Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Electrònica

Codi de l'assignatura: 364297

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Manuel Carmona Flores

Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

15

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

15

 

(Es fan sessions de dues hores cada dues setmanes.)

Treball tutelat/dirigit

50

(Es resol un problema per cadascun dels primers temes de l’assignatura.)

Aprenentatge autònom

40

 

 

Recomanacions

 

Teoria: tenir clars els conceptes i la resolució de circuits del primer tema és vital per a tota l’assignatura. Us recomanem també que aclariu tots els dubtes preferentment amb els professors. Es recomana no posar-se a resoldre exercicis sense haver-se mirat i entès la teoria prèviament.

Problemes: practiqueu els problemes entenent per què es fa el que es fa. Una vegada sapigueu la teoria i hàgiu resolt alguns problemes, es recomana que es resolguin problemes amb solucions, però sense mirar-ne ni el desenvolupament ni la solució fins després d’haver-los resolt. Entendre i saber fer el que es fa al primer tema de l’assignatura és primordial per poder aprovar l’assignatura i per a la resta de temes. Dediqueu-li el temps que faci falta per dominar-lo.

Pràctiques: quan arribeu al laboratori heu d’haver llegit el guió corresponent prèviament i haver fet les tasques prèvies que es demanen en el mateix guió. Tot això us ajudarà per poder emplenar el qüestionari al final de cada sessió. També s’avalua l’actitud al laboratori.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

7T-TRANSV. Capacitat de treballar en equip.

   -

8G-GENERAL. Coneixement de les matèries bàsiques i tecnologies, que capacitin per a l'aprenentatge i desenvolupament de tecnologies i mètodes nous, com també de les que proporcionin una gran versatilitat per adaptar-se a situacions noves.

   -

6T-TRANSV. Capacitat abstractiva: crear i utilitzar models que reflecteixin situacions reals.

   -

5T-TRANSV. Capacitat comunicativa.

   -

4T-TRANSV. Capacitat de fer raonaments crítics i lògics.

   -

3T-TRANSV. Capacitat de treballar autònomament i de prendre decisions.

   -

1T-TRANSV. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits per elaborar i defensar arguments, i per resoldre problemes relacionats amb la informàtica.

   -

2FB - FORMACIÓ BÀSICA. Capacitat per comprendre i dominar els conceptes bàsics de camps i ones, electromagnetisme, teoria de circuits elèctrics, circuits electrònics, principi físic dels semiconductors i famílies lògiques, dispositius electrònics i fotònics, i aplicar-ho per resoldre problemes propis de l'enginyeria.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer el funcionament dels dispositius electrònics bàsics, així com els més habituals en electrònica.

— Saber resoldre problemes que incloguin dispositius semiconductors bàsics.

— Conèixer l’amplificador operacional i les seves aplicacions bàsiques.

— Conèixer el funcionament d’alguns dels convertidors analògic-digital i digital-analògic.

— Adquirir la base suficient per afrontar problemes electrònics d’assignatures relacionades amb aquesta.

— Adquirir les habilitats necessàries per saber utilitzar l’instrumental del laboratori per al mesurament de circuits.

— Programació per al control d’una placa d’adquisició de dades per control de mesures i aplicacions diverses.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Conceptes bàsics per a l’anàlisi de circuits

*  — Repàs dels components electrònics passius més comuns (resistència, condensador i bobina) i dels elements generadors (o fonts).

— Metodologia general de resolució de circuits i aplicació a circuits amb elements passius i fonts.

— Aplicació de dos mètodes de simplificació de circuits: el teorema de Thévenin i el principi de superposició.

 

2. Díodes d’unió PN

*  — Estudi del funcionament físic d’un díode d’unió PN.

— Aplicació del díode d’unió PN a diferents aplicacions.

— Resolució de circuits amb díodes d’unió PN: models ideal i lineal.

3. Transistors d’efecte camp

*  — Estudi del funcionament físic del transistor d’efecte camp.
— Aplicacions del transistor d’efecte camp.
— Resolució de circuits amb transistors d’efecte camp.

4. Amplificador operacional per al processament de senyals analògics

*  — Estudi del funcionament funcional de l’amplificador operacional.

— Aplicacions de l’amplificador operacional per al processament analògic del senyal.

5. Convertidors analògic-digital i digital-analògic

*  — Veure el funcionament dels convertidors analògic-digital i digital-analògic i la seva relació amb elements informàtics. (Aquest tema només s’imparteix si hi ha prou temps.)

