Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Règim Jurídic Internacional del Treball

Codi de l'assignatura: 362586

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jordi Bonet Perez

Departament: Departament de Dret Penal i Criminologia, i Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

— Dominar les habilitats informàtiques bàsiques, i específicament el web de la UB, ja que el Campus Virtual és una eina de treball i comunicació habitual.
— Participar activament en les sessions presencials del curs.


Altres recomanacions

Per preparar el temari es recomana especialment l’obra següent:
BONET PÉREZ, J.; OLESTI RAYO, A. (dirs.). Nociones básicas sobre el régimen jurídico internacional del trabajo. Barcelona: Huygens, 2010.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer i saber aplicar el règim jurídic de les relacions laborals, sindicals i de seguretat social en la gestió dels treballadors i empleats dels sectors privat i públic.

   -

Capacitat per aplicar coneixements específics en l'àmbit de l'assessorament juridicolaboral.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Entendre les bases del sistema jurídic internacional i comunitari, incloent-hi els procediments de creació i d’aplicació del dret internacional públic i del dret comunitari europeu.

— Conèixer i comprendre la interacció entre els plànols normatius internacional i intern en matèria de regulació de les relacions laborals i, molt particularment, les conseqüències jurídiques de la incorporació del dret internacional públic i del dret comunitari europeu en l’ordenament jurídic espanyol.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar i analitzar les normes jurídiques internacionals i comunitàries en matèria de relacions laborals i els procediments per aplicar-les com a instrument de la pràctica professional.

— Interpretar l’abast de les obligacions jurídiques internacionals de qualsevol estat i, en particular, de l’Estat espanyol.

— Resoldre qüestions jurídiques complexes pròpies de la pràctica.

— Obtenir i seleccionar informació relacionada amb els continguts conceptuals de l’assignatura mitjançant diferents tipus de fonts de coneixement i documentals, incloent-hi recursos tant en suport paper com virtuals.

— Prendre decisions professionals respecte de les exigències de compliment, per a Espanya, de les obligacions jurídiques internacionals i comunitàries i, en especial, de les que s’han incorporat en el dret intern.

— Seleccionar i interpretar, dins del dret intern laboral, les normes jurídiques que tenen un origen internacional o comunitari.

— Comprendre i produir adequadament textos escrits i argumentacions orals respecte dels conceptes i de les institucions del dret internacional públic i del dret comunitari europeu en matèria de relacions laborals.

— Resoldre aspectes jurídics derivats dels problemes que s’han d’afrontar professionalment tenint en compte aquestes normes jurídiques.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Tenir capacitat crítica sobre el contingut i els condicionants del règim jurídic internacional del treball.

— Disposar dels valors propis de societats com l’espanyola i entreveure críticament la interacció amb els valors existents en el si de la societat internacional des d’una aproximació basada en les dimensions ètiques i jurídiques de la divisió internacional del treball.

— Integrar en l’anàlisi de les relacions laborals, des d’una aproximació internacional, la perspectica de gènere.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció: el dret internacional públic i les relacions laborals

2. Cooperació internacional i desenvolupament del règim jurídic internacional del treball: la dimensió universal

3. Cooperació internacional i desenvolupament del règim jurídic internacional del treball: la dimensió regional europea

4. La Unió Europea i la reglamentació de les relacions laborals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assoliment dels objectius de l’assignatura, que inclouen l’aprenentatge de continguts conceptuals, de procediments i de destreses, així com d’actituds i valors, requereix una metodologia docent que permeti combinar-los de la manera més adequada possible i pensada per a l’avaluació continuada. Des d’aquest punt de vista, l’organització del treball per potenciar el triple aprenentatge de l’estudiant durant el curs combina:

a) Classes teòriques, que ofereixen una guia estructurada dels conceptes jurídics objecte d’estudi en cadascuna de les lliçons del programa, l’organització de les quals ha de comportar una actitud participativa de l’alumnat que permeti el diàleg i faci visibles els problemes d’aprenentatge en presència.

b) Classes pràctiques, que potencien tots els aspectes de l’aprenentatge. La participació en aquestes classes pràctiques pot implicar dur a terme prèviament un treball dirigit, que s’ha de lliurar abans de començar les sessions. Les pràctiques són de dos tipus:
— Anàlisi de comprensió de textos normatius internacionals o d’altres documents de la pràctica internacional.
— Solució de casos pràctics.

L’alumnat disposa del suport continuat a l’aprenentatge a través de les tutories personalitzades, presencials i virtuals.

Totes aquestes activitats han de permetre avaluar, des dels tres punts de vista proposats, si l’aprenentatge és significatiu i si l’alumnat ha assolit els objectius prèviament identificats.

Per als estudiants que optin per l’avaluació única, inclosos els estudiants integrats en els grups d’estudi orientat (GEO) que es puguin preveure, el Campus Virtual funciona com l’instrument d’informació i de comunicació. A més, hi ha suport a l’autoaprenentatge de l’alumnat a través de les tutories personalitzades, presencials i virtuals.

