Pla docent de l'assignatura

 

 

CatalÓ English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Comptabilitat I

Codi de l'assignatura: 363655

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Maximo Francisco Losilla Ramirez

Departament: Departament d'Empresa

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial i no presencial

 

20

 

-  PrÓctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

40

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge aut˛nom

50

 

 

Recomanacions

 

Aquesta Ús una assignatura introduct˛ria i, per tant, no Ús obligatori haver superat cap assignatura amb anterioritat.

Per facilitar la comprensiˇ de la matŔria es recomana haver cursat les assignatures que aportin mÚs comprensiˇ de l’empresa, la seva problemÓtica i l’entorn empresarial. Per tant, Ús convenient haver treballat les assignatures:

  • Economia de l’Empresa
  • Introducciˇ al Dret de l’Empresa
  • Administraciˇ de l’Empresa

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat d'interpretar l'evoluciˇ de l'entorn i la seva adaptaciˇ.

   -

Capacitat d'elaborar, analitzar i aplicar la informaciˇ comptable i financera externa i interna per controlar la gestiˇ i la presa de decisions.

   -

Capacitat de prendre decisions econ˛miques i empresarials tenint en compte la situaciˇ econ˛mica actual.

   -

Capacitat d'analitzar les organitzacions empresarials i el seu entorn per identificar-ne els aspectes clau.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Distingir entre els conceptes bÓsics i introductoris relacionats amb la comptabilitat i els seus prop˛sits.
  • Comprendre el significat i el funcionament de la comptabilitat com a sistema d’informaciˇ per a la presa de decisions de carÓcter econ˛mic.
  • ConŔixer quina Ús la metodologia utilitzada per la comptabilitat en relaciˇ amb el registre, la classificaciˇ i tractament de les transaccions financeres realitzades pels operadors econ˛mics per preparar la informaciˇ financera en comptes anuals o estats financers, aplicantála normativa legal vigent, especialment el Pla general de comptabilitat.
  • Registrar i valorar les transaccions econ˛miques mÚs freqŘents que es generen a les empreses, en les seves funcions de compravenda o de prestaciˇ de serveis.
  • Elaborar el contingut de la informaciˇ externa que han de presentar les empreses al final d’un exercici econ˛mic mitjanšant el balanš de situaciˇ i el compte de pŔrdues i guanys.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Introducciˇ a la comptabilitat

*  L’activitat econ˛mica. La necessitat d’informaciˇ econ˛mica. L’entorn econ˛mic. La comptabilitat com a instrument d’informaciˇ econ˛mica. Definiciˇ, classificaciˇ i objectius de la comptabilitat. El mŔtode comptable i els instruments conceptuals i materials de la comptabilitat. Aspectes bÓsics de la regulaciˇ legal de la comptabilitat. Marc conceptual i principis comptables. El Pla general de comptabilitat.

Objectius:

  • ╔s necessari saber:
    1. ConŔixer l’entorn econ˛mic en quŔ es desenvolupa la comptabilitat, i les seves divisions.
    2. ConŔixer la metodologia comptable.
    3. ConŔixer els instruments materials i formals utilitzats per la comptabilitat.
    4. ConŔixer els principis i normes de registre i valoraciˇ.
    5. ConŔixer la normativa legal bÓsica reguladora de la comptabilitat, especialment el Pla general de comptabilitat, amb el seu marc conceptual, principis i normes de registre i valoraciˇ.

  • ╔s necessari saber fer:
    • Interpretar, de forma general, les transaccions que tenen lloc en la unitat econ˛mica.
    • Classificar els elements en les diferents masses patrimonials.
    • Utilitzar els instruments comptables adequadament.
    • Interpretar i aplicar la normativa comptable continguda en la legislaciˇ comptable, especialment en el Pla general de comptabilitat.

