Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estructures Administratives

Codi de l'assignatura: 362621

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Verónica Yazmin García Morales

Departament: Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari

crèdits: 6

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Recomanacions

 

Haver cursat l’assignatura d’Introducció al Dret.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Conèixer l'organització i el funcionament de les administracions públiques, a escala nacional i europea, des d'una aproximació jurídica, econòmica i política.

   -

Adquirir la capacitat de compromís ètic, entesa com la capacitat de pensar i d’actuar d’una manera lliure, crítica i socialment responsable, tant en contextos professionals com personals, a partir d’unes actituds i d’uns valors respectuosos amb els drets universals i els valors democràtics.

   -

Capacitat d’identificar les desigualtats per raó de sexe i gènere en l’organització i el funcionament de les administracions públiques.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Tenir un coneixement bàsic de l’Administració pública i del dret administratiu.

— Comprendre el sistema d’administracions públiques i el sistema de relacions entre administracions.

— Conèixer l’organització territorial de l’Estat i el desplegament organitzatiu per als estatuts d’autonomia i, en particular, per a l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

— Comprendre la perspectiva de gènere com a categoria analítica aplicada al dret administratiu.

 

Referits a habilitats, destreses

— Utilitzar acuradament els conceptes jurídics i administratius.

— Aplicar la transversalització de la perspectiva de gènere.

— Estar capacitat per a la recerca de la legislació i la jurisprudència administrativa.

— Redactar documents administratius amb un llenguatge clar, senzill i inclusiu.

— Resoldre problemes essencials de legalitat.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Ser capaç de mostrar una actitud reflexiva i crítica davant la realitat, valorant les informacions i les idees pròpies i alienes abans de donar-les per bones.

— Respectar, acceptar i ser capaç d’adaptar-se a arguments més rigorosos i fonamentats que els propis.

— Adoptar comportaments responsables i coherents amb els valors ètics propis, i assumir les conseqüències de les decisions i actuacions pròpies.

— Mantenir una actitud acadèmicament honesta, intentant interpretar i donar sentit a les normes establertes en cada situació educativa i evitant d’incórrer en còpies i plagis.

— Entendre la importància de les formes jurídiques en la bona organització i el comportament adequat de les administracions públiques, i tenir en compte els valors democràtics i, en especial, la perspectiva de gènere.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Fonaments teòrics, constitucionals i històrics de l’Administració pública

1.1. Concepte, orígens i evolució de l’Administració pública i del dret administratiu

– Primera aproximació a la relació entre Estat, Administració pública i dret. Dret públic i dret privat

– Diferents accepcions i diferents posicionaments teòrics sobre la definició del dret administratiu i de l’Administració pública

– Formació i evolució històrica del dret administratiu i l’Administració pública: breu aproximació

1.2. Bases constitucionals actuals de les administracions públiques a Espanya

– L’Administració pública i l’estat de dret, social, democràtic i autonòmic

– La posició jurídica de l’Administració pública: autotutela, principi de legalitat i potestats administratives. Tipologia i control de les potestats administratives

– La transversalització de la perspectiva de gènere com a principi d’actuació de les administracions públiques

– La posició jurídica del ciutadà i la ciutadana: drets i deures en la seva relació amb les administracions públiques

2. Sistema de fonts del dret administratiu

2.1. Concepte i panoràmica general sobre el sistema de fonts del dret administratiu

– Tipologia de fonts del dret administratiu. La importància del reglament

– Marc normatiu principal. Principis de bona regulació i millora normativa

– L’avaluació d’impacte normatiu per raó de gènere

2.2. El Reglament

– Concepte i distinció de figures afins, en especial, la distinció amb l’acte administratiu

– Fonaments i classificació dels reglaments

– Límits i control dels reglaments. Límits materials, en especial, la relació llei-reglament. Límits formals, en especial, el procediment d’elaboració del reglament. Vies de control dels reglaments

3. Organització administrativa

3.1. Elements bàsics de l’organització administrativa

– Marc general i importància de l’organització administrativa. Principis constitucionals

