Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Física i Fisicoquímica

Codi de l'assignatura: 363537

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Carolina Estarellas Martin

Departament: Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

48

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial i no presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Es recomana haver cursat l’assignatura de primer semestre Química General i Inorgànica.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

(Capacitat d¿aprenentatge i responsabilitat (capacitat d¿anàlisi, de síntesi, i d¿aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d¿adaptació a noves situacions).)

   -

CE2 - Coneixement de les propietats físiques, químiques, bioquímiques i biològiques de les matèries primeres i dels aliments.

(Coneixement de les propietats físiques i quimicofísiques dels aliments i dels seus components)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Distingir els diferents estats de la matèria i identificar-ne les propietats físiques.

— Conèixer els mecanismes i els factors que modulen la velocitat de transformacions químiques.

— Conèixer les condicions termodinàmiques d’equilibri dels sistemes no reaccionants.

— Conèixer les propietats de les dissolucions.

— Valorar les propietats específiques lligades a la presència d’espècies iòniques en dissolució.

— Estudiar els processos de transport de massa (difusió), d’energia (conducció tèrmica), al moment lineal (viscositat) i a la càrrega (conductivitat iònica).

— Conèixer les característiques de la matèria lligada a interfícies i dels processos quimicofísics a què dona lloc.

 

Referits a habilitats, destreses

— Identificar les variables quimicofísiques implicades en la matèria i les seves transformacions.

— Aplicar els fonaments teòrics a la resolució de problemes reals.

— Ser capaç de comunicar, oralment i per escrit, el raonament emprat per resoldre problemes conceptuals i numèrics.

— Ser capaç de redactar informes referents a activitats experimentals.

— En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Bloc I

1.1. Introducció

Naturalesa de la fisicoquímica. Importància en els estudis en les ciències de l’alimentació

1.2. Forces intermoleculars

Interaccions moleculars. Enllaç iònic. Interacció dipol-dipol, ió-dipol, i ió - dipol induït. Forces de dispersió. Propietats físiques relacionades: punts d’ebullició i solubilitat

2. Bloc II

2.1. Estat gasós

Mescles de gasos. Llei de Dalton de pressions parcials. Gasos reals. Equació de Van der Waals. Condensació i estat crític

2.2. Estat sòlid

Estructura. Propietats físiques i quimicofísiques. Propietats mecàniques: elasticitat i mòduls d’elasticitat

2.3. Estat líquid

Estructura i propietats. Viscositat. Nombre de Reynolds

3. Bloc III

3.1. Mecanismes de reacció

Reaccions complexes: mecanismes. Reaccions paral·leles. Reaccions reversibles. Reaccions consecutives.

3.2. Catàlisi

Concepte de catàlisi. Catàlisi homogènia: específica i general. Catàlisi enzimàtica: mecanisme general.

4. Bloc IV

4.1. Calor i temperatura

Calor: transformació i preservació d’aliments. Intercanvi de calor. Transport de calor i mecanismes de transport

4.2. Equilibri de fases en sistemes d’un component

Fases en sistemes d’un component. Regla de les fases de Gibbs. Diagrama de fases. Equació de Clapeyron i de Clausius-Clapeyron. Activitat de l’aigua

5. Bloc V

5.1. Dissolucions no electrolítiques

Magnituds molars parcials. Dissolucions ideals: llei de Raoult. Dissolucions diluïdes ideals: llei de Henry. Propietats col·ligatives. Dissolucions reals: activitat i coeficients d’activitat

5.2. Dissolucions d’electròlits

Concepte d’electròlit. Conducció elèctrica en dissolució. Activitat iònica: Teoria de Debye-Hückel. Propietats col·ligatives.

6. Bloc VI

6.1. Fenòmens superficials i col·loides

Tensió superficial i tensió interficial. Termodinàmica de superfícies: tensioactius i tensioiònics. Adsorció en superfícies líquides: isoterma de Gibbs. Característiques dels sistemes col·loidals: classificació. Estabilitat de sistemes col·loidals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent pretén mantenir un equilibri entre els conceptes quimicofísics, el seu suport matemàtic i l’aplicació a les propietats dels aliments i de les seves transformacions. Amb aquesta finalitat, la metodologia comprèn:

— Classes teòriques dedicades a la presentació dels conceptes fonamentals del programa, que l’alumnat pot complementar amb treball autònom o tutoritzat. Així mateix, el professorat promou la discussió activa de conceptes i qüestions.

— Classes de seminaris tutoritzats. Es resolen i discuteixen temes proposats pel professorat amb anterioritat a la classe per desenvolupar l’esperit crític dels estudiants.

— Classes de problemes. Són un complement bàsic de les classes teòriques que permeten aprofundir en els conceptes fonamentals de l’assignatura i adquirir habilitats en l’aplicació de les eines matemàtiques necessàries per resoldre casos pràctics.

— Classes de pràctiques, d’assistència obligatòria, on s’aprofundeix en determinats continguts de l’assignatura. Combinen una part expositiva del professor seguida d’un treball pràctic per part de l’alumne, que ha de recopilar les dades obtingudes per poder elaborar un informe posterior de la pràctica.

En el cas que sigui necessària una modalitat no presencial o mixta per la situació sanitària vigent, es portarà a terme emprant eines virtuals que s’utilitzaran per explicar els continguts teòrics, seminaris i per a la resolució d’exercicis. 


