Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Gestió Pressupostària II

Codi de l'assignatura: 363016

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Daniel Montolio Estivill

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Haver cursat les assignatures Economia Política, Hisenda Pública i Gestió Pressupostària I.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Conèixer les especificitats de la gestió pública en l'àmbit local.

   -

Aprofundir en coneixements i tècniques complementàries de la formació general del gestor públic o relatives a àmbits especialitzats de la gestió pública.

   -

Saber gestionar els aspectes economicofinancers relacionats amb l'activitat de les administracions públiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer el contingut material de la gestió pressupostària i les tècniques de gestió.
— Saber valorar els avantatges i els inconvenients de les diferents tècniques pressupostàries.
— Saber utilitzar el pressupost com a instrument de planificació estratègica.
— Saber utilitzar el pressupost com a instrument per assolir els resultats i els objectius polítics proposats.
— Saber utilitzar el pressupost com a instrument per retre comptes als ciutadans i fomentar la participació ciutadana.
— Saber com s’elabora i s’executa un pressupost.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber interpretar i elaborar un pressupost a partir de les diferents tècniques pressupostàries.
— Saber elaborar estats d’execució pressupostària (despeses, ingressos, desviacions, etc.).
— Saber quantificar i interpretar els indicadors pressupostaris.
— Saber interpretar la situació econòmica de l’Administració des del vessant pressupostari.
— Saber dissenyar, elaborar i interpretar un sistema d’indicadors de gestió aplicats al sector públic.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Participar a classe.

— Treballar en equip. 

— Planificar les tasques necessàries per afrontar, en situacions simulades, una actuació professional determinada i mantenir les actituds adequades segons els valors i principis de la bona gestió pública.

— Acceptar les crítiques i les propostes de millora sobre les tasques planificades i les actituds mostrades en situacions professionals simulades.

— Valorar l’impacte social i personal (des del punt de vista ètic) de les tasques previstes i de les actituds mostrades, en situacions professionals simulades.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El pressupost

1.1. Introducció

1.2. Els pressupostos públics: conceptes bàsics

1.3. L’anàlisi de la situació financera de les administracions públiques

1.4. Les regles fiscals i l’estabilitat pressupostària

2. Nova gestió pública: el pressupost com a eina de gestió

2.1. Tècniques pressupostàries

2.2. Eines analítiques per a la presa de decisions pressupostàries

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura inclou:

— Classes teòriques, amb participació activa a l’aula, que pretenen oferir un marc integrador de l’assignatura. Ajuden a explicar les principals característiques del pressupost d’una Administració pública.

— Pràctica o exercici que es prepara en grup i que tracta de continguts essencials de l’assignatura, que normalment s’ha de fer en dues setmanes, depenent del calendari. L’exercici s’entrega i es comenta o corregeix a classe, i l’alumne pot incloure-hi els comentaris que hagin sorgit durant la discussió a l’aula i tornar-lo a lliurar posteriorment.

— Treball autònom de l’alumne, especialment pensat per treballar amb el material que proporciona el docent via Campus Virtual, que es considera en tot moment part essencial de l’assignatura i que és del tipus exercicis, casos pràctics, notícies de diaris, material multimèdia, informes, etc.

— Hi pot haver la possibilitat de fer un treball final les darreres setmanes de curs. El treball final es concep com una pràctica més àmplia, en què els alumnes tenen més temps per dur-la a terme i presentar-ne, si escau, els resultats a classe. Aquesta possibilitat depèn de la dinàmica del grup i del nombre d’alumnes que hi hagi.


Al començament del curs, els estudiants han de formar grups, de màxim de 3 persones (en funció de la mida total del grup), per poder dur a terme algunes de les activitats d’avaluació. A més, s’estableix un calendari detallat amb totes les classes teòriques i els exercicis que s’han de dur a terme durant el curs. A mitjan curs reben instruccions detallades, si és el cas, per elaborar el treball final.

A partir de les activitats proposades curs es treballa per afavorir l’assoliment de la competència en compromís ètic. Al llarg del curs, el professorat fomenta la reflexió crítica sobre la realitat i es posa especial èmfasi en les implicacions ètiques i deontològiques. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
El sistema ordinari d’avaluació de l’assignatura és l’avaluació continuada. Per avaluar els coneixements assolits es tenen en compte el treball a classe, els exercicis entregats i la valoració de l’examen final. L’avaluació final de l’alumne comprèn:

— Les tres o quatre (depenent de la mida del grup) activitats avaluables d’exercicis i treballs fets durant el curs a classe i a casa (50 % de la nota). Es reparteix aquest 50 % que s’atorga a l’avaluació continuada de manera homogènia entre les activitats avaluables.