Adaptació de la docència teòrica en cas de ser necessari aplicar la docència híbtrida per decisió del Rectorat.

En el cas de que durant el segon semestre sigui necessari, es faran les adaptacions pertinents per a una docència híbrida.

La docència presencial, dins d’aquest períde, es durà a terme considerant les normes de seguretat adoptades.

La docència virtual es farà a través de les eines que el Campus Virtual posa a disposició del professorat.

En qualsevol cas, ja sigui presencial o virtual, la docència respectarà l’horari establert per tal de no interferir en la de la resta de grups.

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris generals comuns a tots els règims d’avaluació
El sistema d’avaluació d’aquesta assignatura és el mètode d’avaluació continuada, que no exclou la fórmula d’avaluació única per a l’alumnat que hi vulgui optar.

En el cas que la metodologia docent d’un dels grups de l’assignatura ho reclami a efectes organitzatius, i sempre que es comuniqui a través d’un document de programació o d’una nota al Campus Virtual el primer dia de classe, es pot demanar que els/les estudiants optin per seguir l’avaluació única en els terminis que fixi el professorat responsable. L’alumne que no en faci la inscripció segueix el règim de l’avaluació continuada.

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

Dins del marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat de reavaluació en l’avaluació continuada o en l’avaluació única que no hagi estat superada, a partir dels criteris generals que s’estableixen a continuació. La reavaluació exigeix haver estat avaluat prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat.

El professor pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet quan la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

Adaptació de la docència teòrica en cas de ser necessari aplicar la docència híbtrida per decisió del Rectorat.

L’avaluació final, tant de l’avaluació continuada (prova de síntesi) com de l’avaluació única, es farà de manera presencial, si no és que per resolucions de les autoritats sanitàries competents es determina que no és possible aquesta presencialitat en l’avaluació.

Les proves d’avaluació continuada programades en el pla docent es faran de manera presencial o virtual en tots els grups de  l’assignatura, d’acord amb el que s’estableixi per les autoritats competents.

En tot cas, ja sigui presencial o virtual, el sistema d’avaluació ha de respectar la tipologia i ponderació de les proves establerta en el pla docent vigent. El professorat el pot concretar en el seu programa id onar-hi publicitat a través del Campus Virtual a l’inici del quadrimestre per tal que l’alumnat n’estigui informat.

Criteris específics de l’avaluació continuada

L’assistència a les classes presencials és obligatòria, encara que no es duu a terme necessàriament un control d’assistència sistemàtic. Tot i així, cada professor, dins de la programació d’activitats, indica si fa cap tipus de control o no, i quines conseqüències pot tenir el fet de no assistir a classe.

L’avaluació continuada té en compte dos elements per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat, una sèrie d’activitats programades avaluables i una prova de síntesi final:

1. Activitats programades avaluables: 60 % de la nota final (tres activitats).

Cadascuna de les activitats avaluables programades pot constar d’una o de diverses sessions. Poden ser activitats adreçades a la discussió de documents o casos pràctics, sessions de simulació, comentari de lectures obligatòries o controls parcials de coneixements. Per a cadascuna de les tres activitats previstes, la programació de cada grup de docència n’ha d’indicar el nombre de sessions, les tasques prèvies per preparar-les i els aspectes que s’han de considerar per acomplir-les.

Les activitats poden comportar, segons el criteri del professor o professora, dur a terme tasques en grups de treball. Els responsables de cada grup han d’indicar clarament quines activitats seran individuals o en grup

En l’avaluació de les tres activitats avaluables programades, cadascuna puntua per separat. En principi, cada activitat té el mateix valor ponderat respecte de la nota final, però el professor responsable pot establir en la seva programació d’activitats —i informar-ne l’alumnat— quin valor ponderat té cadascuna de les activitats i si modifica el criteri general.

Addicionalment a les activitats avaluables, el professor pot tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge. Aquesta valoració permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les activitats avaluables. Això és especialment pertinent quan la qualificació final (activitats d’avaluació continuada + prova final) és igual o superior a 7 i la nota de la prova final és superior.

2. Prova de síntesi final: 40 % de la nota final.

La prova de síntesi és una prova de conjunt escrita, destinada a avaluar els coneixements globals de l’assignatura, ponderant els coneixements teòrics i aplicats adquirits. Abasta tot el temari descrit en aquest pla docent, que es concreta en el programa de l’assignatura, inclòs en la programació d’activitats avaluables. Cal una nota de 5 per superar la prova.

Per aprovar l’assignatura en avaluació continuada s’han de complir les condicions següents:

— Obtenir una qualificació igual o superior a 5/10 una vegada sumats, en la proporció establerta, els resultats de la prova de síntesi (40 %) i el de les activitats programades (60 %).

— Haver superat amb un aprovat (5/10) la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni, per calcular la qualificació final.

Reavaluació

La prova de reavaluació és un examen igual que el d’avaluació única, i la qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà  a l’expedient de l’estudiant (directriu 23), sens perjudici que el professor o professora pugui tenir en compte una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota obtinguda en la prova de reavaluació.

