Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Humanisme i Renaixement

Codi de l'assignatura: 365020

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Pere Comellas Casanova

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CB5. Habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un grau d'autonomia alt.

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CE7. Coneixement de la història de la literatura i de la cultura de dos àmbits lingüístics per elaborar un discurs crític sobre temes i aspectes d'aquestes literatures i cultures des de múltiples enfocaments metodològics.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Conèixer l’època del Renaixement en totes les dimensions: literària, artística, filosòfica i filològica.

 

Referits a habilitats, destreses

Saber valorar l’abast històric i geogràfic de la cultura del Renaixement.

 

Aprendre a relacionar la literatura italiana amb les altres literatures.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Valorar les aportacions culturals diferents des d’una perspectiva de gènere.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Humanisme i Renaixement. Ruptura polèmica amb la cultura de l’època anterior i definició d’un nou cànon

1.1. La teoria de la imatge i el nou paradigma estètic: de Dante a Masaccio

1.2. La polèmica entre Dante i Giovanni del Virgilio

1.3. Francesco Petrarca i la nova relació entre llatí i vulgar.

2. Florència novella Atena: nova concepció de l’ésser humà, de la seva dignitat i sobre la seva centralitat en el cosmos

2.1. Primera meitat del segle XV. Humanisme civil florentí: Coluccio Salutati, Leonardo Bruni, Poggio Bracciolini

2.2. Leon Battista Alberti i l’humanisme vulgar

2.3. El neoplatonisme a Florència: Marsilio Ficino, Pico della Mirandola, Lorenzo il Magnifico, Angelo Poliziano

3. Plenitud i esplendor de les corts italianes. Elaboració i repercussió europea de l’ideal cortesà. La crisi política

3.1. Baldassare Castiglione

3.2. Els tractats sobre l’amor

3.3. La nova ciència històrica i política: Machiavelli i Guicciardini

3.4. Reflex literari: Matteo Maria Boiardo i Ludovico Ariosto

3.5. Reflex artístic: Michelangelo i Benvenuto Cellini

3.6. Esgotament de la cultura renaixentista: la contrareforma, Torquato Tasso i Giordano Bruno

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent combina explicacions teòriques amb aplicacions pràctiques:

— Teoria: classes magistrals, classes expositives i debat dirigit.

— Treball teoricopràctic: aprenentatge basat en la discussió de problemes, la lectura i interpretació de textos i documents, en la recerca de fonts bibliogràfiques, el treball analític i de síntesi sobre corpus informatitzats, en la preparació i exposició de treballs tutoritzats, i en l’estudi de casos paradigmàtics.

Es fomenta el treball en equip i la participació motivada de l’alumnat en les hores lectives. S’impulsa la recerca individual i en equip en l’entorn social i cultural.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i consta de les activitats següents: 

— Participació en les activitats i els exercicis desenvolupats a classe al llarg del curs (fins al 20 % de la nota final).

— Tres proves escrites al llarg del curs, una al final de cada bloc temàtic (cada prova, entre el 20 % i el 30 %). 

 

Avaluació única

En cas de no poder seguir l’avaluació continuada, hi ha la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única, sempre que se sol·liciti en els termes i terminis establerts per la Facultat. 

L’avaluació única consisteix en un examen final escrit que es fa en la data establerta per la Facultat i en el qual s’avaluen les competències i els coneixements teòrics adquirits en relació amb tot el temari de l’assignatura.

Reavaluació 

L’estudiant pot sotmetre’s a la reavaluació sempre que s’hagi presentat almenys a una de les proves escrites desenvolupades durant el curs. En la reavaluació, que té el format de l’avaluació única i es fa en les dates establertes per la Facultat, es poden recuperar les tres proves escrites.