Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tècniques i Mètodes de Gestió Pública

Codi de l'assignatura: 362646

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Xavier Torrens Llambrich

Departament: Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Conèixer les especificitats de la gestió pública en l'àmbit local.

   -

Aprofundir en coneixements i tècniques complementàries de la formació general del gestor públic o relatives a àmbits especialitzats de la gestió pública.

   -

Saber aplicar els instruments i recursos principals utilitzats en els diferents àmbits de la gestió pública.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Reconèixer les diverses dimensions i metodologies de la gestió pública i les principals funcions tècniques i directives que té (de planificació, organització i control).

 

— Identificar diferents itineraris de disseny d’intervencions públiques (estratègies, formes de prestació i sistemes d’avaluació) i adquirir criteri per valorar-ne els principals avantatges i inconvenients.

 

— Iniciar-se en la utilització aplicada de diferents metodologies de gestió pública en entorns simulats.

 

Referits a habilitats, destreses

— Calcular diferents paràmetres d’estructura organitzativa i plantejar amb solvència l’estructura d’un procés i d’un projecte.

 

— Analitzar diferents programes públics a partir d’estudis de cas i plantejar-hi propostes de millora amb perspectiva de gènere.

 

— Resoldre processos de planificació estratègica en el sector públic amb l’aplicació combinada de tècniques d’entorn, de formulació estratègica i control de resultats.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Expressar-se d’una manera concreta i adequada en el debat teòric sobre la gestió pública i en els processos d’aplicació de metodologies.

 

— Practicar la responsabilitat individual per la lectura, l’estudi i la discussió i elaborar amb ètica els treballs i les proves d’avaluació.

 

— Esforçar-se en els processos d’aprenentatge i desenvolupar diferents tècniques de treball autònom.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La gestió pública com a disciplina professional orientada al disseny

1.1. La creació de valor públic

1.2. El triangle polític dels quatre sectors econòmics

1.3. Els quatre models de l’estat del benestar i els mecanismes d’intervenció pública

1.4. Les diferències entre l’Administració pública tradicional i la nova gestió pública

2. Estratègies, tècniques i eines per dissenyar polítiques públiques

2.1. Tècniques i mètodes de la gestió pública amb impacte social

2.2. Les 5 estratègies

2.3. Les 15 tècniques

2.4. Les 80 eines

3. Estratègia de la coordinació

3.1. Tècnica: fer polítiques. Estudis de cas

3.2. Tècnica: fer política. Estudis de cas

3.3. Tècnica: fer avaluació. Estudis de cas

4. Estratègia de la capacitació

4.1. Tècnica: capacitació organitzativa. Estudis de cas

4.2. Tècnica: capacitació de persones. Estudis de cas

4.3. Tècnica: capacitació de comunitats. Estudis de cas

5. Estratègia de la ciutadania

5.1. Tècnica: decisió amb transparència. Estudis de cas

5.2. Tècnica: decisió amb participació. Estudis de cas

5.3. Tècnica: decisió amb garanties. Estudis de cas

6. Estratègia de la cooperació

6.1. Tècnica: gestió col·laborativa. Estudis de cas

6.2. Tècnica: gestió comparativa. Estudis de cas

6.3. Tècnica: gestió resolutiva. Estudis de cas

7. Estratègia de la cultura

7.1. Tècnica: canvi d’hàbits. Estudis de cas

7.2. Tècnica: canvi d’experiències. Estudis de cas

7.3. Tècnica: canvi de marcs. Estudis de cas

8. Gestió pública amb impacte social i polítiques públiques sectorials

8.1. Estudis de cas per dissenyar polítiques públiques

8.2. Casos pràctics de polítiques públiques sectorials

8.3. Política d’educació

8.4. Política de gènere

8.5. Política de salut

8.6. Política social

8.7. Política multicultural

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En aquesta assignatura s’aprèn d’acord amb les orientacions pedagògiques de l’espai europeu d’educació superior, que estableixen per a l’alumnat una sèrie d’hores de treball presencial, de treball dirigit, d’aprenentatge autònom i d’avaluació.

Per assolir els objectius de l’assignatura s’empra una pluralitat de fonts d’aprenentatge: lectura de llibres i d’articles de revistes científiques, elaboració del treball de recerca, anàlisi crítica de textos, discussió de lectures, participació activa a classe, i recomanació de participar en conferències, seminaris, cursos, i assistir a exposicions, pel·lícules i altres actes culturals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
En avaluació continuada la nota final de l’assignatura és el resultat de ponderar:

1. Les dues activitats avaluables obligatòries de l’avaluació continuada, que representen el 60 % de la nota. Les activitats avaluen continguts sobre els estudis de cas i la lectura d’un dels llibres metodològics de l’assignatura.

1.1. Una de les proves és un examen parcial (20 %), amb estudis de cas que inclouen les estratègies, les tècniques i les eines treballades a classe fins al dia de l’examen.

1.2. L’altra prova, que val un 40 %, és un treball (en equip o individual, cal acordar-ho per escrit amb el professor o professora) de 18 estudis de cas, estructurats així: 3 casos de plans estratègics, 3 casos de l’estratègia de la coordinació, 3 casos de l’estratègia de la capacitació, 3 casos de l’estratègia de la ciutadania, 3 casos de l’estratègia de la cooperació, i 3 casos de l’estratègia de la cultura. Tots els casos pràctics han d’estar elaborats a partir de casos reals de gestió pública ocorreguts entre juny de 2021 i maig de 2022. L’alumnat pot sol·licitar mitjançant un correu electrònic al professor o professora tutories del treball.

