Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Lògica i Llenguatges

Codi de l'assignatura: 364310

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Juan Carlos Martinez Alonso

Departament: Departament de Matemàtiques i Informàtica

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

60

 

 

Recomanacions

 

Es recomana que l’alumne dediqui una hora d’estudi per cada hora presencial de teoria i que dediqui quatre hores a la setmana a resoldre problemes.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

9aG-GENERAL. Capacitat per resoldre problemes amb iniciativa, prendre decisions, ser autònom i creatiu.

   -

4T-TRANSV. Capacitat de fer raonaments crítics i lògics.

   -

1T-TRANSV. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits per elaborar i defensar arguments, i per resoldre problemes relacionats amb la informàtica.

   -

2ESP - TECNOLOGIA ESPECÍFICA: COMPUTACIÓ. Capacitat per conèixer els fonaments teòrics dels llenguatges de programació i les tècniques de processament lèxic, sintàctic i semàntic associades, i saber aplicar-les per crear, dissenyar i processar llenguatges.

   -

1ESP - TECNOLOGIA ESPECÍFICA: COMPUTACIÓ. Capacitat per tenir un coneixement profund dels principis fonamentals i models de la computació, i saber-los aplicar per interpretar, seleccionar, valorar, modelar i crear nous conceptes, teories, usos i desenvolupaments tecnològics relacionats amb la informàtica.

   -

En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament de l’assignatura.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

—Conèixer les nocions bàsiques de la lògica de proposicions i de la lògica de predicats.

 

— Conèixer algoritmes i eines bàsiques de la teoria d’autòmats.

 

— Conèixer les fases en el disseny d’un compilador.

 

Referits a habilitats, destreses

 — Saber formalitzar proposicions del llenguatge natural en la lògica de proposicions i en la lògica de predicats.

 

— Saber determinar el valor de veritat d’una fórmula en una interpretació.

 

— Saber utilitzar els mètodes de resolució i de Davis-Putnam.

 

— Saber dissenyar autòmats per al reconeixement de llenguatges.

 

— Saber dissenyar analitzadors lèxics.

 

— Saber dissenyar taules d’anàlisi per al reconeixement sintàctic d’expressions.

 

— Saber dissenyar analitzadors sintàctics bàsics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Llenguatges de proposicions

1.1. Definicions bàsiques

1.2. Formalitzacions

1.3. Resolució

1.4. SAT-solvers

2. Llenguatges de predicats

2.1. Predicats i dominis

2.2. Termes i fórmules

2.3. Interpretacions

2.4. Resolució

2.5. El llenguatge Prolog

3. Llenguatges regulars

3.1. Autòmats finits

3.2. Programació d’autòmats deterministes

3.3. Les fases del disseny d’un compilador

3.4. Disseny d’analitzadors lèxics

4. Llenguatges incontextuals

4.1. Autòmats amb pila

4.2. Gramàtiques incontextuals

4.3. Equivalència entre autòmats i gramàtiques

4.4. Anàlisi sintàctica

4.5. Taules d’anàlisi

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

S’impartiran dues hores setmanals de classes de teoria i dues hores setmanals de classes de laboratori de problemes. El curs estarà organitzat de manera que després de l’exposició de la teoria per part del professor, els estudiants treballaran en els problemes proposats i els resoldran a la pissarra. Per fer-ho, els alumnes podran formar grups d’un màxim de tres persones. Es penjaran, llavors, llistes de problemes al Campus Virtual que s’assignaran als grups constituïts pels estudiants, perquè els facin a les classes de laboratori de problemes.

A l’escenari esperat de 50 % de presencialitat, es retransmetran les classes presencials en streaming i, llavors, els alumnes faran una setmana de docència presencial i la setmana següent docència virtual.

A l’escenari de 100 % de presencialitat, els estudiants podran seguir tota l’activitat de manera presencial.

Les classes quedaran enregistrades al Campus Virtual de l’assignatura.

Es pujaran apunts de teoria al Campus Virtual de l’assignatura, i també llistes de problemes resolts.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

S’acompliran les activitats d’avaluació continuada següents:

a) Exercicis resolts pels estudiants a les classes de problemes.

b) Tres proves parcials de problemes.

c) Una prova parcial de teoria.

d) Un examen final de teoria i problemes.

Les proves parcials de b) i c) es faran durant el període de classes.

Per obtenir la nota final, s’aplicarà la fórmula següent:

F = 0,8 x P + 0,2 x T + 0,1 x E, on P és la nota final de problemes, T és la nota final de teoria i E és la nota obtinguda en els lliuraments i en els exercicis resolts a classe.

Per tant, els exercicis resolts pels estudiants a les classes de problemes serviran per apujar la nota global de teoria i problemes fins a un màxim d’1 punt, depenent de la destresa que demostrin en la resolució dels problemes. Per aprovar l’assignatura, s’haurà de complir que F> = 5.

Nota final de problemes (nota P)
Cadascuna de les proves parcials de problemes de l’apartat b) consistirà en un exercici que els estudiants hauran de resoldre. La part de problemes de l’examen final de l’apartat c) consistirà en quatre exercicis, de manera que els temes dels tres primers exercicis es correspondran amb els temes dels exercicis de les tres proves parcials de b). Els estudiants poden alliberar els temes de les tres proves parcials de cara a l’examen final si la mitjana de les tres notes obtingudes en aquestes proves és més gran o igual que 5.

Els estudiants que tinguin una nota mitjana de les tres proves parcials de l’apartat b) més gran o igual que 5 poden fer únicament el quart problema de l’examen final; aleshores es calcularà la seva nota final de problemes dividint per 4 la suma de les notes de les tres proves parcials de problemes i la nota del quart exercici de l’examen final de problemes. Així mateix, si ho desitgen, poden fer el quart problema de l’examen final i un altre dels tres problemes restants de l’examen final que ells triïn; aleshores la seva nota final de problemes serà P = 0,5 x P1 + 0,5 x P2, on P1 és la nota mitjana obtinguda en els dos problemes realitzats en l’examen final i P2 és la nota mitjana de les dues proves parcials restants de l’apartat b). Si no, es calcularà la nota final de problemes dividint per 4 la suma de les notes dels quatre problemes de l’examen final.

Els estudiants que tinguin una nota mitjana de les tres proves parcials de l’apartat b) menor que 5, però que hagin aprovat dues de les tres proves parcials, poden fer el quart problema de l’examen final i el problema de l’examen final corresponent a la prova parcial que no hagin aprovat; aleshores la seva nota final de problemes serà P = 0,5 x P1 + 0,5 x P2, on P1 és la nota mitjana obtinguda en els dos problemes realitzats a l’examen final i P2 és la nota mitjana de les dues proves parcials aprovades de l’apartat b). Si no, es calcularà la nota final de problemes dividint per 4 la suma de les notes dels quatre problemes de l’examen final.

Per a la resta d’estudiants, es calcularà la nota final de problemes dividint per 4 la suma de les notes dels quatre problemes de l’examen final.


Nota final de teoria (nota T)
Serà la nota mitjana entre la nota del parcial de teoria de l’apartat c) i la nota de la part de teoria de l’examen final.

 

Reavaluació
La reavaluació consistirà en un examen la composició del qual serà la mateixa que la de l’examen final de l’avaluació continuada.

Qualsevol estudiant matriculat a l’assignatura podrà presentar-se a l’examen de reavaluació, si vol.

Per als estudiants que facin l’examen de reavaluació, la nota definitiva serà la nota obtinguda a l’examen de reavaluació.

Per als estudiants que hagin seguit l’avaluació continuada i no facin l’examen de reavaluació, la nota definitiva serà la nota obtinguda en l’avaluació continuada.

 

Avaluació única

Coincidirà amb l’examen final de l’avaluació continuada. Per tant, l’examen d’avaluació única serà l’examen final de l’avaluació continuada.

Els estudiants que vulguin acollir-se a l’avaluació única hauran de fer-ho constar per escrit dins el termini establert per la Facultat de Matemàtiques i Informàtica.


Reavaluació
La reavaluació consistirà en un examen, la composició del qual serà la mateixa que la de l’examen d’avaluació única.

Qualsevol estudiant matriculat a l’assignatura podrà presentar-se a l’examen de reavaluació, si vol.

Per als estudiants que facin l’examen de reavaluació, la nota definitiva serà la nota obtinguda en l’examen de reavaluació.

Per als estudiants que s’hagin acollit a l’avaluació única i no facin l’examen de reavaluació, la nota definitiva serà la nota obtinguda en l’examen d’avaluació única.