En qualsevol cas, tot el material docent es diposita al Campus per facilitar el treball personal de l’alumne, tant per a la preparació prèvia de les classes com per al repàs dels conceptes explicats. Aquest material inclou el de les classes teòriques, exemples de resolució d’exercicis i material de suport divers, com ara treballs científics de lliure accés, articles divulgatius o explicacions detallades de certs aspectes de l’assignatura.

Per facilitar un seguiment adient de l’assignatura, i depenent del marc docent (presencial/virtual) es poden fer sessions de tutorització presencials o mitjançant correu electrònic o bé emprant l’eina virtual adient, si fos necessari, per a una discussió més detallada amb el professor. 

Pel que fa a les classes pràctiques de laboratori, a més de les sessions presencials al laboratori, que es destinen a la realització d’experiments relacionats amb els continguts de l’assignatura, es podran incloure sessions virtuals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Consisteix en:

— Una prova acreditativa (primer parcial) que comprèn, previsiblement, els 3 primers blocs i elimina matèria, cap a mitjans del curs, consistent en qüestions i problemes amb una valoració màxima de 36 punts (36 % de la nota final).

— Una prova acreditativa (segon parcial), que inclou la resta de blocs temàtics, a final de curs, segons el dia assignat pel Consell d’Estudis, consistent en qüestions i problemes amb una valoració màxima de 42 punts (42 % de la nota final).

— Realització de les pràctiques i entrega dels informes corresponents a través del Campus Virtual. L’informe ha de contenir els resultats obtinguts i la seva interpretació, a més d’un qüestionari sobre un treball científic relacionat amb els continguts de l’assignatura. Aquesta part, que no és reavaluable, té una valoració de 22 punts (22 % de la nota final).

Per superar l’assignatura cal un mínim de 50 punts, dels quals com a mínim 28 han de provenir de les dues proves acreditatives.

Les evidències avaluatives mínimes per ser qualificat són la realització de les pràctiques i la presentació a les dues proves acreditatives.

Les proves parcials es fan de manera presencial, habilitant els espais necessaris per dur a terme la realització de les proves amb la màxima seguretat. En cas que la situació sanitària no permeti la presencialitat, l’avaluació es farà a través d’una avaluació remota. Quan un estudiant no estigui en condicions de fer una activitat avaluativa per impediment d’una causa de força major, s’habilitarà una prova adaptada en una data acordada amb l’estudiant. 

Reavaluació

Només poden acollir-se a la reavaluació els alumnes que, després de l’avaluació continuada, no hagin superat l’assignatura amb una nota final superior o igual a 3.


La reavaluació consisteix en la realització d’una prova sobre els continguts teòrics de tota l’assignatura que complementarà l’avaluació obtinguda del treball de laboratori. 

La prova es fa de manera presencial, habilitant els espais necessaris per dur a terme la realització de les proves amb la màxima seguretat. En cas que la situació sanitària no permeti la presencialitat, l’avaluació es farà a través d’una avaluació remota. Quan un estudiant no estigui en condicions de fer aquesta activitat avaluativa per impediment d’una causa de força major, s’habilitarà una prova adaptada en una data acordada amb l’estudiant. 

 

Avaluació única

Consisteix en:

— Una única prova acreditativa al final del curs, segons el dia assignat pel Consell d’Estudis, dels blocs temàtics de l’assignatura, que consisteix en qüestions i problemes amb una valoració màxima de 78 punts (78 % de la nota final).

— Realització de les pràctiques i entrega dels informes corresponents a través del Campus Virtual. L’informe ha de contenir els resultats obtinguts i la seva interpretació, a més d’un qüestionari sobre un treball científic relacionat amb els continguts de l’assignatura. Aquesta part, que no és reavaluable, té una valoració de 22 punts (22 % de la nota final).

Per superar l’assignatura cal obtenir un mínim de 50 punts.


La prova es fa de manera presencial, habilitant els espais necessaris per dur a terme la realització de les proves amb la màxima seguretat. En cas que la situació sanitària no permeti la presencialitat, l’avaluació es farà a través d’una avaluació remota. Quan un estudiant no estigui en condicions de fer aquesta activitat avaluativa per impediment d’una causa de força major, s’habilitarà una prova adaptada en una data acordada amb l’estudiant. 


Les evidències avaluatives mínimes per ser qualificat són la realització de les pràctiques o la presentació a la prova acreditativa final.

La data límit per acollir-se a la modalitat d’avaluació única és la que indiqui el Consell d’Estudis.

Reavaluació

Només poden acollir-se a la reavaluació els alumnes que, després de l’avaluació continuada, no hagin superat l’assignatura amb una nota final superior o igual a 3.

La reavaluació consisteix en la realització d’una prova sobre els continguts teòrics de tota l’assignatura que complementarà l’avaluació obtinguda del treball de laboratori. 

La prova es fa de manera presencial, habilitant els espais necessaris per dur a terme la realització de les proves amb la màxima seguretat. En cas que la situació sanitària no permeti la presencialitat, l’avaluació es farà a través d’una avaluació remota. Quan un estudiant no estigui en condicions de fer aquesta activitat avaluativa per impediment d’una causa de força major, s’habilitarà una prova adaptada en una data acordada amb l’estudiant.