Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Bioquímica

Codi de l'assignatura: 365370

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Silvia Busquets Rius

Departament: Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Recursos electrònics


Bases de dades i portals (Última actualització 2009)

  • NEBcutter webpage http://tools.neb.com/NEBcutter2/index.php
  • Protein Explorer webpage. http://www.umass.edu/microbio/chime/explorer
  • PDB lite. Find macromolecules. http://oca.ebi.ac.uk/oca-bin/pdblite
  • PubMed homepage. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?db=PubMed
  • Tutorials Biorom 2011: www.biorom.uma.es


Revistes i diaris

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

55

(Les activitats proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.)

 

-  Teoria

Presencial

 

36

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

5

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

6

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CB1. Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi.

   -

CE10. Capacitat per reconèixer i descriure els processos bioquímics responsables de la vida (incloses l'estructura i funció de les molècules biològiques, el metabolisme i el control del metabolisme) i els processos de nutrició humana, per reconèixer-ne la relació amb la salut i la malaltia, i per familiaritzar-se amb les tècniques d'ús habitual en un laboratori bioquímic.

   -

CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori.

   -

c.- Competències transversals

  •  Saber on i com adquirir i utilitzar la informació molecular pertinent per resoldre els problemes que se li presentin en l’àmbit de la biomedicina.
  • Aprofundir en el coneixement del mètode científic: Desenvolupar la capacitat d’observació i d’anàlisi crítica, de recollida, avaluació i classificació de dades, de deducció de conclusions i d’elaboració d’hipòtesis.
  • Desenvolupar la capacitat d’aprenentatge autònom i d’actualització permanent dels coneixements i habilitats.
  • Desenvolupar la capacitat de treball en equip.
  • Desenvolupar la capacitat de comunicació oral i escrita.
  • Desenvolupar la capacitat crítica i d’autocrítica.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer l’estructura dels éssers vius a escala molecular i els principis bàsics de l’enzimologia i la bioenergètica.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber aïllar, analitzar, identificar i quantificar biomolècules.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Utilitzar eines adequades per obtenir informació, dissenyar experiments i interpretar resultats dels processos bioquímics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Estructura de proteïnes

1.1. Aminoàcids: generalitats. Enllaç peptídic. Enllaços phi i psi. Estructura primària, secundària, hèlix alfa, conformació beta, gir beta. Proteïnes fibroses: alfa- i betaqueratines, col·lagen. Estructura terciària, consideracions generals, mioglobina. Dominis proteics. Estructura quaternària. Hemoglobina. Cooperativitat i al·losterisme. Proteïnes de membrana. Canals i transportadors

1.2. Plegament de proteïnes. Experiments d’Anfinsen. Xaperones i xaperonines. Prolil-cis-trans-isomerases. Protein disulfide isomerases

1.3. Modificacions posttraduccionals. Glicoconjugats. Glicoproteïnes, proteoglicans, glicolípids

2. Enzims, cinètica de les reaccions enzimàtiques, regulació de l’activitat enzimàtica

2.1. Biocatalitzadors, unitats d’activitat enzimàtica. Classificació d’enzims. Cofactors. Mecanismes generals de l’acció dels enzims. Mecanismes específics de l’acció dels enzims

2.2. Cinètica enzimàtica. Paràmetres cinètics: Vmax, Km, kcat. Eficiència enzimàtica. Inhibició irreversible. Inhibició reversible: competitiva, no competitiva, acompetitiva i mixta, ki. Regulació de l’activitat enzimàtica. Enzims al·lostèrics. Exemples d’estructura i funció enzimàtiques: fosfofructocinasa, piruvat-deshidrogenasa, complexos de la cadena respiratòria i ATP-sintasa

3. Síntesi i degradació de proteïnes

3.1. Transmissió de la informació genètica: àcids nucleics

3.2. Traducció. Codi genètic. Codons. Estructura dels tRNA. Aminoacil-tRNA-sintetases. Ribosomes. Iniciació de la traducció. Elongació. Cost energètic de la síntesi de proteïnes

3.3. Degradació de proteïnes endògenes. Mecanismes lisosomals i citosòlics. Catepsines. Ubiquitina. Recanvi proteic

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Donat que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat de que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en els que participen els equips docents de cada centre. 

Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per tal de garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent. 

  • Classes teòriques: (sessions 50 min) Classes magistrals donades pel professor a l’aula
  • Seminaris desenvolupats pels alumnes o pel professor (5-10 sessions 50 min):

            - Estructura de proteïnes (prions, anèmies, anticossos...)

            - Activitats enzimàtiques en diagnòstic

            - Malalties associades a membranes i proteïnes de membrana (fibrosi      quística,...). Tècniques (liposomes...)

            - Inhibidors d’enzims com a fàrmacs

            - Tècniques de purificació de proteïnes

            - etc

Els seminaris s’avaluaran en funció d’una presentació preparada per grups d’alumnes o bé per preguntes a la prova de síntesi.

  • Classes de problemes: (sessions de 45 min fins a 2 hores)           

            - Dilucions i factors de conversió

            - Espectrofotometria

            - Enzimologia

  • Pràctiques
    •  

  • Laboratori (2 sessions de 4 hores o 4 sessions de 2,5h)


Colorimetria i determinació de la concentració de proteïnes, Determinació de proteïnes plasmàtiques, Importància de la conformació per a la funció d’un enzim, Determinació de l’activitat enzimàtica. També es poden fer pràctiques sobre l’estructura de proteïnes utilitzant programes de visualització molecular en una aula adequada (sessió especial de 3 hores).
  • Qüestionaris al campus virtual.


