Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Microbiologia Clínica

Codi de l'assignatura: 365582

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Julian Gonzalez Martin

Departament: Departament de Fonaments Clínics

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Professorat de l’assignatura (FC: Fonaments Clínics; M: Medicina)

  • Julià Gonzalez Martin (FC)
  • Jordi Vila Estapé (FC)
  • Josep Costa Camps (FC)
  • Jordi Bosch Mestres (FC)
  • Míriam Álvarez Martínez (FC)
  • Griselda Tudó Vilanova (FC)
  • Mikel Martínez Yoldi (FC)
  • Mª Ángeles Marcos Maeso (FC)
  • Mar Mosquera Gutiérrez (FC)
  • Francesc Marco Reverté (FC)
  • Cristina Pitart Ferré (FC)
  • Sara Soto González (FC)
  • Climent Casals Pascual (FC)
  • José Antonio Martínez Martínez (M)
  • Juan Carlos Hurtado Negreidos (FC)
  • Andrea Vergara Gomez (FC)

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

51

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

15

 

-  Pràctiques orals comunicatives

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

32

Aprenentatge autònom

67

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.

   -

CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica.

   -

CE4. Capacitat per descriure l'anàlisi i producció de compostos que poden interferir en els processos de les diferents malalties.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu principal de l’assignatura és donar a l’estudiant el coneixement general sobre els principals microorganismes responsables de les malalties infeccioses humanes, tant en la seva perspectiva teòrica com pràctica, així com els conceptes bàsics de la fisiopatologia, diagnòstic i profilaxi.

A més, altres objectius són:

  • Conèixer l’estructura, el metabolisme i la fisiologia dels grups microbians implicats en malalties infeccioses humanes.
  • Distingir els principals grups de microorganismes, la seva capacitat patogènica i la seva relació amb el medi ambient.
  • Tenir una visió àmplia de les tècniques actuals de diagnòstic, el seu valor i les seves limitacions.
  • Utilitzar en el laboratori les eines necessàries per fer cultius de microorganismes i dur-hi a terme experiències biològiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Interaccions entre l’hoste i els microorganismes

*  Concepte de patogen, patogenicitat i virulència. Dinàmica de la colonització i de la infecció. Etapes i classificació de les malalties infeccioses. Manifestacions de les malalties infeccioses. Microbiota: avantatges i desavantatges. Microbiota en les diferents àrees del cos. Microorganismes oportunistes

2. Principis d’epidemiologia i cadena d’infecció

*  Diferències entre els estudis etiològics i epidemiològics. Postulats de Koch i les seves modificacions. Tipus d’estudis epidemiològics. Cadena d’infecció: vies d’entrada i sortida, reservori i transmissió

3. Profilaxi de les malalties infeccioses i agents antimicrobians

*  Mecanismes de prevenció i control. Immunització activa i passiva. Tipus de vacunes. Diferència entre droga antimicrobiana i antibiòtic. Mecanismes d’acció dels antibiòtics. Mecanismes de resistència als antibiòtics. Mètodes d’avaluació d’antimicrobians. Criteris microbiològics per a l’elecció de l’antimicrobià

4. Diagnòstic de les malalties infeccioses

*  Mètodes microscòpics: sense tinció, amb tinció i amb immunofluorescència. Medis de cultiu: enriquiment, selectius i indicadors. Cultiu cel·lular. Mètodes serològics. Mètodes moleculars

5. Resposta immunitària als agents infecciosos

*  Barreres davant d’una infecció. Resposta immunològica específica davant dels microorganismes

6. Infeccions del tracte respiratori superior. Sinusitis i otitis

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Mecanismes de transmissió. Tipus de mostres i diagnòstic

7. Infeccions del tracte respiratori inferior

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Mecanismes de transmissió. Tipus de mostres, criteris d’acceptació i diagnòstic

8. Infeccions gastrointestinals i hepàtiques. Intoxicacions alimentàries

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Infeccions de la cavitat oral i de les glàndules salivars. Infeccions intestinals: models d’infecció i agents etiològics més freqüents. Úlceres gastrointestinals i patologia gastroduodenal associada. Infeccions hepàtiques. Intoxicacions alimentàries que afecten el tracte intestinal: característiques i principals models. Tipus de mostres i diagnòstic

9. Infeccions genitourinàries

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Mecanismes d’entrada a les vies urinàries. Agents etiològics més freqüents. Tipus de mostres, criteris d’acceptació i diagnòstic

10. Infeccions de transmissió sexual

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Tipus de mostres i diagnòstic

11. Infeccions del sistema nerviós

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Infeccions de les meninges. Infeccions del teixit nerviós. Toxines que afecten el sistema nerviós. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Tipus de mostres i diagnòstic

12. Infeccions cutànies, de teixits tous i oculars

*  Característiques fisicoquímiques de la pell. Principals microorganismes implicats en infeccions cutànies i subcutànies: estudi dels principals models. Infeccions oculars. Tipus de mostres i diagnòstic

13. Infeccions osteoarticulars i infeccions intravasculars

*  Consideracions estructurals. Factors de predisposició. Ingrés i colonització. Agents etiològics més freqüents

14. Infeccions multisistèmiques. Bacterièmia. Sèpsies

*  Ingrés i colonització. Disseminació/multiplicació. Agents etiològics més freqüents. Tipus de mostres i diagnòstic

