenir un mínim de 5 sobre 10 en cadascuna de les preguntes. Aquesta prova representa el 100 % de la qualificació definitiva, perquè la qualificació obtinguda a l’examen parcial no es pot conservar per a aquesta convocatòria extraordinària.

Convocatòria de final de carrera

La convocatòria de final de carrera segueix les mateixes indicacions que l’avaluació única.