Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Laboratori i Instrumentació Biomèdica

Codi de l'assignatura: 365367

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Josep Ignasi Ramirez Sunyer

Departament: Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

20

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

8

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

32

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG3. Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú, i capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CG6. Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit).

(CG6. Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d’expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat/capacitat de cercar, usar i integrar la informació).)

   -

CB1. Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi.

   -

CE6. Capacitat per identificar l'estructura i funció de les cèl·lules i els seus orgànuls (inclosos els processos del cicle vital i la divisió cel·lular, les alteracions patològiques de la cèl·lula i la mort cel·lular), i per reconèixer i aplicar les tècniques d'estudi (el fraccionament cel·lular, els cultius cel·lulars i les tècniques microscòpiques bàsiques).

(CG6. Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d’expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat/capacitat de cercar, usar i integrar la informació).)

   -

CE1. Capacitat per raonar sobre el concepte de vida, els seus principis fisicoquímics i els mecanismes implicats en l'origen i l'evolució de la vida.

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.

   -

CG2. Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i adaptació a noves situacions).

   -

CE2. Descriure i aplicar els conceptes i les lleis de la física a l’estudi dels processos biològics i de les funcions de l’organisme humà, així com el fonament físic dels mètodes diagnòstics i terapèutics (formació de la imatge, làser, radiacions ionitzants i no ionitzants, isòtops...).

   -

CE18. Aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i ser capaç de desenvolupar-se amb seguretat en un laboratori.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Els objectius d’aprenentatge i d’adquisició d’habilitats d’aquesta assignatura han d’adaptar-se als coneixements adquirits durant el primer semestre o que s’estan adquirint durant el segon semestre. És una assignatura que requereix una gran coordinació amb altres assignatures ja cursades o que s’estan cursant simultàniament: Biofísica, Química, Bioquímica, Citologia.

L’objectiu general d’aquesta assignatura consisteix a assolir les bases mínimes necessàries del treball en un laboratori de recerca química i biològica.

 

Referits a coneixements

• Conèixer els fonaments teòrics i funcionals dels aparells més utilitzats en un laboratori d’anàlisi i recerca i reconèixer per a quina finalitat es poden utilitzar.

• Tenir clara la diferència entre anàlisi qualitativa i anàlisi quantitativa i l’adaptació de l’instrumental a cada tipus de procediment.

• Principis teòrics de la separació per centrifugació, filtració, cromatografia, electroforesi.

• Principis teòrics de la identificació i/o quantificació de compostos per espectroscòpia i espectrometria. Bases de l’absorbància, la fluorescència, la ressonància.

• Aprendre els fonaments de la microscòpia òptica i electrònica.

• Conèixer les bases de dades de més utilitat en recerca científica.

 

Referits a l’adquisició d’habilitats

• Adquirir les precaucions de seguretat i hàbits higiènics necessaris per treballar en un laboratori de recerca.

• Saber utilitzar els aparells bàsics d’un laboratori (pipetes, homogeneïtzadors de tefló, campanes extractores, centrífugues de taula, fonts d’electroforesi, columnes de separació, etc.).

• Saber fer càlcul de dilucions i elaboració de solucions químiques senzilles.

• Saber quantificar un compost a partir d’un estàndard i un patró.

• Saber utilitzar l’Excel com a eina de representació numèrica.

• Aprendre a utilitzar correctament el microscopi òptic.

• Aprendre a fer una electroforesi de proteïnes.

• Saber utilitzar les bases de dades sobre informació i de bibliografia.

• Adquirir unes primeres nocions sobre com redactar una comunicació científica i presentar els resultats en públic.

• Aprendre a plantejar un experiment o anàlisi senzilla amb la instrumentació adequada.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Tècniques bàsiques de laboratori

*  Normes de funcionament en el laboratori. Material volumètric i pesada. Tècniques analítiques i preparatives. Tècniques qualitatives i quantitatives. Tampons i pH. Bases químiques de les reaccions biològiques. Homogeneïtzació i filtració. Extracció amb dissolvents. Centrifugació. Dissolucions i dilucions. Seguretat al laboratori

2. Identificació i quantificació

*  Diàlisi. Cromatografia: TLC, GC, HPLC. Columnes i col·lectors de fraccions. Detectors. Electroforesi i revelat. Transferència Southern, Northern i Western (Southern blot, Northern blot i Western blot)

