Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Historia Econòmica i Social

Codi de l'assignatura: 362572

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Manuel Rua Fernandez

Departament: Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

(Classes magistrals i classes te¿rico pr¿iques)

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

44

(Lectura de documentaci¿, preparaci¿ de treballs, entrada a f¿rums...)

Aprenentatge autònom

46

(Recerca d’informaci¿ i estudi)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Conèixer els aspectes més rellevants de la història econòmica, política i social contemporània, i comprendre el caràcter dinàmic i canviant de les relacions laborals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Saber identificar els elements d’una societat de l’Antic Règim, d’una societat liberal capitalista i d’una societat socialista que incideixen en el món del treball.
— Saber identificar les etapes principals de la història del món contemporani.
— Conèixer els ideòlegs i líders polítics principals i les seves aportacions en el moment i el lloc en què van dur a terme la seva acció, així com la repercussió de les seves idees fins avui dia.
— Conèixer els canvis tecnològics més destacats que han produït transformacions fonamentals en l’organització de la producció i el treball.
— Saber identificar les fases del creixement econòmic.
— Conèixer les institucions que configuren els mercats i les relacions laborals.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber analitzar els fenòmens socials des de la complexitat que resulta de la interacció dels elements econòmics, socials, polítics, ideològics, de gènere i culturals.
— Saber analitzar l’evolució dels mercats de treball, les relacions laborals i l’organització del treball fent servir el context de les etapes de la història contemporània, incloent també la perspectiva de gènere i la lluita feminista per la igualtat jurídica i la emancipació política i econòmica.
— Saber emprar els fets històrics per analitzar críticament els arguments que s’utilitzen per justificar determinades relacions laborals.

— Utilitzar fonts històriques críticament

 

Referits a actituds, valors i normes

— Plantejar-se qualsevol actuació en el món laboral d’una manera crítica fent servir l’anàlisi històrica.
— Plantejar-se que tota acció té temporalitat i que, per tant, es pot explicar amb uns factors determinants que s’originen en el passat i que tenen uns efectes que influeixen en el futur.
— Aprendre a trobar informació sobre fets històrics en suports informàtics i bibliogràfics que tinguin solvència científica.

 

 

Blocs temàtics

 

1. De l’emergència del capitalisme a la crisi del liberalisme

*  Lliçó 1: L’origen del capitalisme: mercantilisme, esclavitud i revolucions liberals

Lliçó 2: La industrialització i la difusió del creixement econòmic al segle XIX: de la manufactura domèstica al treball fabril

Lliçó 3: La conquesta de la democràcia: el moviment obrer i el sufragisme

Lliçó 4: Nacionalismes, imperialisme i Primera Guerra Mundial

Lliçó 5: La Revolució Russa i la creació de la Unió Soviètica

2. De la crisi d’entreguerres al món actual

*  Lliçó 6: Economia d’entreguerres: de la hiperinflació alemanya al Crac del 29

Lliçó 7: Feixisme i Segona Guerra Mundial: de la gestació de l’holocaust al llançament de la bomba atòmica

Lliçó 8: La Guerra Freda: inici, conflictes internacionals i final del model soviètic

Lliçó 9: El capitalisme occidental: de l’estat de benestar a la crisi del petroli

Lliçó 10: El Tercer Món des del 1945: descolonització i subdesenvolupament

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’ensenyament de l’assignatura combina diverses metodologies docents, tant presencials com no presencials:

a) Classes expositives. El professorat introdueix l’explicació del tema i es demana als estudiants la participació a través de lectures, visualització de vídeos, anàlisi de gràfics, taules, imatges... L’assistència és obligatòria per a l’alumnat que segueixi el sistema d’avaluació continuada. S’avaluen la comprensió i el domini dels continguts de les classes magistrals.

b) Classes teoricopràctiques. Es fan un seguit d’activitats presencials de discussió de materials docents i d’anàlisi crítica de la bibliografia, visualització i comentari de reportatges d’anàlisi històrica i de documentals o de fragments de pel·lícules d’evocació històrica. A partir d’aquest treball l’estudiant pot rebre feedback del seu rendiment.

c) Treball autònom:
 — Treball no presencial dirigit, que consisteix en l’estudi de la bibliografia obligatòria que es dona a l’inici del curs i que consta en el programa de l’assignatura, i del material que el professorat indiqui a les classes, així com una guia de preguntes, visualització de vídeos...
 — Treball no presencial no dirigit, que consisteix a complementar la informació i les idees discutides a les classes expositives a partir de la bibliografia obligatòria, la preparació de treballs, la participació a fòrums...


