Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Pràctiques d'Anàlisi d'Aliments

Codi de l'assignatura: 363547

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Francesc Guardiola Ibarz

Departament: Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Aquesta assignatura consta de tres blocs temàtics, cadascun dels quals està coordinat per un professor diferent:

— Anàlisi química i sensorial (aproximadament 50 h), coordinat per Francesc Guardiola (fguardiola@ub.edu). Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia.

— Anàlisi microbiològica (aproximadament 25 h), coordinat per Mercedes Berlanga. Unitat de Microbiologia (mberlanga@ub.edu). Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient.

— Anàlisi parasitològica (aproximadament 25 h), coordinat per Isabel de Montoliu (montoliu@ub.edu). Unitat de Parasitologia. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

102,5

 

-  Teoria

No presencial

 

2,5

 

-  Exercicis pràctics

Presencial

 

5

 

-  Pràctiques d'ordinadors

No presencial

 

2

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial i no presencial

 

90

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

17,5

 

 

Recomanacions

 

Es recomana que l’alumne tingui coneixements previs en relació amb els camps següents:

— Química (característiques físiques i químiques dels diferents reactius).

— Tècniques instrumentals (nocions bàsiques sobre les característiques i l’aplicabilitat dels aparells que habitualment s’usen al laboratori).

— Anàlisi d’aliments (coneixements teòrics sobre les diferents etapes d’un mètode analític, sobre les diferents tècniques analítiques físiques, químiques i sensorials d’aplicació en el camp dels aliments, sobre els paràmetres de qualitat d’un mètode analític, sobre els procediments normalitzats de treball i sobre la normalització de mètodes analítics).

— Estadística (eines bàsiques d’anàlisi estadística).

— Composició, estabilitat i principals alteracions que afecten els aliments.

També és recomanable que l’alumne hagi cursat les assignatures Microbiologia General i Microbiologia i Parasitologia d’Aliments.

L’alumnat ha de dominar les tècniques bàsiques de microbiologia, com ara tincions i sembres de microorganismes en condicions asèptiques.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CE6 - Capacitat per identificar els microorganismes patògens, alterants i d'ús industrial en els aliments, així com les condicions favorables i desfavorables per al seu creixement en els aliments i en els processos industrials i biotecnològics.

   -

CE2 - Coneixement de les propietats físiques, químiques, bioquímiques i biològiques de les matèries primeres i dels aliments.

   -

CE5 - Capacitat de conèixer i seleccionar els procediments analítics (químics, físics, biològics i sensorials) adequats en funció dels objectius de l'estudi, de les característiques dels analits i del fonament de la tècnica

   -

CE1 - Capacitat per aplicar els coneixements de les ciències bàsiques en la ciència i tecnologia dels aliments.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les normes bàsiques de seguretat que s’han de seguir en els laboratoris d’anàlisi química i biològica, on es manipulen reactius perillosos i organismes vius potencialment patògens.

 

— Conèixer com s’han de gestionar els residus que es generen durant les pràctiques de laboratori i com generar-ne la mínima quantitat.

 

— Conèixer les tècniques i els conceptes bàsics de l’anàlisi química, sensorial, microbiològica i parasitològica dels aliments. Fonament i aplicació.

 

— Adquirir coneixements i criteris en relació amb els procediments normalitzats d’anàlisi i la seva importància en el camp de l’anàlisi dels aliments.

 

— Conèixer els avantatges i els inconvenients de les determinacions analítiques aplicades i assolir els criteris analítics necessaris per plantejar mètodes alternatius que permetin resoldre el problema analític de forma fiable d’acord amb les especificacions necessàries.

— En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.

 

Referits a habilitats, destreses

— Desenvolupar la capacitat d’observació i l’esperit crític.

 

— Saber utilitzar els procediments normalitzats de treball (PNT) per a aparells i procediments analítics.

 

— Adquirir criteris generals de treball al laboratori, en relació amb la preparació de mostres i reactius, així com en relació amb els procediments analítics habitualment utilitzats per analitzar aliments.

 

— Aprendre a afrontar un problema analític al laboratori tenint en compte les especificacions que ha de complir el mètode analític per resoldre’l de manera eficient i fiable.

