Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Microeconomia

Codi de l'assignatura: 363650

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Miquel Juan Ferrer

Departament: Departament d'Economia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

(Excepte els grups GIE, que tenen 30 hores de docència presencial / no presencial.)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

50

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

5

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

És recomanable haver cursat l’assignatura Introducció a l’Economia.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat d'identificar els agents econòmics que configuren una economia, d'entendre com s'interrelacionen per poder prendre decisions econòmiques i conèixer-ne tots els efectes.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els instruments i models per entendre com prenen les decisions els agents econòmics: consumidors (demanda) i empreses (oferta).
— Conèixer com funcionen els mercats i com es determina l’equilibri tant en els mercats de competència perfecta com en els de monopoli.
— Discutir les condicions en què pot intervenir el sector públic en els mercats i analitzar-ne les conseqüències.

 

Referits a habilitats, destreses

— Analitzar l’equilibri del mercat.
— Quantificar l’excedent del consumidor i del productor i els canvis del benestar en diferents situacions.
— Calcular els efectes d’un impost, d’una subvenció i d’un aranzel en el mercat.
— Aprendre les interrelacions entre les funcions de producció de l’empresa i els seus costos a nivell total, mitjà i marginal.
— Entendre com maximitza els seus beneficis l’empresa competitiva.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar l’hàbit de treball mitjançant l’avaluació continuada.
— Augmentar l’esperit crític dels estudiants fent-los descobrir les limitacions dels models estudiats.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Mercat, estat i benestar

1.1. L’equilibri del mercat
1.2. Eficiència, equitat i benestar
1.3. Les intervencions de l’Estat
    1.3.1. Control de preus
    1.3.2. Impostos i subvencions
    1.3.3. Aranzels
1.4. Les fallades de mercat
    1.4.1. Externalitats
            1.4.1.1. Definició i tipologia
            1.4.1.2. Correcció de les externalitats
    1.4.2. Béns públics
            1.4.2.1. Demanda de béns públics vers demanda de béns privats
     1.4.3. La competència imperfecta (tema 5)

2. El consumidor

2.1. La restricció pressupostària
2.2. Les preferències dels consumidors: les corbes d’indiferència
2.3. L’equilibri del consumidor
2.4. La corba preu-consum (CPC) i la deducció de la demanda del consumidor
2.5. La corba renda-consum (CRC) i les corbes d’Engel
2.6. L’efecte substitució i l’efecte renda

3. L’empresa: producció i costos

3.1. La funció de producció
3.2. La producció total, mitjana i marginal
3.3. La producció a curt termini i a llarg termini
3.4. Les corbes de costos
3.5. La relació entre les funcions de producció i les de costos
3.6. Els costos a curt termini i a llarg termini
3.7. Els beneficis de l’empresa

4. La competència perfecta

4.1. Les diferents estructures de mercat
4.2. El curt termini
     4.2.1. La maximització de beneficis de l’empresa competitiva
     4.2.2. La demanda de l’empresa preu acceptant
     4.2.3. L’oferta de l’empresa
4.3. El llarg termini
     4.3.1. Entrades i sortides de la indústria
     4.3.2. L’òptim d’explotació
     4.3.3. L’oferta de la indústria

5. La competència imperfecta

5.1. Mercats de competència imperfecta

5.1. Monopoli
     5.1.1. L’equilibri
     5.1.2. La pèrdua de benestar
     5.1.3. La discriminació de preus
5.2. Competència monopolística
5.3. Introducció a l’oligopoli: el dilema del presoner

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es treballa a partir de tres tipus d’activitats, seguint el model docent de la Facultat d’Economia i Empresa.

En primer lloc, l’assistència a classes presencials (60 hores per semestre), que són de dos tipus:

a) Sessions teòriques magistrals, en què el professorat explica els principals conceptes de cada tema i exposa els instruments teòrics per analitzar-los. La durada d’aquesta activitat és d’entre 1 hora i mitja i 3 hores setmanals.

b) Sessions pràctiques, en què es duen a terme diferents tipus d’activitats: activitats d’avaluació continuada, resolució d’exercicis, discussió de textos relacionats amb el temari explicat a l’aula, prèviament proposats a l’estudiant com a lectura. La durada d’aquestes sessions és de com a mínim una hora setmanal. Aquestes sessions (sessions teòriques magistrals i sessions pràctiques) suposen un total de 60 hores durant el curs.

En segon lloc, el treball dirigit de l’estudiant (no presencial) (40 hores per semestre), que consisteix en la lectura de la bibliografia recomanada, així com en la realització de les pràctiques i treballs proposats pel professorat a classe.

En tercer lloc, el treball autònom de l’estudiant (50 hores per semestre), que inclou la revisió dels apunts de classe, l’assimilació dels continguts, la lectura de textos complementaris, així com la preparació per superar l’examen final i les proves d’avaluació continuada.

El treball de l’estudiant en aquesta assignatura es divideix a parts aproximadament iguals entre cadascun d’aquests tres tipus d’activitats, i correspon a una dedicació d’entre 3 i 4 hores setmanals per a cadascuna.

