Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Biologia Cel·lular i Genètica

Codi de l'assignatura: 363538

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Laura Torras Claveria

Departament: Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Pràctiques de laboratori

No presencial

 

6

 

-  Taller experimental

No presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

18

Aprenentatge autònom

72

 

 

Recomanacions

 

És recomanable que l’alumnat hagi cursat assignatures de la matèria de biologia en la formació secundària.
Coneixements bàsics d’anglès i de les eines habituals en informàtica.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

CE2 - Coneixement de les propietats físiques, químiques, bioquímiques i biològiques de les matèries primeres i dels aliments.

   -

CE1 - Capacitat per aplicar els coneixements de les ciències bàsiques en la ciència i tecnologia dels aliments.

   -

En la mesura que sigui possible, s¿incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l¿assignatura.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu fonamental és donar a l’alumnat una visió completa i integrada de la cèl·lula com a unitat morfològica i funcional dels éssers vius.

Concretament, els objectius d’aprenentatge de l’assignatura Biologia Cel·lular i Genètica són:

— Distingir les estructures bàsiques i les particularitats de les cèl·lules animals i vegetals.

— Entendre la diversitat i organització subcel·lulars de les cèl·lules animals i vegetals i la interrelació entre els diversos orgànuls que les formen.

— Conèixer els principals esdeveniments que tenen lloc durant el cicle cel·lular i distingir entre les cèl·lules en interfase i les que estan en divisió mitòtica.

— Adquirir coneixements sobre la dotació genètica de les cèl·lules eucariotes i els tipus d’organismes que condiciona.

— Tenir les bases genètiques suficients per entendre el polimorfisme genètic i els patrons de l’herència.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Implicar-se i esforçar-se en el treball, tant individual com col·lectiu.

— Plantejar-se uns objectius i planificar la manera d’assolir-los.

— Plantejar-se com s’ha d’actuar per generar el coneixement científic.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a l’assignatura

1.1. Conceptes de biologia cel·lular i genètica

La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels sistemes vius. Descripció dels objectius i les activitats

1.2. Organització cel·lular i informació genètica

Característiques generals de les cèl·lules procariotes i eucariotes. Compartimentació funcional. Compartiments, orgànuls i estructures cel·lulars

2. Compartiments intracel·lulars

2.1. Membranes cel·lulars

Composició, organització estructural i funcions de les membranes. Permeabilitat de les membranes cel·lulars. Mecanismes de transport. La membrana plasmàtica: diferències funcionals entre animals i vegetals

2.2. Reticle endoplasmàtic

Localització, organització estructural i funcions del reticle endoplasmàtic llis (REL) i del reticle endoplasmàtic rugós (RER). Relació entre el REL i el RER

2.3. Aparell de Golgi

Organització estructural i funcional de l’aparell de Golgi. Xarxa de distribució cis-Golgi i trans-Golgi. Processament posttraduccional de proteïnes. Relació amb altres estructures membranoses

2.4. Vesícules trans-Golgi

Formació de vesícules trans-Golgi. Mecanismes de classificació molecular i distribució intracel·lular. Exocitosi (secreció constitutiva i secreció regulada)

2.5. Vacúols de les cèl·lules vegetals

Formació i permeabilitat de la membrana vacuolar (tonoplast). Funcions dels vacúols a la cèl·lula vegetal. Relació amb altres estructures membranoses

2.6. Endocitosi

Conceptes de fagocitosi, pinocitosi, potocitosi i endocitosi vehiculada per receptors. Mecanismes de gestió i distribució

2.7. Lisosomes

Gènesi dels lisosomes. Mecanisme d’acció. Autofàgia i hematofàgia. Heterogeneïtat dels lisosomes secundaris

2.8. Peroxisomes

Estructura, biogènesi i funcions dels peroxisomes. Funcions especials a les cèl·lules vegetals. Glioxisomes

2.9. Citosol

Concepte i funcionalitat. Principals components del citosol

3. Nucli cel·lular interfàsic i ribosomes

3.1. Nucli

Funcions del nucli. Estructura general del nucli interfàsic: embolcall, làmina, porus, matriu. Organització dels DNA dintre del nucli: cromatina. Transport entre nucli i citoplasma

3.2. Ribosomes

Tipus de ribosomes. Biogènesi dels ribosomes: el nuclèol. Gens ribosòmics i organitzadors nucleolars. Formació i maduració dels diferents tipus de RNA ribosòmics