– Elements subjectius. Distinció entre persona jurídica, òrgan administratiu, unitat administrativa i lloc de treball

– Elements objectius o funcionals. La competència administrativa i les formes d’alteració

– Elements relacionals. Les relacions interadministratives i interorgàniques

3.2. Pluralitat i diversitat d’estructures administratives

– Tipologia d’òrgans administratius, en especial, els òrgans col·legiats

– Tipologia d’administracions públiques. Les administracions públiques territorials. Les administracions instrumentals i el sector públic institucional. Les administracions corporatives. Les administracions independents

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per tal d’assolir els objectius d’aprenentatge de l’assignatura, el funcionament del curs es basa en el seguiment de les activitats següents:

1. Les sessions expositives generals. En aquestes sessions, el professorat estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. També s’hi posen en relleu i s’hi debaten les qüestions problemàtiques que planteja la matèria i se n’analitza la possible evolució.

En qualsevol cas, l’alumnat ha de complementar l’exposició del professorat amb l’estudi de la matèria en els manuals i materials de referència. El professorat també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per assistir a aquestes sessions amb una sèrie de nocions comunes i adients, a partir de les quals s’inicia el plantejament de cada lliçó.

2. Les activitats dirigides pel professorat en sessions de treball aplicat. En aquestes sessions, l’alumnat ha de dur a terme les activitats proposades pel professorat, que tenen per objectiu reforçar l’assoliment dels coneixements bàsics i percebre el caràcter pràctic i aplicat de l’assignatura.

El professorat pot exigir el lliurament per escrit la resolució de les qüestions plantejades. En el transcurs d’aquestes sessions es fomenta el diàleg i el contrast de criteris en relació amb les diferents qüestions problemàtiques que s’hi van plantejant. En alguns casos, es recomana especialment el treball en equip previ a la sessió, per tal d’afavorir la màxima participació i aportació prèvia d’idees.

Les activitats poden consistir en proves de coneixement teòric (de tipus test o de preguntes de resposta curta, que permetin demostrar la consolidació dels conceptes bàsics de les sessions teòriques), comentaris de text (sobre notícies de premsa, articles d’opinió, bibliografia especialitzada, etc.), comentaris de jurisprudència (sobre sentències que permetin aprofundir en els continguts treballats en les sessions teòriques i percebre’n el caràcter aplicat), casos pràctics (resolució de determinats supòsits conflictius relacionats amb el temari, que requereixen el maneig de normativa, jurisprudència i, de vegades, bibliografia complementària) o petits treballs de recerca sobre algun dels aspectes del temari.

Al llarg del curs, i especialment en aquestes sessions, es posa un èmfasi especial en l’aprenentatge pràctic i aplicat i en el treball de la competència transversal de compromís ètic, a partir d’activitats de debat, simulacions o d’altres, en què es posi en pràctica la capacitat d’argumentació crítica i el respecte per les opinions dels altres. Al llarg del curs, el professorat fomenta la reflexió crítica sobre la realitat i posa especial èmfasi en les implicacions ètiques i deontològiques.

3. Participació i ús del Campus Virtual. El seguiment del curs implica l’assistència activa de l’alumnat a les sessions expositives generals; la participació en els debats dirigits sobre els temes i treballs escrits que prèviament s’hagin preparat i a les activitats pràctiques que es puguin plantejar; i la superació dels exercicis d’avaluació pertinents. El programa de l’assignatura concreta l’obligatorietat de l’assistència a les classes. En tot cas, és obligatòria l’assistència a les sessions en què es duguin a terme les activitats d’avaluació continuada.

Fora de l’aula, l’alumnat ha de preparar el temari de l’assignatura a través dels esquemes i les lectures recomanades i fer els treballs i les activitats que plantegi el professorat.

Per a aquestes activitats, i en general per al  funcionament correcte del curs, l’alumnat ha d’utilitzar el Campus Virtual de l’assignatura, en què consta el pla docent, el programa d’activitats del grup corresponent, les lectures i les activitats pràctiques que cal preparar i un esquema de cada tema del programa per facilitar el seguiment i la preparació de l’assignatura. Addicionalment, s’hi poden crear fòrums de debat o discussió sobre algun tema específic de l’assignatura.

4. Tutories. Els estudiants poden assistir a tutories personalitzades, per a les quals han de concertar una cita en els horaris convenientment anunciats pel professorat a l’inici del curs. També es poden programar tutories específiques a iniciativa del professorat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El sistema ordinari d’avaluació és l’avaluació continuada (AC). L’alumnat també pot optar per l’avaluació única (AU) si ho sol·licita expressament en el termini i la forma establerts per la normativa. Si no hi ha l’opció expressa d’avaluació única o s’incompleixen aquests requisits, l’alumnat queda inclòs en el sistema d’avaluació continuada.

Avaluació continuada

L’avaluació continuada implica les activitats següents:

a) Assistència obligatòria a les sessions pràctiques o de treball en què es duguin a terme les dues activitats d’avaluació continuada. A l’inici del curs el professorat ha d’indicar les dates d’aquestes activitats. La no assistència injustificada a aquestes sessions representa una qualificació de 0 en l’activitat.

b) Tres activitats obligatòries d’avaluació continuada, cadascuna de les quals té un valor ponderat del 20 % sobre el total de l’assignatura, de manera que el total d’activitats representa el 60 % de la nota final de l’assignatura. Aquestes activitats combinen les proves de consolidació dels coneixements teòrics fonamentals de l’assignatura, amb comentaris de text o jurisprudència i casos pràctics o exposicions orals de treballs. Els programes indiquen la data i la relació d’activitats a l’inici del curs.

En els casos en què els estudiants no hagin sol·licitat avaluació única i romanguin, per tant, en el règim d’avaluació continuada, si no presenten cap activitat avaluable ni fan la prova de síntesi reben la qualificació final de no presentat (NP). Si presenten alguna activitat avaluable però abandonen el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el paràgraf anterior, i s’entén que han obtingut un 0 en les activitats que no han presentat.

c) Una prova final de síntesi, de caràcter globalitzador i que conté una part teòrica (un qüestionari amb preguntes de resposta curta i/o un tema que s’ha de desenvolupar) i una part pràctica (comentari de text o resolució d’un cas pràctic a partir d’unes preguntes guiades). El conjunt de la prova de síntesi computa un 40 % total de l’assignatura. Per aprovar l’assignatura cal haver superat la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni.

d) El professorat pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge (activitats complementàries, assistència i participació fonamentada a classe, etc.) i la trajectòria de l’alumnat. La valoració que el professor faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables (amb el màxim del 10 % de la qualificació). Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

Reavaluació

La reavaluació en règim d’avaluació continuada permet a l’alumnat amb una qualificació final de suspens fer una nova prova de síntesi. Exigeix, per tant, haver estat avaluat prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. D’acord amb les Directrius academicodocents per als graus de la Facultat (apartat 23), la qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, sens perjudici de la possibilitat de millora, d’acord amb el criteri del professorat, tenint-hi en compte altres evidències d’aprenentatge. La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova de síntesi.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una única prova de caràcter teoricopràctic. La prova d’avaluació única ha de permetre avaluar l’assoliment dels mateixos coneixements i habilitats de l’assignatura que l’avaluació continuada. En aquest sentit, la prova d’avaluació única ha de contenir: a) un qüestionari de preguntes teòriques (de tipus test o de resposta curta) sobre el conjunt del temari, ponderat amb un 30 % de la nota; b) una o dues preguntes teòriques de desenvolupament de la resposta sobre el contingut del temari (amb especial èmfasi en la interrelació de continguts), amb ponderació d’un 30 % de la nota; c) un supòsit pràctic, comentari de text o jurisprudencial, amb ponderació d’un 40 % de la nota final.

El professorat pot tenir en compte, addicionalment a les proves avaluables, una altra mena d’evidències d’aprenentatge. La valoració que el professorat faci d’aquestes evidències permet millorar, eventualment, la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables.

