Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Teràpia Cel·lular i Gènica

Codi de l'assignatura: 365414

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Antonio Del Rio Fernandez

Departament: Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoria

Presencial

 

27

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

3

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

12

 

-  Seminari

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

  • Està prohibit utilitzar qualsevol mitjà audiovisual durant el desenvolupament de totes i cadascuna de les activitats presencials de l’assignatura (classes magistrals, seminaris, sessions pràctiques, proves d’avaluació i, si escau, les revisions d’aquestes darreres).
  • Està prohibit ingerir aliments o begudes mentre es duu a terme qualsevol de les activitats presencials de l’assignatura; n’estan exclosos els casos justificats mitjançant prescripció mèdica.
  • Per complir la normativa d’higiene i seguretat vigent a la Universitat, és obligatori l’ús d’una bata per dur a terme qualsevol de les activitats en l’àmbit dels laboratoris.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CE11. Capacitat per explicar l'estructura i funció dels gens i l'herència, les bases moleculars, els mecanismes d'expressió, la variabilitat i l'evolució en les poblacions, i per identificar quin paper tenen en la malaltia humana; per classificar les anomalies genètiques; per conèixer els mètodes diagnòstics de les síndromes més comunes, i per utilitzar les tècniques bàsiques associades a un laboratori genètic.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Comprendre el concepte de cèl·lula mare, cèl·lula mare embrionària i cèl·lula mare adulta.
  • Conèixer els mètodes de marcatge, reconeixement i obtenció de cèl·lules mare.
  • Dominar els mecanismes i les estratègies emprats en les teràpies cel·lulars.
  • Comprendre el concepte de teràpia gènica.
  • Conèixer els mètodes principals fisicoquímics o vírics emprats en teràpia gènica.
  • Comprendre les diferents estratègies emprades en la teràpia gènica.
  • Comprendre les teràpies combinades gènica i cel·lular.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Manipular cèl·lules en cultiu, aprendre mecanismes d’introducció de material genètic a cèl·lules i analitzar-ne els efectes.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Programa de classes magistrals: teràpia cel·lular

*  1.1. Cèl·lula mare. Introducció i conceptes bàsics: potencialitat i autorenovació
1.2. Cèl·lules mare embrionàries. Origen i cultiu
1.3. Cèl·lules mare germinals. Origen i cultiu
1.4. Cèl·lules mare adultes
1.5. Cèl·lules mare adultes mesenquimàtiques
1.6. Cèl·lules mare adultes neurals
1.7. Cèl·lules mare pluripotents induïdes (‘induced pluripotent stem cells’, IPS)
1.8. Teràpia cel·lular bàsica. Malalties endocrines i del metabolisme
1.9. Teràpia cel·lular bàsica. Cardiopaties isquèmiques
1.10. Teràpia cel·lular bàsica. Malalties del sistema nerviós central i perifèric
1.11. Teràpia cel·lular bàsica. Malalties del sistema nerviós central i perifèric

2. Programa de classes magistrals: teràpia gènica

*  2.1. Introducció a la teràpia gènica
2.2. Expressió de gens codificadors per proteïnes i estratègies d’inhibició de gens endògens
2.3. Tipus d’àcids nucleics emprats en teràpia
2.4. Gens marcadors i selectors
2.5. Models cel·lulars, animals. Fases clíniques
2.6. Vectors no vírics emprats en teràpia gènica: hidroporació, electroporació, liposomes, nanopartícules i d’altres
2.7. Vectors vírics (oncoretrovirus i lentivirus, adenovirus, virus adenoassociats, baculovirus, etc.)
2.8. Vectors vírics (oncoretrovirus i lentivirus, adenovirus, virus adenoassociats, baculovirus, etc.)
2.9. Barreres a la cèl·lula i farmacocinètica. Toxicitat
2.10. Estratègies en teràpia gènica. Combinació de teràpia gènica i cel·lular. Casos i aplicabilitat

3. Programa de seminaris i presentació i discussió amb alumnes

4. Programa de pràctiques

*  4.1. Transfecció cel·lular de GFP amb liposomes catiònics i valoració de l’eficiència de transfecció
4.2. Modificació del cicle i viabilitat cel·lular per transfecció de p53
4.3. Anàlisi de l’expressió diferencial de construccions activables per llum
4.4. Modificació del citoesquelet d’actina per tractament amb ‘cell penetrating peptides’

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura.

 

