Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sociologia del Treball

Codi de l'assignatura: 362573

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Andres Jose Coco Prieto

Departament: Departament de Sociologia

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

45

 

-  Prąctiques de problemes

Presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autņnom

50

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

  • Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
  • Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).
  • Anàlisi dels conceptes i les generalitzacions principals sobre la societat humana, la seva estructura i els seus processos.
  • Identificació i avaluació dels conceptes bàsics de les desigualtats socials, diferències socials, capital social i poder.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

A l’hora d’exposar i desenvolupar els objectius generals que es pretén assolir a l’assignatura, cal tenir en compte que es poden dividir en dos grans tipus: els més pròpiament conceptuals o teòrics i els que pretenen desenvolupar capacitats (habilitats i actituds), amb les quals molt sovint es va més enllà dels límits de la mateixa assignatura. Així doncs, els objectius generals que es proposa aquesta assignatura són:

Pel que fa als continguts teòrics:

— Observar l’evolució dels conceptes, del significat del treball, de les professions i de la divisió del treball a les societats contemporànies conferint especial rellevància al gènere

— Avaluar les causes i les conseqüències de la transformació dels mercats laborals

— Estudiar el marc de relacions laborals a partir de les característiques i estratègies dels agents socials.

 

Pel que fa al desenvolupament de d’actituds, valors i normes:

— Aproximar-se amb una perspectiva plural i crítica al món laboral

 

Referits a habilitats, destreses

Pel que fa al desenvolupament de d’habilitats i destreses:

— Fomentar l’autoaprenentatge en l’estudi de l’assignatura

— Seleccionar, utilitzar, elaborar i avaluar informació relacionada amb la matèria

— Desenvolupar les habilitats tècniques necessàries per estudiar la realitat laboral i professional.

 

 

Blocs temątics

 

1. PART I. L'ESTUDI SOCIOLŅGIC DEL TREBALL I EL MERCAT LABORAL

*  1. Introducció conceptual a l’estudi dels treballs i la seva organització social

2. Valoració social de les principals teories sobre el mercat de treball

3. Evolució dels mercats laborals i eines metodològiques pel seu estudi empíric

2. PART II. LA DIMENSIÓ COL·LECTIVA DE LES RELACIONS LABORALS

*  4. Concepte i  perspectives d’anàlisi de les relacions laborals

5. Dinàmiques bàsiques de la relació laboral: conflictivitat i negociació col·lectiva

6. Principals actors col·lectius de les relacions laborals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura té un caràcter teoricopràctic, la qual cosa obliga a adoptar una estratègia que combini activitats i recursos que possibilitin l’assoliment dels objectius d’aprenentatge referits a aspectes teòrics i de desenvolupament d’habilitats.

A les sessions a l’aula, impartides pel professorat, es combinaran classes expositives en les quals el docent proporcionarà els continguts bàsics referits al tema tractat, que es poden complementar amb lectures recomanades pel professorat, i d’altres més pràctiques, que poden requerir l’ús de materials diversos (articles de premsa, materials audiovisuals, etc.).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Partint del fet que a la Universitat de Barcelona i «com a norma general, l’avaluació és continuada» (art. 4.3 de la Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges), es respecta el dret de l’estudiant a acollir-se lliurement a l’avaluació única. L’exercici d’aquest dret no comporta cap «discriminació respecte a l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pugui obtenir» (art. 6.3). En cas que motius no previstos a l’inici de curs afectin el sistema d’avaluació previst a aquest pla docent, els estudiants dels grups afectats seran informats el primer dia de classe i a través del Campus Virtual.

L’avaluació continuada inclou una part teòrica i una pràctica.

La part més pròpiament teòrica consta d’un examen tipus test que tindrà un valor del 50% sobre la nota final. Aquesta prova de síntesi es portarà a terme en la data que fixi el Consell d’estudis. Per aprovar l’assignatura s’ha d’obtenir una nota mitjana de 4 a aquesta part teòrica.

La part pràctica inclou dos tipus de proves avaluatives.


Els estudiants que suspenguin l’assignatura a la modalitat d’avaluació continuada tindran dret a fer una nova prova de síntesi de la totalitat del temari impartit a l’assignatura. Es tractarà d’un examen tipus test que valdrà el 100% de la nota final. La nota obtinguda en aquesta prova serà incorporada a l’expedient com a nota final de l’assignatura.

