Dades generals |
Nom de l'assignatura: Química
Codi de l'assignatura: 365365
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Juan Carlos Domingo Pedrol
Departament: Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular
crèdits: 6
Programa únic: S
Consideracions prèvies |
Bibliografia (fonts d’informació bàsica) |
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
55 |
(Les classes magistrals es fan amb tot el grup, que es divideix en dos subgrups per a les classes de problemes i en quatre subgrups per a les sessions de tutorització. El treball en grups més reduïts fomenta la participació, facilita el diàleg professor-alumne i millora el procés d’aprenentatge.) |
- Teoria |
Presencial |
30 |
|||
(El temari de Química es desenvolupa mitjançant classes magistrals.) |
|||||
- Tutorització per grups |
Presencial |
5 |
|||
(Les sessions de tutorització es programen durant la segona meitat del semestre. La finalitat és fer un tractament integrador dels diferents conceptes del programa.) |
|||||
- Pràctiques de problemes |
Presencial |
20 |
|||
(Es fan al llarg del semestre, coordinades amb el desenvolupament del temari.) |
Treball tutelat/dirigit |
25 |
(Les activitats tutelades no presencials constitueixen un dels conceptes qualificables del sistema d’avaluació continuada. A més, es preveu poder oferir una atenció personalitzada als alumnes. Es fixa un horari setmanal per resoldre dubtes relacionats amb el desenvolupament de l’assignatura.) |
Aprenentatge autònom |
70 |
(Són hores de treball i dedicació personal per assolir tots els coneixements de la matèria objecte d’estudi.) |
Recomanacions |
L’èxit d’un curs de Química rau en la pràctica. És imprescindible practicar mitjançant la resolució de problemes molt abans d’un examen. L’èxit en qualsevol aspecte de la vida només s’aconsegueix després de practicar repetidament les activitats que el constitueixen. Aquest és l’objectiu global i la finalitat primordial d’aquest curs: l’aprenentatge de la química en la seva vessant pràctica i aplicada.
Altres recomanacions Es requereix un estudi i pràctica constants per assolir els continguts i les competències que se’n deriven. No es tracta de memoritzar propietats, equacions o fórmules, sinó de fer un exercici continu de comprensió per saber aplicar els coneixements teòrics a la pràctica i resolució de problemes.
|
Competències que es desenvolupen |
- |
CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions). |
- |
CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi. |
- |
CB1. Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi. |
- |
CE1. Capacitat per raonar sobre el concepte de vida, els seus principis fisicoquímics i els mecanismes implicats en l'origen i l'evolució de la vida. |
- |
CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori. |
- |
CE3. Coneixement dels elements químics, les seves propietats i la seva interacció en la formació de molècules, i coneixement de la nomenclatura i característiques dels compostos inorgànics i orgànics de la matèria viva, i també dels tipus de reaccions químiques principals. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements El contingut del programa de Química reuneix un conjunt de conceptes bàsics i essencials per al desenvolupament posterior d’una bona part de les assignatures que constitueixen el grau de Biotecnologia. Alguns d’ells, potser, ja han estat introduïts en els programes de batxillerat, encara que l’experiència demostra que la revisió és necessària. La resta és matèria nova que s’anirà tractant d’una forma gradual i raonada amb l’ajut de classes de problemes i exercicis pràctics d’aplicació perquè els alumnes assumeixin la seva notable utilitat i comprenguin fins a quin punt la química determina o afecta el món que ens envolta. També es pretén que l’alumne aprengui a pensar i raonar d’una manera científica, és a dir, que assoleixi una actitud determinada vers aquesta i, per extensió, vers altres ciències.
|
Blocs temàtics |
1. Estructura atòmica i molecular
* Elements i bioelements. L’enllaç químic. L’enllaç covalent. La polaritat. Orbitals híbrids. Forces intermoleculars. L’aigua i l’oxigen com a compostos inorgànics fonamentals per a la vida. La dissolució aquosa
2. La reacció química
* Els sistemes termodinàmics. Entalpia, energia lliure i espontaneïtat. La velocitat de la reacció i l’ordre de la reacció. Catàlisi. Catàlisi biològica. L’equilibri químic. Reaccions àcid-base. Tampons. Reaccions redox. Oxidants i reductors. Potencials de reducció
2.1. Termodinàmica
2.2. Cinètica i catàlisi
2.3. Equilibri químic
2.4. Equilibris àcid-base
2.5. Reaccions d’oxidació-reducció
3. Química orgànica
* El carboni a la vida. Hidrocarburs alifàtics saturats i insaturats. Hidrocarburs aromàtics, concepte de ressonància. Alcohols, aldehids, cetones i àcids orgànics. Amines i amides. Heterocicles alifàtics i aromàtics. Formulació i nomenclatura bàsica. Reactivitat química. Nucleòfils i electròfils. Esterificació i saponificació. Isomeria. Tautomeria
4. Química de biomolècules
* Monosacàrids i polisacàrids. Heteropolisacàrids. Els àcids grassos, olis i greixos. Lípids no saponificables. Lípids complexos. Els aminoàcids. Polipèptids. Interaccions intermoleculars en l’estructura tridimensional de les proteïnes: nivells d’estructuració. Estructures secundàries i terciàries dels polipèptids. Polinucleòtids: els àcids nucleics. Bases nitrogenades, nucleòsids i nucleòtids. Estructura de l’RNA i del DNA
Metodologia i activitats formatives |
Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, els dos centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’avaluació continuada està basada en la combinació de dos procediments: avaluació al llarg del procés d’aprenentatge i avaluació de les competències del conjunt de l’assignatura. Les dues avaluen els coneixements assolits durant les sessions de teoria, les classes de problemes i les de tutoria, el grau d’aprofitament de les sessions presencials i l’interès i la participació de l’alumne en les diferents activitats programades. La contribució de cadascuna de les proves a la nota global és la següent:
Dates de les proves d’avaluació continuada
Avaluació única Per als alumnes que ho sol·licitin, l’avaluació única consisteix en una única prova escrita (examen final) d’estructura idèntica a la de la prova de síntesi de l’avaluació continuada.
Prova de síntesi Data: 28 de gener de 2022 (matí) A més, està prevista una prova de reavaluació segons la normativa aprovada en cada centre. Qualsevol modificació de les directrius que actualment regeixen aquesta prova i que puguin afectar les condicions o forma de fer-la, es comuniquen a l’alumnat a través del Campus Virtual. Prova de reavaluació Data: 1 de juliol de 2022 (tarda) |