Tant el contingut de les lectures i dels materials visuals i docents que es treballin a classe com el contingut de la docència magistral i el treball participatiu a classe s’avaluen en l’avaluació continuada, que inclou l’avaluació d’habilitats, actituds i coneixements, o bé a través d’una avaluació única de continguts.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació de l’alumnat matriculat en els grups definits prèviament pel Consell d’Estudis com a grups d’avaluació continuada consisteix en una sèrie d’activitats avaluables (a) i en un examen de síntesi (b).

a) Mínim de dues activitats avaluables al llarg del curs, abans de l’examen de síntesi. Cal demostrar la comprensió dels materials treballats a classe, de les explicacions donades pel professorat i de la bibliografia obligatòria.

Com a norma general, per als estudiants d’avaluació continuada hi ha dues avaluacions i l’avaluació de síntesi. Les dues avaluacions generals es fan al final de cada un dels dos blocs en que està dividida l’assignatura. El professorat pot dissenyar per a cada grup de classe activitats puntuals i vies de participació a l’aula. Aquestes activitats, que poden ser petits treballs, presentacions individuals o en grup d’un tema, cerques d’informació, etc., les explica el docent a l’inici de cada bloc de l’assignatura i poden tenir caràcter avaluable.

El total de les activitats avaluables de cada bloc de l’assignatura suma 3,5 punts. La suma de les activitats avaluables dels dos blocs és de 7 punts.

b) Un examen de síntesi que es fa en la data oficial que indiqui la direcció del centre o el Consell d’Estudis. Mesura l’assoliment dels objectius de l’assignatura de manera global i sintètica. El valor d’aquesta prova és de 3 punts. És una prova escrita, en forma de preguntes o bé tipus test, o bé una combinació de les dues modalitats. Només a petició de l’estudiant i per causa justificada es fa examen oral. Per superar l’assignatura cal aprovar, com a mínim, l’examen de síntesi i la suma de les puntuacions de l’examen de síntesi i les avaluacions al llarg del curs ha de ser igual o superior a 5 punts.

Reavaluació

L’ examen de reavaluació és igual per als estudiants d’avaluació continuada i d’avaluació única. Consta de preguntes sobre tot el temari treballat al llarg del curs, la documentació penjada al Campus Virtual i la bibliografia obligatòria exigida pel professorat.

La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació serà la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

Qualsevol exercici —tant de l’avaluació com de la reavaluació— que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens (amb una nota màxima de 4), independentment del contingut material que presenti.

 

Avaluació única

Aquell estudiant que ho vulgui pot optar pel sistema d’avaluació única. En aquest cas, ha de fer un examen final el dia establert pel cap d’estudis o pel Consell d’Estudis. La valoració d’aquest examen és de 10 punts, sobre els 10 totals, es fa per escrit i conté diverses preguntes sobre els continguts de l’assignatura treballats a les classes durant el curs acadèmic i sobre els continguts de les lectures obligatòries. L’examen pot ser de preguntes, o bé tipus test, o bé una combinació de les dues modalitats. Només a petició de l’estudiant i per causa justificada es fa un examen oral.

Reavaluació
Pot accedir a la reavaluació només l’estudiant que hagi estat avaluat prèviament, i en queden exclosos aquells que constin com a no presentats. La nota obtinguda en la reavaluació és la nota definitiva.

Qualsevol exercici —tant de l’avaluació com de la reavaluació— que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens (amb una nota màxima de 4), independentment del contingut material que presenti.

Convocatòria extraordinària de final de carrera

La convocatòria extraordinària de final de carrera consisteix en un examen amb el mateix format i els mateixos continguts que l’examen d’avaluació única. Consta de preguntes obertes o de tipus test, o bé una combinació de les dues modalitats. S’hi avaluen tant les explicacions donades el curs anterior a classe, com el contingut de les lectures obligatòries del curs anterior.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ABENDROTH, W. Historia social del movimiento obrero europeo. 8a ed. Barcelona : Laia, 1983.