3. Tècniques espectroscòpiques

*  Espectroscòpia i espectrofotometria. Espectròmetre de flama. Espectrofotòmetre UV. Fluorescència. Altres tècniques espectroscòpiques

4. Tècniques bàsiques de microscòpia

*  Processament histològic. El micròtom. Mètodes histoquímics i immunohistoquímics. La lupa binocular. Microscopi òptic. Contrast de fase. Microscòpia invertida. Microscòpia de fluorescència. Microscòpia confocal. Microscòpia electrònica: MET, SET, STEM

5. Tècniques analítiques avançades

*  Principis del magnetisme i la ressonància magnètica nuclear (aplicació per identificar molècules). Ressonància paramagnètica electrònica. Principis de l’espectrometria de masses (parts de l’espectròmetre de masses, aplicació com a detector de GC, interpretació de l’espectre de masses). Principis de radioactivitat; radioisòtops i raigs X utilitzats en anàlisi, experimentació i diagnòstic; càlculs i mesures de la radioactivitat; detectors (Geiger, comptadors de radiació beta i gamma); seguretat

6. Tècniques d’anàlisi de macromolècules i cèl·lules

*  Seqüenciadors de proteïnes. RMN de proteïnes. HPLC i FPLC de proteïnes. Cristal·lografia. Raigs X. Bases de dades de seqüències. Cultius cel·lulars (manipulació i manteniment, comptadors de cèl·lules). Citometria de flux, ‘cell sorting’

7. Tècniques de documentació

*  Recerca bibliogràfica. Utilització de bases de dades. Comunicació científica oral i escrita

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Donat que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat de que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en els que participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per tal de garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent. Sessions teòriques d’introducció a les tècniques a desenvolupar.

A la facultat de Biologia, la metodologia consistirà en:

  • Sessions teòric-pràctiques estructurades en seminaris d’exercicis i problemes, i pràctiques d’ordinador per familiaritzar-se amb la utilització de bases de dades i programari especialitzat.
  • Sessions pràctiques. Pràctiques de laboratori, amb control de l’activitat diària, qüestionaris i informe/llibreta final. En aquestes sessions es faran diferents experiments relacionats amb la química bàsica, espectrofotometria, electroforesi i microscòpia. 


Les petites diferències en els continguts de les pràctiques reflecteixen les diferents dotacions d’aparells i serveis cientificotècnics dels dos campus i està previst que es vegin contrarestades amb pràctiques que es fan en algunes altres assignatures del grau.

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Aquesta assignatura, atès el caràcter pràctic i d’acord amb el Consell d’Estudis, només preveu la possibilitat d’avaluació continuada, que comprèn:

  • Assistència obligatòria a totes les classes de teoria, pràctiques, sessions d’ordinador i seminaris de comunicació científica (només s’accepta una absència injustificada a les sessions de pràctiques).
  • Avaluació de tot el material addicional sol·licitat: qüestionaris, llibretes de laboratori, informes o similars.
  • Avaluació de diferents proves escrites durant el període docent.


La ponderació de cadascuna de les parts de l’assignatura és la següent:
  • Laboratori d’anàlisi: 20 %.
  • Laboratori d’observació: 20 %.
  • Bioinformàtica: 10 %.
  • Laboratori químic: 50 %.


Aquest sistema de puntuació és estimatiu i es pot modificar en funció dels requeriments docents i organitzatius específics de cada campus. En tot cas, quedarà sempre definit abans d’iniciar-se el curs corresponent.

 

Criteris de qualificació

L’aprovat s’assoleix amb una nota global mínima del 50 % després de sumar les puntuacions ponderades obtingudes a cada part, sempre que la prova escrita del laboratori químic arribi com a mínim al 40 % de la nota ponderada que li correspon. En cas de no arribar al 40 % de la nota ponderada, la prova escrita del laboratori químic serà recuperable a l’examen de reavaluació.

 

Prova de reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica.

 

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

Avaluació única

L’alumne té dret a sol·licitar avaluació única, durant la primera setmana del curs, sempre que hagi fet i superat les proves de les classes pràctiques amb anterioritat.