Activitats presencials = 52 hores

  • Classes magistrals (29 hores) teòriques impartides en un grup d’un màxim de 60 alumnes. Es fan dues sessions setmanals d’una hora, durant un període de 13 setmanes. Com a suport de les classes magistrals s’utilitza, a més de la pissarra, material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, animacions, vídeos, accés directe a l’URL, etc.) per facilitar el seguiment dels continguts explicats. La plataforma del Campus Virtual permet l’accés als alumnes matriculats a tot el material disponible en format electrònic.
  • Pràctiques de laboratori (12 hores) impartides en grups d’un màxim de 12 alumnes amb un professor. Es fan durant quatre dies d’una mateixa setmana. Les sessions són de 2-3 hores diàries. En les sessions de pràctiques l’alumne ha de portar bata de laboratori. Aquestes pràctiques inclouen dues sessions amb l’ordinador impartides en grups d’un màxim de dotze alumnes amb un professor. Es fan durant un dia de la mateixa setmana de pràctiques. Les sessions són de 2 hores.
  • Activitats de tutorització (18 hores). Durant les classes, els estudiants tenen sessions específiques de tutorització. En total se’n preveuen divuit. Aquestes sessions es coordinen a l’inici de cada bloc temàtic.
  • Activitats presencials en grups reduïts: classes de seminaris i presentacions (9 hores). Es fan nou sessions d’una hora repartides durant el semestre. Poden incloure presentació dels alumnes en grups reduïts d’un treball científic i seminaris específics amb debats i/o anàlisi de casos pràctics. Durant aquestes sessions el professor dinamitza el grup per fomentar l’anàlisi crítica i la discussió dels continguts.
  • Avaluació (4 hores). Es fa una prova parcial en format test amb una durada d’1 hora —aproximadament a la meitat del semestre— del bloc de teràpia cel·lular que elimina matèria. De la mateixa manera es fa una prova de pràctiques de tipus test (trenta minuts) en ordinador al final de les pràctiques. Al final del semestre, es fa la prova de síntesi en una sessió de tres hores, que inclou la part de teràpia gènica amb preguntes de tipus test i resolució de problemes.


Activitats no presencials
  • Activitats dirigides (50 hores). Poden incloure projectes centrats en aspectes transversals de l’assignatura proposats pel professor i que es treballen mitjançant lectures, revisions bibliogràfiques, grups de discussió, anàlisi de casos pràctics i problemes, així com posada en comú en sessions presencials. Totes les activitats les tutora el professor i es poden fer en grups o de manera individual. Dintre de les activitats no presencials s’inclou l’elaboració i la direcció d’una presentació d’un treball científic per part de l’alumne.
  • Aprenentatge autònom (54 hores). Abans de les classes presencials tant teòriques com pràctiques i de les activitats dirigides, l’alumne ha de revisar el material docent que li hagi indicat el professor. Després de les classes teòriques, cal que l’alumne estudiï els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor, incloent-hi el llibre de text o revisió recomanats. Cal que l’alumne s’organitzi per fer personalment les tasques requerides pel professor i que tingui en compte els terminis i el calendari establert per dur-les a terme i presentar-les.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Es fa una avaluació continuada dels aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en les diferents activitats del curs. Això inclou tant les activitats presencials o semipresencials com els treballs individuals o de grup i les proves fetes durant el semestre.

Amb vista a la qualificació de cada alumne, es té en compte la nota obtinguda en l’avaluació de les pràctiques de laboratori (15 % de la nota final), les activitats dirigides presencials i no presencials aportades en la presentació d’un seminari (15 % de la nota final), la prova parcial que es fa a meitat de semestre (23,4 % de la nota final) i la prova de síntesi (46,6 % de la nota final).

L’assistència a les activitats presencials en grups petits (seminaris) i a les pràctiques és obligatòria.*

Per aprovar les pràctiques es requereix l’assistència continuada obligatòria durant els dies que es facin. L’avaluació es basa en les habilitats adquirides durant el treball desenvolupat al laboratori i un qüestionari al Campus Virtual en acabar les pràctiques. Aquest examen consta d’un nombre de preguntes d’elecció múltiple (quatre) que es fa individualment, en què les errades es puntuen negativament. La nota de pràctiques es guarda, com a màxim, un curs acadèmic després d’haver-les fet.

En els seminaris, s’avalua el treball que ha fet autònomament l’alumne i l’exposició, la definició dels objectius, el plantejament de la hipòtesi i la discussió dels resultats del treball. Els seminaris poden ser escrits [part de teràpia cel·lular, biologia cel·lular (BC)] o en forma de presentació [teràpia gènica, bioquímica (BQ) i genètica (GE)].

La prova de síntesi consisteix en una sèrie de preguntes curtes de la segona part del temari (teràpia gènica), per avaluar no només els coneixements de l’alumne, sinó també la capacitat de síntesi i exposició d’idees.

* La justificació a la falta d’assistència només es pot admetre mitjançant un certificat emès per un organisme de l’Administració o empresa encarregada d’un servei públic.

 

Avaluació única

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

En cas que l’alumne sol·liciti una avaluació única en substitució de l’avaluació continuada, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per ell i pel professor. Aquesta sol·licitud es fa durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’alumne s’aculli a l’avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials i l’assistència a tots els seminaris (BC, BQ i GE) és obligatòria. Els alumnes no han de presentar seminari en BQ o GE, però han d’assistir a les presentacions dels seus companys. La seva avaluació de la part de seminaris consisteix en una pregunta de seminaris de BC.

En resum, la prova d’avaluació única inclou els continguts següents:

  • BQ: 10 preguntes test + 2 preguntes curtes (28,3 % del total).
  • GE: 10 preguntes test + 2 preguntes curtes (28,3 % del total).
  • BC: 15 preguntes test + 1 pregunta curta de seminaris de BC (28,3 % del total).


La part de pràctiques es fa en línia (15 % del total).

La prova de reavaluació té el mateix format que la prova d’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GRIER, E.V. New developments in stem cell research. New York : Nova Science Publishers, 2007

LODISH, H.F. [et al.]. Molecular cell biology. 7th ed. New York : Freeman ; Macmillan Higher Education, 2016

SLACK, J.M.W. Essential developmental biology 3rd ed. Hoboken, NJ : Wiley, cop. 2013

SELL, S. Stem cells handbook. 2nd ed. Totowa : Humana Press, 2013