Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estadística

Codi de l'assignatura: 365369

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Antonio Miñarro Alonso

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

10

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.

   -

CB1. Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi.

   -

CE7. Capacitat per utilitzar les eines matemàtiques bàsiques aplicades als estudis biomèdics, en especial la probabilitat i l'estadística, el disseny experimental, els models teòrics i l'anàlisi de dades.

   -

CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu essencial de l’assignatura és conèixer els conceptes bàsics de la inferència estadística, especialment com utilitzar i interpretar els intervals de confiança i els contrastos d’hipòtesis. En acabar el curs, l’estudiant ha de comprendre l’efecte que poden tenir la variabilitat, la grandària mostral i la precisió exigida per l’experimentador en aquests dos principals marcs inferencials.

Atès que el curs s’orienta fonamentalment a l’estadística paramètrica clàssica, cal adquirir, prèviament als coneixements d’inferència estadística, capacitat suficient per reconèixer els models discrets i continus més rellevants en biologia. Per aquesta mateixa raó també cal assentar els conceptes bàsics de la teoria de la probabilitat adquirits en el batxillerat.

L’assignatura inclou també en els objectius la regressió lineal simple.

D’altra banda, en abordar l’anàlisi dels resultats d’un experiment o d’un conjunt d’observacions, es mostra a l’estudiant la necessitat de conèixer tècniques d’estadística descriptiva per resumir de manera adient la informació.

Un objectiu formatiu important és fomentar la capacitat d’anàlisi i de raonament de l’alumnat, per la qual cosa es posa més èmfasi en les premisses, condicions d’aplicació i interpretació que en les fórmules de resolució. Es potencia la utilització de recursos computacionals, tant en la part del curs dedicada a l’estadística descriptiva com en la part inferencial.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Reconèixer l’escala de mesura dels diferents tipus de dades recollides en l’activitat mèdica.
  • Aprendre a planificar la recollida de dades i la seva tabulació per facilitar l’anàlisi i la gestió informàtica.
  • Calcular i interpretar mesures de tendència central, de dispersió i posició relativa adients a l’escala de mesura. En particular: la mitjana aritmètica, la mediana, la variància i la desviació estàndard.
  • Tabular dades qualitatives i quantitatives.
  • Utilitzar representacions gràfiques per presentar i examinar les dades.
  • Davant una base de dades informatitzada, fer servir programari estadístic per descriure les variables en funció de la seva escala de mesura.
  • Definir i calcular la probabilitat d’esdeveniments elementals, condicionats o compostos.
  • Interpretar el diagnòstic mèdic com un procés de decisió probabilístic. Aplicar el concepte de probabilitat condicionada al càlcul de sensibilitat i especificitat. Aplicar el teorema de Bayes al càlcul dels valors predictius.
  • Conèixer les principals funcions que caracteritzen els models probabilístics i saber treballar amb els models més importants.
  • Reconèixer la importància del mostratge aleatori per evitar l’aparició de biaix a les dades recollides. Identificar la tècnica de mostratge emprada en un estudi.
  • Diferenciar els conceptes de paràmetre i estadístic, i identificar aquests darrers com a variables aleatòries amb les seves propietats.
  • Entendre i saber aplicar les tècniques d’estimació puntual i estimació per interval de confiança i saber utilitzar la informació proporcionada per prendre decisions.
  • Calcular la mida mostral mínima per obtenir estimacions de paràmetres poblacionals amb una precisió i confiança determinades.
  • Identificar i formular la hipòtesi nul·la i l’alternativa d’una prova d’hipòtesis.
  • Reconèixer el tipus de risc associat a una decisió estadística i saber prendre decisions estadístiques basades en la regió crítica o el valor p.
  • Seleccionar la prova adequada per comparar mitjanes i proporcions. Interpretar els resultats de programes informàtics per contrastar hipòtesis estadístiques.
  • Calcular la mida mostral necessària per garantir un plantejament adequat dels contrastos anteriors.
  • Conèixer el concepte d’associació en estadística i diferents coeficients i proves estadístiques que el mesurin i permetin contrastar la seva significació.
  • Interpretar i utilitzar la recta de regressió com un model de predicció, identificant les variables dependents i independents.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a l’estadística

2. Estadística descriptiva

3. Probabilitat i variables aleatòries

4. Introducció a la inferència estadística. Estimació de paràmetres

5. Contrast d’hipòtesis

6. Contrast d’hipòtesis per a dades contínues

7. Contrast d’hipòtesis per a dades categòriques

8. Correlació i regressió

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, els dos centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent. 

El pla docent es desglossa en tres tipus metodològics bàsics presencials, que es complementen amb activitats no presencials dirigides, com ara el lliurament de problemes, d’informes o l’estudi de casos pràctics. Les categories desglossades són:

  • Classes magistrals.
  • Classes teoricopràctiques on s’insisteix en el contingut dels temes de teoria a través de problemes o activitats pràctiques.
  • Classes pràctiques d’ordinador.
  • Activitats no presencials, amb el suport d’eines de seguiment automatitzat del treball autònom de l’alumne.


La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

El procediment d’avaluació continuada consisteix en:

  • Una prova de síntesi, que val el 60 % de la qualificació total i que es fa durant el període d’exàmens. Per poder aplicar aquest percentatge en l’avaluació continuada, cal que en la prova de síntesi es tregui una qualificació mínima de 4,5 punts sobre 10. En cas contrari, la qualificació global de l’assignatura és de suspens.
  • Un seguit d’activitats d’avaluació continuada que poden incloure totes o algunes de les següents: proves parcials, resolució a l’aula o a casa de qüestionaris basats en les activitats pràctiques, resolució de qüestionaris basats en els continguts teòrics, entrega de treballs i informes de les pràctiques d’ordinador. Les activitats concretes i la ponderació de cadascuna les fixa el professor a principi de curs a través del Campus i suposen el 40 % restant de la qualificació final.


Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica.

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

Avaluació única

El procediment d’avaluació única consisteix a fer, durant el període d’exàmens, una prova de síntesi, que val el 100 % de la qualificació total.

Pel que fa a la reavaluació, consisteix igualment en una prova de síntesi que correspon al 100 % de la qualificació total.

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.