— Prova de síntesi (50 % de la nota).

La prova de síntesi, en general, té dues parts, una de teòrica i una altra de pràctica, també relacionada amb els exercicis o les lectures que s’hagin fet durant el curs. La part teòrica consta de dues o tres preguntes relacionades amb els conceptes teòrics exposats a classe o treballats amb les lectures i els exercicis. Es disposa normalment d’una hora per fer aquesta part de l’examen. La part pràctica de l’examen consta de dos exercicis breus, o un de més complet, i també s’ha de resoldre en una hora. Els exercicis estan relacionats amb el vessant més pràctic de l’assignatura. Per aprovar l’assignatura cal superar la prova de síntesi, independentment del valor ponderat que tingui assignat.
 

Reavaluació

En el marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat d’optar a la reavaluació de l’assignatura en la data fixada pel Consell d’Estudis de l’ensenyament. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat. Els estudiants que tinguin una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden optar a la reavaluació mitjançant una nova prova de síntesi, que té la mateixa estructura i contingut que la prova prevista per a la modalitat d’avaluació única. La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareixerà a l’expedient de l’estudiant, si no és que el professor decideix millorar aquesta nota tenint-hi en compte altres evidències d’aprenentatge.

Avaluació de la competència en compromís ètic

Per a l’avaluació de la competència en compromís ètic, es posa a disposició de l’alumnat, a través del Campus Virtual, la rúbrica d’avaluació corresponent al nivell de la competència treballat.

Clàusula de qualitat lingüística

Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4).

 

Avaluació única

Avaluació única i de final de carrera
Els alumnes que ho sol·licitin, per escrit i dins del termini establert, tenen dret a una avaluació única, que consisteix a fer un examen que consta de dues parts, una de teòrica i una altra de pràctica. La part teòrica consta de dues o tres preguntes relacionades amb els conceptes teòrics exposats durant el curs. Es disposa normalment d’una hora per fer aquesta part de l’examen. La part pràctica de l’examen consta de dos exercicis breus, o un de més complet, i també s’ha de resoldre en una hora. Els exercicis estan relacionats amb el vessant més pràctic de l’assignatura.

En el marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat d’optar a la reavaluació de l’assignatura. La reavaluació exigeix que l’estudiant hagi estat avaluat prèviament i exclou els casos en què la qualificació sigui de no presentat. La nota obtinguda a la reavaluació serà la nota definitiva.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Teoría básica de los impuestos: un enfoque económico. Madrid : Civitas, 2005.  Enllaç

Capítol

"Capítol 1", dins ALBI, E.; GONZÁLEZ-PÁRAMO, J.M.; LÓPEZ CASANOVAS, G. Gestión pública : fundamentos, técnicas y casos. Barcelona : Ariel, 1997.   Enllaç

"Capítol 2", dins ZAPICO, E. La modernización simbólica del presupuesto público, análisis de la reforma presupuestaria del Gobierno socialista. Oñati : Herri-Arduralaritzaren Euskal Erakundea. Instituto Vasco de Administración Pública, 1989.   Enllaç

Article

GIL-RUIZ; IGLESIAS. "El gasto público en España en un contexto descentralizado", dins Presupuesto y gasto público, núm. 47, 2007, pàgs. 185-206.   Enllaç

GARCÍA SÁNCHEZ, I.M. "La nueva gestión pública : evolución y tendencias", dins Presupuesto y gasto público, núm. 47, 2007, pàgs. 37-64.  Enllaç

GONZÁLEZ-PÁRAMO, J.M. "Las funciones del presupuesto público", dins Análisis local, núm. 31 (2000), pàgs. 13-24.  Enllaç

MARTÍNEZ LAGO, M.A. "El control parlamentario sobre el presupuesto público", dins Presupuesto y gasto público, núm. 48, 2007.   Enllaç

PORTABELLA, J.M. "Transparència financera i control d’eficiència del sector públic".

Pàgina web

Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. < http://www.minhap.gob.es/es-ES/Paginas/Home.aspx >.

Intervenció General de l’Administració de l’Estat. < http://www.igae.pap.minhafp.gob.es/sitios/igae/es-ES/Paginas/inicio.aspx >.

Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. < http://economia.gencat.cat/ca/inici/ >