Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Histologia i Organografia

Codi de l'assignatura: 365574

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Juan Maria Vianney Blasi Cabus

Departament: Departament de Patologia i Terapèutica Experimental

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

59

 

-  Teoria

Presencial

 

32

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

2

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

16

 

-  Pràctiques orals comunicatives

Presencial

 

4

 

-  Seminari

Presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

41

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG4. Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes, i capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.

   -

CE8. Capacitat per reconèixer l'organització microscòpica dels diferents teixits i òrgans, identificar-ne les alteracions i establir relacions amb l'anatomia, la biologia cel·lular i la funció, i també per posar en pràctica les tècniques histològiques bàsiques.

   -

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament de l’assignatura.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu principal de l’assignatura Histologia i Organografia és obtenir i assimilar els coneixements fonamentals de l’estructura i funció dels diferents teixits i òrgans.

A més, altres objectius de l’assignatura són:

  • Conèixer i entendre l’origen, la composició i les funcions dels teixits, com també la disposició i ordenació entre ells en la formació d’òrgans i sistemes.
  • Adquirir una bona base per conèixer el funcionament tissular.
  • Dominar la terminologia pròpia de la matèria.
  • Conèixer i utilitzar de manera correcta les eines i tècniques pròpies d’un laboratori d’histologia.
  • Adquirir la capacitat de treball en grup.
  • Entendre la relació entre l’estructura microscòpica i la funció normals dels teixits per poder comprendre i aprendre la histopatologia.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la histologia animal

1.1. Concepte de teixit, òrgan, aparell i sistema

1.2. Origen, característiques generals i classificació dels teixits

1.3. Adaptacions cel·lulars a les alteracions de l’entorn. Conceptes d’atròfia, hipertròfia, hiperplàsia, aplàsia, metaplàsia, displàsia i neoplàsia

2. Teixit epitelial

2.1. Concepte de teixit epitelial. Característiques de les cèl·lules epitelials: polaritat, unions intercel·lulars i especialitzacions. Classificació dels teixits epitelials

2.2. Epitelis de revestiment: concepte, classificació i tipus

2.3. Epitelis glandulars: concepte, classificació i tipus

3. Teixit connectiu

3.1. Concepte de teixit connectiu. Composició

3.2. La matriu extracel·lular: concepte, composició i estructura

3.3. Les cèl·lules: fibroblasts, macròfags, mastòcits, cèl·lules plasmàtiques

3.4. Tipus de teixit connectiu

4. Teixit adipós

4.1. Concepte de teixit adipós. Components. Histogènesi i tipus

4.2. El teixit adipós blanc i el teixit adipós bru: característiques, funcions i localització

5. Teixit cartilaginós

5.1. Concepte, composició i origen (condrogènesi)

5.2. Tipus cel·lulars del teixit cartilaginós

5.3. La matriu extracel·lular del teixit cartilaginós. Característiques funcionals

5.4. Tipus de cartílag. Característiques i localització

6. Teixit ossi

6.1. Concepte, composició, característiques generals i tipus

6.2. La matriu òssia: components orgànic i inorgànic

6.3. Origen, estructura i funció de les cèl·lules del teixit ossi

6.4. Teixit ossi compacte, sistemes de Havers, conductes de Volkmann. Endosti i periosti

6.5. Teixit ossi esponjós, característiques i localització

6.6. Osteogènesi i remodelatge ossi

7. La sang

7.1. Concepte de teixit sanguini i composició. Concepte i composició de sèrum i plasma

7.2. Elements figurats de la sang. Eritròcits, plaquetes i leucòcits: característiques generals i origen (l’hematopoesi)

8. Teixit muscular

8.1. Característiques i tipus de teixit muscular

8.2. Fibres musculars llises: característiques generals, estructura, distribució i funció

8.3. Fibres musculars estriades. a) Estructura de la fibra muscular esquelètica: miofibril·les (composició i organització). Concepte de sarcòmer. La placa motora. La contracció muscular. b) Estructura de la fibra muscular cardíaca: els discs intercalars

9. Teixit nerviós

9.1. El teixit nerviós. Característiques generals

9.2. Organització del sistema nerviós: sistema nerviós central i perifèric. Substància blanca, substància grisa

9.3. Tipus de cèl·lules del teixit nerviós. a) Neurones: estructura cel·lular i tipus de neurones. Cos cel·lular, dendrites i axons. La sinapsi. b) Cèl·lules glials al sistema nerviós central i perifèric. Tipus i funció