 

— Saber buscar, detectar i identificar les formes paràsites que poden trobar-se en diferents aliments.

 

— Saber identificar els perills biològics microbians que poden estar presents en els aliments i saber aplicar la normativa vigent per a cada tipus d’aliment per determinar si aquest producte és apte per al consum. S’hi inclou saber com mostrejar adequadament per fer aquesta determinació.

 

— Conèixer i saber utilitzar les principals fonts de documentació (inclosa la normativa agroalimentària) que contenen informació relacionada amb les determinacions analítiques en aliments i amb el tractament i la interpretació de resultats.

 

— Adquirir coneixements, criteris i habilitats bàsics per poder elaborar un informe sobre els resultats analítics obtinguts en una determinació.

 

— Adquirir capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d’expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i amb domini del llenguatge especialitzat).

 

 

Blocs temàtics

 

1. Anàlisi química i sensorial dels aliments

1.1. Composició centesimal i paràmetres de qualitat dels embotits

Determinació dels percentatges d’humitat, de proteïna, de greix, d’hidrats de carboni, de cendres, del contingut en hidroxiprolina i de la presència de sulfits

1.2. Paràmetres de control de qualitat en altres aliments

1.1.2. Caracterització d’olis i greixos. Determinació de la composició en àcids grassos (cromatografia de gasos). Índex de iode. Determinació del contingut en tocoferols (cromatografia líquida d’alta eficàcia)

1.2.2. Determinació de sucres en mels i nèctars de fruita. Determinació de glucosa, fructosa i sacarosa (mètode enzimàtic)

1.2.3. Determinació d’additius. Identificació de colorants artificials (espectrofotometria). Identificació d’antioxidants (cromatografia en capa fina)

1.3. Anàlisi sensorial

Test de rang. Test triangular

1.4. Cerca bibliogràfica

Utilització de catàlegs de biblioteques, llocs web, bases de dades, i llibres i revistes electrònics per buscar informació en relació amb les qüestions que es plantegen en cada determinació analítica

2. Anàlisi microbiològica dels aliments

2.1. Anàlisi microbiològica dels aliments

2.1.1. Mesures de seguretat en un laboratori de microbiologia: nivells de bioseguretat. Mostratge de diferents aliments

2.1.2. Investigació i/o recompte de microorganismes presents en els aliments. Utilització de medis de cultiu nutritius, d’enriquiment, diferencials i selectius per al recompte, l’aïllament i la identificació dels diferents microorganismes

2.1.3.Examen microscòpic de bacteris i fongs. Tincions simples i tincions diferencials

2.1.4. Utilització de sistemes miniaturitzats d’identificació de bacteris

2.1.5. Discussió de resultats i redacció d’un informe

2.2. Creixement i supervivència de microorganismes d’importància en els aliments durant l’emmagatzematge

Corbes de creixement i de supervivència de microorganismes presents en els aliments al llarg del temps a diferents temperatures d’emmagatzematge

2.3. Supervivència de bacteris patògens transmesos pels aliments després d’un tractament de pasteurització

Sembra de medis nutritius i selectius per a la determinació de bacteris viables i viables no cultivables (bacteris amb una lesió subletal) després de sotmetre un aliment a un tractament tèrmic a diferents temps

3. Anàlisi parasitològica dels aliments

3.1. Contaminació fecal de l’aliment (aigua i vegetals)

3.1.1. Visualització i identificació de les principals espècies paràsites implicades: cists de protozous, amebes i flagel·lats intestinals; oocists de coccidis, i ous d’helmints paràsits (trematodes, cestodes i nematodes)

3.1.2. Tècniques de detecció i identificació d’aquestes formes en aigua i vegetals

3.2. Paràsits que es troben en la carn i els productes de la carn

3.2.1.Visualització i identificació de paràsits en el teixit muscular: quists de protozous sarcosporidis, larves de cisticerc de cestodes i larves de triquina

3.2.2. Visualització i identificació de paràsits a les vísceres: formes adultes d’helmints més freqüents i larves de cestodes (cisticerc, cenur, hidàtide) causants de decomís

3.2.3. Tècniques de detecció i identificació de larves de triquina (triquineloscopi, digestió artificial)

3.3. Paràsits que es troben en el peix

3.3.1. Visualització i identificació de paràsits a les brànquies (monogènids i crustacis copèpodes) i de protozous paràsits (microsporidis i mixosporidis) freqüents en piscifactories

3.3.2. Visualització i identificació d’helmints paràsits a les vísceres i la musculatura (larves plerocercoides de cestodes i larves de nematodes d’Anisakis)

3.3.3. Tècniques d’identificació i detecció de larves d’Anisakis al peix

3.4. Artròpodes contaminants de productes emmagatzemats (cereals i derivats, formatges, pernils, embotits, carn, etc.)

3.4.1. Visualització i identificació de les principals espècies d’àcars i d’insectes (corcs i arnes) contaminants, que poden causar dermatitis i/o deteriorament

3.4.2. Visualització i identificació de larves de mosca contaminants de la carn causants de miasis intestinals

3.4.3. Tècniques de muntatge d’artròpodes i de detecció d’àcars en la farina

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Bloc 1. Anàlisi química i sensorial dels aliments

Sessions presencials i virtuals síncrones
 

Aquest bloc consta de 53 hores presencials/virtuals distribuïdes en deu sessions pràctiques de 4,5 hores, una sessió de dues hores a l’aula d’informàtica (per aprendre a fer cerques bibliogràfiques relatives a aquest bloc temàtic), una sessió d’una hora per lliurar l’examen pràctic i un examen pràctic de cinc hores. La durada diària de les pràctiques és aproximada i depèn de les determinacions analítiques que calgui dur a terme cada dia. L’alumnat ha d’utilitzar la informació de l’espai virtual de l’assignatura i el llibre Pràctiques d’anàlisi d’aliments com a guia per fer les pràctiques.

 

Activitat no presencial

Com que es tracta d’una assignatura que només té crèdits pràctics, l’activitat no presencial es limita a la resolució de les qüestions relacionades amb tres de les determinacions analítiques que s’han portat a terme en aquest bloc. Amb aquestes qüestions es pretén que l’alumnat utilitzi de manera integrada els coneixements i criteris assolits durant les classes pràctiques. Per resoldre aquestes qüestions pot disposar de l’orientació del professorat de l’assignatura. L’últim dia de pràctiques d’aquest bloc (activitat presencial/virtual) es veu com s’ha de fer la cerca bibliogràfica (descripció de la bibliografia recomanada i utilització de bases de dades i revistes electròniques) necessària per resoldre aquestes qüestions.

 

Bloc 2. Anàlisi microbiològica dels aliments

Sessions presencials i virtuals asíncrones

Aquest bloc consta de 24,5 hores presencials/virtuals distribuïdes en cinc sessions de 4,5 hores i un seminari de dues hores. La durada diària de les pràctiques és aproximada i depèn de les tècniques analítiques que cal dur a terme cada dia, en funció del grau de contaminació de l’aliment analitzat i dels subcultius i proves d’identificació necessàries en cada cas.

L’alumnat utilitza el Manual de pràctiques d’anàlisi d’aliments: microbiologia com a text guia quant a:

— normes generals de treball i seguretat en un laboratori de microbiologia,

— material i equips utilitzats,

— neteja, preparació i esterilització del material,

— metodologia per a l’anàlisi microbiològica dels aliments, i

— redacció d’informes.

 

Les tasques asíncrones d’aquest bloc consisteixen en tres activitats.

— Preparació d’un protocol per a un determinat microorganisme i aliment, seguint els criteris microbiològics per a aquest aliment. El protocol serà utilitzant la microbiologia ràpida i tècniques alternatives ràpides.

—  Omplir un full de registre basat en una hipotètica anàlisi microbiològica (semblant a la realitzada en la part pràctica presencial).

—  Càlcul de supervivents després d’un tractament tèrmic (corresponent a una pràctica descrita al manual de pràctiques).
 

 

Bloc 3. Anàlisi parasitològica dels aliments

Sessions presencials i virtuals síncrones

Aquest bloc consta de 23,5 hores presencials/virtuals distribuïdes en cinc sessions de 4,5 hores i un seminari d’una hora. La metodologia emprada es basa principalment en la detecció, visualització, observació i identificació del material parasitològic aïllat amb l’aplicació de les tècniques adequades i l’ús de la lupa binocular i del microscopi òptic.

L’alumnat utilitza el guió Pràctiques de parasitologia dels aliments com a text guia quant a:

— esquemes dels paràsits per a la seva identificació i estudi morfològic al microscopi o a la lupa binocular i

— protocols de les tècniques emprades de detecció i d’identificació de paràsits en els aliments.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
 

Els tres blocs de l’assignatura s’han d’aprovar separadament, i s’ha d’obtenir en cada bloc un mínim de 5 punts sobre 10. La nota final de l’assignatura, en el cas d’haver superat els tres blocs, prové de la mitjana ponderada dels tres blocs (ponderació: 50 % del bloc 1, 25 % del bloc 2 i 25 % del bloc 3).

Com que és una assignatura troncal pràctica, l’assistència s’avalua i és obligatòria.

El sistema d’avaluació que s’aplica a cadascun dels blocs és el següent:

 

Bloc 1. Anàlisi química i sensorial dels aliments

L’avaluació d’aquest bloc consta de tres parts:

— Interès i aplicació abans i durant les sessions presencials i virtuals síncrones (3 punts). Abans de les sessions presencials, cal visualitzar un vídeo i contestar un breu qüestionari. Durant les sessions presencials, l’avaluació d’aquests aspectes es duu a terme mitjançant un registre d’observació, en el qual es valoren les habilitats pràctiques i la participació de l’alumne durant les pràctiques. Durant les sessions virtuals síncrones, l’interès, participació i habilitats teoricopràctiques s’avaluen a través d’activitats de curta durada. Part imprescindible i no reavaluable.

— Resolució de les qüestions corresponents a tres de les determinacions analítiques que s’han portat a terme en l’assignatura (3,5 punts). L’extensió màxima que s’assigna per respondre les qüestions de cadascuna de les determinacions analítiques és de sis pàgines (tres fulls DIN A4 per les dues cares). Activitat obligatòria i reavaluable.

— L’avaluació dels criteris i coneixements bàsics assolits per l’alumnat es fa mitjançant un examen de tipus pràctic que consisteix que l’alumne resolgui un problema analític, primer de manera teòrica i després al laboratori de manera pràctica durant un màxim de cinc hores (el problema es lliura presencialment o virtualment com a mínim vint-i-quatre hores abans de començar l’exercici pràctic al laboratori). Durant l’examen pràctic l’alumne ha d’elaborar un informe sobre el problema analític. L’avaluació d’aquesta prova constitueix el 35 % de la nota final (3,5 punts). Aquest examen pràctic es fa un cop acabades les pràctiques en les dates programades. Activitat obligatòria i reavaluable.

 

Bloc 2. Anàlisi microbiològica dels aliments

L’avaluació d’aquest bloc consta de tres parts:

— Interès i aplicació durant les activitats presencials (1 punt). L’avaluació d’aquests aspectes es duu a terme mitjançant un registre d’observació, en el qual es valoren la puntualitat, el seguiment de les mesures de seguretat i la participació de l’alumne. Part imprescindible i no reavaluable.

— Tasques asíncrones (3 punts). Consta de tres activitats (obligatòries i no reavaluables):

• Preparació d’un protocol per a un determinat microorganisme i aliment, seguint els criteris microbiològics per a aquest aliment. El protocol serà utilitzant la microbiologia ràpida i tècniques alternatives ràpides.

• Omplir un full de registre basat en una hipotètica anàlisi microbiològica (semblant a la realitzada en la part pràctica presencial).

• Càlcul de supervivents després d’un tractament tèrmic (corresponent a una pràctica descrita al manual de pràctiques).

— Prova teoricopràctica individual (6 punts). Es fa l’últim dia de pràctiques per a cada grup. Activitat obligatòria i reavaluable.