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

— A les classes presencials magistrals s’explica el contingut teòric de l’assignatura i es resolen exercicis per il·lustrar la matèria. L’alumnat disposa d’un guió de teoria i transparències per a cada classe.

— A les pràctiques de problemes, el professor en resol presencialment uns quants d’una llista, per als diferents temes de l’assignatura; la resta de problemes de la llista es deixen perquè l’alumnat els resolgui autònomament. Els problemes de classe comencen amb problemes senzills que es van complicant fins a arribar al nivell exigit a l’assignatura.

— A les pràctiques de laboratori s’aprèn a fer servir l’instrumental bàsic d’electrònica i s’implementen aplicacions senzilles amb circuits electrònics relacionats amb l’assignatura. Es mesuren amb l’instrumental amb l’objectiu d’aprendre a fer-los servir i que s’acabin d’assolir coneixements de teoria. S’utilitzarà l’ordinador per al control d’una placa d’adquisició de dades i per control de mesures i aplicacions diverses. Les pràctiques es fan en grups reduïts, amb guions i tutoritzats.

— A les classes tutoritzades, l’alumnat resol exercicis de manera autònoma. Qui tingui dificultats, les pot resoldre amb el professor. Opcionalment, algun d’aquests problemes l’explica a classe algun alumne.

— Depenent de la situació sanitària, i quan les autoritats corresponents ho requereixin, el grau de presencialitat es pot veure afectat. Mentre l’ocupació de les aules no sigui del 100 %, totes les classes es retransmetran en directe i, en la mesura que sigui possible, es gravaran perquè quedin disponibles al Campus Virtual. Les pràctiques de laboratori podran ser diferents de les inicialment proposades.

— En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Per aprovar l’assignatura s’ha d’aprovar cadascuna de les tres parts: teoria, problemes i pràctiques.

La nota final de l’assignatura es calcula de la manera següent: Nota_final = a * Nota_teoria + b * Nota_problemes + c * Nota_pràctiques.

La nota final està compresa entre 0 i 10. Es considera «aprovat» una nota final igual o superior a 5.

Les constants de l’equació en aquesta assignatura són a = 0,3; b = 0,4; c = 0,3.

Nota_teoria i Nota_problemes : estan compreses entre 0 i 10. Hi ha dos exàmens, un de parcial i un de final. El pes en la nota final de cada examen es dona al començament del curs. A cada examen hi ha una part teòrica i una part de resolució de problemes. S’ha d’aprovar cadascuna d’aquestes parts individualment. En cas contrari, se suspèn l’assignatura i la nota total de l’assignatura es limita a 4,9 com a màxim.

Nota_pràctiques: està compresa entre 0 i 10 i es basa en els informes presentats de cada pràctica, les aptituds i habilitats al laboratori i uns tests previs de cada pràctica (si es produeixen). L’assistència puntual a les pràctiques és obligatòria; si no, se suspèn l’assignatura. Les pràctiques es poden recuperar durant el curs, sempre que es justifiqui la no-assistència.

A l’examen final, es pot optar entre un examen d’avaluació única o continuar amb l’avaluació continuada. En el primer cas, es renuncia a les notes de l’avaluació continuada de teoria i problemes.

 

Reavaluació

Les condicions per poder presentar-se a la reavaluació són les següents:

1) La nota total mínima ha de ser de 3,5.

2) S’han d’haver superat les pràctiques amb una nota d’aprovat, com a mínim. (Recordeu que les pràctiques es poden recuperar durant el curs, sempre que es justifiquin).

3) Els alumnes amb qualificació de no presentat a l’examen final no es poden presentar a la reavaluació.

4) La nota mínima de problemes ha de ser d’un 4.

La presentació a la reavaluació implica immediatament la renúncia a les notes de l’avaluació continuada de teoria i problemes. La reavaluació consisteix en un examen de teoria i problemes de tota l’assignatura, amb les mateixes normes que l’examen final de l’avaluació única.

 

Actuacions irregulars en activitats avaluables
En cas de detectar-se algun senyal de plagi/còpia en qualsevol activitat avaluable se seguirà la normativa UB per a aquests casos. La penalització consisteix a qualificar-la amb un zero. Si un mateix alumne reincideix i plagia/copia una segona vegada durant el mateix curs, el professor avalua l’assignatura amb un zero i l’alumne no té dret a la reavaluació.

El que estableix aquest paràgraf es fa sens perjudici del procediment disciplinari que es pugui iniciar a conseqüència dels actes duts a terme. Consulteu també l’article 16.7 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges (aprovada pel Consell de Govern en data 8 de maig de 2012).