1.1. La comptabilitat com a sistema d’informaciˇ

1.1.1. L’entorn econ˛mic i la necessitat d’informaciˇ econ˛mica
1.1.2. La comptabilitat com a instrument d’informaciˇ econ˛mica
1.1.3. CaracterÝstiques i requisits de la informaciˇ comptable
1.1.4. Els usuaris d’informaciˇ comptable
1.1.5. Definiciˇ i classificaciˇ de la comptabilitat

1.2. Estudi del patrimoni empresarial i el balanš de situaciˇ

1.2.1. El patrimoni empresarial i el balanš
1.2.2. Elements patrimonials: actiu, passiu i patrimoni net
1.2.3. L’estructura econ˛mica i l’estructura financera
1.2.4. Masses patrimonials i la seva ordenaciˇ
1.2.5. Estructura econ˛mica o actiu
1.2.6. Significat de l’actiu no corrent
1.2.7. Significat de l’actiu corrent
1.2.8. Estructura financera: passiu i patrimoni net
1.2.9. Significat del patrimoni net
1.2.10. Significat del passiu no corrent i passiu corrent
1.2.11. Equilibri del balanš
1.2.12. Els criteris de valoraciˇ

1.3. El compte i el funcionament del sistema comptable

1.3.1. Concepte i definiciˇ de compte
1.3.2. Representaciˇ grÓfica i terminologia dels comptes
1.3.3. Tipus de comptes que utilitza la comptabilitat
1.3.4. Coordinaciˇ dels comptes per la representaciˇ de les transaccions. Teories de cÓrrec i abonament dels comptesá
1.3.5. Els assentaments: definiciˇ i tipus
1.3.6. Interpretaciˇ dels fets comptables
1.3.7. El mŔtode comptable i el principi de dualitat
1.3.8. Les variacions patrimonials derivades dels fets comptables

1.4. Aspectes formals de la representaciˇ i coordinaciˇ comptable

1.4.1. Regulaciˇ legal de la comptabilitat
1.4.2. Els llibres de comptabilitat: necessaris, obligatoris i auxiliars
1.4.3. Processament de dades comptables mitjanšant aplicacions informÓtiques
1.4.4. Aproximaciˇ al cicle comptable

1.5. La regulaciˇ legal de la comptabilitat

1.5.1. Fonts normatives de la regulaciˇ legal de la comptabilitat
1.5.2. El Pla general de comptabilitat: estructura
1.5.3. Marc conceptual i principis comptables
1.5.4. Normes de registre i valoraciˇ
1.5.5. Comptes anuals
1.5.6. Quadre de comptes
1.5.7. Definicions i relacions comptables

2. La comptabilitat de l’activitat de l’empresa

*  Les operacions bÓsiques de l’empresa. Estudi del registre comptable de les principals transaccions realitzades per les empreses i altres entitats, a partir dels diferents tipus d’elements patrimonials i de resultats, utilitzant els principis i normes de registre i valoraciˇ recollits a la normativa legal. El balanš i el compte de pŔrdues i guanys com a part integrant dels comptes anuals.

Objectius:

  • ╔s necessari saber:
    • ConŔixer el significat, registre, valoraciˇ i tractament comptable de les transaccions comptables bÓsiques, aplicant els principis i normes de valoraciˇ generalment acceptats.
    • ConŔixer els comptes anuals o estats financers i el seu contingut.

  • ╔s necessari saber fer:
    • Interpretar correctament les transaccions de la unitat econ˛mica i la seva valoraciˇ i registre.
    • Registrar les transaccions que es poden produir en un exercici econ˛mic, tant parcialment com en la seva totalitat, Ús a dir, elaborar un cicle comptable.
    • Fer els diferents tipus de balanšos i el compte de pŔrdues i guanys.