Edició 1983  Enllaç
Altres edicions  Enllaç

ARÓSTEGUI, Julio; BUCHRUCKER,  Cristian; y SABORIDO, Jorge (directores)  El mundo contemporáneo: historia y problemas. Barcelona : Crítica ; Buenos Aires : Biblos, cop. 2001.  Enllaç

COMÍN, Francisco; HERNÁNDEZ, Mauro y Enrique LLOPIS, eds. Historia económica mundial: siglo X-XX (2005)  Barcelona, Crítica  Enllaç

FELIU, G., SUDRIÀ, C. Introducció a la història econòmica mundial. 2a ed. corr. [València] : Universitat de València ; [Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2006.

2a. Edició corr. 2006  Enllaç
Edició 2006  Enllaç

FORD, Henry. Mi vida y mi obra (1922 edició original. Consultar qualsevol versió disponible en UB) 

  Text per a la lliçó 4 "La crisi del capitalisme liberal i l’eclosió de l’imperialisme"

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/aFord%2C+Henry/aford+henry/1%2C3%2C8%2CB/frameset&FF=aford+henry&5%2C%2C6  Enllaç

FONTANA, Josep. Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945. Barcelona: Pasado & Presente, 2013

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2106079*  Enllaç

HOBSBAWM, Eric. La era del capital, 1848-1875. Barcelona: Crítica, 1998

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1393504*  Enllaç


HOBSBAWM, Eric J. La era del imperio, 1875-1914. Barcelona: Crítica, 1998

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1513967*  Enllaç

HOBSBAWM, Eric. Historia del siglo XX : 1914-1991. Barcelona: Crítica, 2003

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1786001*  Enllaç

KENNAN, George; "Las fuentes del comportamiento soviétio",  en Foreign Affairs (1947)

  Lectura per al tema 9 "La formació de blocs i la Guerra Freda"

KENWOOD, A.G. Historia del desarrollo economico internacional [desde 1820 hasta nuestros dias]. Madrid : Istmo, DL 1992.

Edició 1992  Enllaç
Edició 1991  Enllaç

LANDES, D.S. La riqueza y la pobreza de las naciones: por qué algunas son tan ricas y otras tan pobres. 2a ed. Barcelona : Crítica, cop. 2003.

Edició 2003  Enllaç
Edició 1999  Enllaç

León XIII, Carta encíclica Rerum Novarum sobre la situación de los obreros (1891); [reeditada por Pio XI el año 1931] consultar cualquier edición depositada en la UB

MADDISON, A. The world economy: historial statistics. Paris: OECD, cop. 2003.  Enllaç


CD-ROM   Enllaç

MARX, Karl; ENGELS, Friedrich: Manifiesto del Partido Comunista (1848 edición original. Consultar cualquier versión en UB). por ejemplo: Marx, Karl,  Manifiesto comunista (2005) Barcelona, El Viejo Topo, 5a ed.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/c3+C12%2F13a/c3+C12!b%2F13a+++++!c/-3%2C-1%2C0%2CE/frameset&FF=c3+C12!b%2F13a+++++!c&1%2C1%2C  Enllaç

PROCACCI, G. Historia general del siglo XX. Barcelona: Crítica, DL 2004.  Enllaç


Edició 2001  Enllaç

SMITH, Adam. Investigación sobre la naturaleza y causa de la reiqueza de las naciones (edición original en inglés 1776) a consultar cualquier versión en castellano disponible en las bibliotecas de la U.B.

  Lectura per al el tema 1 del curs en los grups en què ho indiqui el professor.

http://ub.cbuc.cat/search~S1*cat?/asmith%2C+adam/asmith+adam/1%2C4%2C54%2CB/frameset&FF=asmith+adam+1723+1790&25%2C%2C47  Enllaç

VILLARES, R.; BAHAMONDE, A. El mundo contemporáneo: siglos XIX y XX. 7a ed. ampliada i revisada. Madrid: Taurus, cop. 2012  Enllaç