PD:Biologia Cel·lular de la Patologia

Pla docent de l'assignatura

Català

Castellano

English

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Biologia Cel·lular de la Patologia

Codi de l'assignatura: 365377

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Garcia Valero

Departament: Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia

crèdits: 6

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoria	Presencial i no presencial	36
- Teoricopràctica	Presencial i no presencial	1
- Pràctiques de laboratori	Presencial i no presencial	12
- Seminari	Presencial i no presencial	4

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Recomanacions

Quant a coneixements i competències:

S’han d’haver assolit els coneixements i les competències pròpies de les matèries que s’han impartit amb anterioritat a Biologia Cel·lular de la Patologia, segons preveu el grau de Ciències Biomèdiques o els estudis equivalents.
S’ha de tenir un bon nivell de comprensió oral i escrita de l’anglès.

L’assistència a les activitats pràctiques i/o alguns seminaris programats a l’assignatura és obligatòria. La manca d’assistència no justificada i la falta de puntualitat a les activitats obligatòries de l’assignatura són criteris d’avaluació.

A les activitats de laboratori és obligatori complir la normativa vigent d’higiene i seguretat aprovada per Junta de Govern de la Universitat de Barcelona.

En qualsevol de les activitats de l’assignatura els alumnes estan obligats a seguir les directrius de la Universitat de Barcelona, així com la legislació vigent sobre el dret a la propietat intel·lectual.

Competències que es desenvolupen

-	CG4. Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes, i capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).
-	CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
-	CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.

-	CE6. Capacitat per identificar l'estructura i funció de les cèl·lules i els seus orgànuls (inclosos els processos del cicle vital i la divisió cel·lular, les alteracions patològiques de la cèl·lula i la mort cel·lular), i per reconèixer i aplicar les tècniques d'estudi (el fraccionament cel·lular, els cultius cel·lulars i les tècniques microscòpiques bàsiques).
-	CE17. Capacitat per analitzar metabòlits importants per al diagnòstic i seguiment d'una malaltia, i també els marcadors de malaltia en cèl·lules i teixits normals i anormals, i capacitat per aprendre les tècniques citològiques i anatomopatològiques i els conceptes bàsics de l'examen anatomopatològic.
-	CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica.
-	CE8. Capacitat per reconèixer l'organització microscòpica dels diferents teixits i òrgans, identificar-ne les alteracions i establir relacions amb l'anatomia, la biologia cel·lular i la funció, i també per posar en pràctica les tècniques histològiques bàsiques.
-	CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

Conèixer i comprendre els mecanismes cel·lulars i tissulars associats amb la malaltia.
Identificar i comprendre les alteracions cel·lulars i tissulars en el context de la malaltia i relacionar-les tant amb els agents causals com amb les seves manifestacions.
Conèixer els mecanismes reactius davant la lesió cel·lular i tissular.
Conèixer i comprendre els mecanismes de reparació cel·lular i tissular.
Conèixer les tècniques emprades en l’anàlisi del teixit patològic, tant els fonaments com l’aplicació i l’anàlisi crítica dels resultats.
Cercar i comprendre la informació subministrada per articles científics en l’àmbit de la patologia.
Aplicar el mètode científic en l’àmbit de la patologia, formulant i criticant hipòtesis.
Fer servir els recursos en línia i bases de dades més útils per a l’aprenentatge de la biologia cel·lular de la patologia.
Desenvolupar criteris científics de cerca d’informació de biologia cel·lular de la patologia a internet.
Redactar un informe sobre resultats experimentals o bibliogràfics.
Interpretar resultats experimentals, extreure conclusions i elaborar hipòtesis a partir de les dades analitzades.

Blocs temàtics

0. Introducció

* 01. La malaltia
02. Nivells d’estudi de la malaltia
03. Caracterització de les malalties: nosologia. Formació del diagnòstic

1. Estrès cel·lular

* 11. Estrès cel·lular
12. Resposta enfront de l’estrès oxidatiu
13. Resposta enfront de proteïnes mal plegades
14. Resposta enfront del dany al DNA
15. Lesió i adaptacions cel·lulars
16. Factors de lesió cel·lular
17. Homeòstasi tissular

2. Mecanismes de lesió cel·lular

* 21. Patologies de la membrana plasmàtica i endocitosi
22. Patologies del reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi i vies de secreció
23. Patologies oxidatives, mitocondrials i peroxisomals
24. Patologies lisosomals
25. Patologies del citoesquelet
26. Patologies citosòliques
27. Patologies nuclears i nucleolars
28. Patologia extracel·lular