 

Avaluació única

Per aprovar l’assignatura s’ha d’aprovar cadascuna de les tres parts: teoria, problemes i pràctiques.
La nota final de l’assignatura es calcula de la manera següent: Nota_final =  a  *  Nota_teoria + b * Nota_problemes + c * Nota_pràctiques.

La nota final està compresa entre 0 i 10. Es considera aprovada una nota igual o superior a 5.

Les constants de l’equació en aquesta assignatura són a = 0,3; b = 0,4; c = 0,3.

Nota_teoria i Nota_problemes: estan compreses entre 0 i 10 i es basen únicament en l’examen final. A cada examen hi ha una part teòrica i una part de resolució de problemes. S’ha d’aprovar cadascuna d’aquestes parts individualment. En cas contrari, se suspèn l’assignatura i la nota total de l’assignatura es limita a 4,9 com a màxim.

Nota_pràctiques: està compresa entre 0 i 10 i es basa en els informes presentats de cada pràctica, les aptituds i habilitats al laboratori i uns tests previs de cada pràctica. L’assistència puntual a les pràctiques és obligatòria; si no, se suspèn l’assignatura.

 

Reavaluació

Les condicions per poder presentar-se a la reavaluació són les següents:

1) La nota total mínima ha de ser de 3,5.

2) S’han d’haver superat les pràctiques amb una nota d’aprovat, com a mínim.

3) Els alumnes amb qualificació de no presentat a l’examen final no es poden presentar a la reavaluació.

4) La nota mínima de problemes ha de ser d’un 4.

La presentació a la reavaluació implica immediatament la renúncia a les notes de l’avaluació continuada de teoria i problemes. La reavaluació consisteix en un examen de teoria i problemes de tota l’assignatura, amb les mateixes normes que l’examen final de l’avaluació única.

 

Actuacions irregulars en activitats avaluables
En cas de detectar-se algun senyal de plagi/còpia en qualsevol activitat avaluable se seguirà la normativa UB per aquests casos. La penalització consisteix a qualificar-la amb un zero. Si un mateix alumne reincideix i plagia/copia una segona vegada durant el mateix curs, el professor avalua l’assignatura amb un zero i l’alumne no té dret a la reavaluació.

El que estableix aquest paràgraf es fa sens perjudici del procediment disciplinari que es pugui iniciar a conseqüència dels actes duts a terme. Consulteu també l’article 16.7 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges (aprovada pel Consell de Govern en data 8 de maig de 2012).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Baile, M. et al. Materials elèctrics i electrònics. Barcelona : Edicions UPC, 1998.  Enllaç

Boix Aragonès, O. ; Rull Duran, J. Circuits elèctrics. Barcelona : Edicions UPC, 2001.  Enllaç

Cuesta, L. et al. Electrónica analógica : análisis de circuitos, amplificación, sistemas de alimentación. Madrid: McGraw Hill, 1994.  Enllaç

Horowitz, P. ; Hill, W. The art of electronics. 2ond edition. Cambridge : Cambridge University Press, 2006.  Enllaç

Lindner, D.K. Introducción a las señales y los sistemas. Caracas (Veneçuela): McGraw Hill, 2002.  Enllaç

Lloris, A. ; Prieto, A. Diseño lógico. Madrid: McGraw Hill, 1996.  Enllaç

López, G. ; García, J.M. Física de los dispositivos electrónicos. Madrid : [s.n.], 1993.  Enllaç

Malvino, A. ; Bates, D. J. Principios de Electrónica. Madrid [etc.] : McGraw-Hill, 2002.  Enllaç

May, Gary S. Fundamentals of semiconductor fabrication. New York : Wiley, 2004.  Enllaç

Millman, J. ; Halkias, C. Electrónica Integrada. 4ª ed. Barcelona: HispanoEuropea, 1986.  Enllaç

Prat, L. et al. Circuits i dispositius electrònics : fonaments d’electrònica. 2a ed. Barcelona : Edicions UPC, 2002.  Enllaç

Sedra, Adel S. ; Smith, K.C. Circuitos microelectrónicos. México, D.F. : Oxford University Press, 2000.  Enllaç

Thomas, R.E. ; Rosa, A.J. Circuitos y señales : introducción a los circuitos lineales y de acoplamiento. Barcelona [etc.]: Reverté, 2003.  Enllaç

Van Valkenburg, M. E. Análisis de redes. México, D.F. : Limusa, 1994.  Enllaç