Dades generals |
Nom de l'assignatura: Problemes Filosòfics II
Codi de l'assignatura: 363782
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Manuel Campos Havidich
Departament: Departament de Filosofia
crèdits: 6
Programa únic: N
Consideracions prèvies |
Aquesta assignatura es proposa iniciar l’alumnat en el pensament filosòfic, tant pel que fa als problemes i continguts característics com a la manera de plantejar-los i d’intentar resoldre’ls. A través d’una selecció de problemes concrets, de la lectura i comentari dels textos corresponents i de l’acarament de les diverses posicions, es pretén que l’alumnat adquireixi coneixements bàsics formals i instrumentals, terminològics i metodològics, així com rigor analític i una visió sintètica.
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
52 |
- Teoricopràctica |
Presencial |
52 |
Treball tutelat/dirigit |
48 |
Aprenentatge autònom |
50 |
Competències que es desenvolupen |
- |
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). |
- |
Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions). |
- |
Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació). |
- |
Capacitat de raonament. |
- |
Capacitat de contribuir positivament en el debat de problemes i projectes. |
- |
Comprensió clara dels problemes, les teories i els arguments principals propis dels camps de la lògica, la metafísica, l'epistemologia, la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ment (disciplines enteses en un sentit ampli). |
- |
Capacitat d'usar i de comprendre la terminologia filosòfica especialitzada. |
- |
Comprensió clara dels problemes, les teories i els arguments principals propis dels camps de la filosofia moral, la filosofia política, la filosofia social i l'estètica (disciplines enteses en un sentit ampli). |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements — Introduir-se en el coneixement de les metodologies pròpies de la filosofia i aprendre a identificar i a avaluar els arguments que diferents autors aporten per a les tesis que defensen.
—Saber detectar l’estructura de les argumentacions i avaluar-ne la validesa.
— Saber identificar i comprendre alguns dels problemes fonamentals en filosofia i algunes de les principals teories proposades per donar resposta a aquests problemes, tant provinents d’autors clàssics com d’autors contemporanis.
Referits a habilitats, destreses — Desenvolupar una actitud crítica.
— Desenvolupar capacitat d’anàlisi i de raonament.
— Aprendre a expressar-se amb claredat i precisió.
Referits a actituds, valors i normes — Introduir-se en el coneixement dels estàndards ètics del treball acadèmic, incloent-hi els estàndards que regeixen el reconeixement de l’autoria d’idees i dels drets intel·lectuals. |
Blocs temàtics |
1. Què és la filosofia?
2. Problemes sobre el coneixement
2.1. Què és la veritat?
2.2. Què és el coneixement?
2.3. Límits del coneixement humà
3. Problemes sobre la realitat
3.1. El problema del canvi (causa i efecte)
3.2. Problemes d’ontologia
3.3. El problema de l’infinit
3.4. El problema dels universals
3.5. El problema de l’existència de Déu
4. Problemes sobre l’ésser humà
4.1. El problema del «jo»
4.2. Ment i matèria
4.3. El problema de la llibertat
4.4. El sentit de la vida
5. Problemes de filosofia pràctica
5.1. Normativitat, virtuts i valors
5.2. El problema de la justícia
5.3. Autoritat i poder
5.4. Teoria de la decisió
Metodologia i activitats formatives |
Com a primera opció, els professors de l’assignatura hauran de treballar els cinc blocs temàtics a partir de la tria dels problemes a tractar que ofereix el temari de l’assignatura, de manera que el mínim de problemes tractats serà de cinc i el màxim de vuit.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’avaluació continuada és de caràcter individual i es basa en l’assoliment de les competències pròpies de l’assignatura. Es portarà a terme a través d’un mínim de dos exercicis escrits distribuïts al llarg del semestre, tal com indicarà el professor a començaments de curs. La ponderació de cada exercici per a la nota final també l’anunciarà el professor a començaments de curs; en cap cas cap dels exercicis propis de l’avaluació continuada no pot suposar menys d’un 10 % ni més d’un 60 % de la nota final. Així mateix, el professor assenyalarà el nombre mínim d’exercicis a completar per part de l’alumne per tal que aquest pugui obtenir qualificació final (si el professor no ho indiqués, aquest nombre serà d’un). El professor també podrà reservar fins a un 20 % de la nota final per tal d’avaluar la participació de l’alumnat en activitats no escrites programades per a l’aula (pràctiques, presentacions, debats, participació a classe, etc.).
Avaluació única L’avaluació continuada és de caràcter individual i es basa en l’assoliment de les competències pròpies de l’assignatura. Aquesta consistirà en un únic examen escrit (100 % de la nota) a realitzar en la data assenyalada al calendari oficial. El professor informarà a començament de curs del termini per sol·licitar l’avaluació única. Els alumnes que durant el període lectiu hagin fet totes les proves escrites d’avaluació continuada no podran presentar-se a l’única.
|
Observacions |
Com que aquesta assignatura és de formació bàsica, per a alumnes de primer curs, no s’hi pretén fer un estudi exhaustiu ni excessivament detallat dels problemes. Per això, és normal que alguns o tots els problemes estudiats en aquesta assignatura reapareguin en els programes d’assignatures ulteriors. Que s’hagin estudiat a Problemes Filosòfics II no eximeix les altres assignatures de tractar-los i d’incloure’ls als seus programes. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Bunge, M., A LA CAZA DE LA REALIDAD, Gedisa, 2006
Conee, E. i Sider, T.: Acertijos de la existencia, Alianza Ed. 2013
GARRETT, B., ¿Qué es eso llamado metafísica?; Madrid: Alianza Editorial, 2010
HETHERINGTON, S., ¡Filosofía! Una breve introducción a la metafísica y a la epistemología, Madrid: Alianza Editorial, 2007
NAGEL, T., Quin sentit té tot plegat? Brevíssima introducció a la filosofía, Obrador Edèndum, 2014 (¿Qué significa todo esto? Una brevísima introducción a la filosofía, FCE, 1995).