2. La prova de síntesi, que representa l’altre 40 % de la nota final. Consisteix en la resolució d’estudis de cas en què s’ha de fer l’explicació i l’aplicació de les 5 estratègies, les 15 tècniques i les 80 eines per dissenyar polítiques públiques. 

Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova de síntesi és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici del curs.

Si els estudiants no han presentat cap activitat avaluable ni han fet la prova de síntesi reben la qualificació final de no presentat (NP). Si han presentat alguna activitat avaluable, però han abandonat el procés d’avaluació continuada sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, i s’entén que han obtingut un zero (0) en les activitats que no han presentat.

Si ho considera oportú, el professorat pot tenir en compte fins a un 10 % de la nota final per a una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant, per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Aquell exercici d’avaluació que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria o prova de síntesi, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (0, suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi o procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació continuada poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

 

Avaluació única

Els estudiants es poden acollir a l’avaluació única omplint un formulari disponible a la web de la Facultat en els terminis que marqui la Comissió Acadèmica.

L’avaluació única es fa al final del semestre, però durant tot el semestre, des del començament, s’ha d’estudiar i s’han d’adquirir els coneixements, les competències, les habilitats i les destreses que es requereixen per a la matèria per poder aprovar l’assignatura.

El 100 % de la nota de l’avaluació única prové de l’examen de la prova de síntesi i de la presentació d’altres activitats avaluables, que s’han de lliurar en el moment que s’entrega l’examen de la prova de síntesi.

1. L’examen de la prova de síntesi val un 70 % de la nota final. Consisteix en la resolució d’estudis de cas en què s’ha de fer l’explicació i l’aplicació de les 5 estratègies, les 15 tècniques i les 80 eines per dissenyar polítiques públiques. 

2. L’altra activitat avaluable val un 30 % i consisteix en un treball individual de 18 estudis de cas, estructurats així: 3 casos de plans estratègics, 3 casos de l’estratègia de la coordinació, 3 casos de l’estratègia de la capacitació, 3 casos de l’estratègia de la ciutadania, 3 casos de l’estratègia de la cooperació, i 3 casos de l’estratègia de la cultura. Tots els casos pràctics han d’estar elaborats a partir de casos reals de gestió pública ocorreguts entre juny de 2021 i maig de 2022. En cap cas, però, aquestes activitats han de ser un requisit per poder-se presentar a la prova de síntesi de l’avaluació única.

Per aprovar l’assignatura s’ha de superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que se li assigni. La prova d’avaluació única és de concepció global, de manera que garanteix l’assoliment dels objectius de la matèria exposats en el pla docent i en el programa, tant pel que fa als coneixements que cal adquirir com pel que fa a les competències i habilitats que cal desenvolupar amb la lectura d’un dels llibres metodològics que es presenten i es treballen des de l’inici del curs.

L’alumnat pot sol·licitar mitjançant un correu electrònic al professor o professora la tutoria del treball.

L’avaluació única serà presencial.

L’avaluació té en compte el nivell d’expressió, escrita i oral, i de comunicació dels coneixements i dels aprenentatges. Aquell exercici d’avaluació única que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

La còpia o el plagi de qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, així com la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats, comporta la qualificació de zero (suspens) en la qualificació final definitiva de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat n’ha d’informar el cap d’estudis.

Reavaluació

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat. Els estudiants amb una qualificació final de suspens en alguna assignatura en règim d’avaluació única poden fer una prova de reavaluació. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant.

Final de carrera

La modalitat d’examen de final de carrera és igual que la d’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BARZELAY, M. Public Management as a Design-Oriented Professional Discipline. Northampton. Elgar: 2019.

BOZEMAN, B. La gestión pública. Su situación actual. Ciudad de México : Fondo de Cultura Económica, 1998.

BRUGUÉ, Q.; SUBIRATS, J. Lecturas de gestión pública. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública, 1996.

GORE, A. Crear una administración pública que funcione mejor y cueste menos. Vitoria-Gasteiz : Instituto Vasco de Administración Pública, 1994.

MOORE, M. H. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona: Paidós, 1998.

OSBORNE, D.; GAEBLER, T. La reinvención del gobierno. Barcelona: Paidós, 1994.

OSBORNE, D.; PLASTRIK, P. La reducción de la burocracia. Barcelona : Paidós, 1997.

OSBORNE, D.; PLASTRIK, P. Herramientas para transformar el gobierno. Barcelona : Paidós, 2003.  Enllaç

PARRADO, S. El análisis de la gestión pública. Valencia : Tirant Lo Blanch, 2015.

Enllaç al CCUC  Enllaç

PONT, J. La innovación en la gestión pública. Madrid : Catarata, 2017.

SANCHO, D. Gestión de servicios públicos : estrategias de marketing y calidad. Madrid : Tecnos : UPF, 1999.  Enllaç

TORRENS, X. Diseñar políticas públicas. Madrid : Tecnos; 2022.

TORRENS, X. Estrategias, técnicas y herramientas de gestión pública. A: Miquel Caminal; Xavier Torrens: Manual de Ciencia Política. Madrid : Tecnos; 2021.