 

Avaluació śnica

Per tenir dret a l’avaluació única cal comunicar oficialment la renuncia a l’avaluació continuada mitjançant la «consulta» creada específicament al campus virtual de l’assignatura, abans que decideixi la facultat. L’avaluació única inclou dos tipus de proves:

Un examen teòrico-pràctic que consta d’un test amb preguntes tancades que valdrà un 70% de la nota final. L’examen serà presencial i es portarà a terme en la data fixada pel Consell d’Estudis.

La segona prova, més pràctica, avalua la participació en els fòrums de debat creats al campus virtual de l’assignatura. Es crearà un fòrum per a cadascun dels temes en què es divideix el temari de l’assignatura, essent necessari efectuar al menys una contribució significativa (rellevant) en tres fòrums diferents per tal d’esser avaluat en aquest apartat. Tot i així, l’alumne pot fer tantes contribucions personals com vulgui als diferents debats oberts als fòrums. La participació en aquesta activitat avaluativa es fa lliurement al llarg del curs, des del primer dia de classe i fins dos dies després de l’examen. Per tant, la valoració per part del professor de les dues contribucions seleccionades no es farà fins, al menys, tres dies després de la realització de l’examen. La nota d’aquesta prova, que equival al 30% de la qualificació final de l’assignatura, es basarà en les qualificacions obtingudes a les dues millors contribucions que hagi fet durant el curs, amb l’única condició de què aquestes han de correspondre a fòrums diferents. El que es tindrà en compte és la qualitat de les intervencions, més que no pas la freqüència i/o la reiteració, valorant tant la utilització del vocabulari propi de la matèria com la correcta aplicació dels conceptes i continguts teòrics propis de l’assignatura a situacions i exemples.

Els estudiants acollits a l’avaluació única que no superin l’assignatura en la primera convocatòria tindran dret a la reavaluació al dia fixat a aquest efecte pel Consell d’estudis de l’ensenyament. Es tractarà d’un examen tipus test que valdrà el 100% de la nota final. La nota obtinguda en aquesta prova serà incorporada a l’expedient com a nota final de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

aguado, E. Mujeres y hombres frente al desempleo: El caso español en la primera crisis del siglo XXI, València: Tirant Lo Blanch, 2019.

Alós, R. i Lope, A. “El desempleo y sus consecuencias: vulnerabilidad y riesgo de exclusión social”, pàg. 651-662, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Ballesteros, E. et al. (dirs.) Mujeres en mundos de hombres: La segregación ocupacional a través del estudio de casos, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2017.

Baylos, A. ¿Para qué sirve un sindicato?, Madrid: La Catarata, 2012.

Behrens, M. i Traxler, F. Employers’ organisations in Europe, Dublin: European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions, April, 2004. http://www.eurofound.europa.eu/eiro/2003/11/study/tn0311101s.htm

Beneyto, P.J; Nova, P; De la Torre, I. Trabajo y empresa, Valencia: Tirant lo Blanch, 2014.

Benítez, i. i Rosetti, H. Panrico. La vaga més llarga, Barcelona: Edicions del 1979, 2016.

Blyton, P.; Bacon, N.; Fiorito, J. i Heery, E. (eds) The SAGE handbook of industrial relations, London: Sage, 2008.

Broughton, A. i Welz, C. (2013) Impact of crisis on industrial relations, Dublin: European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions, 8 July. http://www.eurofound.europa.eu/observatories/eurwork/comparative-information/impact-of-the-crisis-on-industrial-relations

Castro, C. de i Pedreño, A. “Trabajo y ocupaciones”, pàg. 617-628, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Christiansen, J; Koistinen, P; Kovalainen, A. (eds.) Working Europe: Reshaping European employment systems, London: Routledge, 1999.

CocaColaenLucha. Somos Coca-Cola en lucha: Una autobiografía colectiva, Madrid: La Oveja Roja, 2016.

Comisión europea. Evolución del empleo y de la situación social en Europa 2020, Madrid: Ministerio de Empleo y Seguridad Social, 2020.

Cruz Villalón, J. La negociación colectiva en Europa: Una perspectiva transversal, Madrid: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social, 2019.

Dribbusch, H. i Vandaele, K. «Comparing official strike data in Europe –Dealing with varieties of strike recording». Transfer: European Review of Labour and Research, 22 (3), 2016, pàg. 413-418.

