Pla docent de l'assignatura

 

 

Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Bioquímica

Codi de l'assignatura: 365568

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Francesc Viñals Canals

Departament: Departament de Ciències Fisiològiques

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

28

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

4

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

5

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial i no presencial

 

3

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

10

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

45

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CB1. Capacitat per demostrar que es tenen i comprenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, també inclou alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del camp d'estudi propi.

   -

CE10. Capacitat per reconèixer i descriure els processos bioquímics responsables de la vida (incloses l'estructura i funció de les molècules biològiques, el metabolisme i el control del metabolisme) i els processos de nutrició humana, per reconèixer-ne la relació amb la salut i la malaltia, i per familiaritzar-se amb les tècniques d'ús habitual en un laboratori bioquímic.

   -

CE18. Capacitat per aplicar tècniques instrumentals, informàtiques, analítiques i moleculars, i per treballar amb seguretat en un laboratori.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Conèixer l’estructura dels éssers vius a nivell molecular i els principis bàsics de l’enzimologia i la bioenergètica.


Referits a habilitats i destreses
  • Saber aïllar, analitzar, identificar i quantificar biomolècules.


Referits a actituds, valors i normes
  • Utilitzar eines adequades per obtenir informació, dissenyar experiments i interpretar resultats dels processos bioquímics.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Estructura de proteïnes

*  1.1. Aminoàcids, generalitats. Enllaç peptídic. Enllaços phi i psi. Estructura primària, secundària, hèlix alfa, conformació beta, gir beta. Proteïnes fibroses: alfa- i betaqueratines, col·lagen. Estructura terciària, consideracions generals, mioglobina. Dominis proteics. Estructura quaternària, hemoglobina. Cooperativitat i al·losterisme. Proteïnes de membrana. Canals i transportadors

1.2. Plegament de proteïnes. Experiments d’Anfinsen. Xaperones i xaperonines. Prolil-cis-trans-isomerases. Protein disulfide isomerases

1.3. Modificacions posttraduccionals. Glicoconjugats. Glicoproteïnes, proteoglicans, glicolípids

2. Enzims, cinètica de les reaccions enzimàtiques, regulació de l’activitat enzimàtica

*  2.1. Biocatalitzadors, unitats d’activitat enzimàtica. Classificació d’enzims. Cofactors. Mecanismes generals de l’acció dels enzims. Mecanismes específics de l’acció dels enzims

2.2. Cinètica enzimàtica. Paràmetres cinètics: Vmàx, Km, kcat. Eficiència enzimàtica. Inhibició irreversible. Inhibició reversible: competitiva, no competitiva, acompetitiva i mixta, ki. Regulació de l’activitat enzimàtica. Enzims al·lostèrics. Exemples d’estructura i funció enzimàtiques: fosfofructocinasa, piruvat-deshidrogenasa, complexos de la cadena respiratòria i ATP-sintasa

3. Síntesi i degradació de proteïnes

*  3.1. Transmissió de la informació genètica: àcids nucleics

3.2. Traducció. Codi genètic. Codons. Estructura dels tRNA. Aminoacil-tRNA-sintetases. Ribosomes. Iniciació de la traducció. Elongació. Cost energètic de la síntesi de proteïnes

3.3. Degradació de proteïnes endògenes. Mecanismes lisosomals i citosòlics. Catepsines. Ubiquitina. Recanvi proteic

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Classes teòriques (sessions de 50 minuts):

Classes magistrals donades pel professor a l’aula o a la sala d’ordinadors.

 

Seminaris desenvolupats pels alumnes o pel professor (5-10 sessions de 50 minuts):

  • Estructura de proteïnes (prions, anèmies, anticossos, etc.).
  • Activitats enzimàtiques en diagnòstic.
  • Malalties associades a membranes i proteïnes de membrana (fibrosi quística, etc.). Tècniques (liposomes, etc.).
  • Inhibidors d’enzims com a fàrmacs.
  • Tècniques de purificació de proteïnes, etc.


Els seminaris s’avaluen en funció d’una presentació preparada per grups d’alumnes o bé per preguntes a la prova de síntesi. Poden fer-se conjuntament amb altres assignatures en les matèries transversals.

Classes de problemes (sessions de 45 minuts fins a 2 hores):
  • Dilucions i factors de conversió.
  • Espectrofotometria.
  • Enzimologia.


Pràctiques
  • Laboratori (2 sessions de 4 hores o 3 sessions de 2,5 hores). Colorimetria i determinació de la concentració de proteïnes, determinació de proteïnes plasmàtiques, importància de la conformació per a la funció d’un enzim, determinació de l’activitat enzimàtica.
  • Qüestionaris al Campus Virtual. Diversos qüestionaris al Campus Virtual sobre el temari de l’assignatura.