15. Programa de classes pràctiques

15.1. Pràctica 1

15.2. Pràctica 2

15.3. Pràctica 3

15.4. Pràctica 4

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats presencials: 51 h

  • Classes magistrals (30 h): teòriques impartides en grups d’un màxim de 80 alumnes. Es fan dues sessions setmanals d’una hora, durant un període de 15 setmanes. Com a suport de les classes magistrals s’utilitzarà, a més de la pissarra, material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, animacions, vídeos, accés directe a l’URL, etc.) per al seguiment dels continguts explicats. El material en format electrònic està disponible a la plataforma del Campus Virtual perquè l’alumnat matriculat hi pugui accedir.
  • Classes pràctiques de laboratori (15 h): impartides en grups. Es fan durant diversos dies consecutius en sessions diàries de 2 a 3 hores.
  • Pràctiques orals comunicatives (6 h): es duen a terme sessions d’una hora repartides durant el semestre que poden incloure grups de discussió, debats, seminaris, anàlisi de casos pràctics i/o exposició d’articles. Durant aquestes sessions el professor dinamitza el grup per fomentar l’anàlisi crítica i la discussió dels continguts.


Activitats no presencials
  • Activitats dirigides (32 h) que poden incloure projectes centrats en aspectes transversals de l’assignatura proposats pel professor i que es treballen mitjançant lectures, revisions bibliogràfiques, grups de discussió, anàlisi de casos pràctics i posada en comú en sessions presencials. Totes les activitats les tutoritza el professor i es poden fer en grups o de manera individual.

En les activitats no presencials, s’inclou l’elaboració d’una memòria de les pràctiques desenvolupades en el laboratori.

  • Aprenentatge autònom: 67 h


Abans de les classes presencials tant teòriques com pràctiques i de les activitats dirigides, l’alumne ha de revisar el material docent que li hagi indicat el professor.

Després de les classes teòriques, cal que l’alumne estudiï els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professor, incloent-hi el llibre de text recomanat.

Cal que l’alumne s’organitzi per dur a terme les tasques requerides pel professorat tenint en compte els terminis i el calendari establerts per desenvolupar-les i presentar-les.

En cas que la situació sanitària no ho permeti, hi ha la possibilitat que la docència sigui mixta (presencial / no presencial) en les condicions que cada equip docent consideri més adients i tenint en compte la resta d’assignatures i ensenyaments, el nombre de professorat i els espais disponibles.

Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, els dos centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es fa una avaluació continuada dels aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en les diferents activitats desenvolupades durant el curs, fet que inclou tant les activitats presencials o semipresencials com els treballs individuals o de grup i les proves fetes durant el semestre. Amb vista a la qualificació de cada alumne, es té en compte la nota obtinguda en l’avaluació de les pràctiques de laboratori (10 % de la nota final), les activitats dirigides presencials i no presencials (15 % de la nota final), la prova parcial feta (15 % de la nota final) i la prova de síntesi (60 % de la nota final).

L’assistència a les activitats de pràctiques orals comunicatives i a les pràctiques és obligatòria. Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver aprovat la prova de síntesi i les pràctiques per separat.

Per aprovar les pràctiques es requereix l’assistència continuada obligatòria durant els dies que es fan. L’avaluació es basa en les habilitats adquirides durant el treball desenvolupat al laboratori, en un qüestionari en finalitzar la setmana de pràctiques i en l’elaboració d’una memòria. La nota de pràctiques es guardarà com a màxim dos cursos acadèmics posteriors a haver-les fet.

Les activitats dirigides s’avaluen durant les sessions presencials corresponents mitjançant proves objectives o qüestionaris individuals.

La prova de síntesi pot consistir en una sèrie de preguntes curtes i/o preguntes de tipus test, per avaluar els coneixements de l’alumne i la seva capacitat tant de síntesi com d’exposició d’idees.

Tant l’avaluació única com la continuada es duran a terme atenent a les convocatòries oficials de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

 

Reavaluació 

Qui no hagi superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o perquè hagi renunciat a la nota de la qualificació final té dret a reavaluar-se mitjançant una prova específica.

Per a aquesta prova, únicament es guarda la nota de pràctiques i, per tant, la prova avalua tant els continguts de les classes magistrals com els coneixements corresponents a les activitats dirigides.

 

Avaluació única

En cas que l’alumne sol·liciti una avaluació única en substitució de l’avaluació continuada, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per ell i pel professor o a través de l’espai de l’assignatura en la plataforma del Campus Virtual. Aquesta sol·licitud es fa durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’alumne s’aculli a l’avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials. L’avaluació única es fa el mateix dia que la prova de síntesi i inclou a més l’avaluació dels coneixements corresponents a les activitats dirigides.

Tant l’avaluació única com la continuada es duen a terme atenent a les convocatòries oficials de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

  • Murray, P; Rosenthal K; and Pfaller M. Medical Microbiology. 7th Ed. Elsevier 2013.

  • Tille P.M; Diagnostioc Microbiology (de) Bailey&Scott. 13th Ed. Elsevier 2014

  • Infection. Bannister B, Gillespie S and Jones J. Blackwell Publishing. 2006.