Per al desenvolupament pràctic de l’assignatura s’hi pot incloure, si així ho decideix el professor o professora, la metodologia d’aprenentatge servei (APS) que exigeix la participació de l’alumnat en entitats socials, institucions o centres externs a la Facultat. O també, si així ho decideix el professor o professora, la metodologia d’aprenentatge basat en equips (TBL: team based learning) que es basa en el concepte d’aula invertida, i suposa el treball autònom per part de l’estudiant i la seva avaluació tant de forma individual com en equip.

Els grups GIE, EUS i amb docència en anglès tenen una metodologia especial que es detalla en el programa de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada presencial

Aquesta avaluació és la que segueixen tots els estudiants, excepte els que no es presentin a les proves d’avaluació continuada (PAC), que aleshores han d’anar directament a l’avaluació única presencial.

Així doncs, l’avaluació continuada presencial consta de dues avaluacions parcials alliberadores sobre el contingut total de l’assignatura.

Cadascuna de les dues parts de l’avaluació continuada consta de:

  • Una prova d’avaluació continuada (PAC1 o PAC2), que té 20 preguntes de tipus test, una pregunta teòrica o pràctica curta i un problema de desenvolupament a resoldre. Aquesta PAC1 o PAC2 suposa el 80 % de la nota de cada part de l’avaluació continuada.
  • Tasques ad hoc, proposades pel professor, de cada tema que entri en cadascuna de les parts de l’avaluació continuada i que suposen el 20 % de la nota de cada part de l’avaluació continuada.

La data i el contingut (temes de cada part de l’avaluació continuada) es penja en el Campus Virtual de l’assignatura amb antelació.

De cara a l’examen final de l’avaluació única:

  • Per poder alliberar una de les dues parts, cal obtenir com a mínim un 5 sobre 10 de la part d’avaluació continuada corresponent (PAC + tasques ad hoc).
  • Si la mitjana de les dues parts és superior o igual a 5 sobre 10, l’estudiant supera l’assignatura i no cal que faci l’examen final de l’avaluació única. Cal obtenir, però, una nota mínima de 4 sobre 10 de cadascuna de les parts. La nota final obtinguda és la mitjana de les dues parts de l’avaluació continuada. .


L’avaluació continuada pot incloure, si així ho decideix el professor o professora, un treball individual o en grup (segons el cas) adreçat a l’aplicació dels continguts de la matèria. El treball pot tenir diferents formats. Un d’aquests formats és el conjunt de tasques derivades de la participació de l’alumnat en una proposta d’aprenentatge servei (APS).

L’avaluació continuada també pot incloure, si així ho decideix el professor o professora, l’estratègia de l’aprenentatge basat en equips (TBL) o d’aula invertida, en què els estudiants són avaluats a classe mitjançant proves de test de forma individual i en equip.

 

Avaluació única

Avaluació única presencial

Tothom té dret a fer l’avaluació única, que consta d’un examen final sobre el contingut total del temari de l’assignatura.

Aquesta prova o examen final té 3 parts amb unes condicions i ponderacions específiques:

  • 1a part: test de 20-30 preguntes multiresposta (resposta correcta: +1 punt, resposta en blanc: 0 punts, i resposta incorrecta: -0,25 punts). Per corregir les dues parts següents cal treure, com a mínim, un 3,5 sobre 10 en aquesta primera part de test. En cas contrari, la nota final obtinguda per l’estudiant és la d’aquesta 1a part sobre 10. La ponderació d’aquesta 1a part és del 40 % de la nota de l’examen final.
  • 2a part: dues preguntes teòriques o pràctiques curtes (una de cada part de l’avaluació continuada). La ponderació d’aquesta 2a part és del 30 % de la nota de l’examen final.
  • 3a part: problemes. La ponderació d’aquesta 3a part és del 30 % de la nota de l’examen final.

L’alumnat que hagi alliberat una de les dues parts de l’avaluació continuada només ha de resoldre les preguntes corresponents a la part NO alliberada.

Reavaluació presencial

Aquesta prova té la mateixa estructura, requisits i ponderacions que l’examen final de l’avaluació única. És el mateix per a tots els  estudiants i l’han de contestar independentment del fet que hagin alliberat alguna de les dues parts de l’avaluació continuada.

 

Els grups GIE, EUS i amb docència en anglès tenen un sistema d’avaluació diferent que es detalla en el programa de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

HORTALÀ, J. Microeconomia: Teoria econòmica. Barcelona: Vicens Vives, 2011.

Catàleg UB  Enllaç

KRUGMAN, P. R..; WELLS, R. Microeconomia: introducción a la economía. 2a ed. (traducción de la 3a ed. original) Barcelona: Reverté, 2013.

Catàleg UB  Enllaç

MANKIW, N.G. Principios de economía. 7ª Ed. Madrid: Paraninfo, 2018.

Catàleg UB  Enllaç