Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Virologia

Codi de l'assignatura: 365395

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Rosa Maria Pinto Sole

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

56

 

-  Teoria

Presencial

 

32

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

16

 

-  Seminari

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

44

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG3. Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú, i capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CB5. Habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

   -

CB4. Capacitat per transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

   -

CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CG1. Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica, i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.

   -

CB1. Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi.

   -

CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu global d’aquesta assignatura és impartir coneixements sobre les bases biològiques de la patogenicitat dels virus i descriure els principals patògens vírics, així com les tècniques de diagnòstic i les mesures terapèutiques i profilàctiques de què es disposa de cara a les infeccions víriques que causen malalties als humans. En la mesura que sigui possible s’incorporarà̀ la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.

Addicionalment, uns altres objectius són:

— Conèixer les característiques de les partícules víriques des del punt de vista estructural.

— Conèixer les estratègies replicatives dels diferents grups de virus.

— Conèixer les vies de transmissió dels patògens vírics.

— Conèixer les tècniques de manipulació de virus en el laboratori.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Programa

*  Estructura i evolució dels virus. Estructura i simetria dels virus. Morfologia i composició química. Mètodes d’estudi de l’estructura de virus

Cicle replicatiu. Generalitats de la multiplicació de virus. Multiplicació de virus DNA i virus RNA. Estratègies replicatives. Interacció virus-cèl·lula

Interaccions virus-cèl·lula. Interaccions amb receptors. Mecanismes d’entrada a la cèl·lula. Alteracions cel·lulars causades pels virus. Inhibició de la síntesi proteica

Tipus d’infeccions víriques. Models d’infecció vírica. Infeccions localitzades i sistèmiques. Infeccions agudes i persistents. Infeccions latents, cròniques i lentes

Principals grups de virus. Taxonomia vírica. Criteris de classificació. Les grans divisions de virus. Famílies de virus i exemples rellevants

Agents subvírics. Viroides, virusoides i prions. Característiques. Replicació. Patogènesi

Virus i càncer. Transformació cel·lular i mecanismes d’oncogènesi vírica. Retrovirus transductors d’oncogens: interacció amb la transducció de senyal cel·lular. Retrovirus oncogènics en cis i en trans. Virus oncogènics de DNA: disfunció del cicle cel·lular. Oncogènesi per papil·lomavirus

Virus de la immunodeficiència humana i sida. Virus de la immunodeficiència humana. Sida. Descobriment. Propietats del virió. Patogènesi i epidemiologia. Prevenció, control i perspectives de tractament

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Activitats presencials (56h)

  • Classes magistrals teòriques impartides a grups de màxim 70-80 alumnes. Es faran 31 sessions, 2 per setmana de dues hores, emprant TIC a més de pissarra, que generen un material que és accessible als alumnes mitjançant plataformes informàtiques. Cada setmana hi ha dues sessions de dues hores presencials.
  • Sessions de seminaris. Hi ha un total de 8 sessions de seminaris distribuïdes en 2 hores setmanals, en les quals es tracten temes d’actualitat en virologia sanitària. L’objectiu d’aquestes sessions és fomentar l’interès per la matèria així com l’anàlisi crítica i la capacitat de debat de l’alumnat.
  • Classes pràctiques intensives obligatòries de 16 hores dutes a terme en grups de màxim 10 alumnes per professor, distribuïdes en sessions de 3 hores diàries de dilluns a divendres. L’alumne ha de respondre al final de les pràctiques a un qüestionari sobre el treball desenvolupat.


Activitats no presencials (44 h)

Els alumnes preparen en grups reduïts els temes a discutir en els debats de les sessions en grups reduïts. Aquests temes els escull el professor entre temes d’actualitat que no poden ser tractats en les classes teòriques. Els alumnes responsables del debat subministren via plataforma virtual material per afavorir la participació de la resta d’alumnes. Per dur a terme totes aquestes activitats els alumnes han d’extreure informació a partir de fonts bibliogràfiques contrastades.

Aprenentatge autònom (50 h)

Abans de les classes magistrals teòriques l’alumne ha de consultar el material dipositat pel professor en la plataforma informàtica per poder seguir millor la classe i poder participar-hi activament.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

S’avaluen els coneixements teòrics i pràctics assolits mitjançant els sistemes següents:

  • Una prova de síntesi amb preguntes de tipus test (ponderació, 60 %). Per aprovar l’assignatura cal superar el 4,5 en aquesta prova de síntesi. Hi ha una reavaluació amb el mateix format i ponderació. La matèria dels seminaris impartits pels alumnes entra a l’examen.
  • La contribució dels alumnes als seminaris i debats (ponderació, 20 %).
  • L’aprofitament de les pràctiques i les habilitats adquirides en el laboratori que s’avaluen segons les respostes a un qüestionari sobre el treball pràctic desenvolupat i també la seva actitud i el seu interès durant les sessions (ponderació, 20 %).

 

Avaluació única

En el cas d’alumnes que sol·licitin avaluació única, la nota ve donada per:

  • Una prova de síntesi en format test (ponderació, 80 %). Per aprovar l’assignatura cal superar el 5,0 en aquesta prova de síntesi. La matèria dels seminaris fets pels alumnes que segueixen avaluació continuada entra a l’examen. L’examen d’avaluació única consta de preguntes addicionals, relacionades amb la matèria dels seminaris, respecte a l’examen dels alumnes que segueixen avaluació continuada.
  • L’aprofitament de les pràctiques i les habilitats adquirides en el laboratori que s’avaluen segons les respostes a un qüestionari sobre el treball pràctic desenvolupat i també la seva actitud i el seu interès durant les sessions (ponderació, 20 %).