2.1. Les existŔncies

2.1.1. Concepte i classes d’existŔncies
2.1.2. El tractament comptable dels comptes d’existŔncies
2.1.3. Reconeixement de les existŔncies
2.1.4. Valoraciˇ inicial de les existŔncies: el preu d’adquisiciˇ i cost de producciˇ
2.1.5. Assignaciˇ de valor de les existŔncies per al cost de venda i l’existŔncia final: preu mitjÓ ponderat, FIFO i LIFO
2.1.6. Deteriorament del valor de les existŔncies

2.2. Creditors i deutors de l’activitat: comptes per cobrar i per pagar

2.2.1. Creditors de l’activitat: concepte, classificaciˇ, reconeixement i valoraciˇ
2.2.2. Deutors de l’activitat: concepte, classificaciˇ, reconeixement, valoraciˇ i correccions valoratives
2.2.3. Gestiˇ dels efectes comercials
2.2.4. Altres formes de cobrament/pagament en les operacions comercials
2.2.5. El deteriorament en els comptes de deutors de l’activitat
2.2.6. Comptes de personal
2.2.7. Comptes amb administracions p˙bliques
2.2.8. L’impost sobre el valor afegit
2.2.9. Comptes d’ajustaments per periodificaciˇ

2.3. Valoraciˇ i tractament comptable de l’immobilitzat material i intangible

2.3.1. Immobilitzacions intangibles: concepte i classes
2.3.2.áReconeixement i valoraciˇ de l’immobilitzat intangible
2.3.3. Immobilitzacions materials: concepte i classes
2.3.4. Reconeixement i valoraciˇ de l’immobilitzat material
2.3.5. Estudi de l’amortitzaciˇ de l’immobilitzat. MŔtodes de cÓlcul i procediments de comptabilitzaciˇ
2.3.6. Deteriorament de l’immobilitzat
2.3.7. Les alienacions i baixes en inventari de l’immobilitzat material i intangible
2.3.8. Les inversions immobiliÓries

2.4. Els instruments financers: actius i passius financers

2.4.1. Concepte i classes dels actius financers
2.4.2. Les inversions financeres
2.4.3. Reconeixement, valoraciˇ inicial i posterior de les inversions financeres
2.4.4. Correccions valoratives de les inversions financeres
2.4.5. Alienaciˇ i baixa en inventari de les inversions financeres
2.4.6. CrŔdits no comercials
2.4.7. Fiances i dip˛sits constitu´ts
2.4.8. Concepte i classes de passius financers
2.4.9. Reconeixement, valoraciˇ inicial i posterior dels passius financers
2.4.10. Baixes de passius financers
2.4.11. Fiances i dip˛sits rebuts
2.4.12. Provisions per a riscos i despeses

2.5. Tractament comptable de patrimoni net

2.5.1. Concepte de patrimoni net: elements integrants
2.5.2. Concepte de capital, comptes a utilitzar i funcionament
2.5.3. El resultat de l’exercici i la seva aplicaciˇ
2.5.4. Les reserves: concepte, tipus, comptes a utilitzar i funcionament
2.5.5. Resultats pendents d’aplicaciˇ
2.5.6. Subvencions i donacions

2.6. Concepte, registre, valoraciˇ i tractament comptable de les despeses i dels ingressos

2.6.1. Comptes de despeses que no s’han treballat en temes anteriors, relatius a l’explotaciˇ i a operacions financeres
2.6.2. Comptes d’ingressos que no s’han treballat en temes anteriors, relatius a l’explotaciˇ i a operacions financeres

2.7. El cicle comptable i els comptes anuals

2.7.1. El cicle comptable i les seves fases, fent especial referŔncia al procÚs de tancament de l’exercici
2.7.2. Documents que integren els comptes anuals
2.7.3. Formulaciˇ de comptes anuals
2.7.4.áEl compte de pŔrdues i guanys: normes d’elaboraciˇ
2.7.5. El balanš: normes d’elaboraciˇ

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El contingut teòric pràctic de l’assignatura, així com l’alt nombre d’alumnes matriculats a cada grup, implica que la docència presencial sigui la més adequada, la qual cosa no pressuposa que no es pugui utilitzar la de tipus no presencial.

Aquest pla docent pretén tenir en compte tres situacions diferents que poden arribar a plantejar-se:

  • Docència 100 % presencial.
  • Docència mixta, entre presencial i no presencial.
  • Docència 100 % no presencial.

Les circumstàncies poden provocar que durant el primer semestre calgui utilitzar-ne una, o una barreja de diverses, i que en el semestre següent pugui ser necessari triar una altra alternativa.

En qualsevol cas, se seguirà el que indiquin les directrius establertes pel Rectorat de la UB i per la Facultat d’Economia i Empresa, per aplicar qualsevol d’aquestes tres situacions, i es considerarà obligatòria la que determini el deganat de la Facultat.

L’estudiant ha de treballar autònomament el contingut teòric de la matèria, d’acord amb la planificació establerta pel professorat responsable; les sessions presencials (o virtuals si és el cas) es dediquen a incidir en els punts més importants de la teoria, a la resolució dels dubtes que l’estudi del marc teòric hagi pogut generar, i al plantejament i solució d’exercicis pràctics que, acompanyant l’estudi autònom de l’estudiant, permeti avançar en el contingut de la matèria i en el compliment dels objectius.

Els suports bàsics de l’assignatura són el material teòric (en el format audiovisual triat pels docents) i pràctic que el professorat de l’assignatura ha desenvolupat i preparat, i que consta en el Campus Virtual; i també les obres de text que s’indiquen en el pla docent. Aquests suports bàsics es consideren adequats perquè l’alumnat pugui aconseguir els coneixements necessaris en la preparació dels temes de l’assignatura.

Aquest material teòric i pràctic és comú per a tots els grups de l’assignatura, i queda a discreció del professor responsable incorporar més material específic per al grup, ja sigui per repassar, comprendre millor o ampliar els temes.

La impartició de la docència es desenvolupa en dues sessions setmanals, de dues hores cadascuna. En el cas que es faci docència mixta, a aquestes sessions poden assistir-hi els estudiants matriculats que determini la Facultat, i es retransmetria la sessió en streaming a la resta d’estudiants, via Zoom, BB Collaborate, Teams o una plataforma similar.

En els casos de docència mixta i no presencial, les sessions es poden enregistrar a voluntat del professor responsable i, si escau, posar-les a disposició dels estudiants.

En el cas que calgui fer sessions totalment o parcialment no presencials, cal tenir en compte les condicions d’ús de l’aplicació de videoconferència que s’utilitza:

  1. En el cas que el professorat enregistri la sessió, es farà amb la intenció de facilitar l’ús del contingut als estudiants.
  2. Es garanteix que, excepte una autorització expressa posterior, els registres s’utilitzaran únicament en el grup assignat i durant el període del curs corresponent.
  3. Es recomana als assistents que desactivin i inhabilitin la càmera del seu dispositiu si no volen que la resta dels participants els vegin.
  4. Es recomana als assistents que activin el micròfon del seu dispositiu, per poder interactuar amb el grup i el professor responsable de la sessió.
  5. Queda prohibit, per part de l’alumnat, l’enregistrament i registre de la sessió, així com la seva reproducció o difusió total o parcial, sigui quin sigui el mitjà o dispositiu utilitzat. Qualsevol actuació indeguda és una vulneració de la normativa vigent, i pot comportar responsabilitats legals.
  6. D’acord amb la normativa de protecció de dades personals, s’informa que el responsable del tractament de les dades de l’alumnat és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona. La finalitat d’aquest tractament de les dades és fer la docència, totalment o parcialment, de forma telemàtica, mitjançant l’enregistrament de les classes i la seva publicació en el curs de l’assignatura en el Campus Virtual. L’estudiant té dret a accedir a les seves dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-se al seu tractament, sol·licitar-ne la portabilitat i la limitació del tractament, en els casos previstos per la normativa.

Pel que fa a les sessions presencials, queda prohibit per part de l’alumnat, l’enregistrament i registre de la sessió, així com la seva reproducció o difusió total o parcial, sigui quin sigui el mitjà o dispositiu utilitzat. Qualsevol actuació indeguda és una vulneració de la normativa vigent, i pot comportar responsabilitats legals.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Se seguirà el que es disposa a la Normativa reguladora de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges, de la UB, aprovada pel Consell de Govern, en data 27 de febrer de 2020, i el seu desenvolupament en forma de criteris i pautes complementàries per a la Facultat d’Economia i Empresa, aprovat per la Comissió Acadèmica de la Facultat en data 10 de maig de 2021.

El Consell d’Estudis publica a principi de curs el calendari i horari de les avaluacions úniques i de reavaluació, i del tancament dels processos d’avaluació continuada.

S’entén per qualificació la valoració del nivell de suficiència o insuficiència dels resultats d’aprenentatge aconseguits per l’estudiant al final d’una etapa del procés d’ensenyament-aprenentatge (bloc, tema...) en una escala quantitativa. El seu caràcter és acreditatiu.

Es garanteix l’adaptació dels sistemes d’avaluació a l’estudiant amb necessitats educatives especials, a partir de l’informe elaborat pel Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) de la UB, amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats.

El professor o professora pot sol·licitar la identificació de l’estudiant en qualsevol moment del desenvolupament d’una activitat avaluativa.

El nombre de matrícules d’honor, atorgades potestativament pel professorat, no pot ser superior al 5 % dels estudiants matriculats en un grup en el període lectiu corresponent, tret que el nombre d’estudiants matriculats sigui inferior a 20, i en aquest cas es pot atorgar una única matrícula d’honor.

Una vegada s’ha qualificat l’assignatura, no pot ser objecte d’una nova avaluació tret que l’estudiant renunciï a la qualificació obtinguda, sempre que sigui un aprovat o una nota superior. Aquesta renúncia es fa per correu electrònic al professor corresponent, amb còpia al coordinador de l’assignatura, en el període de revisió de qualificacions, i dona lloc a una qualificació de «No presentat».

La UB fa ús de les eines que té a la seva disposició per detectar el plagi en els treballs i altres exercicis dels estudiants. El plagi en qualsevol activitat avaluable comporta la qualificació de 0 en la qualificació final de l’assignatura, prèvia audiència amb la persona interessada.

En el cas que l’estudiant cometi qualsevol altra irregularitat en una activitat d’avaluació, aquest acte es qualifica amb un 0. En el cas que es produeixi més d’una irregularitat en les activitats avaluadores durant el mateix curs acadèmic, la qualificació final és 0.

Durant les activitats d’avaluació, els estudiants no poden disposar de cap dispositiu electrònic susceptible de contenir dades o de poder-les rebre (com ara telèfon mòbil, rellotge intel·ligent, calculadora amb capacitat d’emmagatzematge...), tret que estigui permès excepcionalment i de manera explícita pel professorat.

Queda prohibit, per part de l’alumnat, l’enregistrament i registre de la sessió, així com la seva reproducció o difusió total o parcial, sigui quin sigui el mitjà o dispositiu utilitzat. Qualsevol actuació indeguda és una vulneració de la normativa vigent, i pot comportar responsabilitats legals.

 

Avaluació continuada

L’avaluació de l’assignatura s’estableix com a continuada mentre es desenvolupi en el període lectiu corresponent.

L’avaluació continuada és un element del procés d’ensenyament-aprenentatge que inclou els procediments duts a terme al llarg d’una assignatura per recollir i valorar de manera progressiva i integrada les evidències dels aprenentatges, per part de l’estudiant, de les competències de l’assignatura recollides en el pla docent.

L’avaluació continuada està integrada per una sèrie d’activitats dutes a terme durant el curs lectiu i d’altres en el període de tancament, per l’assistència a classe durant el curs lectiu i per l’actitud general, tant a classe com en les proves d’avaluació. La ponderació de la nota final segueix el que s’estableix a continuació:

  • Activitats de tipus 1. Coneixements i aptitud. Teoria (test, resposta curta, obertes) i pràctica (test, resposta curta, assentaments individuals, cicles, compte de pèrdues i guanys i balanç). 60 % de la nota. Execució en format presencial, virtual o com a activitat no presencial, obligatòria, per fer tant en horari de classe com fora, durant el període lectiu. Cada activitat té una valoració diferent.
  • Activitat de tipus 2. Coneixements i aptitud. Pràctica. 40 % de la nota. Execució presencial i obligatòria, per fer el dia de l’avaluació única.

Cal tenir en compte que l’aprenentatge de l’assignatura és acumulatiu i que, en conseqüència, en qualsevol activitat avaluativa es poden fer preguntes o plantejar exercicis de continguts treballats anteriorment.

A principi de curs, el professor o professora de cada grup indica a classe (presencial o virtual) i en el Campus Virtual les característiques específiques d’aquestes activitats i proves avaluatives; i en el cas de les activitats de tipus 1, quin pes específic tenen les que planifiqui en el seu grup. Aquest fet, però, no condiciona la possibilitat d’introduir modificacions al llarg del període lectiu, justificades per motius de causa major, o bé per ajustar-se millor al procés d’aprenentatge de la matèria.

Per poder fer l’activitat de tipus 2, és obligatori haver realitzat totes les propostes incloses en les activitats de tipus 1 presencials, més el 50 % (arrodonit per excés) com a mínim de les que no ho siguin. No obstant això, si l’estudiant no fa una activitat (virtual o no presencial), evidentment no pot arribar a la nota total de les activitats de tipus 1.

Per poder considerar superada l’assignatura s’ha de fer tot el que s’ha indicat respecte a les activitats de tipus 1, i obtenir almenys 5 punts sobre 10 de l’activitat de tipus 2. A continuació, s’ha d’obtenir una valoració ponderada acumulada entre aquestes dues proves de, com a mínim, 5 punts sobre 10.

Si no es compleixen les condicions establertes en el paràgraf anterior, la nota final del curs no pot ser, en cap cas, superior a 3,9.

L’horari i format en què es duen a terme les propostes en les activitats de tipus 1 les indica el professor o professora de cada grup.

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’avaluació única és el procediment d’avaluació alternativa a l’avaluació continuada. Consisteix en un únic acte avaluatiu i inclou el nombre suficient d’evidències per acreditar i garantir l’obtenció dels objectius i competències establerts a l’assignatura.

L’avaluació única es reconeix com un dret de l’estudiant que, en exercir-lo, renuncia a l’avaluació continuada, que no pot conculcar el dret de l’estudiant a assistir a classe i a participar en les activitats formatives.

L’avaluació única ha de poder garantir la superació dels objectius establerts en l’assignatura.

Per tant, malgrat la renúncia a l’avaluació continuada, l’estudiant també pot participar en les activitats d’avaluació continuada, amb dret a correcció, però sense implicació en la qualificació final del curs.

Atès que l’última prova d’avaluació continuada coincideix en data amb la de l’avaluació única, s’entén que l’estudiant renuncia a l’avaluació continuada quan es presenta a l’avaluació única i en fa la totalitat de les proves.

L’avaluació única consta de tres parts, totes d’execució presencial i obligatòria:

  • Part A: prova teòrica de tipus test multiresposta, amb una ponderació sobre la nota final equivalent al 20 %.
  • Part B: registre comptable de diferents operacions, amb una ponderació sobre la nota final equivalent al 40 %.
  • Part C: prova pràctica que consisteix en un exercici pràctic d’elaboració de pèrdues i guanys i balanç, amb una ponderació sobre la nota final equivalent al 40 %.

L’estudiant ha d’obtenir, com a mínim, una nota de 5 punts sobre 10 a cada part per aprovar l’assignatura. En el cas de no superar una o més d’una de les parts, la qualificació final no pot ser en cap cas superior a 3,9 punts.


Reavaluació

Les proves de reavaluació segueixen les mateixes característiques que les de l’avaluació única.


Impossibilitat de fer proves presencials

Si per motius de força major no es poguessin dur a terme les proves presencials descrites anteriorment, en qualsevol dels apartats anteriors (avaluació continuada, avaluació única i reavaluació), se substituiran per unes altres que puguin assegurar la validesa i seguretat de les proves, així com la identificació de les persones que les fan, tot això sota les indicacions que des del Rectorat i el deganat es puguin establir, i utilitzant els recursos que la UB posi a disposició del professorat.

En cas de donar-se aquest fet, el professorat responsable n’informarà degudament.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GOXENS, Mª Angels; LOSILLA, M.F.; OSES, J.; RODRIGUEZ, F.  Introducción a la Contabilidad Financiera. Madrid : Garceta, 2013

CatÓleg UB  Enlla├ž

HORNGREN, Charles T [et al.] Introduction to financial accounting. 11h ed. Upper Saddle River (N.J.): Prentice Hall, 2014

CatÓleg UB  Enlla├ž
CatÓleg UB. Versiˇ en castellÓ (2000)  Enlla├ž

KIMMEL, Paul D., WEYGANDT, JJ., KIESO, DE. Financial accounting: tools for business decision making. 6th ed. Hoboken, N.J.: Willey, 2011

CatÓleg UB  Enlla├ž

MONGER, Rod F. Financial accounting: a global approach. Chichester: Willey, 2010

CatÓleg UB  Enlla├ž

MORENO RUZ, Agustín; RODRÍGUEZ GARCÍA, Ferrán; LOSILLA RAMÍREZ, Máximo Francisco. Prácticas de contabilidad financiera. 2ª ed .Madrid: Garceta, 2013

CatÓleg UB  Enlla├ž

MUÑOZ MERCHANTE, Angel. Introducción a la contabilidad. Madrid. Editorial Sanz y Torres , 2019

CatÓleg UB  Enlla├ž

MUÑOZ MERCHANTE, Angel.  Prácticas de introducción a la contabilidad..  Madrid : Sanz y Torres, S.L., 2019

CatÓleg UB  Enlla├ž

PORTER, GA., NORTON, CL. Financial accounting: the impact on decision makers. 9ª ed. Atamford: Cengage Learning, 2015

CatÓleg UB  Enlla├ž

URIAS VALIENTE, Jesús.  Introducción a la contabilidad : aspectos teóricos. 3ª ed.  Madrid : Ediciones Académicas, 2008

CatÓleg UB  Enlla├ž

Material teórico y práctico desarrollado por la Sección de Contabilidad del Departamento de Empresa de la Facultad de Economía y Empresa de la Universidad de Barcelona

MARIA ANTONIA GARCIA BENAU. Introducción a la contabilidad financiera. Madrid. 1ª edición. Feb 2018. Centro de Estudios Financieros

CatÓleg UB  Enlla├ž

JOSE LUIS SAEZ OCEJO. Fundamentos de contabilidad financiera.. Madrid. 1ª edición. Feb 2018. Tórculo ediciones

CatÓleg UB  Enlla├ž

JESUS OMEÑACA GARCIA. Contabilidad general. Madrid. 2017. Deusto

CatÓleg UB  Enlla├ž

OMEÑACA GARCIA, J. Supuestos prácticos de contabilidad financiera y de sociedades. Madrid. 2017. Deusto

CatÓleg UB  Enlla├ž

LOSILLA, Máximo. 277 ejercicios prácticos de contabilidad. 1er curso. Barcelona. Ediciones Librería Universitaria. 2019

CatÓleg UB  Enlla├ž

PÓgina web

Plan General de Contabilidad

Recurs electr˛nic extern  Enlla├ž