Dades generals |
Nom de l'assignatura: Bioquímica
Codi de l'assignatura: 365370
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Silvia Busquets Rius
Departament: Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular
crèdits: 6
Programa únic: S
Consideracions prèvies |
Recursos electrònics |
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
55 |
(Les activitats proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.) |
- Teoria |
Presencial |
36 |
|||
- Teoricopràctica |
Presencial |
5 |
|||
- Pràctiques de problemes |
Presencial |
6 |
|||
- Pràctiques de laboratori |
Presencial |
8 |
Treball tutelat/dirigit |
45 |
Aprenentatge autònom |
50 |
Competències que es desenvolupen |
- |
CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. |
- |
CB1. Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi. |
- |
CE10. Capacitat per reconèixer i descriure els processos bioquímics responsables de la vida (incloses l'estructura i funció de les molècules biològiques, el metabolisme i el control del metabolisme) i els processos de nutrició humana, per reconèixer-ne la relació amb la salut i la malaltia, i per familiaritzar-se amb les tècniques d'ús habitual en un laboratori bioquímic. |
- |
CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori. |
- |
Competències transversals |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements Conèixer l’estructura dels éssers vius a escala molecular i els principis bàsics de l’enzimologia i la bioenergètica.
Referits a habilitats, destreses Saber aïllar, analitzar, identificar i quantificar biomolècules.
Referits a actituds, valors i normes Utilitzar eines adequades per obtenir informació, dissenyar experiments i interpretar resultats dels processos bioquímics. |
Blocs temàtics |
1. Estructura de proteïnes
1.1. Aminoàcids: generalitats. Enllaç peptídic. Enllaços phi i psi. Estructura primària, secundària, hèlix alfa, conformació beta, gir beta. Proteïnes fibroses: alfa- i betaqueratines, col·lagen. Estructura terciària, consideracions generals, mioglobina. Dominis proteics. Estructura quaternària. Hemoglobina. Cooperativitat i al·losterisme. Proteïnes de membrana. Canals i transportadors
1.2. Plegament de proteïnes. Experiments d’Anfinsen. Xaperones i xaperonines. Prolil-cis-trans-isomerases. Protein disulfide isomerases
1.3. Modificacions posttraduccionals. Glicoconjugats. Glicoproteïnes, proteoglicans, glicolípids
2. Enzims, cinètica de les reaccions enzimàtiques, regulació de l’activitat enzimàtica
2.1. Biocatalitzadors, unitats d’activitat enzimàtica. Classificació d’enzims. Cofactors. Mecanismes generals de l’acció dels enzims. Mecanismes específics de l’acció dels enzims
2.2. Cinètica enzimàtica. Paràmetres cinètics: Vmàx, Km, kcat. Eficiència enzimàtica. Inhibició irreversible. Inhibició reversible: competitiva, no competitiva, acompetitiva i mixta, ki. Regulació de l’activitat enzimàtica. Enzims al·lostèrics. Exemples d’estructura i funció enzimàtiques: fosfofructocinasa, piruvat-deshidrogenasa, complexos de la cadena respiratòria i ATP-sintasa
3. Síntesi i degradació de proteïnes
3.1. Transmissió de la informació genètica: àcids nucleics
3.2. Traducció. Codi genètic. Codons. Estructura dels tRNA. Aminoacil-tRNA-sintetases. Ribosomes. Iniciació de la traducció. Elongació. Cost energètic de la síntesi de proteïnes
3.3. Degradació de proteïnes endògenes. Mecanismes lisosomals i citosòlics. Catepsines. Ubiquitina. Recanvi proteic
Metodologia i activitats formatives |
Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, els dos centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.
Els seminaris s’avaluen en funció d’una presentació preparada per grups d’alumnes o bé per preguntes a la prova de síntesi.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Mètode d’avaluació continuada L’avaluació és continuada i implica l’assistència i participació continuada dels alumnes als diferents tipus de classes (teòriques, seminaris, problemes, etc.) al llarg del curs. La qualificació final consta de la combinació dels diferents mecanismes d’avaluació continuada com s’indica a continuació:
O bé s’inclouen preguntes sobre les pràctiques en una prova test sobre les pràctiques
L’avaluació es basa o bé en una prova escrita individual dins de la prova de síntesi o bé en l’exposició davant dels companys per part de l’alumne o grups d’alumnes, i avalua:
Consisteixen en:
Sistema de puntuació i ponderació La qualificació final (aprovat, notable, excel·lent, etc.) es basa en el resultat de l’avaluació continuada de la prova de coneixement, de les memòries de pràctiques, de la resolució de problemes a classe i del treball desenvolupat als seminaris d’alumnes. S’ha d’haver obtingut una qualificació mínima de 4,5 punts sobre 10 en la prova de síntesi per tal de poder ser avaluat finalment seguint el següent esquema:
S’aprova amb un 5 sobre 10 en la suma de les diferents notes. Sistema de revisió de la prova de síntesi Després de la prova de síntesi, els alumnes poden consultar-ne els resultats en una sessió de revisió que es convoca després de la publicació de les qualificacions. Reavaluació La prova de reavaluació està sota la normativa de les facultats corresponents. Aquesta prova es convoca un mínim de dues setmanes després de la prova de síntesi. Els criteris que regeixen aquesta prova són els mateixos que per a la prova de coneixement inicial, així com la puntuació a obtenir per poder-se avaluar finalment. L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
Avaluació única Consisteix en l’avaluació de les competències del conjunt de l’assignatura. Són objecte d’avaluació conjunta els continguts corresponents a la docència teòrica i pràctica.
Reavaluació Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica. L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
[També, 6th ed., 2015, en anglès]
Stryer L, Berg JM, Tymoczko JL,. 2013 L. Bioquímica 7ª Ed. Reverté, Barcelona
[També, 8th ed., 2015, en anglès]
Devlin TM. Bioquímica: libro de texto con aplicaciones clínicas. 2004. 4ª Ed. Reverté, Barcelona.
[També, 4a ed., 2015, en castellà]
[També, 7th ed., 2010, en anglès]
Nelson DL, Cox MM. Principios de bioquímica [de] Lehninger. 6ª ed. Omega; 2015.
[També, 7th ed., 2017, en anglès]
[També, 5th ed., 2016, en anglès]
Müller-Esterl W, 2008. Bioquímica. Ed. Reverté, Barcelona
Koolman, J., Röhm, K-H, Bioquímica: Texto y atlas, 4ª edició Ed. Panamericana, 2012