Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ciència de l'Administració

Codi de l'assignatura: 362628

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Luis Martinez-Alonso Camps

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

10

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

45

 

-  Altres pràctiques

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Coneixement de l’anglès, com a mínim pel que fa a comprensió lectora.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Conèixer l'organització i el funcionament de les administracions públiques, a escala nacional i europea, des d'una aproximació jurídica, econòmica i política.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Fer una anàlisi de l’Administració pública des de la perspectiva politològica:

— Conèixer els orígens i l’evolució de l’Estat i les transformacions en les administracions públiques contemporànies.

— Conèixer els aspectes principals de les relacions entre els actors socials, el sistema polític i l’Administració pública.

— Identificar les institucions de govern i les normes que ordenen l’activitat política.

— Conèixer els elements que conformen i condicionen el poder administratiu o burocràtic.

— Conèixer els aspectes organitzatius i formals de les administracions públiques, amb una rellevància especial en els casos català i espanyol.

— Identificar l’Administració pública com a element central dins el procés d’elaboració de polítiques públiques.

— Conèixer les relacions entre l’Administració pública i els actors socials.

— Conèixer els processos de modernització administrativa.

— Conèixer la nova gestió pública.

— Introduir la perspectiva de gènere en l’anàlisi de l’Administració pública.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aplicar de manera precisa els conceptes propis de la ciència política i de l’Administració.

— Integrar les nocions relacionades amb aquestes qüestions amb els coneixements que s’adquireixin durant el curs.

— Saber analitzar la realitat política des de la perspectiva de les interrelacions entre els actors polítics i burocràtics.

— Pensar i reflexionar de manera autònoma sobre la condició de ciutadà.

— Saber buscar, seleccionar, interpretar i analitzar críticament la informació necessària i les fonts pertinents per a un plantejament adequat de les qüestions proposades i per buscar-hi les solucions possibles.

— Valorar i augmentar l’hàbit de lectura com a eina imprescindible d’aprenentatge.

— Tenir una bona comprensió lectora i tenir capacitat d’anàlisi i interpretació crítica de textos científics.

— Saber reconèixer i valorar com incideix el substrat històric, cultural, social, ideològic, econòmic i polític en les administracions públiques i el seu entorn.

— Dominar el vocabulari específic de la matèria i progressar en la capacitat d’argumentació, comunicació i expressió escrita i oral.

— Treballar de manera individual i en col·laboració, i valorar la importància de les aportacions pròpies.

Pel que fa al desenvolupament de la competència de treball en equip, es treballa en un nivell inicial, centrat en l’assoliment dels objectius següents:

— Col·laborar en el disseny d’un plantejament bàsic de treball (cronològic) i participar en la discussió de l’estratègia de funcionament.

— Responsabilitzar-se de les tasques individuals i del compliment dels terminis.

— Acceptar que els objectius comuns són prioritaris.

— Fomentar la confiança i la cordialitat en la comunicació, així com l’expressió del desacord sense tensions.

— Valorar l’aportació individual de cada membre del grup de treball.

— Assumir el resultat del treball col·lectiu com a propi.

     

     

    Blocs temàtics

     

    1. Els fonaments de l’Estat social i democràtic de dret i la funció de l’Administració pública

    1.1. Societat, política i Estat

    1.2. Democràcia i organització de l’Estat

    1.3. L’estat del benestar

    1.4. L’Administració pública espanyola

    2. Actors, sistema polític i Administració pública

    2.1. L’Administració i els elements del sistema polític (I): els partits polítics

    2.2. Eleccions i sistemes electorals

    2.3. L’Administració i els elements del sistema polític (II): associacions d’interessos, organitzacions no governamentals, moviments socials i participació ciutadana

    2.4. El model burocràtic i les seves transformacions

    3. Les institucions de govern i l’Administració pública

    3.1. Parlamentarisme i presidencialisme

    3.2. Configuració, funcions i crisi dels parlaments

    3.3. El govern i l’Administració pública

    3.4. L’organització territorial

    3.5. El Sistema públic espanyol: Constitució de 1978 i Estat autonòmic

    4. El Govern central i l’Administració General de l’Estat (AGE)

    4.1. Orígens i característiques de l’Administració pública espanyola

    4.2. L’Administració nuclear I: la Presidència, el Govern, les vicepresidències, altres òrgans i l’entorn presidencial

    4.3. L’Administració nuclear II: la divisió i organització ministerial. Ministres, alts càrrecs i estructuració burocràtica

    4.4. L’Administració perifèrica

    4.5. L’AGE a l’exterior

    4.6. L’Administració funcional i les personificacions instrumentals

    4.7. Dimensió i distribució del personal al servei de l’AGE i de les seves personificacions instrumentals

    5. Els governs autonòmics i locals i les seves administracions

    5.1. Orígens, models i evolució de l’Estat autonòmic

    5.2. Govern i organització administrativa de les comunitats autònomes: caràcter general

    5.3. Govern i organització administrativa de la Generalitat de Catalunya

    5.4. Els governs i les administracions locals; introducció

    5.5. El subsistema politicoadministratiu local a Catalunya

    5.6. Les estructures politicoadministratives i el seu funcionament des del punt de vista formal

    5.7. Anàlisi dels governs locals des de la perspectiva material

    5.8. Barcelona i la resta de ciutats de Catalunya

    5.9. La incidència de l’EAC/2006 i LRSAL/2013

    5.10. Les relacions intergovernamentals

    6. Nova gestió pública, Administració, polítiques públiques i governança

    6.1. Causes del canvi en l’organització de les administracions públiques contemporànies

    6.2. La nova gestió pública: canvis institucionals i noves tècniques de gestió

    6.3. El paper de l’Administració en el procés d’elaboració de polítiques públiques

    6.4. El concepte de governança aplicat a l’estudi de les administracions públiques

     

     

    Metodologia i activitats formatives

     

    El curs es programa de manera presencial, però si la situació sanitària ho imposa, les activitats del curs es duran a terme de manera combinada, presencial i en línia, o bé íntegrament en línia. En aquests casos, tot i que es mantenen els objectius, el temari i l’avaluació, a través del Campus Virtual es donaran les indicacions necessàries per fer les activitats del curs, tant pel que fa a les classes teòriques com a les sessions pràctiques i les activitats avaluables.

    El pla docent disposa d’una ampliació i d’una concreció major dels continguts en el programa de l’assignatura de cada docent. El seguiment del curs implica seguir les sessions expositives generals, llegir la bibliografia recomanada i dur a terme les activitats de caràcter pràctic. Les 150 hores de dedicació total de l’estudiant a l’assignatura (6 crèdits x 25 h/crèdit = 150 h) es distribueixen en 50 hores de treball d’activitats presencials, 50 hores d’activitats dirigides i 50 hores d’aprenentatge autònom.

    Per assolir els objectius de l’assignatura s’empra una pluralitat de fonts d’aprenentatge: la lectura de llibres i articles de revistes científiques, l’elaboració de treballs (individuals i en grup), l’anàlisi crítica de textos, la presentació escrita i oral de comentaris de text, la discussió de lectures i la participació activa a classe.

    En les sessions expositives el professorat estableix el marc general de cada tema i n’apunta els aspectes estructurals. Així mateix, es posen en relleu i es debaten les qüestions problemàtiques que planteja la matèria i se n’analitza la possible evolució. D’altra banda, es contextualitzen els problemes concrets a partir dels quals es duen a terme les sessions d’activitats i de treballs. Per a l’estudi dels aspectes concrets, amb caràcter general, se n’indiquen les fonts i els materials necessaris. En qualsevol cas, l’alumnat ha de completar l’exposició del professorat amb l’estudi de la matèria amb els manuals i amb els materials de referència. El professorat també pot indicar en cada cas quines lectures prèvies bàsiques són necessàries per tal d’assistir a aquestes sessions amb una sèrie de nocions comunes i adients per iniciar el plantejament de cada tema.