10. Sistema cardiocirculatori

10.1. Els vasos sanguinis: estructura general i tipus (artèries, venes i capil·lars)

11. Sistema immunitari

11.1. El teixit limfoide: concepte, tipus i distribució

11.2. El timus. Estructura i funció

11.3. Els ganglis limfàtics: distribució, estructura i funció

11.4. La melsa. Estructura i funció

12. La pell

12.1. Estructura general de la pell

12.2. L’epidermis: capes i elements cel·lulars

13. Aparell respiratori

13.1. Estructura general de les vies respiratòries i els pulmons

13.2. La tràquea i els bronquis principals

13.3. Vies respiratòries intrapulmonars: bronquis. Bronquíols. Bronquíols terminals. Bronquíols respiratoris. L’alvèol pulmonar

14. Aparell digestiu

14.1. Estructura general del sistema digestiu

14.2. Epiteli de les mucoses. L’esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros

14.3. Glàndules annexes: glàndules salivals, fetge, pàncrees

15. Sistema endocrí

15.1. Característiques generals del sistema endocrí

15.2. Les glàndules endocrines: hipòfisi, tiroide, paratiroide, suprarenals i pàncrees endocrí

16. Aparell urinari

16.1. Estructura general dels ronyons. La nefrona

16.2. La irrigació renal

16.3. Estructura i composició de l’urèter i la bufeta urinària

17. Aparell reproductor

17.1. L’aparell reproductor masculí. a) Composició histològica dels testicles. Els túbuls seminífers, seminífers (espermatòcits, espermàtides, espermatozoides, cèl·lules de Sertoli), cèl·lules de Leydig. b) Les vies espermàtiques i les glàndules accessòries

17.2. L’aparell reproductor femení. a) Els ovaris. El cicle fol·licular. b) Estructura i funció dels oviductes, l’úter i la vagina

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, els dos centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.

Ensenyament presencial

Classes magistrals

Les classes magistrals teòriques s’imparteixen en una aula amb el total d’alumnes matriculats a l’assignatura. S’empren les eines adequades per al seguiment de l’explicació que el professor consideri adients. Entre aquestes eines s’inclouen la pissarra, les presentacions en suport electrònic (PowerPoint, animacions, vídeos), etc. Les presentacions i altres recursos estan a l’abast de l’alumnat en l’espai virtual.

 

Classes en grup reduït / seminaris

Els seminaris s’imparteixen en grups reduïts. En dos dels seminaris es tracten els mètodes i les aplicacions tècniques utilitzades en l’estudi dels teixits i la interpretació d’imatges histològiques. S’utilitzen les eines adequades per seguir l’explicació que el professor consideri adients, entre les quals s’inclouen la pissarra, les presentacions amb suport electrònic (PowerPoint, animacions, vídeos), etc. Els seminaris inclouen sessions específiques en què s’exposen les bases histopatològiques de determinades malalties, com també sessions d’interpretació d’imatges histològiques. Les sessions de seminaris inclouen les pràctiques orals comunicatives en forma de l’exposició d’un treball en grup de dos a tres alumnes cada un.

 

Classes pràctiques

Les classes de pràctiques són d’assistència obligatòria i s’imparteixen en un laboratori de la Facultat en grups d’un màxim de 20 alumnes, amb dos professors. Aquest laboratori està dotat de tot el necessari per al desenvolupament de les pràctiques d’aquesta assignatura. Així, es disposa de microscopis, de col·leccions de preparacions histològiques i, si escau, de reactius i eines per desenvolupar els mètodes de tintatges de talls histològics i de material per a les explicacions (pissarra, suport informàtic, microscopi de projecció, etc.).

Les classes pràctiques inclouen 8 sessions amb les activitats següents:

  • Observació al microscopi de teixits epitelials.
  • Observació al microscopi de teixits connectiu, cartilaginós i ossi.
  • Observació al microscopi dels teixits muscular i nerviós.
  • Observació al microscopi de preparacions histològiques del teixit sanguini i dels sistemes cardiocirculatori i immunitari.
  • Observació al microscopi de preparacions histològiques del sistema digestiu (2).
  • Observació al microscopi de preparacions histològiques dels aparells respiratori i renal.
  • Observació al microscopi de preparacions de l’aparell reproductor masculí i femení.


Treball no presencial

Feines per desenvolupar

Abans de les sessions presencials teòriques, l’alumnat ha de:
  • Conèixer la planificació del temari de l’assignatura.
  • Conèixer les dates de cada una de les sessions de seminaris.
  • Conèixer les activitats que se li demanaran.
  • Examinar el material docent que el professorat deixa accessible i que empra en les sessions presencials.
  • Quan s’indiqui, preparar-se els temes de les classes de seminaris seguint un guió subministrat pel professor.