Garcia Femenia, A.M. El asociacionismo empresarial en España: La conformación del sujeto empresarial de las relaciones industriales. Madrid: Instituto de Estudios Económicos, 2001, cap. 2, 10 i 11.

Granovetter, Mark S. Sociedad y economía: Marco de referencia y principios, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2019.

Hidalgo Pérez, M.A. El empleo del futuro: Un análisis del impacto de las nuevas tecnologías en el mercado laboral, Bilbao: Deusto, 2018.

Hochschild, Arlie R. La mercantilización de la vida íntima: apuntes de la casa y el trabajo, Buenos Aires: Katz, 2008.

Hochschild, Arlie R; Machung, Anne. La doble jornada: Familias trabajadoras y la revolución en el hogar, Madrid: Capitán Swing, 2021.

Hyman, R. "Tres hipótesis sobre el futuro de las relaciones laborales en Europa", Revista Internacional del Trabajo, 134 (1), pàg. 5-15, 2015 [Versió anglesa a: “Three scenarios for industrial relations in Europe”, International Labour Review, 154 (1). pàg. 5-14]. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5108876

Ibañez, M. (dir.) Mujeres en mundos de hombres: La segregación ocupacional a través del estudio de casos, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2017.

Jodar, P; Guiu, J. Parados en movimiento. Historias de dignidad, resistencia y esperanza, Barcelona: Icaria, 2018.

Kalleberg, Arne L. Good Jobs, Bad Jobs: The Rise of Polarized and Precarious Employment Systems in the United States, 1970s-2000s. New York: Russell Sage Foundation, 2011.

Magnusson, L. “Trade unions in a changing political context: The case of Sweden”. Transfer: European Review of Labour and Research, 24 (2), 2018, pàg. 137-149.

Martín Artiles, A. i Pérez Amorós, F. “Cambios de las relaciones laborales”, pàg. 684-698, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Mattoni, A. Media practices and protest politics: How precarious workers mobilise, London: Rotledge, 2016.

Miguélez, F. i Molina, O. “Políticas de empleo”, pàg. 672-683, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Muñoz Comet, J. Inmigración y empleo en España: De la expansión a la crisis económica, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2016.

Muñoz, D; Santos Ortega, J.A.; Poveda, M. Trabajo y empleo: Tendencias sociales recientes. València: Tirant lo Blanc, 2018.

Ocde. Perspectivas del empleo 2020: La seguridad de los trabajadores y la crisis de la COVID-19, Madrid: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social, 2021.

Prieto, C. i Pérez de Guzmán, S. “La precarización del empleo en el marco de la norma flexible-empresarial de empleo”, pàg. 629-639, A: Cristóbal Torres (ed.) España 2015: Situación social, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 2015.

Pulignano, V; Ortíz, L I De Franceschi, F. «Union responses to precarious workers: Italy and Spain compared». European Journal of Industrial Relations, 22 (1), 2016, pàg. 39-55.

Sanchis, E. Los parados: Cómo viven, qué piensan, por qué no protestan, Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2016.

Szabó, I. «Trade unions and the sovereign power of the state. A comparative analysis of employer offensives in the Danish and Irish public sectors». Transfer: European Review of Labour and Research, 24 (2), 2018, pàg. 163-178.

Torrejón, S. El cambio estructural del empleo en España a lo largo del ciclo económico (1995-2014): Diagnósticos y pronósticos de futuro, Madrid: CSIC, 2019. Disponible en CRAI-UB: https://elibro-net.sire.ub.edu/es/ereader/craiub/120682

Vandaele, K. “Un futuro sombrío: Estudio de la afiliación en Europa desde 2000”, Colección informes de la Fundación Primero de Mayo, 143, 2019, junio [Traducción de: Bleak prospects: mapping trade union membership in Europe since 2000. Brussels, ETUI, 2019]. http://www.1mayo.ccoo.es//0e68135349e052f223712ced986a93e3000001.pdf

Velden, S. et al. (eds.) Strikes around the world, 1968-2005 : case-studies of 15 countries. Amsterdam: Aksant, 2007.

Vosko, L.F. (ed.) Precarious employment: Understanding labour market insecurity in Canada, London: McGill-Queen’s University Press, 2006.

Wilkinson, A.; Wood, G; Deeg, R. (eds.) The Oxford handbook of employment relations: Comparative employment systems, Oxford: Oxford University Press, 2014.