    Al llarg del curs també es duen a terme activitats de caràcter pràctic i sessions de treball. Aquestes sessions poden consistir en el plantejament de casos, l’anàlisi de textos i la lectura de llibres, o en el seguiment de les notícies de premsa relacionades amb els temes de l’assignatura. 

    A partir de les activitats proposades en equip es treballa per afavorir la reflexió sobre el procés d’aprenentatge propi i els resultats assolits. Amb aquesta finalitat, a més de les indicacions específiques sobre el treball en equip, es passa als estudiants un qüestionari d’avaluació perquè puguin valorar l’evolució del seu procés d’aprenentatge.

     

     

    Avaluació acreditativa dels aprenentatges

     

    El sistema per assolir un aprenentatge òptim de l’assignatura és l’avaluació continuada, tot i que hi ha la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única. En ambdós casos s’avaluen els mateixos objectius i continguts.

    Avaluació continuada

    L’avaluació continuada segueix els criteris següents:

    a) L’assistència a les classes és molt recomanable, com també ho és participar-hi activament.

    b) La nota final de l’assignatura es calcula segons els barems següents:

        • Una pràctica individual obligatòria, que s’ha de lliurar per escrit, i que té un valor del 30 % de la nota final.

        • Un treball en grup obligatori amb una exposició oral. Aquest treball implica un 30 % de la nota final. En cas que l’assignatura no pugui ser presencial, el treball serà individual.

        • Una prova final de síntesi, que engloba els coneixements, les habilitats i les destreses adquirits tant a les classes teòriques com en les lectures i en les altres activitats dirigides. La prova final representa el 40 % de la nota de l’assignatura. Inclou preguntes tipus test i unes altres en què s’ha de desenvolupar la resposta. La prova de síntesi es preveu que sigui presencial.

    c) Per aprovar l’assignatura cal haver lliurat totes les pràctiques obligatòries i haver obtingut una qualificació mínima d’aprovat en la prova de síntesi.

    d) El professorat pot tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

    Reavaluació

    S’exclouen de la reavaluació aquells alumnes que tinguin la qualificació de no presentat.

    Els estudiants amb una qualificació final de suspens poden tornar a fer la prova de síntesi. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient dels estudiants, sens perjudici del que disposa el punt d) de les previsions sobre l’avaluació continuada.

    Clàusula de qualitat lingüística

    Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

     

    Avaluació única

    Els estudiants que vulguin ser avaluats amb el sistema d’avaluació única ho han de sol·licitar d’acord amb els criteris establerts. La nota final de l’assignatura es calcula segons els barems següents:

    a) Una activitat vinculada amb el contingut del temari, la ponderació de la qual és del 20 %.

    b) Una prova de síntesi, de caràcter global i transversal, que avalua el conjunt del programa i tot el contingut de l’assignatura. Inclou preguntes de tipus test i unes altres en què cal desenvolupar la resposta. La nota mínima per superar la prova és de 4 punts sobre 8. Amb menys de 4 punts la prova es considera suspesa. La prova de síntesi es preveu que sigui presencial.


    Reavaluació

    S’exclouen de la reavaluació aquells alumnes que tinguin la qualificació de no presentat.

    Els estudiants que hagin suspès alguna assignatura en règim d’avaluació única només poden accedir a la reavaluació si prèviament han estat avaluats, i en queden exclosos els casos de no presentat. 

    La prova de reavaluació es preveu sigui presencial.

     

    Clàusula de qualitat lingüística

    Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

     

    La convocatòria final de carrera segueix les mateixes indicacions que l’avaluació única.