Després de cada sessió presencial teòrica, l’alumnat ha de:
  • Revisar els conceptes, fer resums i estudiar els continguts.
  • Organitzar les feines demanades pel professorat tenint en compte el contingut i els terminis.
  • Revisar el material docent, llibres, recursos electrònics que el professor ha comentat a classe per complementar els coneixements emergents de cada sessió i resoldre els possibles dubtes que se li plantegin.
  • Resoldre els dubtes que el procés d’aprenentatge plantegi mitjançant la participació en fòrums o directament al professor en els horaris establerts amb aquesta finalitat.
  • Elaborar els treballs que el professorat planifiqui dintre del seu procés de formació.


Després de les sessions de pràctiques, l’alumnat ha de:
  • Finalitzar els qüestionaris del guió de pràctiques si no ho ha fet en la mateixa sessió.
  • Completar els seus coneixements mitjançant la visualització de col·leccions de fotografies de preparacions histològiques disponibles en llibres especialitzats (atles) o en suport electrònic.


Estudi de l’alumne

L’alumnat ha d’estudiar els continguts de les sessions presencials i pràctiques amb l’ajut del material docent disponible: llibres, apunts, material proporcionat pel professor, etc.

Avís. En cas que la situació sanitària no ho permeti, hi ha la possibilitat que la docència sigui mixta (presencial / no presencial) en les condicions que cada equip docent consideri més adients i tenint en compte la resta d’assignatures i ensenyaments, el nombre de professorat i els espais disponibles.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

S’avaluen els coneixements teòrics i pràctics assolits durant el curs, els treballs i les tasques que s’han fet.


Avaluació continuada i proves de síntesi

Avaluació continuada

L’avaluació dels continguts, habilitats i competències adquirides es fa d’acord amb els apartats següents, que s’han de superar cada un per separat:

Es fan proves i activitats al llarg del curs que representen un 35 % de la nota global de l’assignatura. Aquestes proves inclouen:

a) Les sessions corresponents a seminaris representen el 20 % de la qualificació final de l’assignatura i es reparteixen en:

  • Qüestionaris amb preguntes de tipus test al Campus Virtual juntament amb l’assistència a les sessions de seminaris (10 %).
  • La preparació i presentació d’un treball fet en grups de dos a tres alumnes (10 %).


b) La confecció d’informes i qüestionaris o proves parcials a les sessions pràctiques (15 %).

 

Proves de síntesi
  • Les sessions pràctiques també són avaluades en una prova de síntesi i la nota representa un 15 % de la qualificació global de l’assignatura. Els alumnes han de demostrar els coneixements en la identificació i interpretació de preparacions i esquemes histològics. L’alumne ha d’assolir una nota igual o superior a un 5 sobre 10 per superar aquesta prova.
  • Prova de síntesi dels continguts teòrics que representa el 50 % de la nota global. L’alumne ha d’assolir una nota igual o superior a un 5 sobre 10 per superar aquesta prova.


Cal superar cada un dels apartats anteriors per separat. La nota final agrupa les qualificacions de cada apartat segons els percentatges que s’especifiquen en cada un.

Es considera que l’alumne ha d’aprofitar al màxim els recursos i les eines amb què es fa l’assignatura per adquirir les competències i els objectius proposats. Per això, a més dels sistemes d’avaluació, es valora positivament la participació activa de l’alumne en les sessions teòriques i als seminaris.

 

Revisió de les proves de síntesi

Es convocaran sessions per consultar els resultats obtinguts a les corresponents proves de síntesi de cada un dels apartats, d’acord amb els terminis i la normativa que estigui vigent.
 

Prova de reavaluació

Els alumnes que no hagin superat alguna de les proves de síntesi en les condicions establertes més avall o que tot i haver-les superat renunciïn a la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica de característiques semblants.

Els requisits per accedir a la reavaluació són:
  • Haver superat satisfactòriament els apartats i de l’avaluació continuada.
  • Haver-se presentat a les proves de síntesi corresponents a les sessions pràctiques i de teoria i haver obtingut una qualificació igual o superior a 3,5 sobre 10.

 

Avaluació única

Els alumnes que s’acullin a l’avaluació única s’avaluen segons els apartats següents:

  • Les sessions pràctiques s’avaluen i la nota representa un 20 % de l’avaluació global de l’assignatura. Els alumnes han de demostrar els seus coneixements en la identificació i interpretació de preparacions histològiques.
  • Prova de síntesi dels continguts teòrics que representa el 80 % del global.


Revisió de les proves

Es convoquen sessions per consultar els resultats obtinguts a les proves corresponents de cada un dels apartats, d’acord amb els terminis i la normativa que estigui vigent.

 

Prova de reavaluació

Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica.