Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tècniques de Separació i Identificació

Codi de l'assignatura: 364935

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Dolores Barron Bueno

Departament: Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

(La presencialitat es pot veure modificada en funció de la situació sanitària)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

25

 

 

Recomanacions

 

Coneixements de química general i inorgànica i de química orgànica, així com d’anàlisi instrumental (assignatures totes prèvies en el grau).

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Descriure i diferenciar les tècniques de separació i d’identificació de les substàncies més emprades.

— Saber identificar i enumerar les principals fortaleses i limitacions de les tècniques de separació i identificació estudiades.

— Saber seleccionar la tècnica de separació i identificació més adient per resoldre un problema.

— Saber definir i calcular l’eficàcia i resolució, així com descriure els mecanismes que els afecten.

— Saber explicar i reconèixer els fonaments i els components instrumentals de les tècniques de separació i identificació estudiades, com també els paràmetres que es poden optimitzar en cada cas.

— Davant d’un problema de separació o d’identificació concret, poder valorar la tècnica més adequada i les condicions experimentals òptimes per aplicar-la.

— Saber gestionar la informació i prendre decisions.

 

 

Referits a actituds, valors i normes

En la mesura que sigui possible s’incorporarà la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura

 

 

Blocs temàtics

 

I. Tècniques de separació

*  1 Definicions bàsiques
Descripció de les tècniques més importants. Classificació de les tècniques de separació. Propietats que s’han de considerar en l’elecció de la tècnica de separació

2 Tècniques cromatogràfiques
Classificació. Eficàcia. Mecanismes d’eixamplament de bandes. Resolució

3 Cromatografia de gasos
Paràmetres de retenció. Columna i temperatura. Instrumentació: injectors. Gas portador. Detectors. Aplicabilitat de la tècnica

4 Cromatografia de líquids
Columnes, suports i fases estacionàries enllaçades químicament. Instrumentació: bombes, injectors. Detectors

5 Selecció de la fase mòbil en cromatografia de líquids
Optimització de la fase mòbil en separacions isocràtiques. Gradient d’elució. Avaluació de columnes. Aplicabilitat de la tècnica. Altres modes cromatogràfics: cromatografia de bescanvi iònic. Cromatografia d’exclusió. Mecanismes de separació

 

II. Tècniques d’identificació

*  7 Espectrometria de masses
Fonts d’ionització. Analitzadors. Espectrometria de masses en tàndem. Ús de taules. Aplicació a la identificació de compostos

8 Tècniques combinades
Espectrometria de masses acoblada a la cromatografia de gasos (GC-MS) i a la cromatografia de líquids (LC-MS)

9 Espectroscòpia molecular
Absorció en UV-Vis i IR. Fluorescència. Relació amb l’estructura química. Importància en la detecció de compostos després de la separació

10 Ressonància magnètica nuclear (RMN)
Introducció: RMN en l’espectre electromagnètic. Nuclis actius: 1H, 13C, 15N, 31P, 2D. Instruments. Espectres monodimensionals de 1H. Ús de taules. Aplicació a l’elucidació estructural

11 Ressonància magnètica nuclear de 13C
Espectres monodimensionals de 13C. Espectres totalment desacoblats i DEPT. Efecte nuclear Overhauser (NOE). Aplicació a l’elucidació estructural

12 Ressonància magnètica nuclear bidimensional
Espectres d’homocorrelació 1H-1H (COSY, TOCSY). Espectres d’heterocorrelació 1H-13C (HMQC, HMBC). Interpretació

13 Aplicacions de l’RMN en l’anàlisi d’aliments
Anàlisi d’edulcorants: RMN quantitativa. Anàlisi d’olis. Avaluació de la qualitat. Aplicacions a la metabolòmica

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les classes teòriques són de tipus magistral i, alternativament, de resolució de problemes. Tanmateix, el professorat, a instància de qualsevol alumne, promou la discussió de qüestions.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en:

— Un examen corresponent a les tècniques de separació (40 %).
— Un examen corresponent a les tècniques d’identificació (40 %).
— Exercicis i/o treball proposat durant el curs (20 %).

Reavaluació

Es poden acollir a la reavaluació els alumnes que hagin obtingut simultàniament una puntuació mínima igual o superior a 12 punts de 40 en el primer examen (separació) i en el segon examen (identificació), equivalent a una puntuació mínima igual o superior al 30 % en cadascun dels exàmens d’avaluació continuada.

La reavaluació consisteix en una prova escrita única amb un valor del 100 % de la nota final.

Aquesta prova es fa en la data fixada pel Consell d’Estudis.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en una prova escrita única amb un valor del 100 % de la nota final. Aquesta prova es fa en la data fixada pel Consell d’Estudis.