3. Patrons patològics: biologia cel·lular de la infecció

* 31. Introducció: definició i terminologia
32. Agents infecciosos i vectors de transmissió
33. Teixits diana. Receptors. Adhesió
34. Alteració dels compartiments cel·lulars i/o extracel·lulars. Disseminació
35. Prions: mecanismes derivats de la infecció priònica
36. Virus: mecanismes derivats de la infecció viral
37. Bacteris: mecanismes derivats de la infecció bacteriana

4. Patrons patològics: biologia cel·lular del tumor

* 41. Biologia cel·lular de la neoplàsia: neoplàsia, tumor, càncer
42. Mecanismes patogènics de la neoplàsia
43. Tumorogènesi
44. Tendències en recerca i teràpia
45. Teràpies estàndards
46. Teràpies dirigides

5. Biologia cel·lular de la inflamació aguda

* 50. Introducció
51. Bases
52. Inductors
53. Sensors
54. Mediadors proteics i amines biògenes
55. Mediadors lipídics: icosanoides i d’altres
56. Altres mediadors proinflamatoris
57. Efectors cel·lulars: neutròfils (PMN)
58. Mecanismes antiinflamatoris i fase resolutiva de la inflamació
59. Biologia cel·lular de la resolució de la inflamació aguda

6. Biologia cel·lular de la inflamació crònica

* 61. Alteracions en la resolució de la inflamació crònica
62. Cèl·lules proinflamatòries
63. Patrons inflamatoris

7. Reparació i regeneració tissulars

* 71. Regeneració tissular i proliferació
72. Substitució tissular i cicatrització
73. Neovascularització
74. Cèl·lules mare en les estratègies regenerativa i substitutiva
75. Bioenginyeria i teràpies reparadores

Seminaris

* 1. Seminaris de tipus A. Quatre seminaris sobre aplicacions clíniques, l’actualitat de les estratègies terapèutiques i de recerca en l’àmbit de la biologia cel·lular de la patologia.
2. Seminaris de tipus B. Quatre seminaris metodològics en grups de 20-25 alumnes. Anàlisi i discussió d’articles de ciència bàsica sobre dissenys i estratègies experimentals en l’àrea de la biologia cel·lular de la patologia.

Pràctiques

* Sessions pràctiques que combinen el treball de models de patologia experimental amb el reconeixement dels principals patrons patològics cel·lulars i tissulars en seccions histològiques. Sessions en grups de 10-12 alumnes, d’assistència obligatòria

Metodologia i activitats formatives

Treball presencial

Programa teòric

Aquest programa es desenvolupa a través de classes magistrals impartides a grups de 70 alumnes a l’aula que la Facultat de Biologia assigni. Les classes tenen una durada d’una hora i una freqüència de tres sessions a la setmana durant les cinc primeres setmanes i de dues sessions per setmana quan s’iniciï el programa de seminaris (a partir de la sisena setmana de l’inici del curs). Tot el material utilitzat en la impartició, bàsicament presentacions del tipus PowerPoint, està a disposició de l’alumnat abans de l’inici del curs en el Campus Virtual de la UB.

Programa de seminaris i problemes

Es tracta d’un programa mixt en què es combinen la impartició, per especialistes, de seminaris sobre temes d’actualitat o de revisió en el camp de la patologia (seminaris A) i el desenvolupament d’un tema aplicat o de recerca per part del professorat de l’assignatura (seminaris B). Totes les sessions de seminaris tenen una durada d’1 h.

En el cas dels seminaris A, els alumnes han de buscar un article relacionat amb el tema del seminari i remetre al professor, amb l’antelació suficient, els dubtes sorgits de l’anàlisi de l’article, com també una qüestió relacionada amb el seminari. El professorat processa totes les qüestions i en fa una selecció, que constituirà la base de discussió en finalitzar el seminari. La participació és obligatòria i avaluable. Atesa la presència d’un professor convidat és important disposar d’una aula de la capacitat suficient per encabir tots els alumnes de l’assignatura i fer una sessió única per seminari.

En el cas dels seminaris/problemes B, és una activitat presencial en què els alumnes analitzen críticament, en grups reduïts, la hipòtesi, els resultats i les conclusions d’un article científic, prèviament escollit. Aquesta activitat és dirigida pel professorat de l’assignatura. La participació no és avaluable. Ateses les característiques d’aquesta modalitat, en què es requereix la participació individual, és imprescindible poder.