     

     

    Fonts d'informació bàsica

    Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

    Llibre

    ÁGUILA, R. DEL (ed.). Manual de ciencia política. Madrid : Trotta, 2005.   Enllaç

    BAENA, M. Curso de ciencia de la administración. Madrid : Tecnos, 2000.   Enllaç

    BALLART, X. ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? : aproximación sistemática y estudios de caso. Madrid : Ministerio para las Administraciones Públicas. Instituto Nacional de Administración Pública, 1992.  Enllaç

    BALLART, X.; RAMIÓ, C. Ciencia de la administración. Valencia : Tirant lo Blanch, 2000.  Enllaç

    BRUGUÉ, Q.; SUBIRATS, J. (comps.). Lecturas de gestión pública. Madrid : Instituto Nacional de Administración Pública : Boletín Oficial del Estado, 1996.  Enllaç

    CAMINAL, M. (ed.). Manual de ciencia política. Madrid : Tecnos, 2015.  Enllaç

    MATAS, J. Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995.  Enllaç

    MATAS, J. (ed.). El control político de la administración. Barcelona : Institut de Ciències Polítiques i Socials : Editorial Mediterrània, 2001.  Enllaç

    MAYNTZ, R. Sociología de la Administración Pública. Madrid : Alianza, DL 1985.   Enllaç

    MÉNY, Y.; THOENIG, J.-C. Las políticas públicas. Barcelona : Ariel, 1992.   Enllaç

    NAVARRO, V. Globalización económica, poder político y estado del bienestar. Barcelona : Ariel, 2000.  Enllaç

    OSBORNE, D.; PLASTRIK, P. Herramientas para transformar el gobierno : directrices prácticas, lecciones y recursos para revitalizar las escuelas, los servicios públicos y los organismos gubernamentales de todos los niveles. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 2003.  Enllaç

    OSBORNE, D.; PLASTRIK, P. La reducción de la burocracia : cinco estrategias para reinventar el gobierno. Barcelona : Paidós, 1998.  Enllaç

    OSBORNE, D.; GAEBLER, T. La reinvención del gobierno : la influencia del espíritu empresarial en el sector público. Barcelona : Paidós, 1994.  Enllaç

    SUBIRATS, J. Análisis de políticas públicas y eficacia de la administración. Madrid : Instituto Nacional de Administración Pública. Ministerio para las Administraciones Públicas, 1989.  Enllaç

    VALLÈS, J.M. Ciencia política : un manual. Barcelona : Ariel, 2015.  Enllaç

    VILLORIA MENDIETA, M.; DEL PINO MATUTE, E. Dirección y gestión de recursos humanos en las administraciones públicas. Madrid: Tecnos, 2009.  Enllaç

    ESPING-ANDERSEN, G. Los tres grandes retos del Estado del bienestar. Barcelona : Ariel, 2010.  Enllaç

    Capítol

    PANEBIANCO, A. "Burocracias públicas", dins PASQUINO, G. (comp.). Manual de ciencia política. Madrid : Alianza, 1988.  Enllaç

    ESPING-ANDERSEN, G. "Un nuevo examen comparativo de los distintos regímenes del bienestar", dins ESPING-ANDERSEN, G. Fundamentos sociales de las economías postindustriales. Barcelona : Ariel, 2000.  Enllaç

    WEBER, M. "Burocracia", dins WEBER, M. Economía y sociedad : esbozo de sociología comprensiva. México, D.F. : Fondo de Cultura Económica, 1993.  Enllaç

    CHAQUÉS, L.; PALAU, A. "Gobernanza", dins CAMINAL, M. (ed.). Manual de ciencia política. Madrid : Tecnos, 2006.  Enllaç

    Article

    MARTÍNEZ-ALONSO CAMPS, J.L. (2018). "Els debats sobre els serveis públics locals: Estat de la qüestió". Revista Catalana de Dret Públic, (57), 72-96.

    http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i57.2018.3228  Enllaç