 

Avaluació única

Criteris específics de l’avaluació única
Els estudiants que vulguin seguir l’avaluació única ho han de comunicar al professor o professora responsable per correu electrònic o mitjançant el formulari que trobaran al Campus Virtual, en un termini fixat pel professor del grup en funció de la metodologia de treball i que oscil·la entre dues setmanes i un mes i mig. El termini disponible es comunica el primer dia de classe i consta en el Campus Virtual.

L’avaluació única consisteix a fer un examen final i únic per demostrar que s’han assolit els coneixements globals de l’assignatura. És un examen escrit, inclou el conjunt dels continguts de l’assignatura i consta de dues parts, una prova teòrica i un exercici pràctic:

a) L’exercici pràctic (30 % de la nota final) consisteix en el comentari escrit d’un text jurídic internacional i la resposta a una sèrie de preguntes relacionades amb el text, o en la resolució d’un cas pràctic, segons el que determini la programació del responsable de cada grup, tenint en compte les competències de l’assignatura.

b) La prova teòrica (70 % de la nota final) consisteix en un nombre variable de preguntes (tipus test o de resposta curta) sobre els  continguts dels diferents temes del programa de l’assignatura.

La qualificació mínima del conjunt necessària per superar l’examen final és d’aprovat (5).

Reavaluació

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de la convocatòria ordinària d’avaluació única.

Convocatòria extraordinària de final de carrera

La prova de la convocatòria extraordinària de final de carrera té les mateixes característiques que la prova de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ABELLÁN HONRUBIA, V.; VILÀ COSTA, B. (dirs)., Lecciones de derecho comunitario europeo. 6a ed. Barcelona : Ariel, 2011.  Enllaç

ABELLÁN HONRUBIA, V. (dir.) Nocions bàsiques dret internacional públic per a les diplomatures de ciències empresarials i de gestió i administració pública. 2a ed. Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, cop. 2005.  Enllaç

ARIAS DOMINGUEZ, A. La acción normativa de la Organización Internacional del Trabajo. Murcia: Laborum, 2002.  Enllaç

BONET PÉREZ, J.; OLESTI RAYO, A. (dirs.). Nociones básicas sobre el régimen jurídico internacional del trabajo. [Barcelona] :
Huygens, 2010.  Enllaç

BONET PÉREZ, J. ; SÁNCHEZ, V. M. (dirs.). Los derechos humanos en el siglo XXI: continuidad y cambios. Barcelona : Huygens , 2008.  Enllaç

DIEZ DE VELASCO, M. Instituciones de derecho internacional público. 18a. Madrid: Tecnos, 2012   Enllaç

DÍEZ DE VELASCO, M. Las organizaciones internacionales. 16a ed. Madrid : Tecnos, 2010.  Enllaç

FERNANDEZ DE CASADEVANTE, C.(coord.). Derecho internacional de los Derechos Humanos. 4a ed. Paracuellos del Jarama : Dilex, DL 2011.  Enllaç

GÓMEZ ISA, F. (dir.). La protección internacional de los derechos humanos en los albores del siglo XXI. Bilbao : Universidad de
Deusto, 2003.
  Enllaç

LINDE PANIAGUA, E. (coord.). Políticas de la Unión Europea. 5a ed. Madrid : Dykinson,  2008.

LINDE PANIAGUA, E. (coord.). Principios de Derecho de la Unión Europea. 6a ed. Madrid : Colex, 2012.  Enllaç

LÓPEZ ESCUDERO, M.; MARTÍN Y PÉREZ DE NANCLARES, J. (coords.). Derecho comunitario material. Madrid [etc.] : McGraw Hill, cop. 2000.  Enllaç

MANGAS MARTÍN, A.; LIÑÁN NOGUERAS, J. Instituciones y derecho de la Unión Europea. 7a ed. Madrid : Tecnos, 2012.  Enllaç

Las reglas del juego. Una breve introducción a las normas internacionales del trabajo. Ginebra: Oficina Internacional del Trabajo, ed. rev., 2009.

Accés al text en format pdf  Enllaç

Manual sobre procedimientos en materia de convenios y recomendaciones internacionales del trabajo. Ginebra: Oficina Internacional del Trabajo, 2006 (rev. 2012).

Accés al text en format pdf  Enllaç

Normas internacionales del trabajo: manual de educación obrera. 4a ed. Ginebra : Oficina Internacional del Trabajo, 1998.  Enllaç

PASTOR RIDRUEJO, J.A. Curso de derecho internacional público y organizaciones internacionales. 15a ed Madrid : Tecnos, 2011.  Enllaç

VALTICOS, N. Derecho internacional del trabajo. Madrid : Tecnos, cop. 1977.  Enllaç

VON POTOBSKY, G.W.; BARTOLOMEI DE LA CRUZ, H.G. La Organización Internacional del Trabajo: el sistema normativo internacional, los instrumentos sobre derechos humanos fundamentales. Buenos Aires : Astrea, 1990.
  Enllaç