Diversos qüestionaris al campus virtual sobre el temari de l’assignatura

 

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats d’aquesta assignatura.

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Procediment
Descripció del mètode i criteris:

  • Criteris d’avaluació:


Coneixements adquirits (referents a conceptes, procediments i metodologies)

Capacitat de relacionar i d’integrar coneixements

Capacitat d’aplicar els coneixements a la resolució de problemes

Capacitat de representar i identificar fórmules

Capacitat de representar i interpretar gràfiques

Capacitat de fer deduccions apropiades i treure conclusions vàlides de principis teòrics, de fonts d’informació i de dades experimentals

Capacitat d’usar adequadament la terminologia

Avaluació

Mètode: Avaluació única

Consistirà en l’avaluació de les competències del conjunt de l’assignatura. Seran objecte d’avaluació conjunta els continguts corresponents a la docència teòrica i pràctica.

Els alumnes que manifestin no poder complir els requisits de l’avaluació continuada, hauran de demanar avaluació única durant el període aprovat per les facultats.

Mètode: Avaluació continuada

L’avaluació serà continuada i implica l’assistència i participació continuada dels alumnes als diferents tipus de classes (teòriques, seminaris, problemes, etc) al llarg del curs. La qualificació final constarà de la combinació dels diferents mecanismes d’avaluació continua com s’indica a continuació:

  • Participació a les pràctiques de laboratori. Són obligatòries. Els alumnes o bé hauran d’entregar un informe corresponent a cada una de les pràctiques realitzades que haurà de incloure:

    • Discussió dels mètodes i dels resultats obtinguts.
    • Representació gràfica dels resultats obtinguts si s’escau.
    • Discussió de la fiabilitat dels resultats obtinguts. Descripció dels problemes observats i de les causes.

O bé s’inclouran preguntes sobre les pràctiques una prova test sobre les pràctiques

  • Participació als seminaris: En els seminaris es discutiran temes relacionats amb el temari de l’assignatura apareguts en diaris mèdics, revistes científiques, etc. L’exposició podrà ser per part del professor o bé per part de grups de dos o tres alumnes que prèviament hauran preparat amb el professor en una tutoria.

L’avaluació es basarà bé en fer una prova escrita individual dins de la prova de síntesi, o bé en l’exposició davant dels companys per part de l’alumne o grups d’alumnes, avaluant:

  • Comprensió del tema a exposar.
  • Preparació del tema.
  • Capacitat d’exposició davant dels companys.
  • Capacitat de resoldre dubtes i preguntes.

 

  • Participació a les classes de problemes, bé per la resolució individual d’exercicis a la pissarra, bé per resoldre els problemes a casa.

 

  • Avaluació de coneixements individual: Prova de síntesi general (que equival al 60% de la nota global) o dues proves de síntesi o parcials (prova de síntesi 1 o primer parcial que equival a 35% de la nota + prova de síntesi 2 que equival a 35% de la nota).

 Consistiran en:

  • Preguntes obertes i/o de test, per avaluar els coneixements teòrics i la capacitat de relació i integració dels coneixements.
  • Resolució de problemes.
  • Representació i reconeixement de fórmules.
  • Representació i interpretació de gràfiques.
  • Exercicis d’aplicació numèrica en relació als temes desenvolupats.
  • Preguntes sobre metodologia i anàlisi de dades experimentals en relació a les pràctiques de laboratori.


 

Sistema de puntuació i ponderació de l’avaluació continuada

Sistema de puntuació i ponderació relativa:

La qualificació final (aprovat, notable, excel·lent, etc.) es basarà en el resultat de l’avaluació continuada de la prova de coneixement, de les memòries de pràctiques, de la resolució de problemes a classe i del treball desenvolupat als seminaris d’alumnes. S’ha d’haver obtingut una qualificació mínima de 4,5 punts sobre 10 en la prova de síntesi per tal de poder ser avaluat finalment seguint el següent esquema:

Pràctiques                                                    10%

Seminaris, qüestionaris i problemes       20-30%

Prova de síntesi global                              60%

o

Prova de síntesi 1                                      35%

Prova de síntesi 2                                       35%

S’aprovarà amb un 5 sobre 10 en la suma de les diferents notes.

Sistema de revisió de prova de síntesi:

            Després de la prova de síntesi, els alumnes podran consultar els resultats d’aquesta en una sessió de revisió que es convocarà després de la publicació de les qualificacions.

Reavaluació

            La prova de reavaluació estarà sota la normativa de les facultats corresponents. La prova de re-avaluació serà convocada un mínim de dues setmanes després de la prova de síntesi. Els criteris que regiran aquesta seran els mateixos que per a la prova de coneixement inicial, així com la puntuació a obtenir per poder ser avaluat finalment.

 **L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries

 

Avaluació única

Consisteix en l’avaluació de les competències del conjunt de l’assignatura. Són objecte d’avaluació conjunta els continguts corresponents a la docència teòrica i pràctica.

Els alumnes que manifestin no poder complir els requisits de l’avaluació continuada han de demanar avaluació única durant el període aprovat per les facultats.

— Pràctiques, 10 %.

— Prova de síntesi, 90 %.

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica.

**L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.