4. Orgànuls energètics. Mitocondris i plasts

4.1. Mitocondris

Sistemes membranosos i compartiments. El genoma dels mitocondris. Origen i formació dels mitocondris. Transport de proteïnes i lípids al mitocondri. Funcions dels mitocondris i intercanvi de substàncies amb el citosol

4.2. Tipus i característiques dels plasts

Cloroplasts. Sistemes membranosos i compartiments. El genoma del cloroplast. Origen i formació dels cloroplasts. Transport de proteïnes i lípids al cloroplast. Funcions dels cloroplasts i intercanvi de substàncies amb el citosol

5. Citoesquelet

5.1. Citoesquelet cel·lular

Principals tipus de filaments del citoesquelet: filaments intermedis, filaments de tubulina i filaments d’actina. Funcions del citoesquelet

5.2. Microtúbuls

Composició i estructura dels microtúbuls. Centres organitzadors de microtúbuls. Proteïnes associades a microtúbuls (MAP). Els microtúbuls en el transport intracel·lular. Cilis i flagels

6. Cèl·lules i entorn

6.1. Unions cel·lulars

Tipus funcionals d’unions cel·lulars. Unions oclusives. Unions d’ancoratge de filaments d’actina: cèl·lula-cèl·lula i cèl·lula-matriu. Unions d’ancoratge de filaments intermedis. Unions de comunicació

6.2. Adhesió cel·lular

Reconeixement i adhesió cel·lulars. Tipus de molècules d’adhesió cel·lular. Importància en la diferenciació i l’embriogènesi. Matriu extracel·lular. Organització i components principals de la matriu extracel·lular. Interaccions de la matriu extracel·lular amb la membrana plasmàtica i el citoesquelet

6.3. Paret cel·lular vegetal

Composició, organització estructural i biogènesi de la paret cel·lular vegetal. Plasmodesmes. Paret primària i paret secundària. Funcions de la paret

7. Cicle cel·lular i herència

7.1. Cicle cel·lular i la seva regulació

Fases del cicle cel·lular. Factors que regulen el cicle cel·lular. Anomalies en la proliferació cel·lular. Apoptosi

7.2. Mitosi

Fases de la mitosi. Citocinesi. Regulació de la mitosi. Particularitats de les cèl·lules vegetals

7.3. Meiosi

El doble cicle meiòtic i la relació amb la gametogènesi

8. Fonaments de genètica

8.1. Introducció a la genètica

Concepte de genotip i fenotip. Variabilitat fenotípica. El mendelisme com a conseqüència genètica de la meiosi i la fecundació. Principis mendelians. Polihibridisme

8.2. Lleis de Mendel

Excepcions fenotípiques a les lleis de Mendel. Relacions intra locus: variacions de la dominància. Relacions inter loci, interacció gènica i epístasi. Mendelisme complex. Sèries al·lèliques. Pleotropia. Penetrància i expressivitat

8.3. Lligament i recombinació

Desviació del principi mendelià de la segregació independent. Efecte genètic de l’existència del lligament. Mapes genètics

8.4. Herència lligada al sexe

Determinació genètica del sexe. Herència dels caràcters lligats al sexe. Caràcters influïts pel sexe. Caràcters limitats a un sexe. Anàlisi de pedigrís

8.5. Mutacions

Mutacions genòmiques, cromosòmiques i gèniques

8.6. Genètica de poblacions

Fonaments de la genètica de poblacions. Descripció dinàmica de les poblacions, freqüències gèniques i genotípiques

9. Seminaris

*  Plantejament i resolució de casos pràctics i de problemes de genètica

10. Pràctiques de laboratori

10.1. Observació dels cromosomes en cèl·lules vegetals

Estudi i identificació de les diferents fases de la divisió mitòtica

10.2. Aïllament i observació de diferents orgànuls cel·lulars

Nuclis i cloroplasts

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Durant 14 setmanes lectives, l’alumnat fa aproximadament un total de 57 hores presencials/no presencials al llarg del semestre. L’activitat formativa de l’assignatura es distribueix en:

Classes teòriques. Les classes teòriques, que s’imparteixen en forma de classes magistrals, presencials o virtuals, són un total aproximat de 42 sessions d’1 h i propicien al màxim la participació de l’alumnat. Tenen el suport de mitjans audiovisuals i del Campus Virtual.

