Dades generals |
Nom de l'assignatura: Microbiologia Clínica
Codi de l'assignatura: 365582
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Julian Gonzalez Martin
Departament: Departament de Fonaments Clínics
crèdits: 6
Programa únic: S
Consideracions prèvies |
Professorat de l’assignatura (FC: Fonaments Clínics; M: Medicina)
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
51 |
- Teoria |
Presencial |
30 |
|||
- Pràctiques de laboratori |
Presencial |
15 |
|||
- Pràctiques orals comunicatives |
Presencial |
6 |
Treball tutelat/dirigit |
32 |
Aprenentatge autònom |
67 |
Competències que es desenvolupen |
- |
CG2. Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica, i capacitat de presa de decisions i d'adaptació a noves situacions). |
- |
CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. |
- |
CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i per desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi. |
- |
CE16. Capacitat per raonar sobre el concepte i les característiques generals de la malaltia, els mecanismes pels quals es desenvolupa, i els aspectes personals i constitucionals de la reacció morbosa; per classificar els tipus de malalties, els seus mecanismes de difusió i la seva estructura dinàmica, i per aprendre les principals tècniques d'estudi i diagnòstic de les malalties, inclosa la metodologia epidemiològica. |
- |
CE4. Capacitat per descriure l'anàlisi i producció de compostos que poden interferir en els processos de les diferents malalties. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements L’objectiu principal de l’assignatura és donar a l’estudiant el coneixement general sobre els principals microorganismes responsables de les malalties infeccioses humanes, tant en la seva perspectiva teòrica com pràctica, així com els conceptes bàsics de la fisiopatologia, diagnòstic i profilaxi.
|
Blocs temàtics |
1. Interaccions entre l’hoste i els microorganismes
* Concepte de patogen, patogenicitat i virulència. Dinàmica de la colonització i de la infecció. Etapes i classificació de les malalties infeccioses. Manifestacions de les malalties infeccioses. Microbiota: avantatges i desavantatges. Microbiota en les diferents àrees del cos. Microorganismes oportunistes
2. Principis d’epidemiologia i cadena d’infecció
* Diferències entre els estudis etiològics i epidemiològics. Postulats de Koch i les seves modificacions. Tipus d’estudis epidemiològics. Cadena d’infecció: vies d’entrada i sortida, reservori i transmissió
3. Profilaxi de les malalties infeccioses i agents antimicrobians
* Mecanismes de prevenció i control. Immunització activa i passiva. Tipus de vacunes. Diferència entre droga antimicrobiana i antibiòtic. Mecanismes d’acció dels antibiòtics. Mecanismes de resistència als antibiòtics. Mètodes d’avaluació d’antimicrobians. Criteris microbiològics per a l’elecció de l’antimicrobià
4. Diagnòstic de les malalties infeccioses
* Mètodes microscòpics: sense tinció, amb tinció i amb immunofluorescència. Medis de cultiu: enriquiment, selectius i indicadors. Cultiu cel·lular. Mètodes serològics. Mètodes moleculars
5. Resposta immunitària als agents infecciosos
* Barreres davant d’una infecció. Resposta immunològica específica davant dels microorganismes
6. Infeccions del tracte respiratori superior. Sinusitis i otitis
* Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Mecanismes de transmissió. Tipus de mostres i diagnòstic
7. Infeccions del tracte respiratori inferior
* Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Mecanismes de transmissió. Tipus de mostres, criteris d’acceptació i diagnòstic
8. Infeccions gastrointestinals i hepàtiques. Intoxicacions alimentàries
* Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Infeccions de la cavitat oral i de les glàndules salivars. Infeccions intestinals: models d’infecció i agents etiològics més freqüents. Úlceres gastrointestinals i patologia gastroduodenal associada. Infeccions hepàtiques. Intoxicacions alimentàries que afecten el tracte intestinal: característiques i principals models. Tipus de mostres i diagnòstic
9. Infeccions genitourinàries
* Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Mecanismes d’entrada a les vies urinàries. Agents etiològics més freqüents. Tipus de mostres, criteris d’acceptació i diagnòstic
10. Infeccions de transmissió sexual
* Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Tipus de mostres i diagnòstic
11. Infeccions del sistema nerviós
* Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Infeccions de les meninges. Infeccions del teixit nerviós. Toxines que afecten el sistema nerviós. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Tipus de mostres i diagnòstic
12. Infeccions cutànies, de teixits tous i oculars
* Característiques fisicoquímiques de la pell. Principals microorganismes implicats en infeccions cutànies i subcutànies: estudi dels principals models. Infeccions oculars. Tipus de mostres i diagnòstic
13. Infeccions osteoarticulars i infeccions intravasculars
* Consideracions estructurals. Factors de predisposició. Ingrés i colonització. Agents etiològics més freqüents
14. Infeccions multisistèmiques. Bacterièmia. Sèpsies
* Ingrés i colonització. Disseminació/multiplicació. Agents etiològics més freqüents. Tipus de mostres i diagnòstic
15. Programa de classes pràctiques
15.1. Pràctica 1
15.2. Pràctica 2
15.3. Pràctica 3
15.4. Pràctica 4
Metodologia i activitats formatives |
Activitats presencials: 51 h En les activitats no presencials, s’inclou l’elaboració d’una memòria de les pràctiques desenvolupades en el laboratori.
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Es fa una avaluació continuada dels aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en les diferents activitats desenvolupades durant el curs, fet que inclou tant les activitats presencials o semipresencials com els treballs individuals o de grup i les proves fetes durant el semestre. Amb vista a la qualificació de cada alumne, es té en compte la nota obtinguda en l’avaluació de les pràctiques de laboratori (10 % de la nota final), les activitats dirigides presencials i no presencials (15 % de la nota final), la prova parcial feta (15 % de la nota final) i la prova de síntesi (60 % de la nota final).
Avaluació única En cas que l’alumne sol·liciti una avaluació única en substitució de l’avaluació continuada, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per ell i pel professor o a través de l’espai de l’assignatura en la plataforma del Campus Virtual. Aquesta sol·licitud es fa durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’alumne s’aculli a l’avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials. L’avaluació única es fa el mateix dia que la prova de síntesi i inclou a més l’avaluació dels coneixements corresponents a les activitats dirigides.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre