Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Patologia Molecular de Malalties Infeccioses

Codi de l'assignatura: 365412

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Juan Tomas Magaña

Departament: Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

51

 

-  Teoria

Presencial

 

32

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

15

 

-  Seminari

No presencial

 

4

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

69

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG4. Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes, i capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

CG5. Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en l'àmbit propi, i capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

CB5. Habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

   -

CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica.

   -

CE15. Capacitat per entendre i explicar l'estructura dels microorganismes, les seves capacitats funcionals (bioquímica i fisiologia) i els seus mecanismes genètics; per reconèixer la diversitat microbiana, sobretot en els microorganismes patògens, i per desenvolupar les tècniques de l'estudi microbiològic bàsic.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu principal de l’assignatura és conèixer, a nivell molecular, els principals mecanismes responsables de malalties infeccioses humanes, tant pel que fa al microorganisme com a l’hoste, així com la utilització de les diferents molècules en diagnòstic o profilaxi.

A més, altres objectius són:

• Conèixer l’estructura, el metabolisme i la fisiologia dels grups microbians implicats en malalties infeccioses.

• Distingir i descriure les principals molècules microbianes implicades en infeccions.

• Utilitzar en el laboratori les eines necessàries per estudiar les molècules microbianes implicades en malalties infeccioses humanes.

• Adquirir una visió àmplia de les molècules microbianes implicades en malalties infeccioses humanes que permeti avaluar la implicació de l’alumne en una infecció, així com l’ús d’aquestes molècules en diagnòstic o prevenció d’aquestes malalties.

 

 

Blocs temàtics

 

Programa de classes teòriques

1. Interacció hoste i patogen: generalitats

2. Mecanismes d’adherència, colonització i invasió microbiana

3. Mecanismes de defensa humoral de l’hoste

4. Interferència del patogen amb els mecanismes de defensa humoral de l’hoste

5. Mecanismes d’obtenció de ferro

6. Mecanismes de defensa cel·lular de l’hoste

7. Interferència del patogen amb els mecanismes de defensa cel·lular de l’hoste

8. Toxines microbianes

9. Diferents tipus d’exotoxines microbianes

10. Estratègies dels microorganismes patògens per superar les defenses dels hostes de forma global

11. Prevenció i tractament d’infeccions microbianes

12. Noves metodologies per a l’estudi dels mecanismes moleculars de virulència microbiana

Programa de classes pràctiques

Pràctica 1. Susceptibilitat al complement

Pràctica 2. Estudi de la capacitat d’adhesió i formació de biofilms

Pràctica 3. Aïllament i caracterització de molècules de la superfície microbiana I: proteïnes periplasmàtiques

Pràctica 4. Aïllament i caracterització de molècules de la superfície microbiana II: proteïnes de membrana

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Activitats presencials 

— Classes magistrals (30 h) teòriques impartides en grups d’un màxim de 48 alumnes. Es fan dues sessions setmanals d’una hora. Com a suport de les classes magistrals s’utilitzarà, a més de la pissarra, material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, animacions, vídeos, accés directe a URL, etc.) per facilitar el seguiment dels continguts explicats. El material en format electrònic estarà disponible a la plataforma del Campus Virtual perquè els alumnes matriculats hi tinguin accés.

— Classes pràctiques de laboratori (15 h) impartides en grups d’un màxim de 12 alumnes amb un professor o 24 alumnes amb dos professors. Es duen a terme durant una setmana intensiva en sessions diàries de tres hores seguides.

— Activitats presencials en grups reduïts (4 h). Es fan sessions d’una hora repartides durant el semestre, que poden incloure grups de discussió, debats, seminaris, anàlisi de casos pràctics, exposició d’articles, així com proves d’avaluació de l’activitat. Durant aquestes sessions el professor dinamitza el grup per fomentar l’anàlisi crítica i la discussió dels continguts.

— Avaluació. Es fa una prova parcial a la meitat del semestre que no elimina matèria. En finalitzar el semestre, es fa la prova de síntesi. 

 

Activitats no presencials

— Activitats dirigides (32 h), que poden incloure projectes centrats en aspectes transversals de l’assignatura proposats pel professor i que es treballen mitjançant lectures, revisions bibliogràfiques, grups de discussió, anàlisi de casos pràctics i posada en comú en sessions presencials. Totes les activitats estan tutorades pel professor i es poden fer en grups o de manera individual.

Dintre de les activitats no presencials s’inclou l’elaboració d’una memòria de les pràctiques desenvolupades en el laboratori.