 

Bloc 3. Anàlisi parasitològica dels aliments

L’avaluació d’aquest bloc consta de dues parts que es valoren individualment:

— Interès, puntualitat, participació i valoració de les habilitats pràctiques de cada part temàtica de les pràctiques (4 punts). La valoració d’aquests aspectes es fa al llarg del desenvolupament de les pràctiques mitjançant qüestions relacionades amb el treball desenvolupat. Activitat obligatòria i no reavaluable.

— Prova teoricopràctica (6 punts). Observació de mostres per a la seva identificació de visu, caracterització morfològica, tècnica emprada i aliment on es pot trobar. Es fa l’últim dia de pràctiques per a cada grup. Activitat obligatòria i reavaluable.

 

Reavaluació de l’avaluació continuada

Només poden optar a la reavaluació els alumnes que no hagin superat l’assignatura. Per optar-hi cal haver obtingut com a mínim una nota global de l’assignatura de 3 punts. La reavaluació consisteix a fer de nou totes les activitats reavaluables. La nota d’aquesta reavaluació representa el 100 % de la qualificació de l’assignatura. La reavaluació es fa el dia que fixi el Consell d’Estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments.

 

Avaluació única

Per poder optar a l’avaluació única cal haver assistit a un mínim de divuit sessions de pràctiques.

La data límit per acollir-se a l’avaluació única és la que fixi el Consell d’Estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments. Abans d’aquesta data, cal que l’estudiant sol·liciti aquest sistema d’avaluació a través de l’espai virtual de l’assignatura i es comprometi a seguir-lo.

Aquesta avaluació consisteix en un únic examen pràctic que dura tot el dia i que té una part relativa a cada bloc de l’assignatura. Cal aprovar separadament cadascuna de les tres parts de l’examen, i obtenir en cada part un mínim de 5 punts sobre 10. La nota final, en cas d’haver superat les tres parts de l’examen, és la mitjana ponderada de les tres parts (ponderació: 50 % de la part del bloc 1, 25 % de la part del bloc 2 i 25 % de la part del bloc 3).

L’examen inclou:

— Part del bloc 1. Consisteix a resoldre un problema analític, primer de manera teòrica i després al laboratori de manera pràctica durant un màxim de cinc hores. Durant l’examen l’alumne ha d’elaborar un informe sobre el problema analític.

— Part del bloc 2. Inclou visu de proves bioquímiques, sembra en estria per esgotament, esquema de la pauta de treball d’una anàlisi microbiològica d’una mostra d’aliment, correcció de l’informe d’una anàlisi microbiològica d’un aliment, problemes i preguntes curtes.

— Part del bloc 3. Inclou observació de mostres per a la identificació de visu, caracterització morfològica, tècnica emprada i aliment on es pot trobar.


Reavaluació de l’avaluació única

Només poden optar a la reavaluació els alumnes que no hagin superat l’assignatura. Per poder optar a la reavaluació cal haver obtingut com a mínim una nota global de 3 punts. La reavaluació consisteix a fer un examen pràctic idèntic al que s’ha descrit anteriorment. La reavaluació es fa el dia que fixi el Consell d’Estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AOAC International. Official methods of analysis of AOAC International. 21st ed. Rockville: AOAC International; 2019.  Enllaç

AOCS. Official methods and recommended practices of the AOCS. 7th ed. Champaign (Ill.): American Oil Chemists’ Society; cop. 2017-  Enllaç

6th ed.  Enllaç

Efiok BJS, Eduok EE. Basic calculations for chemical and biological analysis. 2nd ed. Gaithersburg : AOAC International; 2000.  Enllaç

Gorham, JR, ed. Principles of food analysis for filth, decomposition, and foreign matter. Washington : Published by AOAC International in cooperation whit the Food and Drug Administration; 1981.  Enllaç

Guardiola F, coord. Pràctiques d’anàlisi d’aliments. Barcelona : Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona; 2007.  Enllaç


Accés en línia  Enllaç

Latimer GW, ed. Official methods of analysis of AOAC International. 19th ed. Gaithersburg (Md.): AOAC International; 2012.  Enllaç

Kirk RS, Sawyer R, Egan H. Composición y análisis de alimentos de Pearson. 2a ed. México: Compañía Editorial Continental; 1996.  Enllaç

