Dades generals |
Nom de l'assignatura: Bases Genètiques de les Malalties
Codi de l'assignatura: 365580
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Virginia Nunes Martinez
Departament: Departament de Ciències Fisiològiques
crèdits: 6
Programa únic: S
Consideracions prèvies |
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoria |
Presencial |
28 |
|||
- Tutorització per grups |
Presencial |
5 |
|||
- Pràctiques de laboratori |
Presencial |
9 |
|||
- Seminari |
Presencial |
7 |
|||
- Taller experimental |
Presencial |
11 |
Treball tutelat/dirigit |
40 |
Aprenentatge autònom |
50 |
Competències que es desenvolupen |
- |
CG1. Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica, i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). |
- |
CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. |
- |
CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi. |
- |
CE11. Capacitat per explicar l'estructura i funció dels gens i l'herència, les bases moleculars, els mecanismes d'expressió, la variabilitat i l'evolució en les poblacions, i per identificar quin paper tenen en la malaltia humana; per classificar les anomalies genètiques; per conèixer els mètodes diagnòstics de les síndromes més comunes, i per utilitzar les tècniques bàsiques associades a un laboratori genètic. |
- |
CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements
|
Blocs temàtics |
1. El genoma humà: estructura i funció
*
- Conceptes de genoma, transcriptoma, proteoma i altres -omes
- Projectes sobre el genoma humà: Human Genome Project, ENCODE-GTEx, 1000 Genomes
- La variació molecular del genoma humà (SNV, STR, VNTR, CNV, altres variants estructurals)
2. Citogenètica i cromosomopaties
*
- Citogenètica. Metodologies d’estudi dels cromosomes humans
- Cromosomopaties autosòmiques (aneuploïdies i cromosomopaties estructurals)
- Cromosomopaties sexuals (aneuoploïdies, cromosomopaties estructurals)
3. Malalties mendelianes i extensions
*
- Excepcions als patrons d’herència mendeliana: mosaïcisme, expansions nucleotídiques, imprinting, herència mitocondrial
- Mapatge físic i genètic per a la identificació de gens mendelians
- Genètica directa (de la funció al gen) i genètica reversa (de la posició al gen): exemples
4. Herència de malalties complexes
*
- Genètica quantitativa en humans. Models poligen-ambient i malalties multifactorials
- Heretabilitat: concepte i mètodes de determinació genòmics
- Identificació de variants de susceptibilitat: lligament no paramètric i associació
5. Interacció gens-ambient i epigenètica
*
- Models additius i multiplicatius
- Determinació d’interaccions gen-gen i gen-ambient
- Epigenètica: concepte i mecanismes. Adaptació i malaltia
6. Genètica de les poblacions humanes
*
- El concepte de població i lleis del canvi genètic a les poblacions
- Consanguinitat, migració i aïllament
- La malaltia a les poblacions
7. Consell genètic
*
- Antecedents familiars i pràctica clínica
- Determinació de riscs i diagnòstic molecular
- Principis d’ètica biomèdica
Metodologia i activitats formatives |
L’eina bàsica és el programa Moodle. Es pengen els continguts de l’assignatura, la bibliografia recomanada, enllaços a pàgines web d’interès. També pot ser que s’utilitzi per dur a terme algunes de les avaluacions continuades que es fan durant el curs, així com algun qüestionari per valorar els coneixements adquirits pels estudiants.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
De cada activitat s’avaluen els coneixements teòrics i pràctics assolits, les habilitats adquirides i el grau d’aprofitament mitjançant:
L’estudiant fa tot un seguit de controls periòdics que poden basar-se en qüestionaris de tipus test, problemes, resolució de casos problema, preguntes sobre articles d’investigació relacionats amb les classes teòriques, les pràctiques, el treball a l’aula d’informàtica, que implica un treball posterior que els estudiants dividits en grups de 3 o 4 han de presentar com a seminari. L’avaluació té en compte les capacitats de l’estudiant per pensar i discutir les seves capacitats teòriques i tècniques, com també l’aptitud mostrada durant el semestre. Les proves de síntesi consten de dues parts: una de tipus test i una altra d’escrita. La primera prova (suposa 1/3 de la nota de l’apartat de teoria) consta d’un test de trenta preguntes amb cinc opcions (amb només una de certa) i d’una pregunta de tipus tema. La prova final (suposa els 2/3 restants de la nota de teoria) consta de 60 preguntes de tipus test, amb cinc opcions (amb només una de certa) i dues preguntes de tipus tema. A les dues proves de síntesi es requereix una nota de com a mínim 3 en cadascuna de les dues parts (test i preguntes escrites) per poder fer la mitjana. La nota mínima per aprovar la prova de síntesi és un 5. Les proves de síntesi per escrit avaluen els coneixements de teoria de l’assignatura, i suposen un 60 % de la nota final; les pràctiques de laboratori, un 20 %, i els seminaris i treballs entregats, un 20 %. Revisió de les proves Es fa de forma individual amb l’estudiant després que l’hagi demanat per escrit dins dels terminis acordats. Reavaluació Els estudiants que no superin les proves de final de semestre tindran l’oportunitat de presentar-se a una prova de reavaluació al final del semestre següent, sempre que hagin fet les sessions pràctiques. Les condicions es poden veure modificades per la situació de la pandèmia.
Avaluació única Els estudiants que ho sol·licitin, dins del termini reglamentari, poden optar a una avaluació única que consisteix en una prova final de síntesi de tota la matèria (80 % de la nota final). En qualsevol cas, les pràctiques i tallers experimentals sempre són obligatoris i suposen un 20 % de la nota final. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Brown T. 2017 Genomes 4. 4th ed Garland Science Taylor & Francis Group.
Korf BR, Irons MB 2013 Human Genetics and Genomics. 4th ed WIley-Blackwell.
Lewis R 2015 Human Genetics: concepts & applications. 11th ed McGraw-Hill, Boston
Nussbaum RL, McInnes RR, WIllard HF 2016 Thomson & Thomson Genética en Medicina. 8a ed Elsevier. Barcelona
Strachan T & Read AW 2019 Human Molecular Genetics. CRC Taylor & Francis Group LLC
Speicher MR, Antonarakis SE, Motulsky AG (ed.) 2009 Vogel and Motulsky’s human genetics: problems and approaches. 4th ed. Springer, NY
Griffiths, A.J.F (et al.) 2015 Introduction to genetic analysis 11th ed. New York: W.H. Freeman
Hamilton, M. B. 2009 Population Genetics. Wiley-Blackwell.
Klug, W.S.; Cummings, M. R.; Spencer C.A.; Palladino M.A.; Killian D. 2019. Concepts of Genetics, 12th Edition. Pearson.
Brown T A, 2018. Genomes 4. GS Garland Science. Taylor & Francis Group. NY, London.
Lewin’s, Krebs Jocelyn E., Golstein Elliot G, Kilpatric Stephan T, 2018. Genes by Jones & Bartlett Learning, LLC and Ascend Learning Company.
Tobias ES, Connor M, Ferguson-Smith M 2020. Esencail Medical genetics 6th ed. NY. Wiley-Blackwelli
Text electrònic
Pierce BA 2021 Genetics. A conceptual approach 8th ed.. Macmillan learning https://www.macmillanlearning.com/college/u