Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Antropologia i Psicologia del Comportament Alimentari

Codi de l'assignatura: 363563

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Del Carmen Aguilera Ruiz

Departament: Departament d'Antropologia Social

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

56

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

42

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

14

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

.


Altres recomanacions

— Tenir coneixements d’anglès i francès.

— Tenir coneixements d’informàtica a nivell d’usuari (editors de text, fulls de càlcul, presentacions de diapositives, etc.).

— Tenir nocions d’estadística.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

CE26 - Coneixement de la història i l'antropologia de l'alimentació i les bases psicològiques i sociològiques del comportament alimentari.

   -

CE25 - Coneixements i habilitats adequades per col·laborar en l'etapa de comercialització, aportant criteris científics a les estratègies de publicitat i màrqueting dels productes alimentaris.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Familiaritzar-se amb la complexitat del fet alimentari, sobretot en la dimensió sociocultural, considerant els factors que la condicionen i les seves interaccions.

 

— Familiaritzar-se amb la variabilitat intercultural i intracultural en els comportaments alimentaris mitjançant exemples concrets que en permeten la comparació.

 

— Analitzar les transformacions socials, econòmiques i culturals que s’han produït aquestes darreres dècades en la nostra societat i les repercussions que han tingut en els comportaments.

 

— Analitzar els diferents discursos relatius a l’alimentació que es generen en diversos àmbits i com incideixen en les representacions i els comportaments alimentaris.

 

— Conèixer la terminologia bàsica utilitzada en l’estudi de l’aprenentatge associatiu i ser capaç d’utilitzar-la.

 

— Conèixer el concepte d’aprenentatge associatiu com a procés psicològic bàsic.

 

— Conèixer els paradigmes del condicionament clàssic i instrumental.

 

— Conèixer els fenòmens del condicionament clàssic i instrumental relacionats amb la conducta alimentària.

 

— Conèixer els procediments experimentals emprats en l’estudi del condicionament clàssic i instrumental tradicionalment relacionats amb l’estudi de la conducta alimentària.

 

— Conèixer els mecanismes biològics implicats en la regulació de la conducta alimentària.

 

— Conèixer els processos d’aprenentatge associatiu en la regulació de la conducta alimentària.

 

— Saber com es relacionen els mecanismes biològics amb els processos d’aprenentatge associatiu en la regulació de la conducta alimentària.

 

— Conèixer algunes implicacions clíniques relacionades amb la regulació de la conducta alimentària.

 

— Familiaritzar-se amb els processos multisensorials implicats en la percepció del sabor 

 

— Diferenciar entre gust bàsic i gust percebut.

 

— Diferenciar entre olor ortonasal i olor retronasal.

 

— Conèixer els mecanismes d’aprenentatge implicats en l’adquisició d’aversions gustatives.

 

— Conèixer les característiques principals de les aversions gustatives adquirides.

 

— Conèixer procediments que retarden l’aprenentatge d’aversions gustatives.

 

— Conèixer procediments que extingeixen aversions gustatives apreses.

 

— Conèixer algunes implicacions clíniques relacionades amb l’adquisició d’aversions gustatives.

 

— Conèixer els mecanismes d’aprenentatge implicats en l’adquisició de preferències gustatives.

 

— Conèixer els procediments i les condicions que produeixen l’adquisició de preferències gustatives.

 

— Conèixer les característiques principals de les preferències gustatives adquirides.

 

— Conèixer algunes implicacions clíniques relacionades amb l’adquisició de preferències gustatives.

 

—  Conèixer la terminologia bàsica utilitzada en l’estudi de les emocions i la regulació emocional i ser capaç d’utilitzar-la.

 

— Conèixer la relació entre les emocions i la regulació emocional amb la conducta alimentària.

 

Referits a habilitats, destreses

Aprendre les eines teòriques i metodològiques per entendre millor els comportaments alimentaris a partir de recerques de caràcter qualitatiu.

 

Integrar el treball de camp i l’anàlisi comparativa com a eines qualitatives bàsiques de recollida i anàlisi de dades sobre comportaments alimentaris.

 

Integrar en el procés d’aprenentatge el valor de la interdisciplinarietat.

 

Dissenyar experiments en el camp de la psicologia de la conducta alimentària.

 

Dur a terme un experiment des del plantejament del problema fins a la discussió dels resultats.

 

Elaborar un informe de recerca seguint la normativa APA.

 

Presentar i defensar oralment un treball de recerca.

 

Treballar en equip.

 

Analitzar situacions quotidianes a partir de l’aprenentatge d’aversions i preferències gustatives.

 

Analitzar articles científics relacionats amb l’aprenentatge d’aversions i preferències gustatives i/o implicacions clíniques.

 

— Analitzar factors psicològics no relacionats directament amb la conducta alimentària (per exemple, condicionament afectiu), però que poden influir en la selecció d’aliments.

 

Referits a actituds, valors i normes

Aprendre a discutir, participar i exposar oralment.

 

Aprendre el valor del treball en grup i les seves possibilitats de treball.

 

Desenvolupar el criteri científic d’apropament a la realitat.

 

En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura

 

 

Blocs temàtics

 

1. Antropologia del comportament alimentari

1.1. Introducció

1.1.1. La complexitat del fet alimentari
1.1.2. L’alimentació humana: un fet, alhora, biològic i cultural
1.1.3. Els significats socials i culturals dels aliments i les diferents maneres culturals de classificar-los i percebre’ls
1.1.4. L’estatus i el valor simbòlic dels aliments

1.2. L’alimentació com a sistema d’adaptació sociocultural

1.1.2. Diversitat i variabilitat dels comportaments alimentaris
1.2.2. Prescripcions i tabús. Els condicionaments ecològics, tecnològics, demogràfics, econòmics, socials, polítics i ideològics de l’alimentació

1.3. Alimentació i diferenciació social

1.3.1. Alimentació i classes socials
1.3.2. Alimentació i diferenciació socials

1.4. Representació social del cos i medicalització de l’alimentació

1.4.1. Riscos i crisis alimentàries
1.4.2. La lipofòbia
1.4.3. La medicalització de l’alimentació

1.5. Els comportaments alimentaris: continuïtats i canvis

1.5.1. Globalització i homogeneïtzació dels repertoris alimentaris
1.5.2. La ruptura dels sistemes de representació alimentària
1.5.3. Les respostes identitàries a la globalització: la recuperació dels particularismes alimentaris
1.5.4. Les dimensions socioculturals de la seguretat i inseguretat alimentàries

2. Psicologia del comportament alimentari

2.1. Psicologia del comportament alimentari

2.2. Processos psicològics en la regulació de la conducta alimentària

       2.2.1. Nocions bàsiques de processos emocionals i regulació emocional

       2.2.2. Nocions bàsiques d’aprenentatge associatiu

       2.2.3. La formació de preferències gustatives en el desenvolupament primerenc

       2.2.4. L’adquisició de preferències gustatives i aversions gustatives

       

2.3. Patologies associades a la conducta alimentària

       2.3.1. Anorèxia nerviosa

       2.3.2. Bulímia nerviosa

       2.3.3. Afartament compulsiu

       2.3.4. Obesitat

       2.3.5. El paper dels experts en l’alimentació 

2.4. Processos biològics en la regulació de la conducta alimentària

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Amb la finalitat d’assolir els objectius d’aprenentatge, l’assignatura s’estructura, d’acord amb les Normes reguladores dels plans docents de les assignatures per als ensenyaments de la Universitat de Barcelona segons les directrius de l’espai europeu d’educació superior (13 de febrer de 2007), en tres parts fonamentals: crèdits presencials, treball dirigit i treball autònom.

Els crèdits presencials combinen classes magistrals en què s’imparteixen els coneixements teòrics amb classes pràctiques, sessions de discussió i proves d’avaluació.  El treball dirigit és tutoritzat.

El treball dirigit implica treballar en equips d’entre quatre i sis persones. Aquest treball inclou un conjunt de sessions de tutoria en què s’analitza el progrés del treball. El calendari de les sessions de tutoria es fa públic a l’inici del curs mitjançant el programa de l’assignatura.

El treball autònom correspon a cada estudiant i preveu l’estudi individual de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

La nota final de l’assignatura resulta de la suma de les notes obtingudes en les diferents evidències d’avaluació que es fan al llarg del curs sobre els dos blocs temàtics dels quals es compon l’assignatura. Evidències d’avaluació:

—Un examen sobre contingut teòric del bloc d’antropologia i de psicologia, amb un pes del 45 % de la nota final. L’examen consisteix en un qüestionari amb quatre alternatives de resposta, només una de les quals és correcta, sobre els continguts del bloc temàtic d’antropologia així com de psicologia. Els errors restaran puntuació seguint aquesta fórmula: correctes – (errors/3). Aquest examen es fa al gener (aquesta data és aproximada i es pot modificar a causa de la determinació definitiva del període lectiu per part del Consell d’Estudis). Aquesta evidència de qualificació pot ser reavaluada.

- Exercicis individuals a través de la plataforma del Campus Virtual que es fan durant el semestre, amb un pes del 15 % de la nota final. Aquesta evidència de qualificació no pot ser reavaluada en cas que l’estudiant suspengui l’avaluació continuada

- Treball dirigit en grup que integra nocions de recerca bàsiques d’antropologia i psicologia, amb un pes del 40 % de la nota final. El treball es tutoritza durant el semestre i la defensa pública del treball dirigit es fa les darreres sessió del curs. Aquesta evidència de qualificació no pot ser reavaluada en cas que l’estudiant suspengui l’avaluació continuada

Criteris per aprovar l’avaluació continuada:

• Nota final de l’examen teòric (mitjana de la nota de l’examen antropologia + nota de l’examen de psicologia; que representa el 45 % de la nota final)= 5 sobre 10
El 85 % de les evidències d’avaluació (examen i treball dirigit) són necessàries per qualificar l’assignatura.

Reavaluació

La reavaluació només afecta els estudiants que hagin suspès l’assignatura i en cap cas els estudiants que l’hagin superada o hagin estat qualificats amb un no presentat. Només poden presentar-se a la reavaluació els alumnes que hagin obtingut una qualificació mínima de 3.

Les evidències de les quals es pot reavaluar un estudiant són les de la part teòrica (tant la part d’antropologia com la part de psicologia), que representa el 45 % de la nota final. La nota de la part del treball en grup i els exercicis individuals se suma a la nota obtinguda en la part teòrica de l’examen de reavaluació. La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació continuada.

 

Avaluació única

L’estudiant que vulgui acollir-se a l’avaluació única ha de manifestar aquesta decisió a través del Campus Virtual. La data límit és la que fixa oficialment el Consell d’Estudis.

L’avaluació del bloc temàtic d’antropologia així com del bloc de psicologia inclou preguntes objectives sobre el contingut teòric i pràctic. Representa el 100 % de la qualificació de l’assignatura. La data de la prova correspon a la data oficial fixada pel Consell d’Estudis.

Reavaluació

La reavaluació només afecta els estudiants que hagin suspès l’assignatura i en cap cas els estudiants que l’hagin superada o hagin estat qualificats amb un no presentat. Només poden presentar-se a la reavaluació els alumnes que hagin obtingut una qualificació mínima de 3. La nota de la prova de reavaluació representa el 100 % de la qualificació de l’assignatura.

La prova de reavaluació té les mateixes característiques que la prova d’avaluació única. La reavaluació es fa en la data que indica el Consell d’Estudis.