Programa de pràctiques

Són sessions pràctiques de dues hores de duració, amb una periodicitat d’una per setmana, durant sis setmanes, en un laboratori equipat de manera adient i en grups de no més de quinze alumnes. Aquestes sessions pràctiques combinen el treball de models de patologia experimental (anàlisi d’un model d’estrès oxidatiu en cèl·lules en cultiu, reconeixement de marcadors cel·lulars de la inflamació i caracterització d’un model de reparació tissular) amb el reconeixement dels principals patrons patològics cel·lulars i tissulars. L’assistència a les sessions pràctiques és obligatòria.

Treball no presencial

Treball no tutoritzat

Preparació prèvia dels continguts del programa teòric de l’assignatura.
Preparació prèvia dels continguts del programa pràctic de l’assignatura.
Preparació prèvia dels continguts dels seminaris/problemes (S5-S8).
Estudi del material avaluable en la prova 1 de l’opció d’avaluació continuada.
Anàlisi i estudi del material avaluable en la prova 2 de l’opció d’avaluació continuada.
Estudi del material avaluable en la prova de síntesi de l’opció d’avaluació continuada o, alternativament, el material avaluable per a la prova de síntesi de l’opció d’avaluació única.

Treball tutoritzat

Recerca i anàlisi de la bibliografia relacionada amb els seminaris temàtics (S1-S4).
Plantejament i anàlisi crítics d’hipòtesis sobre l’etiopatogènia i estratègies terapèutiques de models patològics representatius en el context de l’assignatura.

Notes addicionals

Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, els dos centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Descripció del mètode i criteris

D’acord amb la normativa de la Universitat de Barcelona, al llarg del període docent de l’assignatura se segueix una avaluació formativa continuada configurada per activitats que proporcionin evidències suficients per obtenir un perfil dels aprenentatges de cada alumne i permetin quantificar aquests aprenentatges i emetre una qualificació al final del període docent de l’assignatura.

L’avaluació continuada recopila dades a partir de les activitats següents:

Els seminaris d’aplicació pràctica, anàlisi i discussió de tècniques i de problemes.
El resultat de les pràctiques.
L’assistència, actitud i/o contribució dels alumnes a les activitats de l’assignatura.
Una prova de síntesi dissenyada per reflectir la integració i ús de coneixements i habilitats desenvolupats per l’alumne en totes les activitats de l’assignatura.

Sistema de puntuació i ponderació relativa

La qualificació final la determina la qualificació obtinguda a les activitats d’avaluació de les pràctiques, el treball autònom i la prova de síntesi, amb la ponderació següent:

Activitats d’avaluació continuada, 40 %.
Prova de síntesi, 60 %.

Per aprovar l’assignatura cal obtenir una qualificació de 5/10 en la nota ponderada i una qualificació com a mínim de 3,5/10 a totes les activitats d’avaluació.

A partir d’aquesta puntuació s’emet una qualificació final que s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i qualificació dels aprenentatges.

Descripció de les proves d’avaluació

Recerca d’informació i participació: seminaris A (S1-S4). Valoració: 10 % de la nota final

S’avalua amb 0,25 punts la presentació d’una pregunta al conferenciant que imparteix el seminari, així com els dubtes sorgits en el desenvolupament del treball bibliogràfic descrit en l’apartat corresponent, referit als seminaris S1-S4. L’assistència i participació en aquests seminaris és obligatòria.

Prova 1: seminaris B (S5-S8). Valoració: 10 % de la nota final

Avaluació de la capacitat de comprensió, anàlisi i discussió crítica dels plantejaments experimentals, els seus resultats i les seves conclusions publicats en revistes científiques, que responen a la tasca feta en els seminaris S5-S8. Els alumnes han d’analitzar, mitjançant treball no presencial tutoritzat, un article científic que tenen a la seva disposició una setmana abans de la data fixada per a la discussió de l’article. L’assistència a aquests seminaris és obligatòria.

La prova 1 consisteix en un qüestionari de 10 preguntes d’elecció múltiple amb una durada màxima de 15 minuts.

Aquest test, com tots els altres usats en l’avaluació de l’assignatura, respon a un model d’elecció múltiple (4 possibilitats/pregunta), amb una valoració negativa de les errades segons la fórmula de puntuació següent:

Puntuació total = nre. d’encerts – (nre. d’errades/3)

La nota corresponent a l’exercici sempre es refereix a 10 punts (nota màxima) segons:

Nota de l’exercici = 10 x (puntuació total / nre. preguntes del qüestionari).