Seminaris de genètica. L’alumnat fa un total de nou hores de tallers experimentals que s’imparteixen, aquest any, de forma virtual, encara que, en aquest cas, la participació de l’alumnat és molt més destacada i valorada. En aquestes sessions, es donen o es recorden els conceptes necessaris per poder seguir correctament les classes teòriques, es plantegen qüestions o casos pràctics i es plantegen i resolen problemes de genètica relacionats amb el programa de l’assignatura.

Pràctiques de laboratori. L’alumnat fa dues sessions de tres hores de pràctiques de laboratori, en format virtual, en les quals es veuen i s’estudien estructures subcel·lulars comentades a les classes teòriques. Els alumnes que repeteixin l’assignatura i ho sol·licitin no han de tornar a fer les pràctiques i se’ls manté la nota que van treure quan les van fer.

— Treball tutelat o dirigit. Es plantegen diversos casos pràctics i qüestionaris en línia al llarg del semestre, que l’alumnat ha de resoldre i d’enviar al professor. Es calcula una dedicació de vint hores per a aquesta activitat.

La presencialitat o virtualitat estarà condicionada per la situació sanitària i la disponibilitat d’aules.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Les activitats lectives corresponents a les classes teòriques i als tallers experimentals de genètica es qualifiquen mitjançant 4 evidències d’avaluació: 2 qüestionaris en línia que inclouen els blocs temàtics donats fins al moment de cada una de les avaluacions en línia (10 % de la nota total de l’assignatura cada un), 2 proves escrites, una a mitjan novembre i l’altra en el període d’avaluació establert pel Consell d’Estudis al final del semestre. La primera prova val un 30 % de la nota total de l’assignatura, i la segona un 40 %, és a dir, 3 i 4 punts sobre 10, respectivament. La primera prova inclou preguntes de tipus test (20 %) i preguntes curtes, conceptuals o de raonament (10 %). La segona prova inclou preguntes de tipus test, preguntes curtes i problemes de genètica (tallers experimentals) amb un valor del 20 %, 10 % i 10 %, respectivament, del total de la nota de l’assignatura. Les dues proves són eliminatòries.

Les pràctiques de laboratori (que són obligatòries) es qualifiquen amb un 10 % del total de l’assignatura. 

Els alumnes que no es presentin a cap de les dues proves escrites es qualifiquen com a no presentats.

 

Reavaluació

A la reavaluació només s’hi poden presentar els alumnes que hagin superat les pràctiques de laboratori, però que hagin suspès l’assignatura amb una qualificació no inferior a un 3 en la nota global de l’assignatura. La prova de reavaluació inclou tots els coneixements impartits en les classes teòriques i els tallers experimentals de genètica, i consta de preguntes de tipus test, preguntes curtes i problemes de genètica. La nota de la prova de reavaluació representa el 100 % de la qualificació de l’assignatura.

 

Alumnes repetidors

Han de sotmetre’s als mateixos criteris d’avaluació. En el cas de les pràctiques, en poden sol·licitar l’exempció sempre que les hagin superat en cursos anteriors.

 

Avaluació única

Els alumnes que s’acullin a aquesta opció tenen una prova escrita, al final del semestre, el mateix dia que les proves finals de l’alumnat que segueix l’avaluació continuada. Aquesta evidència d’avaluació inclou els coneixements impartits en les classes teòriques i els tallers experimentals de genètica i consta de preguntes de tipus test, d’un grup integrat de preguntes curtes (conceptuals o de raonament) i de problemes de genètica amb un valor del 40 %, 40 % i 10 %, respectivament, de la nota final de l’assignatura. El 10 % restant correspon a la nota de pràctiques de laboratori, que també són obligatòries.

Els alumnes que no es presentin a aquesta prova escrita es qualifiquen com a no presentats.

La sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única s’ha de presentar en la forma i el període que estableixi el Consell d’Estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments.

 

Reavaluació

A la reavaluació només es poden presentar els alumnes que, havent superat les pràctiques de laboratori, hagin suspès l’assignatura amb una qualificació no inferior a un 3 en la nota global. La prova de reavaluació inclou tots els coneixements impartits en les classes teòriques i els tallers experimentals de genètica, i consta de preguntes de tipus test, preguntes curtes i problemes de genètica. La nota de la prova de reavaluació representa el 100 % de la qualificació de l’assignatura.
 

Alumnes repetidors

Han de sotmetre’s als mateixos criteris d’avaluació. En el cas de les pràctiques, en poden sol·licitar l’exempció sempre que les hagin superat en cursos anteriors.