Meloan CE. Chemical separations: principles, techniques and experiments. NewYork : Wiley; 1999.  Enllaç

Moreno Garcia B. Higiene e inspección de carnes. 2a ed. Vol I. Procedimientos recomendados e interpretación de la normativa legal. Madrid : Diaz de Santos; 2006.  Enllaç


Accés en línia  Enllaç

Multon JL, coord. Techniques d’analyse et de controle dans les industries agro-alimentaires. 2e éd. Paris: Lavoisier; 1991.  Enllaç

Nielsen SS, ed. Análisis de los alimentos. Zaragoza : Acribia; 2008.  Enllaç

Nielsen SS, ed. Análisis de los alimentos: manual de laboratorio. Zaragoza : Acribia; 2007.  Enllaç

Nollet L, ed. Handbook of food analysis. 2nd ed. New York : Dekker; 2004.  Enllaç


Edició 2015  Enllaç

Olson WP, ed. Automated microbial identification and quantitation: technologies for the 2000s. Buffalogrove : Interpharm Press; 1996.  Enllaç

Pascual Anderson MR, Calderón y Pascual V. Microbiología alimentaria: metodología analítica para alimentos y bebidas. 2a ed. Madrid : Díaz de Santos; 2000.  Enllaç


Accés en línia  Enllaç

Pomeranz Y, Meloan CE. Food analysis: theory and practice. 3rd ed. Nova York : Chapman & Hall; 1994.  Enllaç

Rius Bofill N, Berlanga Herranz M, Marqués Villavecchia AM. Anàlisi microbiològica i higiene dels aliments. Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona; 2006.  Enllaç


Accés en línia  Enllaç

Roberts D, Greenwood M, ed. Practical food microbiology. 3rd ed. Massachusets : Blackwell; 2003.  Enllaç

Wrolstad ER, ed. Handbook of food analytical chemistry: pigments, colorants, flavors, texture, and bioactive food components. Hoboken : Wiley-Interscience; 2005.  Enllaç

Wrolstad ER, ed. Handbook of food analytical chemistry: water, proteins, enzymes, lipids, and carbohydrates. Hoboken : Wiley-Interscience; 2005.  Enllaç


Accés en línia   Enllaç

Bases de dades

BDA Aranzadi [Recurs electrònic].  Enllaç

BIOSIS Previews [Recurs electrònic].  Enllaç

Food science and technology abstracts [Recurs electrònic]    Enllaç

Boletín Oficial del Estado (BOE) [Recurs electrònic].  Enllaç

Pàgina web

AOAC International, Association of Oficial Analytical Chemists. Disponible a: http://www.aoac.org  Enllaç

AOCS, American Oil Chemists’ Society. Disponible a: http://www.aocs.org/  Enllaç

Centre de Documentació Europea. Universitat d’Alacant. Disponible a: http://www.cde.ua.es/  Enllaç

EURACHEM, Analytical Chemistry in Europe. Disponible a: http://eurachem.org  Enllaç

IUPAC. International Union of Pure and Applied Chemistry. Disponible a: http://www.iupac.org/  Enllaç

FDA, Food and Drug Administration USA. Disponible a: http://www.fda.gov/  Enllaç

ISO, International Standarization Organization. Disponible a: http://www.iso.org/iso/home.htm  Enllaç

IUPAC, International Union of Pure and Applied Chemistry. Disponible a: http://old.iupac.org/divisions/V/index.html  Enllaç

NIST, National Institut of Standards and Technology. Disponible a: http://www.nist.gov/index.html  Enllaç

Text electrònic

Ayres RM, Mara DD. Analysis of wastewater for use in agriculture - a laboratory manual of parasitological and bacteriological techniques. Ginebra: Organización Mundial de la Salud; 1996.  Enllaç

Pereira Bueno JM, Ferre Pérez I. Parásitos del pescado. Junta de Castilla y León, Consejería de Sanidad y Bienestar Social; 1997.  Enllaç

Rius Bofill N, Berlanga Herranz M, Marqués Villavecchia AM. Anàlisi microbiològica i higiene dels aliments. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona; 2006.  Enllaç