Prova 2: sessions pràctiques (P1-P6). Valoració: 20 % de la nota final

Aquesta prova 2 consisteix en un qüestionari de 20 preguntes d’elecció múltiple, seguint el model ja descrit.

Prova de síntesi: coneixements de síntesi. Valoració: 40 % de la nota final

Avaluació dels coneixements adquirits en les sessions teòriques corresponents a la totalitat dels blocs del programa teòric en un context de síntesi de l’assignatura (la meitat de l’exercici), els seminaris impartits pels professors convidats (una quarta part de l’exercici), així com demostrar haver adquirit les competències i habilitats globals que siguin avaluables mitjançant respostes escrites (una quarta part de l’exercici). Aquesta prova de síntesi consisteix en un qüestionari de 60 preguntes d’elecció múltiple, seguint el model ja descrit. La durada de la prova és de 90 minuts.

Avaluació de l’assistència a les activitats obligatòries

La manca d’assistència no justificada a les activitats obligatòries de l’assignatura, amb relació a l’avaluació d’aquestes activitats, està sotmesa a l’aplicació de la fórmula següent:

Nota final = nota de l’activitat × coeficient corrector d’assistència

segons:

Nombre de faltes injustificades^{a, b}                  Coeficient corrector

0                                                            1,00
                                                                  1                                                            0,75
                                                                  2                                                            0,50
                                                                  3 o més 0,25

^a La justificació de la manca d’assistència només es considera si es presenta un certificat emès per un organisme de l’Administració o una empresa encarregada d’un servei públic.
^b La falta de puntualitat en les convocatòries de les activitats obligatòries compreses en el pla docent de l’assignatura té la mateixa consideració que la falta d’assistència.

Superació de l’assignatura

La superació de l’assignatura resulta del compliment estricte de les dues condicions següents:

Obtenir una nota igual o superior a 4,00 sobre 10,00 punts en totes i cadascuna de les quatre activitats avaluables (recerca d’informació i participació: seminaris A; prova 1: seminaris B; prova 2: sessions pràctiques; prova de síntesi: coneixements de síntesi), un cop aplicat el coeficient corrector d’assistència per a les activitats amb caràcter obligatori.
Obtenir un resultat de 5,00 o més punts en la suma ponderada (segons el seu percentatge) de les notes obtingudes en les quatre activitats avaluables (recerca d’informació i participació: seminaris A; prova 1: seminaris B; prova 2: sessions pràctiques; prova de síntesi: coneixements de síntesi), un cop aplicat el coeficient corrector d’assistència per a les activitats amb caràcter obligatori.

Prova de reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica.

Els requisits per a aquesta prova són els mateixos, pel que fa a l’estructura i puntuació, que els establerts per a la modalitat d’avaluació única, complementada amb 10 qüestions addicionals referides als seminaris A (recerca d’informació i participació).

Millora de la qualificació

Els alumnes que hagin superat l’assignatura mitjançant la modalitat d’avaluació continuada poden millorar la qualificació obtinguda mitjançant:

Un document per escrit on quedi palesa la seva renúncia a la qualificació obtinguda i que serà entregat al coordinador el dia següent de la data estipulada per a la revisió de l’examen.
La presentació i superació de la prova de reavaluació.

La qualificació que consta a l’acta de l’assignatura és l’obtinguda en aquesta prova de reavaluació.

Nota addicional

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Avaluació única

Per a l’avaluació única, l’alumne ha de seguir la reglamentació que estableix la Facultat. Per a les qualificacions, l’alumne ha d’acreditar al final del període docent l’assoliment de les competències establertes en aquest pla docent. Per això s’apliquen els mateixos criteris i sistema de puntuació i ponderació relatives que els establerts per a l’avaluació continuada. És a dir:

Activitats d’avaluació continuada, 40 %.
Prova de síntesi: 60 %.

A partir d’aquesta puntuació s’emet una qualificació final que s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i qualificació dels aprenentatges.

Descripció de les proves d’avaluació

Recerca d’informació i participació: seminaris A (S1-S4). Valoració: 10 % de la nota final.

S’avalua amb 0,25 punts la presentació d’una pregunta al conferenciant que imparteix el seminari, com també els dubtes sorgits en el desenvolupament del treball bibliogràfic descrit en l’apartat corresponent, referit als seminaris S1-S4. L’assistència i participació en aquests seminaris és obligatòria.

Avaluació 1: seminaris B (S5-S8) i coneixements de síntesi. Valoració: 70 % de la nota final.

Avaluació dels coneixements adquirits en les sessions teòriques corresponents a la totalitat dels blocs del programa teòric en un context de síntesi de l’assignatura (meitat de l’exercici), els seminaris impartits pels professors convidats (una quarta part de l’exercici), com també demostrar haver adquirit les competències i habilitats globals que siguin avaluables mitjançant respostes escrites (una quarta part de l’exercici).

Aquesta prova de reavaluació 1 consisteix en un qüestionari de 70 preguntes. La durada de la prova és de 105 minuts. Aquest test, com tots els altres de l’avaluació de l’assignatura, respon a un model d’elecció múltiple (4 possibilitats/pregunta), amb una valoració negativa de les errades segons la fórmula de puntuació següent:

Puntuació total = nre. d’encerts – (nre. d’errades/3)

La nota corresponent a l’exercici sempre es refereix a 10 punts (nota màxima) segons:

Nota de l’exercici = 10 x (puntuació total / nre. preguntes del qüestionari).

Avaluació 2: sessions pràctiques (P1-P6). Valoració: 20 % de la nota final.

Avaluació dels coneixements adquirits en les sessions pràctiques i els seminaris S5-S8, tant en els aspectes metodològics, instrumentals i de protocol (meitat de l’exercici) com de reconeixement microscòpic dels patrons patològics més bàsics (meitat de l’exercici). L’assistència a les sessions pràctiques té caràcter obligatori.

Aquesta prova consisteix en un qüestionari de 20 preguntes d’elecció múltiple, que segueix el model ja descrit.

Avaluació de l’assistència a les activitats obligatòries

La manca d’assistència no justificada a les activitats obligatòries de l’assignatura, en relació amb l’avaluació d’aquestes activitats, està sotmesa a l’aplicació de la fórmula següent:

Nota final = nota de l’activitat × coeficient corrector d’assistència, segons:

                                        Nombre de faltes injustificades^{a, b}                 Coeficient corrector
                                                                  0                                                            1,00
                                                                  1                                                            0,75
                                                                  2                                                            0,50
                                                                  3 o més                                                 0,25

^a La justificació de la manca d’assistència només es considera si es presenta un certificat emès per un organisme de l’Administració o una empresa encarregada d’un servei públic.
^b La falta de puntualitat en les convocatòries de les activitats obligatòries compreses en el pla docent de l’assignatura té la mateixa consideració que la falta d’assistència.

Superació de l’assignatura

La superació de l’assignatura Biologia Cel·lular de la Patologia resulta del compliment estricte de les dues condicions següents:

Obtenir una nota igual a superior a 4,00 sobre 10,00 punts en totes i cadascuna de les tres activitats avaluables (recerca d’informació i participació: seminaris A, avaluació 1 i avaluació 2), un cop aplicat el coeficient corrector d’assistència per a les activitats amb caràcter obligatori.
Obtenir un resultat de 5,00 o més punts en la suma ponderada (segons el seu percentatge) de les notes obtingudes en les tres activitats avaluables (recerca d’informació i participació: seminaris A, avaluació 1 i avaluació 2), un cop aplicat el coeficient corrector d’assistència per a les activitats amb caràcter obligatori.

Prova de reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica.

Els requisits per a aquesta prova són els mateixos, pel que fa a l’estructura i la puntuació, que els establerts per a la modalitat d’avaluació continuada, complementada amb 10 qüestions addicionals referides als seminaris A (recerca d’informació i participació).

Millora de la qualificació

Els alumnes que hagin superat l’assignatura mitjançant la modalitat d’avaluació continuada poden millorar la qualificació obtinguda mitjançant:

Un document per escrit on quedi palesa la seva renúncia a la qualificació obtinguda i que s’ha d’entregar al coordinador el dia següent de la data estipulada per a la revisió de l’examen.
La presentació i superació de la prova de reavaluació.

La qualificació que consta en l’acta de l’assignatura és l’obtinguda en aquesta prova de reavaluació.

Nota addicional

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

PÉREZ MÁRQUEZ, J. (2021) Patología celular. Madrid: Universo de las Letras. ISBN:978-84-18036-33-0.

SERHAN, ChN; WARD, PA; GILROY, DW (2010) Fundamentals of inflammation. Cambridge : Cambridge University Press, 2010