En cas que la situació sanitària no ho permeti, hi ha la possibilitat que la docència sigui mixta (presencial / no presencial) en les condicions que cada equip docent consideri més adients i tenint en compte la resta d’assignatures i ensenyaments, el nombre de professorat i els espais disponibles.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i implica l’assistència i participació continuada dels alumnes als diferents tipus de classes (teòriques, seminaris, problemes, etc.) al llarg del curs. 

 

Criteris d’avaluació

  • Coneixements adquirits (referents a conceptes, procediments i metodologies).
  • Capacitat de relacionar i d’integrar coneixements.
  • Capacitat d’aplicar els coneixements a la resolució de problemes.
  • Capacitat de representar i identificar fórmules.
  • Capacitat de representar i interpretar gràfiques.
  • Capacitat de fer deduccions apropiades i treure conclusions vàlides de principis teòrics, de fonts d’informació i de dades experimentals.
  • Capacitat d’usar adequadament la terminologia.


Mètodes

La qualificació final consta de la combinació dels diferents mecanismes d’avaluació continuada com s’indica a continuació.
  • Participació a les pràctiques de laboratori. Són obligatòries. L’avaluació de les pràctiques es fa mitjançant una prova test a l’examen o bé entregant un informe corresponent a cada una de les pràctiques fetes.
  • Participació als seminaris. En els seminaris es discuteixen articles relacionats amb el temari de l’assignatura apareguts en diaris mèdics, revistes científiques, etc. L’exposició pot ser del professor o bé de grups de dos o tres alumnes que prèviament han d’haver preparat amb el professor en una tutoria.


L’avaluació es basa o bé en una prova escrita individual dins de la prova de síntesi o bé en l’exposició davant dels companys per part de l’alumne o grups d’alumnes, i avalua:
  • Comprensió del tema a exposar.
  • Preparació del tema.
  • Capacitat d’exposició davant dels companys.
  • Capacitat de resoldre dubtes i preguntes
  • La participació a les classes de problemes o bé per resoldre individualment exercicis a la pissarra o bé per resoldre els problemes a casa.
  • Avaluació de coneixements individual. Prova de síntesi, que consisteix en:
    • Preguntes obertes i/o de test, per avaluar els coneixements teòrics i la capacitat de relació i integració dels coneixements.
    • Resolució de problemes.
    • Representació i reconeixement de fórmules.
    • Representació i interpretació de gràfiques.
    • Exercicis d’aplicació numèrica amb relació als temes desenvolupats.
    • Preguntes sobre metodologia i anàlisi de dades experimentals amb relació a les pràctiques de laboratori.


Sistema de puntuació i ponderació relativa

La qualificació final (aprovat, notable, excel·lent, etc.) es basa en el resultat de l’avaluació continuada de la prova de coneixement, de les memòries de pràctiques, de la resolució de problemes a classe i del treball desenvolupat als seminaris d’alumnes. S’ha d’haver obtingut una qualificació mínima de 4,5 punts sobre 10 en la prova de síntesi per poder ser avaluat finalment seguint l’esquema següent:
  • Pràctiques, 10 %
  • Seminaris, qüestionaris i problemes, 20-30 %
  • Prova de síntesi, 60-70 %


Sistema de revisió de la prova de síntesi

Després de la prova de síntesi, els alumnes poden consultar-ne els resultats en una sessió de revisió que es convoca després de la publicació de les qualificacions.

 

Reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica. La prova de reavaluació es convoca un mínim de dues setmanes després de la prova de síntesi. Els criteris que regeixen aquesta prova són els mateixos que per a la prova de coneixement inicial, així com la puntuació a obtenir per poder-se avaluar finalment.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en l’avaluació de les competències del conjunt de l’assignatura. Són objecte d’avaluació conjunta els continguts corresponents a la docència teòrica i pràctica.

Els alumnes que manifestin no poder complir els requisits de l’avaluació continuada han de demanar avaluació única durant el període aprovat per les facultats.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Alberts B, Bray D, Lewis, Raff M, Roberts K, Watson JD. 2004. Biologia molecular de la célula. 6a ed. Barcelona: Omega; c2016.  Enllaç

Disponible també la 5a ed. (2010)  Enllaç

Baynes JW, Dominiczak MH. Bioquímica médica. 4a ed. Madrid: Elsevier; c2015.  Enllaç


Disponible també la 4a ed. en anglès (2014)  Enllaç

Campbell PN, Smith AD, Peters TJ. Bioquímica ilustrada: bioquímica y biología molecular en la era posgenómica. 5a ed. Barcelona: Masson; 2006.  Enllaç

Devlin TM. Bioquímica: libro de texto con aplicaciones clínicas. 4a ed. Barcelona: Reverté; 2015.  Enllaç


Diponible també la 7a edició en anglès (2010  Enllaç

Feduchi E, Romero C, Yáñez E, Blasco I, García-Hoz C. Bioquímica: conceptos esenciales. 2a ed. Madrid: Médica Panamericana; c2015.  Enllaç

Krebs JE, Goldstein ES, Kilpatrick ST. Lewin’s genes XII. Burlington (Mass.): Jones and Bartlett Learning; 2018.  Enllaç


Disponible la XI ed. (2014)  Enllaç
Disponible també la 9a edició en castellà (2008)  Enllaç

Lodish H, Berk A, Zipursky SL, Matsudaira P, Baltimore P, Darnell P. Molecular cell biology. 6th ed. New York: Freeman; c2016.  Enllaç


https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b2172037*  Enllaç

Lozano Teruel JA. Bioquímica y biología molecular para ciencias de la salud. 3a ed. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana; 2005.  Enllaç

Mathews CK, Van Holde KE, Ahern KG. Biochemitry. 4th ed. Toronto: Pearson; c2013.  Enllaç


Disponible també la 4a edició en castellà (2013)  Enllaç

Mckee T, Mckee JR. Bioquímica: la base molecular de la vida: quinta edición. 3a ed. México: McGraw Hill/ Interamericana; c2014.  Enllaç

Müller-Esterl W. Bioquímica: fundamentos para medicina y ciencias de la vida. Barcelona: Reverté; c2008.  Enllaç

Nelson DL, Cox MM. Principios de bioquímica de Lehninger. 6a ed. Barcelona: Omega; c2015.  Enllaç

Segel IH. Cálculos de bioquímica: cómo resolver problemas matemáticos de bioquímica general. 2a ed. Zaragoza: Acribia; 1982.  Enllaç

Smith CM, Marks AD, Lieberman M. Bioquímica Básica de Marks: un enfoque clínico: 2a edición. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; c2006.  Enllaç

Stryer L, Berg JM, Tymoczko JL. Bioquímica con aplicaciones clínicas. 7a ed. Barcelona: Reverté; c2015.  Enllaç


Disponible també la 8a ed. en anglès (2015)  Enllaç

Voet D, Voet JG, Pratt ChW. Fundamentos de bioquímica: la vida a nivel molecular. 4a ed. Buenos Aires: Médica Panamericana; 2016.  Enllaç

Watson JD. Biología molecular del gen. 7a ed. México: Médica Panamericana; c2016.  Enllaç

Bases de dades

Biology project: an online interactive resource for learning biology. University of Arizona; c2001-2004 [actualització jul 2004; citat 26 set 2017]. Disponible a: http://www.biology.arizona.edu/  Enllaç

PubMed [Internet]. Bethesda (MD): National Center for Biotechnology Information (US); 2005- [citat 27 set 2017]. Disponible a: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/  Enllaç

Protein Data Bank in Europe [Internet]. Hinxton (Cambs.​): European Bioinformatics Institute (EMBL-EBI); c2017 [citat 24 oct 2017]. Disponible a: http://www.ebi.ac.uk/pdbe/  Enllaç

Revista

Mundo científico. Barcelona: Fontalba; 1981-2003.  Enllaç

Investigación y ciencia. Barcelona: Prensa Científica; núm 1, Oct 1976 - .  Enllaç

Pàgina web

Diario Médico [Internet]. [Madrid]: Unidad Editorial Revistas; c2017 [citat 24 oct 2017]. Disponible a: http://www.diariomedico.com/  Enllaç

Martz E. Protein Explorer webpage [Internet]. Amherst (Mass.): University of Massachusetts Amherst; [actualització set 2010; citat 24 oct 2017]. Disponible a: http://www.umass.edu/microbio/chime/explorer  Enllaç

Tutorials  de les pàgines Web dels llibres de text i del BioROM 2011: Ayudas al aprendizaje de bioquímica, biotecnología y biología molecular. Disponible a: http://www.biorom.uma.es/indices/index.html  Enllaç

David M, Glick DM. Glossary of Biochemistry and Molecular Biology. London: Portland Press: [actualitzat 25 jul 2014; citat 24 oct 2017]. Disponible a: http://www.portlandpress.com/pp/books/online/glick/search.htm  Enllaç

Biochemistry from Wikibooks, the open-content textbooks collection

http://en.wikibooks.org/wiki/Biochemistry

The Biology Place: classic edition [Internet]. New Jersey: Pearson Prentice Hall; [citat 24 oct 2017]. Disponible a: http://www.phschool.com/science/biology_place/index.html  Enllaç