— Aprenentatge autònom (69 h)

Abans de les classes presencials tant teòriques com pràctiques i de les activitats dirigides, l’alumne ha de revisar el material docent que li hagi indicat el professor.

Després de les classes teòriques, cal que l’alumne estudiï els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor, incloent-hi el llibre de text recomanat.

Cal que l’alumne s’organitzi per dur a terme les tasques requerides pel professor tenint en compte els terminis i el calendari establert per desenvolupar-les i presentar-les.

 

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es fa una avaluació continuada dels aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en les diferents activitats desenvolupades durant el curs, fet que inclou tant les activitats presencials o semipresencials com els treballs individuals o de grup i les proves dutes a terme durant el semestre. Amb vista a la qualificació de cada alumne, es té en compte la nota obtinguda en l’avaluació de les pràctiques de laboratori (habilitats, qüestionari i memòria, 15 % de la nota final), les activitats dirigides presencials i no presencials (10 % de la nota final), la prova parcial (15 % de la nota final) i la prova de síntesi (60 % de la nota final).

L’assistència a les activitats presencials en grups petits i a les pràctiques és obligatòria. Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver aprovat la prova de síntesi i les pràctiques per separat.

Per aprovar les pràctiques es requereix l’assistència continuada obligatòria durant els dies que es fan. L’avaluació es basa en les habilitats adquirides durant el treball desenvolupat al laboratori, la resposta a un qüestionari en finalitzar la setmana de pràctiques, així com l’elaboració d’una memòria. La nota de pràctiques es guardarà com a màxim dos cursos acadèmics posteriors a haver-les fet.

Les activitats dirigides s’avaluen durant les sessions presencials corresponents mitjançant proves objectives o qüestionaris individuals.

La prova de síntesi pot consistir en una sèrie de preguntes curtes, per avaluar no només els coneixements de l’alumne, sinó també la capacitat de síntesi i d’exposició d’idees.

Tant l’avaluació única com la continuada es duen a terme atenent a les convocatòries oficials de la Facultat de Biologia.

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o única tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica. La reavaluació es fa segons la normativa vigent de la Facultat de Biologia i es guarden les notes de pràctiques i de les activitats dirigides. Per tant, únicament s’avaluen els continguts de les classes magistrals.

 

Avaluació única

En cas que l’alumne sol·liciti una avaluació única en substitució de l’avaluació continuada, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per ell i pel professor. Aquesta sol·licitud s’ha de fer durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’alumne s’aculli a l’avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials. L’avaluació única es fa el mateix dia que la prova de síntesi i inclou a més l’avaluació dels coneixements corresponents de les activitats dirigides.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

  • Bannister, B.; Gillespie, S.; Jones, J. Infection: microbiology and management. 3rd ed. Malden, Mass: Blackwell, 2006

  • Fullerlove, G., (ed.). Encyclopedia of life sciences. London [etc.]: Nature Publishing Group, 2002. [20 vol.]

  • Kudva, T. Indira [et al.], (ed.). Virulence mechanisms of bacterial pathogens. 5th ed. Washington, DC : ASM Press, 2016

  • Salyers, A.A.; Wilson, B.A. Bacterial pathogenesis: a molecular approach. 3rd ed. Washington, DC: ASM Press, 2011

  • Manual of clinical microbiology. 11th ed. Washington, DC : ASM Press, cop. 2015

  • Mims, C.A.; Nash, A.; Stephen, J. Mims’ pathogenesis of infectious diseases. 6th ed. London: Academic Press, [2015]

  • Murray, P.R.; Rosenthal, K.S.; Pfaller, M.A. Microbiología médica.8a ed. Barcelona: Elsevier, 2017

  • Prats, G. Microbiología clínica. Buenos Aires [etc.] : Médica Panamericana, 2006

Jorgensen, J.H. [et al.]. Manual of Clinical Microbiology. 11th ed. Washington, DC : ASM Press, 2015

Bacterial pathogenesis: a molecular approach.

diferents autors (2007, 2011 and 2015) Encyclopedia of Life Sciences.

Revista

  • European journal of clinical microbiology     [Continuada per: "European journal of clinical microbiology & infectious diseases"]

  • European journal of clinical microbiology & infectious diseases   [Continuació de: "European journal of clinical microbiology"]

  • Infection and immunity

  • Microbiology and molecular biology reviews

  • Microbial pathogenesis

  • The Journal of infectious diseases

  • The Journal of infectious diseases

  • Clinical molecular reviews