Reavaluació

L’alumnat que hagi suspès en règim d’avaluació única pot accedir a la reavaluació si prèviament ha estat avaluat. Com s’ha assenyalat anteriorment, s’exclouen de la reavaluació els casos de no presentat. La nota obtinguda a la reavaluació serà la nota final de l’assignatura. L’estructura de la prova de reavaluació és la mateixa que l’examen final.

Final de carrera

La convocatòria final de carrera segueix les mateixes indicacions que l’avaluació única.

 Còpia, plagi o procediments fraudulents

El plagi, que és la «part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font» (DIEC) o «copiar en allò substancial obres alienes, donant-les com a pròpies» (RAE), i la còpia, que és «la reproducció del text d’un escrit, d’una obra original, per imitació» (DIEC), són activitats fraudulentes que vulneren els principis bàsics i elementals del treball acadèmic, en el qual es demana a l’estudiant un exercici personal, reflexiu i original. Igualment, l’Estatut de l’estudiant (RD 1791/2010, de 30 de desembre) estableix a l’article 13.2.d, entre els deures de l’estudiant «Abstenir-se de la utilització o cooperació en procediments fraudulents en les proves d’avaluació, en els treballs que es duguin a terme o en documents oficials de la Universitat».

D’acord amb les Directrius acadèmicodocents de la Facultat, la còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de 0 (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici.

En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis.

Una conducta reiterada de còpia, plagi i procediments fraudulents dona lloc a la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti, amb una nota màxima de 4.

Competència transversal de compromís ètic

Per a l’avaluació de la competència de compromís ètic, es posa a disposició de l’alumnat, a través del Campus Virtual, la rúbrica d’avaluació corresponent al nivell de la competència treballat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BARRERO RODRÍGUEZ, Concepción. Lecciones de derecho administrativo: parte general. volumen I. Ed. Tecnos. 4a.ed. 2017

COSCULLUELA MONTANER, Luis. Manual de Derecho Administrativo. Ed. Civitas Thomson-Aranzadi, 2018.

GAMERO CASADO, Eduardo; FERNÁNDEZ RAMOS, Severino. Manual básico de derecho administrativo, 15a ed. Madrid : Tecnos, 2018.  Enllaç

SÁNCHEZ MORÓN, Miguel. Derecho administrativo: parte general, 14a ed. Madrid: Tecnos, 2018.  Enllaç

SANTAMARÍA PASTOR, J.A. Principios de Derecho Administrativo. Parte general. Vol. 1. Ed. Iustel, 4a.ed., 2016

TRAYTER JIMÉNEZ, J.Manel. Derecho administrativo: parte general. Barcelona: Atelier, 2017.  Enllaç

BARCELÓ, Mercè; VINTRÓ, Joan (coords.). Dret públic de Catalunya. Barcelona : Atelier, 2011.  Enllaç

RIDAO, Joan. Curs de dret públic de Catalunya. Barcelona : Escola d’Administració Pública de Catalunya : Columna, 2012.  Enllaç

PONCE SOLÉ, J. Manual de Fonaments del Dret Administratiu i de la Gestió Pública. València: Tirant lo Blanch, 2020.

Legislació

Normas administrativas básicas. Madrid : Tecnos, 2018.

Enllaç al CCUC  Enllaç

Pàgina web

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. < http://www.gencat.cat/dogc/ >

Boletín Oficial del Estado. < http://www.boe.es/ >

Jurisprudencia del Tribunal Constitucional. < https://www.tribunalconstitucional.es/es/jurisprudencia/Paginas/default.aspx >

Instituciones: Ministerios, Generalitat de Catalunya, Tribunal Constitucional, etc.

Westlaw (servei d’Internet d’Aranzadi). < http://www.westlaw.es/index_spa.html?brand=nwles >

  Base de dades de legislació i jurisprudència: base de dades de la Biblioteca de la UB que es pot consultar amb connexió als ordinadors de la UB.